Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 28 de març del 2021

Dues Tosses


Carai!!!, quant feia doncs que no ens posàvem els esquís?, quines ganes de treure la pols de les botes!!, havíem de sortir si o si, en principi vàrem quedar a Vallter, però al final donaven certes condicions de vent en alçada i neu força gelada....i no sé què mes, però nosaltres el que volíem era esquiar, al final doncs vàrem quedar per anar a Masella. L'Agnès i Rubèn ja eren per la zona el divendres i ens varen dir que a la Pia es podia sortir uns 100 metres més o menys més amunt amb esquís posats. Jo no espero dissabte i carreguem la furgo divendres a la nit, les ganes de tornar a estar a la furgo eren superiors, a més tenim lluna plena!!!.

Dissabte, s'aixeca un dia força ventós i tapat en alçada, ben d'hora arriben en cotxes separats, com toca ara, el Presi i el Noi del Montseny. Esquís i cap amunt com si tinguéssim un coet al cul, deixem a la parelleta que hem quedat  per trobar-nos més amunt.

I res, com si fos la primera vegada, bé enguany sí que ho és, i ens marquem dues Tosses i tornem a l'aparcament amb ganeta de la bona, a més tenim preparat un frondós pique-nique d'aquells que fan història, per celebrar la sortideta de 1800 metres de desnivell i 20 km, no està gents malament pel temps que no fem skimo.

No se com estarà pels dies vinents de festa, però amb la calor d'aquests pròxims dies, fins dijous, en sembla que la cosa per la Cerdanya esta força malament, les pistes en principi ja justegen molt la neu fins a les parts enter mitges i a partir de les 12 son rius d'aigua.
























diumenge, 21 de març del 2021

Sant Esteve de Palautordera, directíssima al Turó de l'Home


Castell de Montclús, al fons el Turó de l'Home


Avui deixem les terres del "Maresme Tropical" que tantes setmanes hem estat fent descobertes i traspassem la comarca per anar a territori d'"Esquí Montseny "és a dir: El Montseny (una abraçada al director del blog i una ràpida recuperació, Gabi).

I res doncs que podem sortir fora de les nostres contrades, ho farem això si amb cotxes separats, però després ens trobarem i anirem juntets, ja no sabem els papers i certificats que hem de dur: els de la FEEC, comprovant de participar en una cursa, d'esquí de muntanya, de raquetes.... Comprovant de residència, d'empadronament, vacunació i bla, bla,bla, resum una merdota tot plegat, moltes ganes de tocar neu, però poques ganes d'anar al Piri, a fer cues a la carretera i com no tenim cap acreditació de curses, hauríem d'anar un per un, decidim anar doncs a fer el Turó de l'Home que està nevadet i ho farem per Sant esteve de Palautordera, que de ben segur no trobarem gentada, i així fou.

La ruta doncs és una directa, directíssima, una pujada llarga i amb fortes rampes, però el dia acompanya i el gustet de trepitjar neu fa un no sé què a l'estómac, quines ganes!!!

En aquesta sortida, però, ens acompanyarà una estona un dels guies d'Esquí Montseny, el Noi del Montseny, tal com raja, però sols una estona, perquè avui fa de xef de cuina.

Doncs res, sortim del poble i travessem la Tordera, tot seguint les indicacions de la "Tourdera" ruta de peu, cap al castell de Montclús, pugem cap a la Font de Can'Albert de Dalt, pugem cap al càmping de Fontmartina, pugem tot trobant el GR5, un tros de carretera, font del Senglar, deixem la carretera a l'esquerra, direcció Cala Agnès, una mica de respir, sot del Baiés i pujada forta a molt forta per al camí del Corral del Deumal fins al coll de Sesbasses, travessem la carretera i última pujada, que ja s'acaba al Turó de l'Home, fred i vent, fotos i fotem el camp que ja ens  esperant per dinar a casa.

Una gran i bonica ruta amb la companyia del Presi, el noi del Montseny (una estoneta)

1600 metres de desnivell i 24 km. Tornem per al mateix camí.


https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-esteve-de-palautordera-directa-al-turo-de-lhome-68308755














L'endemà al Montseny ja no hi queda neu, sols en unes petites raconades hi veiem unes petites restes, l'hivern ha deixat lloc a la primavera, segurament fins al pròxim any no tornarem a veure el blanc en aquestes muntanyes.








dissabte, 13 de març del 2021

Mataró al sostre del Montnegre en BTT


 

Avui ens plantegem una fita guapota, anar de Mataró al sostre del Montnegre, el Turó Gros o també, la Telefonista, o també dit, de la Miranda, per noms que no quedi.

Farem uns quants quilòmetres per la costa per escalfar les cames que venent unes bones pujades. Anirem seguint a la vora del mar per Llavaneres, Sant Vicenç, Caldes, Arenys i Canet, a partir d'aquí deixem el litoral i comencem a enfocar les bicis cap al Montnegre.

