Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 22 de novembre de 2020

Riera del Coll (Maresma Tropical)


 

Aquestes setmanes de confinament perimetral, podem fer unes bones descobertes per els voltants de casa, curiosament amb trobat un indret de gran bellesa que verdaderament no sembla que estiguem al Maresma, el Torrent del Coll, lloc humit i frondós, al costat de una riera amb petits saltants d’aigua, una autentica aventura per els que els hi agrada sortir de la normalitat del btt.

Per això tindrem que sortir de Dosrius i anar cap a la Font del Sot, a on ja trobarem la riera que anirem seguint de pujada, en un moment donat deixarem el corriol a l’esquerra que puja fort i que hem fet varies vegades cap a Sant Carles, aquest cop anem a descobrir el que hi ha seguint el corriol del costat de la riera.

El corriol esta tot ple de fulles mullades i tindrem que anar amb comte de no relliscar, el camí cada cop ens endinsa mes dins la riera, passem a tocar de l’aigua, no val a badar en les arrels mullades. L’espectacle és impressionant, no donem crèdit de no haver estat mai per aquí, en un moment donat tindrem que creuar el rierol per poder seguir el corriol vigilant no fer mullada.

El rierol continua, però el camí s’acaba, una llàstima, ara toca l’hora de patir una mica, ens tindrem que enfilar per ma esquerra i ja veiem el pas, ara veurem el que pesant les bicis.

El pas se les porta, ens ajudarà una espècie de tela que fa com uns petits esgraons per poder assegurar les puntes de les sabates, com si féssim una canal de glaç, el problema és que tenim que pujar la bici amb una ma i el terra esta totalment humit, això si que és btt del bo !!!, una relliscadeta i cap a l’aigua (no hi pogut fer fotos del pas). Be passem aquest pas i el corriol entra a una zona selvàtica, primer entrarem amb un túnel de vegetació que tindrem que arrossegar-nos amb la bici al costat, un cop passat veiem al fons un dipòsit d’aigua, cap allà tindrem que anar, però el corriol esta curull a cada canto de gatoses i bardisses, tindrem que carregar la bici  sobre l’espatlla.

Un cop al dipòsit, seguim uns metres i el corriol fa un gir enfilant-se a l’esquerra, aquí de nou tocarà clavar les puntes de les sabatilles per superar aquest tros. Ara, si deixem la riera, trobem un corriol entre la brolla, cap a l’esquerra, l’anirem seguint uns metres fins trobar un altre corriol mes fresat, és el que puja de la Font del Sot i que puja força decidit, fent algunes llaçades fins trobar una pista que en forta pujada ens deixarà a tocar de Sant Carles, a partir d’aquí cadascun que faci el que vulgui, dons el millor ja ho hem fet.

Una ruta, brutal!!!, no apta per el postureig ni les bicis elèctriques, selva autentica al Maresma tropical.









 

https://cyclocat.cat/ca/grans-rutes/ Aquí teniu la web de rutes ciclistes segures per Catalunya, pensades per fer kilòmetres de forma segura amb un mínim desnivell.







Sant Sebastià de Puigpedrós, al terme de Llinars del Vallés ben a prop de la Torrassa, però feia molt temps que no hi passava, i com ha canviat, un grup de voluntaris i ADF de la zona fa uns quants anys que l’estant remodelant, be quan hi vaig anar l’últim cop, fa tant, que ni m’han recordo, eren quatre pedres. Ara ja comença a tenir forma, però el mes destaca, és que al netejar els entorns tenim unes vistes fenomenals cap el Maresma i el Vallés i mes lluny encara. Molt recomanable fer-hi una visita, nosaltres hem tingut sort i hem trobat un xicot que hem bona gana ens ha explicat tota la historia, la de abans i la de ara. 


dissabte, 14 de novembre de 2020

Burriac Extrem "Virtual Covid"




 

Be aquestes fotos son de quan no hi havia el virus, aquest any la Burriac Extrem no s’ha pogut realitzar per el que ja sabem, però això si la organització ha preparat el recorregut per que el puguem gaudir i els que vulguin poden fer la versió competitiva, no serà el nostre cas, doncs anirem a fer la Burriac aquest cop al nostre ritma i gaudint d’una manera diferent, el traçat d’aquest any, que pràcticament és el mateix dels últims anys amb algunes que altres variants.

