 |
| cau de marmota |
La neu de mica en mica és va enretirant, els prats comencen
a agafar colors, a les carenes els llocs a on la neu deixa pas a l’herba és
comencen a despertar les petites flors, és nota la caloreta de la primavera, el
garbuix dels ocells i els xiulets de les marmotes, han fet canviar la muntanya i ja més vida i color,
tot ha esta hivernant i ara és hora de començar a sortir i prendrà
el solet.
 |
| Anemona Vernalis |
Al Pirineu Oriental encara hi trobem molta neu, més del
normal en aquestes dates que segurament estaríem apurant a Benasc o al
Neuvielle. Ara a poca estona podem estar fent una bona ruta i acabar la jornada
a la platja, és dons una bona temporada per aprofitar i aguantar per les
nostres muntanyes properes, que segurament poques vegades hem pogut fer i
gaudir per aquestes dates, sense fer quilometratge de cotxe.
De nou de bon matí al Petit Cafè de Ribes per esmorzar, ja
ens acomiadem per la propera temporada,
ells ara els hi toca fer unes volgudes vacances. Però de moment degustem esl boníssims
entrepans de truita, anem mirant la
predicció al Windy , parcer una de les webs de pronòstics del temps mes
fidedignes, i veiem que fins la una del mig dia tenim marge de maniobres, pues
vinga cafatonet i cap al Puigmal.
PUIGMAL DE LLO –PETIT
PUIGMAL DEL SEGRE- PUIGMAL (Els 3 Puigmals)
La carretera a les pistes d’Err esta oberta fins la segona
barrera, cosa que facilita molt la aproximació. Arribem fins la caseta on podem
veurà les destrosses de una enorme allau que ha degut passar aquest hivern.
Anem seguint i ens enfilem cap el Puigmal de Llo, la intenció era baixar cap
els Clots del Segre, parcer molt ben innivada, però de cop una boira ens tapa
la visió decidim anar carenant direcció la carena del Puigmal, de mica en mica
és torna a obrir la boira i veiem tot els voltants, la neu arriba fins ben entrada
la Coma de l’Embut, el torrent del Nou Creus ben colgat de neu i mes enllà uns
núvolots negres amenaçadors, seguirem dons cap el Puigmal, aquest ben ple de
neu per tots cantons. Dalt el cim estem molt be sense gent , sense vent, una
delícia, però els núvols ens ataquen ara per tots cantons, tenim que baixar per
poder veurà be el descens.
La neu esta al seu puntet, això que son quasi la una del mig
dia, la predicció l’esta encertant, però aquest cop i ara que sembla que la neu
esta força be baixarem per els tubs que baixant directes al que en diuen la
Font de la Ribera d’Err i lloc de on fa una estona hem començat a pujar el
Puigmal de Llo. La baixada és molt directa, un cop havent fet la primera
baixada del cim ens decantem cap a la dreta, tot començant per un llarg tub,
per despres anar a buscar un altra de mes tancat, en neu dura o molt carregada
no és un descens gens recomanable, però ara esta al “dente”. De nou som al
costat del rierol, el dia és va ennegrint, però hem pogut fer una bona ruta amb
molt bona neu, per les dates i el lloc.
Pugem al cotxe i comença a espurnejar, és hora de anar cap
Andorra.
Tot pujant cap Andorra, veiem la zona de la Mina perfecta,
la vall dels Garcies amb una mica d’esquís a l’esquena encara és pot fer
quelcom, la vall de Balandran per anar a fer el Pedrons amb sols uns 10 minuts
de porteig i res un cop a Pas de la Casa tot a petar de neu. Al creuar la
vesant del Port d’Envalira a Grau Roig, Pessons, Montmalus i altres coberts de
neu des de baix. La vessant de Vall d’Incles, molta neu en alçada però faltarà
carregar mes els esquís.
 |
| pujant cap el Puigmal de Llo |
 |
| descens dels tubs |
 |
| al fons les antigues pistes de Puigmal 2000 |
 |
| Puigmal de Llo |
 |
| Puigmal |
 |
| Txubi sortint del cim |
 |
| al fons per on hem pujat i el Puigmal de Llo |
 |
| Artur en el descens dels tubs |
PIC DE MONTMALÚS – PIC DELS COLELLS
Tot esmorzant tornem
a mirar el pronòstic dels temps a la web que us hi comentat i res mal temps a
partir de les dotze i la una. Be farem algú curtet anirem cap a Grau Roig, Tot
esta molt solitari i silenciós, quina diferencia del atabalament de l’hivern,
anem pujant per la ruta normal i si son les nou del matí fa una calor com si
fóssim ben be al mig dia. Els núvols van creixent per diferents punts sobretot
per el sector de la Cerdanya, nosaltres estem de moment al mig. Arribem al coll
de Montmalús i enfilem cap el cim deixant els esquís en unes roques, mitja pala
del cim no te neu, els deixem en un lloc per després baixar cap el refugi de
Montmalús.
Cim, fotos, menjucar una mica i cap a vall. Posem els esquís
i comencem la baixada, la neu esta perfecta cremeta de la que agrada, arribem
fins el refugi ( la travessa d’aquí fins el refugi de l’Illa, parcer esta
tancat aquest mes, serà potser la ultima setmana que es pugui fer).
Es tan el silenci i la tranquil·litat que hi ha que hi
estaríem força estona anant mirant les marmotes com treuen el cap per la neu,
tot mirant-nos estranyades amb ganes que fotem el camp de seu territori i poder
anar a buscar teca per menjar. Però la cosa esta força negra per els voltants a
poca distancia ja hi plou, aprofitem per el solet que encara tenim per anar remuntant
cap el Pic de Colells i tirar cap avall aprofitant el bon temps que encara
tenim.
Vàrem fer les sortides la Regi, Txubi, l’Artur i ens va
acompanyar la ciclista Angi que va fer unes bones pedalades tan per la Cerdanya
com per Andorra. I res un record per els amics l’Antoniu que ja ens veurem per Puigcerdà
i a la Priscil·la, que amb la seva simpatia segur, segur que ens tornarà a veuràs
per el Tarter. I a tots els que us agrada l’esquí de proximitat, ja sabeu,
molta neu al costat de casa, això és esquí de proximitat.
 |
| Circ dels Colells |
 |
| baixant cap el refugi de Montmalús |
 |
| refugi de Montmalús |
 |
| collada de Montmalús |
 |
| al fons la Muga, Tossa Plana de Lles i l'estany de Montmalús |
 |
| Montmalús desde el Pic dels Colells |
