Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 10 de juny de 2018

Blanes - Mataró en bicicleta. Tot seguint el Tordera.















Quina cosa mes estranya el tren va en retard, avui hem pensat anar fins a Blanes i seguir el Tordera, tot fent la ruta del “Tourdera”http://www.tourdera.cat/ fins St. Celoni i d’aquí fins a Mataró, una ruta llarga i nova per nosaltres.








Arribem a Blanes amb el conseqüent retard i anem a buscar el començament a la desembocadura del Tordera, a partir d’aquí comencem el recorregut, fins a Tordera anem per el costat del riu, el paisatge esta tot molt verd i ofenós després de les ultimes pluges, ocellets i colors de flors per tot arreu, olor de humitat i bassiots d’aigua per tot arreu, comencem doncs amb un primer tros molt guapot. Arribem a Tordera i ens trobem la Nacional que tenim que creuar per travessar el pont sobre el riu, marques GR 92, tot passat el pont anem a buscar una pista que veiem per de sota la carretera, prenem aquesta i seguim GR, en aquest punt tindríem que seguir la ruta del Tourdera, però no trobem les indicacions i seguim el GR tot creuant pel poble fins a prop del cementiri a on deixem el GR 92 que s’enfila cap em Montnegre, nosaltres anirem a buscar els  estany de Can Torrent, per una zona de boscos de riera. Un cop passat els llacs, creuem la carretera que va a Hostalric i ara ja anem a buscar la ruta cap els estany de Júlia, tot aquest sector juntament amb el de Torrent és una zona PEIN protegida. De moment ens esta sorprenent molt la ruta per la seva bellesa, paisatges humits, conreus, camins, corriols, ja veiem al fons la fortificació de Hostalric, però abans passarem per l’església de Sant Cebrià de Fogars, al costat de la Tordera, ara si encarem directament cap a Hostalric, per entre camps inundats d’aigua de les pluges.


desembocadura del Tordera, amb el Noi del Montseny Benet , Salme i jo




Lo riu és vida





Sant Cebrià de Fogars


Hostalric

Sant Celoni, passat aquest pont varem deixar les senyals


Arribem a Hostalric i fem una parada tècnica a omplir aigua i fer unes barretes. La ruta va a buscar la llera del riu, aquests tros no el trobem gaire ben indicat, però la intenció  és anar a fer un tomb per el poble. Creuem dons el carrer principal del poble fins trobar un polígon industrial a on seguirem les marques grogues i blaves (Via Augusta) fins creuar per un pont el riu, aquí ja tornem a trobar les marques del Tourdera i a mes la del camí de Sant Jaume.
A ma dreta el Montseny a l’esquerra el Montnegre, el riu a un banda, l’autopista a un altre i de front el vent que ens acompanyarà els dotze quilometres fins arribar a Sant Celoni.
Atenció en aquest punt, ja un moment que les marques tot creuant la carretera ens indiquen cap amunt   direcció el Montseny, però nosaltres ara volem seguir les de la Via Augusta, que no veiem, fem cas omís a les indicacions i anem a buscar un altra opció, seguim per uns corriols al costat de camps de cultiu fins trobar la força transitada carretera que prenem un tros tot passant un pont  i tot seguit a ma dreta trobem  un carrer en pujada amb les marques de la Via Augusta ben visibles des de la carretera , seguim les marques i ara també trobem les del camí de Sant Jaume. Arribem a la carretera de Santa Maria de Palautordera i les marques desapareixent, be en trobem una sols sortir de la pista que ens indica que no hem de seguir cap a munt, però cap avall aniríem a sortir a la carretera força transitada de Sant Celoni, dons a munt per carretera un quilòmetre mes o menys fins la estació de tren, a on tornem a trobar les indicacions de la Tourdera, be dons si haguéssim seguit les indicacions de dins el poble hauríem  arriat fins aquí.
Ara si però que les deixem dons aquestes ja ens enfilarien cap el Montseny, ara seguirem una fletxa groga que suposem que és la del camí de Sant Jaume i unes antigues marques de un GR suposem el 97, però que no en trobem cap mes, tot seguint una antiga pista que anem intuint per el GPS, fins trobar una pista principal al costat de una casa. Al fons ja veiem la Torrassa del Moro, ara anirem seguint cap a Sant Joan de Sanata i direcció Collsabadell. Això ja és terreny conegut ara seguirem la ruta del Congost cap a Llinars i cap a Cardedeu a on prendrem la desviació de la quasi podríem dir la principal pujada del dia cap a Sant Esteva del Coll. D’aquí un tros de carretera cap a buscar la pista de la Font del Sot i Dosrius i be d’aquí cap a dinar que ja és hora per el camí de la Riera cap a Mataró.