La organització a marcat l’itinerari amb cintes grogues, però algunes han sigut tretes, és millor baixar el track https://ca.wikiloc.com/rutes-cursa-de-muntanya/burriacxtrem-virtual-2020-58522584 i no corre massa per no tenir que recular a buscar el bon camí.

Hem sortit uns de Mataró i altres de Santa Agnès amb bici, doncs no podem desplaçar-nos en cotxe a altres municipis, si una duatlo al final.

Uns era la primera vegada, d’altres ja coneixíem la cursa de fa molts anys, el resum una bona jornada, caloreta i mal de cames que feia temps que anàvem en bici i teníem abandonades les sabatilles.

Be esperem el proper any que puguem gaudir de la cursa.

Penya de Mataró : lo Presi, la Regina, el Rubèn i jo

Penya de repica- truges : els germans Arnau i Guillemon

Penya de st. Agnès : Xavi, Eladi i “l’Almeria” en Carlos

Per no anar massa plegats primer varen sortir aquests últims i després els altres i al cap de una estona tothom vanar agafant en seu lloc a la “cursa” 
















dilluns, 2 de novembre de 2020

Mataró trail running al Castell de Burriac

 

NooooNoooo!!! De nou confinament, aquests cop perimetral, la mateixa merda és, no vàrem tastar la primavera, l’estiu el vàrem salvar com vàrem poder i la tardor , ja veieu..... però estem al” Maresma Tropical” i això que vol dir? Dons que res millor que fer un tastet a totes les estacions en una, podem gaudir de boscos de tardor, de vegetació amb mil i una flaira, de sol que escalfa les pedres, corriols amagats i sempre el mar al davant.








“Maresma Tropical”, us presento una ruta per fer corrent, o caminant, que verdaderament és una autentica joia, no us la perdeu, la gaudireu totalment del començament al final.

La ruta va per el terme d’Argentona i tot seguint una munió de corriols i corriolets ens portarà a passa per el castell de Burriac, bones vistes a mar i muntanya. Una ruta força exigent, a on no solament fareu servir les cames si no que alguns cops tindreu que fer servir les mans per ajudar-vos

https://ca.wikiloc.com/rutes-cursa-de-muntanya/mataro-trail-running-al-castell-de-burriac-59768272








diumenge, 18 d’octubre de 2020

Entre mar i muntanya, Montseny BTT Riera de Siuret



 

El mar a primeres hores, quant surt el sol , son moments molt especials, la calma, els colors, com els boscos a la tardor, per això hem anat del mar a la muntanya, el mar ben a prop i al costat el Montseny amb els seus boscos de colors i la gentada de cap de setmana que ho fa malbé tot. Avui farem la ruta de la Riera de Siuret, però be, aquest cop no fotare cap rotllo, sols dir que és una ruta molt ciclable i bonica a les faldes de la muntanya i que si voleu mes informació, dins el blog del nostre amic Gabi, del “Esquí Monteny” us en farà cinc cèntims de tot plegat, dons gracies a ell hem descobert nous llogarrets amb bici dins aquest entorn que tenim tan a prop.









dilluns, 12 d’octubre de 2020

Entre vinyes i mar, el Penedès BTT


 


Quan arriba la tardor cada any des de fa molt de temps, solem preparar una sortida de alguns dies fora de les nostres contrades i normalment la fem amb el que ara diuen “bikepaking”, però aquest any les coses no anàvem per bon camí, en principi teníem preparada una ruta circular de dos dies per les terres del Penedès, però de seguida vàrem començar a tenir entrebancs, primer per el Covid, degut a hotels tancats i altres llocs a on podríem anar i havia un bon repunt de contagis de pandèmia i be a part de tot això si la cosa no podria ser mes merdosa del que ja era, hi havia el factor de la meteorologia,  doncs és donava per el primer dia un segura mullena. Doncs be, fins quasi l’últim dia no vàrem tenir clar el que faríem, decidint a ultima hora, fer un punt de sortida que seria l’Arboç i fer dues rutes que les buscarien dos grans estrategues : el Salme i el noi de Sant Vicenç, l’Artur.

