Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 17 de juny de 2019

Volta al Corredor en BTT


Acompanyat per dos bikers del Sorreig, avui farem la ruta de la “Volta al Corredor” una d’aquelles guapes, guapes. Per això farem la normal fins la Font del Mal Pas, Creu de Rupit i enfilar-nos fins el Pi de Buac, tot seguint el GR del Camí de Nord, a partir d’aquí ja començarem pròpiament dit la “Volta”, baixada (una de les mol poques) fins a Casanova de Pibernat, que no arribem per agafar una pista a l’esquerra, aquí començarem una llarga pista, tot passant per la font de la Figuerassa i la font del Perdigot, , seguirem per de sota la Serra de les Mules i les Roques  del Due, deixem la desviació cap el Vilar i comencem una bona i dura pujada que ens portarà cap el Rocar, haurem suat de valent per arribar a dalt de tot i trobar la pista que be del Corredor i va cap a Vallgorguina, baixarem una mica tot passant per el Trull, seguim baixant però no gaire per agafar una pista a l’esquerra que ens situarà per la Riera de l’Illa, passem per sobre el Pont de Can Freginals, no estem gaire lluny de Villalba Sasserra, tornem a remuntar, primer suaument i després amb fortes rampes, tot passant per la Pineda del Gos, ja queda poc per Can Miloca, trobem la pista que puja de Llinars i la cosa és suavitza, en poc ja som a la carena i la pista del Corredor, ja hem fet la volta, ara tan sols ens queda tornar cap a casa per Can Massuet i Dosrius.
Una bona volta amb els companys Salme i J.j Padnon, 52km i 1200 de desnivell, no trobarem cap font per el camí les dues que hi comentat no tenen aigua normalment.





