Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dimecres, 26 de juny de 2019

BTT per la Val d'Aran. Aiguamoig-Valarties


Solstici d’estiu, tornen les festes en alguns pobles dels Pirineus amb les seves : Falles, Haros, Brandons, totalment diferents les unes de les altres, però totes elles festes de foc i fum, de calor i de màgia, festes ancestrals que donen la benvinguda al estiu. Nosaltres fa temps que estem enamorats d’aquestes tradicions dels pobles de les muntanyes dels Pirineus i també des de fa uns anys que les anem seguint cada cop a un llogarret diferent, això no deixa però ja que hi som de fer alguna sortideta ja sigui tot caminant o en bici.
Aquests any anirem a la Val d’Aran a veruà la festa del Haro d’Arties i amb això també aprofitarem l’estada per fer alguna ruta en bici A la Val si és hivern el caracteritzem per l’esquí, però no podem pas menys valorar el seu potencial amb rutes de btt amb el seu gran Centre BTT que hi tenim, tot de rutes ben ressenyades i ben marcades, cosa que actualment va escassejant en molt llocs, doncs resten un pel oblidades i ja no les trobem ben marcades, això si com va dir algú de la zona :”res és regalat, tot puja per després tot baixar”, el que indubtablement no podem oblidar és l’entorn paisatgístic per on passarem.
No és la primera ruta que faig per el sector aranès, ni fet d’altres, però ni han tres que segurament son les mes clàssiques: la del Sout deth Pish, les Mines Margarida i Victoria i la trans valls Aiguamoix – Valarties, aquest cop doncs ens quedarem amb aquesta ultima.
Aquesta ruta esta dins el circuit BTT de la Val i te el seu punt d’inici i final a Salardú, però nosaltres la començarem de de el fenomenal càmping d’Arties i fins a Salardú i anirem els tres kilòmetres que hi ha per carretera, amb una perfecta cuneta separada dels cotxes.. Un cop a Salardú seguirem les indicacions cap a Colomers, remarcar aquí que com és una ruta molt transitada per cotxes, és millor matinar una mica i estan en el aparcament on comencen els taxis abans de les 9 del mati. La pujada per Aiguamoix és relativament força tranquil-la sols a partir dels Navious comencem a enllaçar unes fortes corbes fins arribar a una font, que és de molt d’agrair, aquí la cosa ja és no puja tant fins arribar a la zona d’aparcament i lloc dels taxis per pujar a la gent cap a Colomers.  De gent ni ha força, però nosaltres anem fent, al davant les muntanyes del Cercle de Colomers encara una mica nevades. Arribem al final del aparcament de taxis on baixa tota la gentada i ens parem a saludar al samper que esta fent de taxista, ja tan sols ens tres kilòmetres de pujada cap el coll de Pruedo i aquest contra tot pronòstic és fant molt be. Per aquí ja trobem força biker , però que fan la ruta contraria a la nostra direcció, la veritat però, és que la millor opció és fer-la per Aiguamoix, doncs per Valarties i trobem moltes mes rampes. Cal dir però que la majoria de gent va amb bicis elèctriques, però inclòs d’aquesta manera van sonats, quant ens veuen a nosaltres al·lucinen, això ens agrada i ens dona força, això que devem ser els mes veterans de tots els que hem trobat, sempre hi pensat com sembla que ja he comentat en alguna que altre ocasió que les bicis elèctriques, son com el viagre, per gent que verdaderament ho necessiten per algun problema físic molt be, per els demes sols queda adaptar les sortides a les nostres possibilitats i de mica en mica pujar llisto, però el que sembla és que actualment volem aconseguir objectius sense suar gaire.
Be seguim, un cop arribats a Pruedo, el paisatge és colossal, Tuc de la Ribereta, Tuc de Seslosses, i el majestuós Montardo. Ara si baixada cap a la Val de Rencules, quins gustas dona baixar i anar contemplant el que tenim al voltant, la pista perfecta, creuem el GR 11 de la transpirineus que va cap a Colomers, ja som a Pont Resec, ahir passarem per aquí a peu per anar cap a la Restanca, baixada per la Val de Valarties, ja som Arties a la plaça, l’haro apunt per aquest vespre. Una gran i molt recomanada ruta d’alta muntanya en btt per la Val d’Aran.