Resumin, una molt bona ruta, llarga, 74km, però molt entretinguda, dons passarem per tota mena de paisatges,  pobles, ermites, estanys... i sobre tot coneixerem el territori tot pedalant.
100X100 recomanable. Nosaltres la vàrem fer en un mati, però és pot fer tranquil·lament en una jornada.




I per acabar i ara que esta tant de moda el Bikepaking aquí teniu una web per anar xafardejant




diumenge, 27 de maig de 2018

Sencillament un Puigmal



Estem al bar Gusi de Ribes, aquell de l’entrada que sembla una” herrico taberna”, però en vers de haver-hi fotos de presos i trobem fotos de notables muntanyencs i runners, la veritat és que sols prenem unes infusions amb unes tasses de tallat, per un preu desorbitat.
Som a finals de maig i encara passegem els esquís per racons del Pirineu Oriental, he convençut a la Regi que va venir la setmana passada al Benet i al Presi per fer una travessa per la zona del Puigmal, l’altra setmana i vàrem estar i ens varen quedar certes coses per anar fent, però sorpresa!! La neu a minvat molt per la zona d’Err i a més com el que ha sigut la tònica de quasi tota aquesta temporada el mal temps també ens impedeix fer qualsevol travessa. Ens tindrem que conformar doncs en fer un Puigmal per la ruta normal i tirar cap avall.
Fa molt de vent en alçada, vent que ve del sud, els núvols fan unes formes curioses tot esculpides per el vent. Dalt del cim ens tenim que posar a sobre tot el que portem, a la vall fa un bon sol, comencem a baixar, la neu marro és deixa fer, és la neu de final de temporada, plena de insectes i branquillons, no se perquè però ens agrada fer girs segurs sobre aquest mantell al costat de nerets i ginebrons que ja comencen a ser presents per tot arreu.
La Cerdanya esta preciosa, tota verda i esquitxada de “groc”, la calor contrasta amb el fred que hem passat, la neu és va enretirant de les muntanyes a on hem estat passejant tot aquest hivern , els cavalls jeuen a l’herba tot prenen el sol, potser serà el moment de anar a estirar les orelles a la sorra bora el mar.

la setmana passada varem poder pujar per la coma de la esquerra


l'estació d'esquí de Puigmal 2000 al fons

Lo Presi

Lo noi del Montseny


Regina






Be aquest cop acabo amb un breu poema  de Marius Sampere, que ens ha deixat aquesta setmana:

"Naixem de nit, després és fa de dia i tots morim d'amor". 

dilluns, 21 de maig de 2018

Primavera excepcional de neu, esquí de proximitat

cau de marmota
La neu de mica en mica és va enretirant, els prats comencen a agafar colors, a les carenes els llocs a on la neu deixa pas a l’herba és comencen a despertar les petites flors, és nota la caloreta de la primavera, el garbuix dels ocells i els xiulets de les marmotes, han fet  canviar la muntanya i ja més vida i color, tot ha esta  hivernant  i ara és hora de començar a sortir i prendrà el solet.


Anemona Vernalis
Al Pirineu Oriental encara hi trobem molta neu, més del normal en aquestes dates que segurament estaríem apurant a Benasc o al Neuvielle. Ara a poca estona podem estar fent una bona ruta i acabar la jornada a la platja, és dons una bona temporada per aprofitar i aguantar per les nostres muntanyes properes, que segurament poques vegades hem pogut fer i gaudir per aquestes dates, sense fer quilometratge de cotxe.
De nou de bon matí al Petit Cafè de Ribes per esmorzar, ja ens acomiadem  per la propera temporada, ells ara els hi toca fer unes volgudes vacances. Però de moment degustem esl boníssims entrepans de truita, anem mirant la  predicció al Windy , parcer una de les webs de pronòstics del temps mes fidedignes, i veiem que fins la una del mig dia tenim marge de maniobres, pues vinga cafatonet i cap al Puigmal.