dilluns, 10 de juny de 2019

La Transfronterera


Feia temps que volia fer una de les que diuen Marxes de Resistència, que la FEEC, dins el seu calendari en fan unes quantes, però de tota la llista la que hem feia mes patxoca era la “Transfronterera de Cap de Rec”, mes que res per  que recorre íntegrament per alta muntanya i a mes per un sector que personalment m’agrada molt.
Veníem d’acabar la temporada d’esquí de muntanya i entrenar d’allò que és diu caminant no ho havíem practicat gaire, així i tot vaig intentar enredar algú de la colla, però sembla que la gent no ho tenia gaire clar, al final vaig convèncer sense molts preàmbuls al Artur i aquest vindria amb un company seu que al final degut a un accident corrent no va poder venir. A ultima hora també s’apunta el Beni i la Sandra, ell la pensa fer tota corrent doncs ja esta força avesat en fer llargues distancies.
Doncs be anem de cara el gra, el dissabte a les 5 del mati, és presenta l’Artur que ve de passar la nit a Lles i és queda a esmorzar a la furgo, un bon pa amb tonyina diu que això el posa a to, res esmorzem i jo amb vaig a rentar la cara al rierol per esta ben net i polit per agafar el dorsal.
Les 6 la sortida, ja tot el grup Beni i Sandra inclosos, la maquina de fotos sense bateria, brrrr....tindre que tirar de mòbil que no m’agrada gens, sortida!!,és d’agrair que no és fes servir molta estridència com és habitual en moltes curses, potser és bo ja que ens agrada la muntanya i el seu silenci, respectar els animals que hi viuen i que no estan acostumats a sorolls ni estressos  civilitzats, vinga doncs!! molta gent, Beni fot el camp corrents, nosaltres anirem fent com teníem previst, anar fent.
La primera part fins a  Viliellla per el GR 11-10,  de baixada, aprofitem per gamba una mica, el mati és frescot i ho notem sobre tot en les mans , seguim en baixada fins a Cal Jan de la Llosa i d’aquí premem el GR107 o camí dels Bons Homes, la cosa comença a pujar per la Vall de la Llosa, però el paisatge i l’aire fresquet animant anar en bon ritma, al Prat de Xiuxirà, trobem el segon control, amb ratafia i tot, val a dir sobre els controls que cal felicitar a la organització per el bon avituallament, en tots els de la marxa. Cabana d’Esparvers i creuament de camins deixem el GR 107 i prenem el GR 11, o el Transpirinenc, entrem a la Vallcivera, quins records de la Skimo 6!!!, arribem al port i deixem a la Sandra que va a un altre ritma i a mes ara sols l’hi queda baixada, doncs fa la marxa de 30, a mes deu ni do, per el poc temps que fa aquestes distancies, molt be i ànims, seguint així segur que arribarà lluny. Ens parem al refugi de l’Illa a menjar una mica i ara si ens toca la llarga ,llarga ,llarga i mes llarga baixada, per la preciosa vall de Madriu, quina diferencia quant hi fem pas amb els esquís, a l’hivern te el seu encant, però per la primavera la veritat que sembla passar per un lloc nou a on no hi havies estat mai. La baixada castiga les cames inclús mes que la pujada, a mes intentes forçar el ritma, mes de un aquí és on ho paga, arribem al control d’Entremesaigües, aquí els de 30 acaben, nosaltres aprofitem per fer un bon menjuc per recuperar. El camí continua per un bosc, però continuem baixant, ja quasi estem a tocar a les Escaldes, estem pensant si anar a comprar una botelleta de wiski o formatge de bola, la qüestió, és aquí,  el que veníem patint, la gran pujada de quasi 1500 metres de desnivell amb una primera part que és la que va fins al refugi de Perafita(2200) que és d’aquelles que treuen l’alè, sense pausa i sense respir, per sort transcorre per zona de bosc al costat de riu que baixa caudalós, fent petits salts, l’Artur comença a fer la goma i  pensa que potser estaria millor fent una cervesa a Andorra o perquè no un Caldea, jo el vaig animant com bonament puc, l’hi aconsello anar fent ventositats per agafar impuls cap a munt, llàstima que sols l’hi surten rots i l’hi comento que això el farà retrocedir, en fi, una mica de broma per passar el calvari. Arribo al refugi de Perafita i espero al company, esta molt tocat i espera a recuperar, el dia és clar però fa frescota i corra vent, jo començo a caminar per no agafar fred mes amunt amb pararé en un lloc arrecerat per esperar-lo.
No porta pals i l’hi deixo els meus per veurà si l’ajudant una mica mes, ja estem quasi al coll de Sant Vicenç (2573m), l’hi costa tirar endavant i jo començo a baixar, ja quant falta poc per arribar al refugi dels Estanys de la Pera, veig que esta baixant del coll, jo ja tiraré cap avall fins trobar la maleïda pista que va cap a Cap de Rec, m’ho prendre en calma, doncs no hi ha presa, al final ens hem ajuntat una grupeta de tortugues, al refugi del Pradell deixem la pista , menys mal!!! i prenem un corriol que va per bosc, que és d’agrair. Ja soc a lloc, en venen a rebrà els de casa i de seguida a buscar el tiberi, parcer molt encertat l’arròs caldos.
I res això que hem poso a menjar i no hem veig a l’Artur, tot corrent fresc i joiós, jo que el veia amb els meus pals fent una creu, quin element, és genial!!!no se que va fer, un fong d’aquells al·lucinògens?, una droga psicotròpica d’aquelles que no sabem?, és va fotra un gin tònic al refu de la Pera?, és molt gran aquest xiquet!!




al fons Viliella


Vall de la Llosa

control al Prat de Xuíxira

port de Vallcivera (2517m)

estany de l'Illa

refugi de l'Illa

estany de la Bova

vall de Madriu (Patrimoni de la Humanitat-UNESCO)

al fons, Les Escaldes

refugi de Perafita (2200 m)







Una gran Marxa del tot recomanable, recorregut, organització i tot plegat, un repta que cal tenir a l’agenda. Vàrem tardar el nostre per fer el 51km i els 2600 metres de desnivell, 11 hores, el company Beni a les 13 hores ja estava fent el dinar, va arribar el tercer, un Kata-KraK,  I be la Sandra va agafar el bus que posava la organització i de nou d’Andorra cap a Cap de Rec, també va fer una gran marxa de llarga distancia.




