Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 12 de gener de 2020

3 Nacions Skimo

Pic d'Envalira

Sortim de Soldeu i anem cap el Pas de la Casa, però abans d’arribar tot baixant el Port d’Envalira en una corba hi ha un petit aparcament allà començarem, doncs a Pas tindríem que pagar aparcament.
Es a dir començarem avui en baixada, tot flanquejant les pistes fins situar-nos a la ultima, la dels Isards, a partir d’aquí posem pells i comencem a pujar per el Pla de la Portella de Valletes.
Ahir va nevar en prou feines dos dits, però per les cares nords d’aquest sector i trobem molta neu encara sense transformar, és ben curiós dons per la majoria de zones la neu esta dura, és tan curiós que anem seguint una traçada de neu acaba de fer per una parella que sembla que tenim al davant nostra. Arribem fins a sota de el Port de Fontnegre, anem fent unes llaçades fins un punt que la penya opta per posar gavinetes, seguir sense posar-ne o optar per els grampons.
Un cop dalt el coll seguim per l’itinerari normal cap el Pic d’Envalira, ben al costat del Pic Negre.  Un cop al cim i fer un menjuc tot observant les bones vistes traiem pells i encarem la baixada per la vessant sud, un pel mes endurida però que a l’hora que comencem el sol ja l’ha transformat una mica, tenim que anar a buscar un espero rocós a ma dreta tot baixant, en una espècie de coll, aquí ja veiem la clotada i la bonica pala que mena a un petit estanyol colgat de neu, la millor opció doncs és encara la forta baixada per aquest marge dret, cal fer el descens si la neu esta ben assentada, nosaltres però tenim el dubta de neu dura, però als primers girs ja veiem que el sol a fet el seu deurà, La baixada és fantàstica, però no s’acabat, seguim enllaçant tubs de neu fenomenal, això que ens pensàvem que per el vessant sud trobaríem mes neu dura, tub rere tub per la Val d’Engaït, ja som en territori català, deixem l’últim tub abans dels plans, per tornar a posar pells i fer una petita remuntada cap a la Portella Blanca, tornem a treure pells i ara baixarem per la vessant de l’Arieja per un torrentet amb neu d’aquelles que fan afició, sembla que no puguem parar, però si seguim anirem a parar Portè. Tornem a posar pells als plans de la Pleta de Barrera, el solet fa que aquelles hores ja de quasi tarda, tinguem una agradable sensació de caloreta, anem pujant, la neu esta en perfectes condicions, la ultima pala per accedir al Port de Fontnegre  sembla que hem estat els primers en passar i obrim unes bones llaçades. Tornem a treure pells i encarem la baixada, neu perfecta, un cop quasi a baix deixem la traça d’aquest mati i sense perdrà alçada anem a buscar per sobre el Coll dels Isards, el descens al Clot de les Abelletes,  la sortida de la pala és veu molt tiesa, però la neu esta pow-pow, els girs son segurs i la afició xala de valent, el descens és prou llarg i sostingut, però els crits de joia s’ escoltant  segurament fins les pistes. Un cop acabat, anirem a buscar de nou la pista dels Isards i d’aquí en un llarg flanqueig on creuarem totes les pistes del sector de Pas, fins encarar la ultima baixada cap el bareto de Costa Rodona, al costat de la carretera del Port d’Envalira. Entre olor de salsitxes i musica hause, tornem a posar per últim cop les pells per remuntar  per anar a l’aparcament on tenim els cotxes.
Resum final, una bona i bonica volta que passa per Tres Nacions, i que ens pensàvem trobar una neu dura, ens vàrem trobar amb la sorpresa de fer tot l’itinerari amb neu  de gran qualitat.


Vàrem ser:  Eladi, j.j Padnon, Txubi, Regi, el Noi del Montseny i jo mateix.