Travessarem  Canet i anem a buscar l'església, a partir d'aqui ja no deixarem el GR5, ni la pujada.

Passarem per al costat del Castell de Santa Florentina, aquí encara engominats i ven pentinades, però de mica en mica ja la cosa és va posant seria fins a arribar al Coll de Safiguera, ben suats i despentinats. Seguirem ja en baixada per anar a buscar el poble de Sant Iscle de Vallalta, tot anant a buscar plàcidament el torrent de la Salut i la seva bonica ermita al costat del camí.

Deixem a mà esquerra la desviació a Dones d'Aigua i seguim el GR5, que va pujant, sense embafar fins a arribar a Can Vives de la Cortada. Però fem una mica de parada perquè ha punxat en J.j i, ja que hi hem passat per al costat moltes vegades farem una mica d'història. Can Vives, és una masia catalogada com a Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la construcció data dels segles XVII - XVIII i va ser habitada fins al 1975, està situada en un bon lloc a on el sol i toca tot el dia, a més tenia un bon doll d'aigua, actualment està completament abandonada i amb l'estructura força malmesa, una llastima!!

Punxada arreglada i seguim, ara sí que vindrà la pujada del "calvari", renoi!!!, quines rampes!!!, quins pedrots al mig del camí!!!, quins tremolors de cames!!!!, alguns trams hem de baixar de la bici sense complexos ni remordiments, arribar al Coll de les Basses és tot un suplici. Però bé, ja som dalt, entre el Vallès i el Maresme, Montseny al fons i el mar més avall, entre rouredes i fagedes, com si estiguéssim al Montseny anirem a buscar per una bonica pista que va carenant cap a l'objectiu del dia el Turó Gros. Paradeta i menjuc, per recuperar forces.

Tornem al Coll de les Basses i seguim el GR5, ara la baixada es converteix en una bona trialera, per al sector dels Embarrats, bé el nom ho diu tot, aquí sí que deixem pas al tècnic del grup, l'Artur per fer les seves proeses dalt la bici.

Un cop arribats a la Roureda de l'Auledell, prenem la pista a la nostra esquerra, tot seguint el GR92 i el 83. Seguim amb pujades i baixades fins al Coll de Can Poliva, deixem el GR83 que va cap a Cal Peraire i seguim amb el 92 un tram per pista, però de seguida el GR agafa forma de corriol, molt vistós que xalem força, tenint però algun tram complicat, però curtet.

I res, Vallgorguina i l'última i punyent pujada cap a la Creu de Rupit, tot passant per Casa Nova de Pibernat, que hi toca un bon solet de migdia.

Creu de Rupit, i de tornada a casa, Camí Ral fins a can Xarrac i d'aquí, pensem que falta la cirereta del pastís, que coi!!, anirem a buscar una bona" baixadeta corriolera", que ens portarà a la riera de Can Cabot de la Brolla, al final alguna ensopegada, però sense més, coses del cansament que ja portem a sobre.

I que dir,  d'aquesta ruta: formidable i molt bonica, gràcies als que heu compartit aquest bonic matí de dissabte d'un mes de març tan atípic.

Fórem: Artur, J.j Padnon, Regina, el noi de Camprodon, Salme que l'hi desitgem des d'aquí una bona tornada al Ripollès i jo mateix. No sabem si això de poder sortir pel territori, ens obrirà altres possibilitats, però el que sí que és veritat que aquests mesos hem descobert el Maresme com mai havíem fet.

Total 64 km i 1600 de desnivell.

https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/mataro-al-sostre-del-montnegre-67762141














dissabte, 6 de març del 2021

Els salts d'aigua del Montnegre en BTT

 




https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/salts-daigua-del-montnegre-en-btt-67251157


Ja fa unes quantes setmanes que per culpa del confinament comarcal estem fent unes descobertes per al sector del Maresme que estem verdaderament sorpresos, la gent d’aquí en diem: Maresme Tropical, però semblava una cosa de fer gràcia, però la veritat que tenim uns espais naturals, sobretot al sector del Montnegre, ben a prop del mar, que sembla que estiguem a Prepirineu.

Els del blog "d’Esquí Montseny", ja ens han bategat el blog com "Aires del Maresme", abraçades des d'aquí al Gabi.