I per superar la tibantor de cames l’endemà una sortideta en BTT per la Cerdanya, ben curta i tranquil-leta. Sortim de Ur i premem  el camí de Sant Jaume tot passant per camps fins a Llívia, un cop aquí anirem a buscar el camí que va cap Angostrina, al principi tot va be, però despres vindran unes fortes rampes, per acabar en corriol de pedres molt bonic fins trobar una pista que ens farà creuar el riu d’Angostrina per un pont ,res ja som a Vilanova-de-les –Escaldes, ara agafarem una mica de carretera dins a Dorres, buf!!quin canvi el tema dels Banys de Dorres, la cosa esta molt massificada, quines ganes!!!, creuem el poble i ja sense mes pèrdua que seguir la pista que va pujant fins dalt del turo a on i tenim el Monestir de Bell-lloc, bones vistes i un lloc extraordinari i apte per fer un bon mos. Tornem a refer la pista i abans d’entrar a la zona asfaltada prenem una pista a la dreta que baixa a tota castanya fins de nou a Vilanova, i d’aquí uns quilometres de carretera i ja esta, una sortideta curteta, però molt interesant.

Uns 25km i 500 de desnivell i ja tornem a tenir les cames a to. 



al fons dalt el turo el Monestir de Bell-lloc




Per acabar, a Vilassar de Mar i ha una sabateria especialitzada en reparació de sabatilles esportives i sobretot, canvi de soles...mira no diré el nom i no és que no en tingui ganes, però amb varen canviar les soles i en van assegurar de que eren de quasi per vida, be això seria un dit, doncs ja és el segon cop que amb passa i això que el preu no és pas regalat. Be, aquí ho deixo, i a Vilassar no hi ha gaires sabateries que toquin aquest tema.




diumenge, 26 de maig de 2019

Vertical al Turó de l'Home



Avui us presento una ruta per el Montseny, d’aquelles que en podríem dir “vertical race”, doncs pujarem al Turó de l’Home des de el poble del Montseny.
Podem deixar el vehicle al aparcament del poble i d’aquí anirem a buscar el GR5 que surt ja de la plaça i passa per el costat de una petita gasolinera, cal dir que el recorregut esta totalment ben marcat i no ens caldrà ni gps, planell, ni res de res, sols anar seguint les indicacions del GR que en el primer tram anirà acompanyat de la ruta “La Tourdera”,variant a peu.
El primer sector que podríem dir fins la Plana del Coll a prop del càmping de Fontmartina i punt d’informació del Parc, la cosa va força be per entre bosc de pins i alzines, a partir d’aquí deixarem el GR5 que va cap a Fogars i prendrem la variant de GR5.2, que al principi va un tros per carretera i a continuació agafa una pista que aviat la deixarem i començarem el tram més dur i que ja no deixarem, seran uns 700 metres que ens quedaran fins el cim de el Turo de l’Home, tot drets i que ens aniran molt be si porteu els bastons per ajudar una mica en l’embranzida, així fins arribar al coll de Sesbasses i últims metres fins el cim.
La tornada la farem per el mateix itinerari, la gracia d’això també arribar a ser, si teniu ganes de provar forces, es intentar fe la pujada amb un màxim de dues hores, aquí ho deixo.
Ruta ideal per fer-la tot l’any, però si la feu al estiu la ultima part és a la solana, per el que és millor matinar una mica.
I com a premi, que millor que una bona cerveseta a qualsevol bareto del poble del Montseny.