PUIGMAL DE  LLO –PETIT  PUIGMAL  DEL  SEGRE- PUIGMAL (Els 3 Puigmals)


La carretera a les pistes d’Err esta oberta fins la segona barrera, cosa que facilita molt la aproximació. Arribem fins la caseta on podem veurà les destrosses de una enorme allau que ha degut passar aquest hivern. Anem seguint i ens enfilem cap el Puigmal de Llo, la intenció era baixar cap els Clots del Segre, parcer molt ben innivada, però de cop una boira ens tapa la visió decidim anar carenant direcció la carena del Puigmal, de mica en mica és torna a obrir la boira i veiem tot els voltants, la neu arriba fins ben entrada la Coma de l’Embut, el torrent del Nou Creus ben colgat de neu i mes enllà uns núvolots negres amenaçadors, seguirem dons cap el Puigmal, aquest ben ple de neu per tots cantons. Dalt el cim estem molt be sense gent , sense vent, una delícia, però els núvols ens ataquen ara per tots cantons, tenim que baixar per poder veurà be el descens.

La neu esta al seu puntet, això que son quasi la una del mig dia, la predicció l’esta encertant, però aquest cop i ara que sembla que la neu esta força be baixarem per els tubs que baixant directes al que en diuen la Font de la Ribera d’Err i lloc de on fa una estona hem començat a pujar el Puigmal de Llo. La baixada és molt directa, un cop havent fet la primera baixada del cim ens decantem cap a la dreta, tot començant per un llarg tub, per despres anar a buscar un altra de mes tancat, en neu dura o molt carregada no és un descens gens recomanable, però ara esta al “dente”. De nou som al costat del rierol, el dia és va ennegrint, però hem pogut fer una bona ruta amb molt bona neu, per les dates i el lloc.
Pugem al cotxe i comença a espurnejar, és hora de anar cap Andorra.
Tot pujant cap Andorra, veiem la zona de la Mina perfecta, la vall dels Garcies amb una mica d’esquís a l’esquena encara és pot fer quelcom, la vall de Balandran per anar a fer el Pedrons amb sols uns 10 minuts de porteig i res un cop a Pas de la Casa tot a petar de neu. Al creuar la vesant del Port d’Envalira a Grau Roig, Pessons, Montmalus i altres coberts de neu des de baix. La vessant de Vall d’Incles, molta neu en alçada però faltarà carregar mes els esquís.



pujant cap el Puigmal de Llo


descens dels tubs

al fons les antigues pistes de Puigmal 2000


Puigmal de Llo

Puigmal



Txubi sortint del cim

al fons per on hem pujat i el Puigmal de Llo

Artur en el descens dels tubs






PIC DE MONTMALÚS – PIC DELS COLELLS

Tot esmorzant  tornem a mirar el pronòstic dels temps a la web que us hi comentat i res mal temps a partir de les dotze i la una. Be farem algú curtet anirem cap a Grau Roig, Tot esta molt solitari i silenciós, quina diferencia del atabalament de l’hivern, anem pujant per la ruta normal i si son les nou del matí fa una calor com si fóssim ben be al mig dia. Els núvols van creixent per diferents punts sobretot per el sector de la Cerdanya, nosaltres estem de moment al mig. Arribem al coll de Montmalús i enfilem cap el cim deixant els esquís en unes roques, mitja pala del cim no te neu, els deixem en un lloc per després baixar cap el refugi de Montmalús.
Cim, fotos, menjucar una mica i cap a vall. Posem els esquís i comencem la baixada, la neu esta perfecta cremeta de la que agrada, arribem fins el refugi ( la travessa d’aquí fins el refugi de l’Illa, parcer esta tancat aquest mes, serà potser la ultima setmana que es pugui fer).
Es tan el silenci i la tranquil·litat que hi ha que hi estaríem força estona anant mirant les marmotes com treuen el cap per la neu, tot mirant-nos estranyades amb ganes que fotem el camp de seu territori i poder anar a buscar teca per menjar. Però la cosa esta força negra per els voltants a poca distancia ja hi plou, aprofitem per el solet que encara tenim per anar remuntant cap el Pic de Colells i tirar cap avall aprofitant el bon temps que encara tenim.

Vàrem fer les sortides la Regi, Txubi, l’Artur i ens va acompanyar la ciclista Angi que va fer unes bones pedalades tan per la Cerdanya com per Andorra. I res un record per els amics l’Antoniu que ja ens veurem per Puigcerdà i a la Priscil·la, que amb la seva simpatia segur, segur que ens tornarà a veuràs per el Tarter. I a tots els que us agrada l’esquí de proximitat, ja sabeu, molta neu al costat de casa, això és esquí de proximitat.




Circ dels Colells





baixant cap el refugi de Montmalús


refugi de Montmalús

collada de Montmalús

al fons la Muga, Tossa Plana de Lles i l'estany de Montmalús

Montmalús desde el Pic dels Colells