Bé al qual anem, la ruta d’avui anirem a descobrir els salts de l’Aram i el de Sallent, en tenim un altre que està situat a Sant Iscle de Vallalta, Dones d’Aigua, però aquest ja hi hem estat en vàries ocasions i també podeu consultar en el blog. http://airedemuntanyes.blogspot.com/2020/10/ruta-btt-cap-dones-daigua-mataro.html

Agafem el tren fins a Malgrat, aquí ja pedalant anirem cap a Santa Susanna, entre camps i aprofitant alguns carrils bici. A Santa Susanna anirem ja pujant de mica en mica per la bonica riera que porta el mateix nom, tot passant pels Sots de la Rabassa i d’Esteve Burgada, de mica en mica la cosa ja va picant i suma'n kilòmetres fins al Coll del Porc, aquí donarem per acabada la primera pujada.

Seguirem en direcció a Can Planes, però atenció en la baixada!!! Més o menys situats en el Torrent de la Font de la Teula (dipòsit d’aigua amb grafitis) nosaltres vàrem agafar la pista de la dreta que acaba amb un corriol i aquest corriol amb una baixada amb corda, en principi ens hi vàrem posar, però fem un pensament (això que veiem la pista bona a uns 50 m per sota) i reculem per tornar al dipòsit i agafar la bona ruta. Anem baixant i ara haurem d'anar al tant en un altre punt clau, indicació de Can Mas prohibit el pas, puix que per allà que baixem, però al cap de poc trobem una tanca i per molt que ho intentem per allà no hi podem passar pas, opció tornar a pujar fins a la indicació i agafar un corriol que va en baixada, però entrem al pati de la casa de Can Mas, ai las!!! Ens  surt, però una noia que molt amablement ens deixa passar i aprofitem per fer petar-la una estona, gràcies!! https://canmasrural.com/Pagines/Index.htm

Deixem la casa amb intencions de tornar-hi a fer una estada de relaxació que potser ja ens convé una mica, prenem direcció cap a Cal Capità, però ara primer anirem a veure el Salt de l’Aram, tot pujant per al corriol al costat de la bonica riera. Aquí cal anar en precaució de no anar-hi si hi ha molta gent doncs potser amb les bicis seria un problema afegit. Recuperem forces una estona i reculem per on hem vingut un tros, fins a trobar una pista que agafarem, sent la segona pujada del dia cap en direcció el Collet de Sant Andreu i que no fa pas gaire, la setmana passada i vàrem passar per anar cap a  Tordera. Prenem direcció a Hortsavinya que la cosa encara fa pujada fins al Coll dels Tres Termes, d’aquí anirem a buscar la urbanització d’Índies que ja estem a Sant Cebrià de Vallalta, seguim pel Camí de Sant Cebrià, fins a trobar una urbanització, aquí farem una marrada, per anar a buscar el Salt de Sallent.

Deixem les bicis per anar a veure el salt, i carai quina baxadeta, potser faltarien unes cordes, no vull pensar en això mullat, una relliscada i vas  a la bassa de pet.

Bé reculem per retrobar de nou la urbanització, ah!! Se m’oblidava, avui tenim un xicot nou al grup, l’Ivan que ni més ni menys és d’aquestes contrades de Sant Iscle, doncs ara si ja anem amb un bon guia. Baixada cap a la Riera de Vallalta a on trobem la carretera que va entre Sant Iscle i Sant Cebrià, la creuem i comencem la tercera pujada del migdia direcció Pedracastell i ho rematem a la Creu de Canet. Anem per uns corriolets fins que el nostre nou amic ens deixa, per baixar cap al seu pobla, nosaltres anirem cap al Coll de Safiguera i anirem baixant per al Camí del Fangar, però el deixarem una estoneta per fer un bonic corriol que va per sota la pista.

Ja ens falta poc per Arenys de Munt, però com avui ve l’Artur, que és un especialista en corriols "cardats", l’hi busquem un de ben bo, que la veritat, els altres en prou feines ens podem enfilar a la bici. Si vosaltres no aneu amb canalla raider, millor que seguiu la pista per on aneu baixant cap a Can Sala.

I bé quarta pujada de Cal Jalpí, territori ja conegudíssim, cap a Can Catà de Dalt, Camí del Remei, un altre corriolet, Riera de Caldes..... Quinta pujada de la Coma de Bo, Camí del Pedró, Camí de Sant Llop, Camí de Can Pi..... Llavaneres, pujada per al carril bici i per fi les Cinc Sénies.

 

Que podem dir, gran ruta, grans espais, uns salts d’aigua que ens han obert els ulls, això que tenim ben a prop i que si, potser si, gràcies a la Covid, estem descobrint aquest Maresme tan meravellós.

 

Ruta realitzada per als "beteters": Artur , Regi, el noi de Camprodon Salme, i l’Ivan, també jo.

Ruta de 58 km i 1600 metres de desnivell.



                                                                             
      Tot sortint de Santa Susanna


                                                                                   Collet de Sant Andreu  




                                                                          
Coll del Porc


                                                                                   

  

per aqui no!!

 

per aqui !!



Can Mas


Salt de l'Aram





















Salt de Sallent





Creu de Canet