Total 22km anada i tornada i 1200 de desnivell  positiu.






cau dels mussols


una senyora que surt a pendra el sol




diumenge, 19 de maig de 2019

Aiguafreda - Gualba (travessant el Montseny)




Avui aprofitarem per entrenar una mica, i a mes aprofitaré que és el meu aniversari per fer una  cosa una mica diferent per celebrar-ho.
Estem molt ben d’hora ,ben d’hora a Aiguafreda, on ens hi ha acompanyat molt amablement la amiga Marisa. El dia és molt rúfols i els núvols negres no auguren gaire bon dia, tota la nit ha estat plovent. Comencem ja en pujada per el GR5 que puja ben decidit cap el Tagamanent, l’espectacle de boires i núvols és excepcional. Seguirem cap el restaurant de Can Bellver, aquestes hores tancat i on sols ens venent a rebre un grapat de gossos amb ganes de jugar. Comencem el camí per el Pla de la Calma, el pas es rapit, però la gana també , per això aprofitem per  fer una breu parada, doncs el capità Artur ens delimita el temps, a les quatre parets enrunades de la Cortada o el Cafè. En un tres i no res ja som a Collformic i d’aquí ja enfilem la segona pujada del dia cap el Matagalls, el típic camí  ben fresat GR5.2, però avui sense apenes gent, potser per els pronòstics del temps a fet disminuir la afluència.
Seguim en direcció Sant Marçal, les fagedes tenen un color verd clar excepcional, verdaderament el Montseny és tot un paradís en qualsevol època del any, l’aigua de la pluja ha deixat les plantes i les flors de uns colors resplendents, el groc de la ginesta, els narcisos blancs i el verd de les fulles dels faigs, i el sol que va i be entra el bosc i les boires que van i venent per entre els arbres, en resum paisatge de fades i follets. Arribem al Coll de Sant Marçal i continuem per el GR per anar a buscar el camí costerut que ens enfilarà cap a les Agudes.
En principi la cosa  va be, però de mica en mica ja comencem a notar que la cosa s’enfila de valent, el camí va pujant fent forces giragonses i tenim que suar una mica fins arribar  al Coll de Les Agudes, que en aquests moments esta força ennuvolat i ja comencem a escoltar quatre trons, ara ens en recordem de la parella d’amics Marçal i Magda, que fa unes setmanes els hi va caure un llamp sense mes conseqüències que un bon ensurt.
Continuem amb el temps força ennuvolat i emboirat cap el Turó de l’Home, anem a buscar el coll Pregon i comencem a baixar per el PR cap a Santa Fe, deixant enrere els trons, breu parada al Bar del l’Avet Blau, però molt breu, per fer un refrigeri i cap a buscar el pantà, que esta tan emboirat que en prou feines és veu, creuem el pantà i comença a plourà, sort que estem protegits dels arbres, però res ni cinc minuts, que ja ens tornem a treure’ns els impermeables, fem camí cap a Gualba per el PR, la baixada serà molt llarga i força dreta, podrem veurà el salt de la Corbera , tot anem seguint la baixada una mica més avall tindrem que decidir dos camins un que va cap el Coll de Sant Vicenç i l’altre cap el Suro Gros, nosaltres agafarem aquest últim, ja fa força estona que fem camí i ja comencem a notar el cansament a les cames, veiem el poble a baix, però no acabem d’arribar-hi mai, al final però acabem la gran travessa que hem fet avui, a la plaça ens espera l’Agnès que ens ve a recollir, però abans unes cerveses ben guanyades al bar de la plaça, que parcer que esta molt be.
Una gran travessa, que d’aquí una setmana és farà com a caminada de resistència dins el calendari d’aquestes marxes de la FEEC, nosaltres l’hem seguit igual menys la part final de Gualba, doncs la ruta original va per el coll de Sant Vicenç.

Total de km 45 i 2215 metres de desnivell positiu, nosaltres ho hem fet caminat tota la estona, tampoc hem anat a fer cronometra i ens han sortit unes 10 hores efectives.
Hem sigut en aquesta caminada: l’Artur, el Presi, jo i el guia de la zona el Noi del Montseny.