Estada doncs al pobla de l’Arboç, que be que podem dir, doncs no gaires coses, que si no hi vas tampoc i passa gaire res, això si “’Hotel el Don Pelayo”, bon preu, decentot, el menjar força be i l’esmorzar força decent. Per altre canto, val la pena al acabar les rutes i un cop reposats, anar a visitar Vilafranca del Penedès, val la pena.

Aquests any farem les rutes una penya del Sorreig:  Regina, Antoni, J.j Padnon i jo, be i els guies abans mencionats, Salme i l’Artur, gracies a ells vàrem poder fer dues sortides d’aquelles que quan les acabes sols tens ganes de petar la bici...no és conya, gracies companys!!!

Per acabar i exposar les rutes, cal a dir que els de la meteo la varen cagar i de valent, be si a bona part del territori va plourà, però el que és a nosaltres durant el dia no ens va caurà ni una gota, això que patíem tant.

Quina és la millor època per endinsar-nos en aquest territori: menys els mesos calorosos, tots.

Cal anar ben provis d’aigua i no estarà malament portar una farmaciola, per si allò que passa de vagades.

Les dues rutes tenen la seva dificultat, potser la primera menys que la segona, doncs el terreny és aspra i dur, la gent amb mes tècnica segur que passarà els passos mes còmodament que altres com nosaltres, que be al fons vàrem poder sobreviurà.

I res, el Penedès, bon vi, bon cava, bones catànies , bons paisatges i bons corriols.




DE LES VINYES AL MAR ( L’Arboç – Cubelles -L’Arboç)

 

Sortim de l’Arboç que la cosa esta un pel núvol i amb les prediccions de pluja fa que no les tinguem totes, de totes maneres el capità de la sortida en Salme a l’hora de l’esmorzar a fet un canvi de plans i ens ha proposat una sortida mes curta, be això era un dir, al final per sort a mesura que anaven passant les hores teníem mes sol i calor.

I així plàcidament entre vinyes de color de tardor arribarem al petit poble de Torrelletes i a on deixarem la plana per començar la llarga pujada per els camins de la Boveda, el camí de Cassanyes i el de la Serra del Gat, ja estem a dalt de la carena, ja veiem el mar al fons, el nostre destí d’avui. Seguirem per la pista que va per tota la carena, fent unes bones baixades i pujades fins la Talaia, d’aquí comencem a baixar per una bona pista que amb un desnivell força considerable ens deixarà a les planes a prop de la costa, al costat de un camp de golf, ens acostarem de mica en mica cap a Cubelles fins a tocar el mar.

El mar esta en calma, ja poca gent, tenim calor i que millor que un banyet. Fem parada, bany i mengem una mica, fa una bona temperatura i ens fa mandra tornar a pujar a les bicis, però és el que toca. Seguim per el passeig marítim fins trobar el riu Foix, segui per el seu marge dret i el creuem tot passat el poble per dins en un bon pedregam de difícil pedalar. Deixem Cubelles i el Foix, anem per un vial al costat de l’autopista, però de seguida ja encarem la pujada forta cap el Puig de Tiula, aquesta part serà la mes dura de la jornada. Un cop dalt baixada per corriol, per anar a trobar un seguit de urbanitzacions merdoses, que no saps ben be que carai i fa aquesta penya per aquí dalt. La ruta va fent, puja, ara baixa, corriol per aquí, corriolet per allà, alguna que altre patacada sense mes problema i després de una bona estona a on el cos ja comença ha estar una mica ressentit per tant de sotrac, ens trobem amb la carretera , la creuem per seguir de nou l’últim tram que ens falta per arribar a la carretera que aquest mati em agafat per anar a l’Arboç.