33km i 800 de desnivell, moltes guis indicant la ruta al reves de com la hem fet nosaltres com abans ja he comentat, però la veritat és millor fer servir la ruta 21 (negre) del centre BTT.

Trobarem fons i rierols per tota la ruta. Aconsellable estiu i tardor, doncs arribem a cota 2000.



Arties


Montardo al fons

Salardú

pista d'Aiguamoix

Rovells d'Ou



Colomers al fons



Coll de Pruedo


baixant per Rencules

Cabana de Pruedo al fons el Montardo



l'Haro petit de la plaça d'Arties



Eth Taro vol dir en catala "far", donar llum i fer de guia. Eth Taro, serà casualitat o no, sempre es planta enfront el majestuós Montardo, al peu del baranc d'Artigues, com si tots dos s'haguessin posat d'acord perquè aquesta muntanya cedeixi al Haro el protagonisme d'aquesta mit màgica.










dilluns, 17 de juny de 2019

Volta al Corredor en BTT


Acompanyat per dos bikers del Sorreig, avui farem la ruta de la “Volta al Corredor” una d’aquelles guapes, guapes. Per això farem la normal fins la Font del Mal Pas, Creu de Rupit i enfilar-nos fins el Pi de Buac, tot seguint el GR del Camí de Nord, a partir d’aquí ja començarem pròpiament dit la “Volta”, baixada (una de les mol poques) fins a Casanova de Pibernat, que no arribem per agafar una pista a l’esquerra, aquí començarem una llarga pista, tot passant per la font de la Figuerassa i la font del Perdigot, , seguirem per de sota la Serra de les Mules i les Roques  del Due, deixem la desviació cap el Vilar i comencem una bona i dura pujada que ens portarà cap el Rocar, haurem suat de valent per arribar a dalt de tot i trobar la pista que be del Corredor i va cap a Vallgorguina, baixarem una mica tot passant per el Trull, seguim baixant però no gaire per agafar una pista a l’esquerra que ens situarà per la Riera de l’Illa, passem per sobre el Pont de Can Freginals, no estem gaire lluny de Villalba Sasserra, tornem a remuntar, primer suaument i després amb fortes rampes, tot passant per la Pineda del Gos, ja queda poc per Can Miloca, trobem la pista que puja de Llinars i la cosa és suavitza, en poc ja som a la carena i la pista del Corredor, ja hem fet la volta, ara tan sols ens queda tornar cap a casa per Can Massuet i Dosrius.
Una bona volta amb els companys Salme i J.j Padnon, 52km i 1200 de desnivell, no trobarem cap font per el camí les dues que hi comentat no tenen aigua normalment.