Tagamanent

Can Bellver

Ca l'Agusti




Narcisos

Turo de l'Home



Panta de Santa Fe



I després de la pluja a recollir maduixes












diumenge, 12 de maig de 2019

Ultimes neus d’Andorra -Arcalaska




De nou com va sent habitual les ultimes setmanes, anem al  davant i al d’arrere de les prediccions del temps fins quasi ben be ultima hora de la sortida.
Veiem que tenim una petita finestra de bon temps per el dissabte, dia que podem fer una escapadeta cap a muntanyes andorranes i en concret al territori d’Arcalaska, com no.
Com és va notant l’arribada de la primavera, prats verds plens de vaques i cavalls per aquí i per allà, color groc per tot arreu, de flors!! alerta!!, aigua que brolla per rius i rierols i encara muntanyes que encara guarden una mica de neu que de mica en mica és va fonent per la calor del sol i va deixant pas als prats i al retor de tota la fauna i flora, deixant de banda tot el brogit de les pistes d’esquí i els esquiadors de muntanya, tan emprenyadors, que no parar fins la ultima pala de neu.
Quina tranquil·litat els paratges andorrans, sense gent, hotels baratíssims i buits, en resum, el millor moment per  aprofitar les ultimes neus i sense tampoc anar gaire lluny de casa.
Nosaltres anirem doncs a acomiadar-nos del sector tan volgut d’Arcalaska i aquest cop sols amb la presencia d’en Petapales Txubi i el Noi del Montseny.
Arribem al aparcament de pistes, tot per nosaltres i d’altres com nosaltres. La cosa comença prou be, doncs l’amic Noi del Montseny, posa a tota castanya,  ”ultim” de Deep Purple que sona per tot arreu, avui ben fort, sort que portava paracetamols.
Pujarem per les pistes cap a la Portella i d’aquí enfilarem directes cap el Coll del Cap de la Coma (2714m), en neu encara un pel endurida. Arribem a dalt, els núvols que van i venent del nord, ens van deixant veurà el paisatge del sector  d’Angonella. Deixem els esquís i seguirem la entretinguda cresta cap el Pic d’Arcalís (2776m), sempre amb un ull al d’arrere mirant els núvolots que van entrant, doncs sabem que la finestra de bon temps és tanca al mig-dia. Tornem al lloc ha on vàrem deixar els esquís i remuntem cap el cim del Pic de la Bretxa (2761m) i d’aquí cap a la Bretxa, a on esperem una mica per que els núvols ens deixin veurà la baixada que tenim per sota nostra.
Neu” crema – cremeta “ de la bona fins a baix de la pala a partir d’aquí  neu pastosa, ens oblidem de anar cap a Port de Rat, que ni és veu, res de nou cap a la Portella i buscar una bona baixada, després acomiadament per pista que és on la cosa esta millor.
Arribem a baix i de cop i volta entra un fort vent del nord i ja no veiem ni les muntanyes, ens ha anat de un pel de burro.
Hem xalat, hem esquiat encara amb força bona neu, el dia ens ha deixat jugar una mica en aquest petit territori andorrà d’Arcalaska, parcer la carretera esta oberta fins la Coma, oferint moltes possibilitats de fer coses encara un temps.
Baixem cap a dinar i ens parem a un lloc a Martinet, “Hostal de Martinet” boníssim totalment recomanable.....és mentida !!! és una merda!!!! Ni parar!!

Ens acomiadem dels companys  Petapales i el Noi del Montseny, nosaltres ens quedarem  a flairar primavera.

Arcalaska, fins la propera temporada!!!!.







Pic d'Arcalís al fons




Pic de la Bretxa d'Arcalís

Cataperdis al fons


el Noi del Montseny

Petapales Txubi







Per acabar, meteomuntanya  donaven un pronòstic de vent per diumenge fins la matinada, la veritat que ha fent un vent molt fort durant tot el dia.





Refugi de la Feixa



estany de Malniu



dedicat especialment a Petapales: https://www.youtube.com/watch?v=tmiI98EG1Fo