50 km 1100 desnivell. Dificil.













https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/larboc-de-les-vinyes-al-mar-58450021


L’Arboç (corriols) Puig d’Àguila i Pantà de Foix.

 

Els terrenys del Penedès hi ha dues premisses, la calor i la segona la pluja, la primera és clara, la segona degut al terreny argilós, pot ser un problema, però el problema més gran és que la roca calcaria, amb sols una mica d’aigua, rellisca que fa fredat i si tenim amb comte que la majoria de pujades i baixades son per corriols, doncs ja sabeu, millor portar una mica de farmaciola, per si da cas.

De nou sortim de l’Arboç amb un dia radiant, però al contrari d’ahir amb una fresca que pela, ens dirigim cap el Castellet i el seu bonic castell de Foix, al costat del pantà del mateix nom, anirem doncs a fer una visita a l’entorn del bonic castell. A partir d’aquí començarà una llarga jornada d’aquelles que és recordaran, un seguit de corriols puja i baixa per embafar, al que en tot moment tindrem que anar amb molta atenció si no ens volem perdrà la temporada d’esquí.

Anirem cap a Torrelletes i ja comencem a tastar el caldo que si dona en aquest terreny, recordem que a la nit a plogut. La pedra de moment encara no hi ha tocat el sol i ja comencem a patir, anirem pujant i de valent cap el Turó Gran, a on tindrem molt bones vistes, cap a Montserrat, Pirineu, els Ports, les planes del Penedès, Vilanova i al fons Mallorca.

Be, ens concentrem una mica i encarem la trialera, la primera, llarga, dureta i exposada, cap el Fondo de Pallisot, quin nom no?, arribem a baix sense cap baixa, però els nostres braços i cames necessiten ja una mica d’oli, estem a la Sanabra, a qui la cosa és normalitza, ens adonem que el tros que portem és curt i hem estat força estona, sort que ara és pla i mes llevador. Prenem direcció Penyafort, tot seguint un bonic sender al costat del riu Foix, el d’ahir, direcció d’Olèrdola. Passem per unes grans fabriques, la merdositat primera del dia, la segona seran les mines de cel obert que les tenim a tocar. Arribem a l’ermita de Santa Margarita, aquí si que ja deixem enrere les rises doncs ara començarà de nou la bona pujada direcció les mines, que les anirem vorejant per dalt, atenció a una caiguda.

Anirem fent, corriol aquí, allà que en be un altre, ara puja, ara baixa, ull aquí, ull allà, tot sense perdrà la captinença.

Arribem a les Cases de la Vall i anirem a fer una visita turística al antic forn de calç, mes que res per estirar les cames fora la bici. Continuem per sort un parell de quilometres per una pista bastant planera per anar a buscar la forta pujada cap el Puig d’Àguila, la segona punxa del dia i pujadot de la jornada. Gran mirador a on aprofitem per menjar i veurà be totes les vistes.

Pensem que tots els mals ja han passat, ni de bon tros!!!, seguim per la carena amb forta baixada per pista, per anar a buscar un nou corriol, per anar a buscar la segona llarga trialera del dia, la del Fondo del Perot, o be: la mort tenia un preu. Renoi, quin patir, be tots menys un l’Artur que avui a apostat fort i se’n ha sortit molt be, els demes, cadascun amb els seus problemes interiors.

Arribem per fi, al pantà de Foix, tenim el cos que ens tremola tot de tants sotracs. Anirem cap a l’inici del pantà per carretera, creurem el pantà i seguirem per l’altre costat per corriol, aquí ja trobem força gent caminant. Un cop acabat, ens toca una bona pujada cap el Coll de la Creu. Ja portem estona, fent puja i baixes, però encara falta, un cop dalt bon corriol sense pedres per bonic bosc per anar a buscar el Camí de Vilanova. Trobem la carretera i el tros que vàrem fer ahir per corriol, com estem ja saturats seguim carretera uns pocs quilometres fins trobar el desviament que en tres kilòmetres ens dura al punt de sortida.

50km 1100 i Molt Dificil


https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/larboc-corriols-puig-daguila-i-panta-de-foix-58437438