dilluns, 10 de juny de 2019

La Transfronterera


Feia temps que volia fer una de les que diuen Marxes de Resistència, que la FEEC, dins el seu calendari en fan unes quantes, però de tota la llista la que hem feia mes patxoca era la “Transfronterera de Cap de Rec”, mes que res per  que recorre íntegrament per alta muntanya i a mes per un sector que personalment m’agrada molt.
Veníem d’acabar la temporada d’esquí de muntanya i entrenar d’allò que és diu caminant no ho havíem practicat gaire, així i tot vaig intentar enredar algú de la colla, però sembla que la gent no ho tenia gaire clar, al final vaig convèncer sense molts preàmbuls al Artur i aquest vindria amb un company seu que al final degut a un accident corrent no va poder venir. A ultima hora també s’apunta el Beni i la Sandra, ell la pensa fer tota corrent doncs ja esta força avesat en fer llargues distancies.
Doncs be anem de cara el gra, el dissabte a les 5 del mati, és presenta l’Artur que ve de passar la nit a Lles i és queda a esmorzar a la furgo, un bon pa amb tonyina diu que això el posa a to, res esmorzem i jo amb vaig a rentar la cara al rierol per esta ben net i polit per agafar el dorsal.
Les 6 la sortida, ja tot el grup Beni i Sandra inclosos, la maquina de fotos sense bateria, brrrr....tindre que tirar de mòbil que no m’agrada gens, sortida!!,és d’agrair que no és fes servir molta estridència com és habitual en moltes curses, potser és bo ja que ens agrada la muntanya i el seu silenci, respectar els animals que hi viuen i que no estan acostumats a sorolls ni estressos  civilitzats, vinga doncs!! molta gent, Beni fot el camp corrents, nosaltres anirem fent com teníem previst, anar fent.
La primera part fins a  Viliellla per el GR 11-10,  de baixada, aprofitem per gamba una mica, el mati és frescot i ho notem sobre tot en les mans , seguim en baixada fins a Cal Jan de la Llosa i d’aquí premem el GR107 o camí dels Bons Homes, la cosa comença a pujar per la Vall de la Llosa, però el paisatge i l’aire fresquet animant anar en bon ritma, al Prat de Xiuxirà, trobem el segon control, amb ratafia i tot, val a dir sobre els controls que cal felicitar a la organització per el bon avituallament, en tots els de la marxa. Cabana d’Esparvers i creuament de camins deixem el GR 107 i prenem el GR 11, o el Transpirinenc, entrem a la Vallcivera, quins records de la Skimo 6!!!, arribem al port i deixem a la Sandra que va a un altre ritma i a mes ara sols l’hi queda baixada, doncs fa la marxa de 30, a mes deu ni do, per el poc temps que fa aquestes distancies, molt be i ànims, seguint així segur que arribarà lluny. Ens parem al refugi de l’Illa a menjar una mica i ara si ens toca la llarga ,llarga ,llarga i mes llarga baixada, per la preciosa vall de Madriu, quina diferencia quant hi fem pas amb els esquís, a l’hivern te el seu encant, però per la primavera la veritat que sembla passar per un lloc nou a on no hi havies estat mai. La baixada castiga les cames inclús mes que la pujada, a mes intentes forçar el ritma, mes de un aquí és on ho paga, arribem al control d’Entremesaigües, aquí els de 30 acaben, nosaltres aprofitem per fer un bon menjuc per recuperar. El camí continua per un bosc, però continuem baixant, ja quasi estem a tocar a les Escaldes, estem pensant si anar a comprar una botelleta de wiski o formatge de bola, la qüestió, és aquí,  el que veníem patint, la gran pujada de quasi 1500 metres de desnivell amb una primera part que és la que va fins al refugi de Perafita(2200) que és d’aquelles que treuen l’alè, sense pausa i sense respir, per sort transcorre per zona de bosc al costat de riu que baixa caudalós, fent petits salts, l’Artur comença a fer la goma i  pensa que potser estaria millor fent una cervesa a Andorra o perquè no un Caldea, jo el vaig animant com bonament puc, l’hi aconsello anar fent ventositats per agafar impuls cap a munt, llàstima que sols l’hi surten rots i l’hi comento que això el farà retrocedir, en fi, una mica de broma per passar el calvari. Arribo al refugi de Perafita i espero al company, esta molt tocat i espera a recuperar, el dia és clar però fa frescota i corra vent, jo començo a caminar per no agafar fred mes amunt amb pararé en un lloc arrecerat per esperar-lo.
No porta pals i l’hi deixo els meus per veurà si l’ajudant una mica mes, ja estem quasi al coll de Sant Vicenç (2573m), l’hi costa tirar endavant i jo començo a baixar, ja quant falta poc per arribar al refugi dels Estanys de la Pera, veig que esta baixant del coll, jo ja tiraré cap avall fins trobar la maleïda pista que va cap a Cap de Rec, m’ho prendre en calma, doncs no hi ha presa, al final ens hem ajuntat una grupeta de tortugues, al refugi del Pradell deixem la pista , menys mal!!! i prenem un corriol que va per bosc, que és d’agrair. Ja soc a lloc, en venen a rebrà els de casa i de seguida a buscar el tiberi, parcer molt encertat l’arròs caldos.
I res això que hem poso a menjar i no hem veig a l’Artur, tot corrent fresc i joiós, jo que el veia amb els meus pals fent una creu, quin element, és genial!!!no se que va fer, un fong d’aquells al·lucinògens?, una droga psicotròpica d’aquelles que no sabem?, és va fotra un gin tònic al refu de la Pera?, és molt gran aquest xiquet!!