Pedrons i Font Negra







Port de Fontnegra

J.j primers girs de cim



Eladi  a la pala que dona a la vall d'Engaït



itinerari de baixada

Portella Blanca, punt fronteris de 3 Nacions


descens de la Portella cap a Campcardós

Txubi buscant la linea

Regi, amb el Font Negra al fons

el Noi del Montseny



pujada cap el Port de Fontnegra




ultima pujada al aparcament





dijous, 2 de gener de 2020

Circular Pla Bernat - Mortiers- Andorra - La Mina



Sortim per l’estació tancada de Puigbalador amb poca neu, però a mesura que anem pujant la
cosa va millorant. Anem cap el Pic de Ginebre, i  a mesura que anem  pujant ja veiem que la
cosa per baixar esta al punt així doncs que arribem a cim, traiem pells i comencem la baixada
per la banda dreta del que eren les pistes, la neu esta perfecta i xalem la baixada, però a mitja
pala i trobem un CABLE !!! mig amagat que fa que el Presi rebi una forta patacada fent un salt
mortal al aire rebent una forta contusió al coll, un altre que cau a la trampa és en Rubèn,
aquest però no surt tant malt parat, això que s’inicia amb l’esquí de muntanya.
Un cop l’ensurt seguim baixant fins el final de la pendent, on deixem als novells Agnès i Rubèn
que per començar ja en tenen prou, nosaltres tornem a posar pells  i remuntem cap el Serrat
del Bosc Negre, d’aquí una bona baixada amb molt bona neu per anar a buscar al fons de tot la
llomada que ens portarà per la carena al Puig de Pla Bernat. Tornem a treure pells i baixem en
busca del Serrat del Clot de l’Egua. Tornem a posar pells, per anar per la carena de pins fins de
nou situar-nos per sota el Pic de Ginebre, per sota el cable, de nou  segona baixada bona, per
enllaçar les pistes que ens portaran de nou a peu d’estació.
En general molt bona neu per tot el sector, menys les parts baixes.

Total de la circular: 16km i 1100 metres de desnivell i forem a la sortida: Eladi, Presi, Seves,
Rubèn, Agnès, J.j Padnon, Regi i jo.













L’estació de Formigueres al estar oberta tenim millors condicions de neu, anem pujant cap a dalt a on s’acaba l’estació i ja anem veient que la Vall de Galba per on volem baixar no pinta gaire be. Arribem dalt de la Serra de Maurí i tot esta com un vidre. Optem per seguir la carena de la dreta, marques grogues, al final tenim que treure’ns els esquís. Quant ja veiem la baixada cap a Camporells, tornem a posar esquís als peus i baixem cap el refugi, amb neu dureta, però de bon baixar. Dubtem en anar cap el Petit Peric o el Morters, al final optem per l’últim, doncs no anem molt be de temps. Per tot arreu trobem grans plaques de gel ben viu, inclòs la pala del cim es te que buscar be el lloc per baixar. Per seguir baixant, busquem després de les grans plaques  de gel, la direcció SO, on trobem unes bones baixades amb molt bona neu (un cop baixem del cim, veiem un petit turonet al davant, entre clapes de glaç, el tenim que deixar a l’esquerra i aquí trobarem unes bones pales). Un cop de nou a prop dels estanys de Camporells tornem a posar pells per remuntar la Serra de Maurí, ara ja hem neu tobeta.
Vàrem parlar amb gent que havia anat cap el Petit Peric i és varen trobar abans d’encarar la pala del cim amb neu molt dura. En resum la zona en general molta neu dura o glaç, millors orientacions a mesura que passa el dia, SO i SE.

En total 20km i 1300 metres de desnivell i fórem de colla: Eladi, Sebes, Regi,  J.j Padnon i Agnès i Rubèn que pugen cap a la Serra Maurí.















Al contrari que al  Capcir i Cerdanya, a Andorra encara trobem neu pols als vessants nord, ben
al contrari dels altres llocs a on esta duríssima en aquesta orientació.
Aquesta sortida ja és una clàssica dels dies de Nadal, deixem el cotxe al Pas de la Casa, percert
ara és de pagament a tota la zona i tenim que deixar el cotxe en el macro aparcament, de pago
és clar, atenció en les cues per pagar al tornar, doncs sols i ha un caixer automàtic.
Agafem l’autobus cap el Tarter i d’aqui comencem a pujar per pistes cap el Pla d’Espiolets.
Anem cap el refugi de Riba Escorxada i anem encarant per anar a buscar un torrent amb neu
pols cap el Collet de les Solanelles i d’aqui al cim d’Encampanada, ara seguirem cap a Soldeu,
Grau Roig, remuntarem cap el Pic Blanc i baixada cap el Pas de la Casa.

En resum 25km i 2000 metres de desnivell, amb la Regi i J.j Padnon.

Bones condicions de neu en alçada, tant el sector d’Encamp , Montmalús, Pessons, Pic Negre
d’Envalira.

















 Últim dia d’any al Pic de la Mina, bones condicions de neu.  Altres sectors com Roc Meler, Nerassol, Vall dels  Garcies, neu molt amunt. El Pedrons encara manté bona neu en els seus descensos per la vall de Balandran.








 uns vells amics Joan Amils i la Clara, amb les nostres respectives filles