Així vam poder constatar que la majoria estaven abandonades o algunes dins urbanitzacions, en resum, de les antigues fons que teníem per als voltants de Mataró, on antigament i sortia aigua i si aplegaven excursionistes, boletaires o caçadors, era ja un tema totalment oblidat i desaparegut.
Però del que vàrem poder trobar es prepara una ruta per fer en bicicleta https://airedemuntanyes.blogspot.com/2020/06/itinerari-de-les-fons-del-terme.html, a on més o menys passaríem per una bona part d'elles.
Ara després d'uns anys ens hi tornem a posar, però en aquest cas intentarem fer una ruta a peu, per passar per les fonts més oblidades, algunes fins i tot que en l'altre itinerari l'anomenàvem, però que no havíem aconseguit trobar, ara la podem detallar com és "La Font del Rossinyol". La que no tenim manera d'aconseguir la ubicació és la Font de Gasarapa, la més limítrofa del terme municipal, molt al costat de Can Canyameres, a on hi havia la masia de Can Gasarapa (al terme d'Argentona hi ha una altre masia amb el mateix nom). Actualment, és una propietat privada amb una espècie de xabola que l'últim cop que hi vàrem anar, quan fèiem el traçat de la ruta en bici, ens varen sortir un fotimer de gossos, (ens consta que fa molts anys l'ajuntament tenia uns fulletons de rutes pel municipi que hi sortia un itinerari per aquesta font).
Bé, explicat tot això anem a la sortida d'uns 16 km i uns 500 de desnivell, és facileta, però hem volgut dunar un punt de gràcia que ja anirem explicant més endavant, per així no fer una sortida tota per corriols i corriolets i posar una mica un toc de “senglar”.
Sortirem del costat del Parc Vell de Mataró, en un senyal de camins de la Diputació, i tot sortint del nucli urbà ja anirem en direcció el centre esportiu de La Laru.
FONT DELS LLADRES O PINS MELIS.
" Un mur de pedres sense relligar que privant de l'esllavissament al pendís. Al centre un rústic galet de ferro deixa gotejar l'escassa aigua que dona i que tot just humiteja a la petita pica que la recull. La deu, és degut a l'estroncament de la seva veta d'aigua en remoure les terres per l'abocador del Cul del Món".
Declarada Patrimoni Monumental del Municipi de Mataró. (Museu Arxiu de Santa Maria)
Jo m'han recordo que de molt petit hi havia anat amb el meu pare, és per això que un dia em vaig dedicar a buscar-la, ja que més o menys me'n recordava del sector. La vaig trobar, però tota plena de vegetació, la veritat em va fer com molta pena. És per això que al cap d'un temps amb la meva companya, l'Angi, ens vàrem dedicar un matí a netejar tota la zona, i així en la ruta en bicicleta de les fonts la vàrem fer passar per aquí.
Dels Lladres o dels Pins Melis? Dels Lladres perquè segons diu la llegenda si varen repartir el robatori de Can Gener, una masia una mica més avall. Dels Pins Melis, perquè fa molt poc hi havia un grapat de pins melis, molt alts i junts, que potser va donar també nom a la font i que els temporals de vent i sequera va fer que tots caiesint. Si us hi fixeu bé, si aneu a sobre la pedra del galet, encara i posa el nom de Pins Melis. És per això per un cantó del camí s'ha posat la Font dels Lladres i en un altre dels Pins Melis.
Ara deixarem els corriols i anirem cap al Cul del Món, anirem a buscar el seu torrent i pujarem directes en direcció a la pista de Can Bruguera, per sota el Turó de Tarau. Però ho farem complicat, com els senglars (seguir bé el GPS).
Per quasi sortir a dalt de tot haurem de trobar el pas de l'arrel
Un cop sortits a la pista farem un tros més planer per anar a buscar el Turó d'en Cabanyes i d'aquí en baixada anirem a buscar la Font del Rossinyol.
FONT DEL ROSSINYOL.
Font del Rossinyol, al Sot de la Guineu
Turó d'en Cabanyes (408 m) antigament al cim s'hi va instal·lar
una torre de guaita de bombers. Actualment, han crescut molt els arbres del voltant i privant una mica la visibilitat cap al mar, és un mirador força oblidat.
Què es pot explicar d'aquesta font?, el primer cop que vàrem fer la ruta en bici no la vàrem trobar, algú dels que venien hi havia estat de petit amb els seus pares, i que hi havia aigua, jo en concret feia molts anys també hi havia passat, però res.
A l'Arxiu de Santa Maria i diu: Es troba al terme municipal de Mataró, al Veïnat de Maians i al paratge del Sot de la Guineu. De cabal continu o intermitent en el seu temps, avui és una font seca. S'hi accedeix per al trencall del Camí de la Serra (que va de Can Bruguera cap Argentona) justament a la cruïlla amb el també Camí del Parc Forestal. La font es localitza en un conjunt de pedres granítiques que hi ha a uns 150 m de l'esmentada cruïlla. Prosseguint el camí de la Font del Rossinyol s'arriba a la Font de Can Gasarapa." (aquesta última és la que he comentat al començament).
Ara ja anirem cap a Can Bruguera i anirem a buscar les dues fons amagades ja de baixada.
FONT DELS CASTANYERS.
"Desapareguda, no pas lluny del torrent que baixa de Can Flaquer, en un indret on hi havia també arbres d'aquestes característiques, que un dia van donar-li el nom." (Arxiu de Santa Maria). És tot el que en sabem, i sí, potser aquests esquelets de castanyers, segurament eren els que hi havia més a prop del mar a Mataró.
FONT DE LA SALAMANDRA.
Ja tanquem el cercle de la sortida amb l'última font de la jornada. Aquesta no està tan amagada com les altres, però ben segur que la majoria passaven per al lloc i no sabien que allà hi havia hagut una font.
La font, en estar situada en un torrent, normalment es tapava per la sorra que arrossegava la pluja. Algun cop fa molts anys s'hi havia vist un broc de ferro que sortia d'una pedra. Després es va tapar, algun cop es podia veure aigua i no fa pas gaire sobre el 2019 abans la pandèmia i sortia aigua del torrentet, cosa que feia que molta gent s'hi acostés, sobretot per donar aigua als gossos. Però segurament la greu sequera de fa anys i tot plegat, la ha tornat a fer desaparèixer, tota tapada de nou per sorra.
El més curiós igual com la font dels Lladres, que està catalogada com: Bé cultural d'interès local.
"La font de la Salamàndria o Salamandra, és la màxim expressió de la senzillesa, una autèntica font rural, camperola, arran de terra, al costat d'un xaragall amb un rústec boc de ferro que ofereix l'aigua en període intermitent. En aquest indret sobri i acollidor, amb sureres s'hi pot trobar l'herba anomenada Arenària i encara es pot veure alguna salamandra. Al costat de la font es troben els rocs de la Salamandra. L'any 1951 fou restaurada per evitar que les torrentades la fessin desaparèixer. D'antic fou també coneguda per la font dels Caçadors. No ha deixat mai de ser visitada i escollida per aplegar-hi grups i excursionistes." Wikipedia.
I res això ha estat tot, tenim dues rutes, tant a peu com en bicicleta per mirar d'aconseguir, que aquestes fonts no restin en l'oblit, que encara que avui en dia no tinguin aigua, almenys mantenir-les en el record entre els nostres boscos de les contrades de Mataró.