al fons Viliella


Vall de la Llosa

control al Prat de Xuíxira

port de Vallcivera (2517m)

estany de l'Illa

refugi de l'Illa

estany de la Bova

vall de Madriu (Patrimoni de la Humanitat-UNESCO)

al fons, Les Escaldes

refugi de Perafita (2200 m)







Una gran Marxa del tot recomanable, recorregut, organització i tot plegat, un repta que cal tenir a l’agenda. Vàrem tardar el nostre per fer el 51km i els 2600 metres de desnivell, 11 hores, el company Beni a les 13 hores ja estava fent el dinar, va arribar el tercer, un Kata-KraK,  I be la Sandra va agafar el bus que posava la organització i de nou d’Andorra cap a Cap de Rec, també va fer una gran marxa de llarga distancia.




I per superar la tibantor de cames l’endemà una sortideta en BTT per la Cerdanya, ben curta i tranquil-leta. Sortim de Ur i premem  el camí de Sant Jaume tot passant per camps fins a Llívia, un cop aquí anirem a buscar el camí que va cap Angostrina, al principi tot va be, però despres vindran unes fortes rampes, per acabar en corriol de pedres molt bonic fins trobar una pista que ens farà creuar el riu d’Angostrina per un pont ,res ja som a Vilanova-de-les –Escaldes, ara agafarem una mica de carretera dins a Dorres, buf!!quin canvi el tema dels Banys de Dorres, la cosa esta molt massificada, quines ganes!!!, creuem el poble i ja sense mes pèrdua que seguir la pista que va pujant fins dalt del turo a on i tenim el Monestir de Bell-lloc, bones vistes i un lloc extraordinari i apte per fer un bon mos. Tornem a refer la pista i abans d’entrar a la zona asfaltada prenem una pista a la dreta que baixa a tota castanya fins de nou a Vilanova, i d’aquí uns quilometres de carretera i ja esta, una sortideta curteta, però molt interesant.

Uns 25km i 500 de desnivell i ja tornem a tenir les cames a to. 



al fons dalt el turo el Monestir de Bell-lloc




Per acabar, a Vilassar de Mar i ha una sabateria especialitzada en reparació de sabatilles esportives i sobretot, canvi de soles...mira no diré el nom i no és que no en tingui ganes, però amb varen canviar les soles i en van assegurar de que eren de quasi per vida, be això seria un dit, doncs ja és el segon cop que amb passa i això que el preu no és pas regalat. Be, aquí ho deixo, i a Vilassar no hi ha gaires sabateries que toquin aquest tema.




diumenge, 26 de maig de 2019

Vertical al Turó de l'Home



Avui us presento una ruta per el Montseny, d’aquelles que en podríem dir “vertical race”, doncs pujarem al Turó de l’Home des de el poble del Montseny.
Podem deixar el vehicle al aparcament del poble i d’aquí anirem a buscar el GR5 que surt ja de la plaça i passa per el costat de una petita gasolinera, cal dir que el recorregut esta totalment ben marcat i no ens caldrà ni gps, planell, ni res de res, sols anar seguint les indicacions del GR que en el primer tram anirà acompanyat de la ruta “La Tourdera”,variant a peu.
El primer sector que podríem dir fins la Plana del Coll a prop del càmping de Fontmartina i punt d’informació del Parc, la cosa va força be per entre bosc de pins i alzines, a partir d’aquí deixarem el GR5 que va cap a Fogars i prendrem la variant de GR5.2, que al principi va un tros per carretera i a continuació agafa una pista que aviat la deixarem i començarem el tram més dur i que ja no deixarem, seran uns 700 metres que ens quedaran fins el cim de el Turo de l’Home, tot drets i que ens aniran molt be si porteu els bastons per ajudar una mica en l’embranzida, així fins arribar al coll de Sesbasses i últims metres fins el cim.
La tornada la farem per el mateix itinerari, la gracia d’això també arribar a ser, si teniu ganes de provar forces, es intentar fe la pujada amb un màxim de dues hores, aquí ho deixo.
Ruta ideal per fer-la tot l’any, però si la feu al estiu la ultima part és a la solana, per el que és millor matinar una mica.
I com a premi, que millor que una bona cerveseta a qualsevol bareto del poble del Montseny.

Total 22km anada i tornada i 1200 de desnivell  positiu.






cau dels mussols


una senyora que surt a pendra el sol