Aire de Muntanyes: Ruta Gravel dels Estanys d'Ivars a Lo Pilar d'Almenara

Castell del Remei

Tornem d’una estada a la Val d’Aran de fer una mica d’skimo, però a dins la furgo portem les gravel que tenen ganes de dir la seva.

Fa molt temps que passem per les terres de l’Urgell, per anar cap al Pirineu i sempre veiem l’indicador dels estanys d’Ivars i Vila-sana, i pensem que aquest és un bon moment per fer-hi una parada i una ruta per aquesta zona que tantes vegades hem passat, parat a comprar oli, cireres, fruita i algun que altre bocata de botifarra.

Per això ens arribem a l’aparcament de l’estany que ja al costat d’Ivars https://estanyivarsvilasana.cat/. Arribem a mitja tarda i ja hi ha col·locades unes quantes autocaravanes i furgos, busquem doncs un bon raconet.

Va caient la tarda, la posta de sol és espectacular, els ocells fan els últims cants al dia i totes les colles busquen el seu lloc per anar a dormir, després d’estar uns dies a la Val, que està a petar de penya, això és una delícia.

Al matí els ocells ens despertant amb els seus cants i els conills juganers corrent i saltant per tot arreu.

Un cop esmorzats i amb una mica de fresqueta fem uns metres de baixada, per anar a trobar el track que passa per al costat de l’estany.

Anirem en direcció Ivars, entre camps de conreu, que serà la tònica quasi de tota la jornada, entrem a Ivars i creuem el poble per anar a buscar la Séquia Segona del Canal d’Urgell. Tenim en tot el recorregut, molta companyia: cigonyes, ànecs, perdius, conills.....i sobretot molta cantarella, persones humanes, en tot el recorregut a part dels llocs característics no vàrem trobar, tan sols un amb btt i un amb moto, ningú mes.

En un moment donat ja deixem la Séquia per prendre el Canal d’Urgell que anirem seguint força estona, tot passant per fruiters i ametllers , masies oblidades i abandonades, en la qual en una ens i vàrem parar a fer un petit mos a sota d'un ametller.

Seguirem tot passant a prop de Santa Maria de Mont Magastrell, aquí ja deixàrem els fruiters i entràrem a una zona de més de seca, sort que no fa gaire calor avui!. Un cop estem a la Masia d’en Ramonillo, comencem a fer els 400 metres de desnivell del dia, cap a Lo Pilar d’Almenara, val a dir que aquesta torre la veiem en tot el recorregut.

Quasi estem a tocar d’Agramunt, per arribar a la torre cal agafar una pista que quasi està a tocar de la carretera, al principi ja una cadena que posa prohibit el pas, gossos perillosos, baixem de la bici, per al pendent que fa i per la por de trobar algun gos, però la veritat no hi ha cap casa ni cap gos. Arribem a dalt en uns plans de conreu, al fons la torre. Anem per al marge dret dels camps i en un no res ja hi som. Cim de 459 m d’altitud i està inclòs a la llista de 100 Cims de la FEEC, pertanyent a l’Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara”. Per pujar a dalt de tot de la torre té el seu mèrit afegit, però les vistes són espectaculars.

Ara toca baixar fins a la carrera, amb les gravel ens ho pensem una mica i baixem a peu. Travessem la carretera i ja començarem la baixada, cal parar atenció en un moment donat en una cruïlla amb l’indicador cap el Tossal del Moro, no hem de fer cas al track i seguir la pista en baixada.

Acabem la baixada cap a Castellserà on travessem la carretera i entra mig de fruiters agafarem el camí de Vallverd per arribar al Castell del Remei, on fem paradeta.https://www.castelldelremei.com/

Seguirem cap Almasson i ja som a tocar de l’estany d’Ivars i entrem per Cal Sinent, oficina

d’informació. Ara tan sols queda fer la volteta per al costat de l’estany que aquestes hores ja força gent, fins a arribar a l'encreuament, tan sols ens queda la pujadeta fins a l'aparcament.

Bonica ruta de 55km, a on podem gaudir d'aquestes extraordinàries terres de l'Urgell, que tantes vegades i passem de llarg.

Gràcies també al Joan per al seu elaborat track : https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ivars-durgell-pilar-dalmenara-el-remei-estany-divars-47998049