Després de una nit plujosa al Pirineu, ens trobem un mati
frescot a Camprodon disposats a fer una
rutilla que ens ha preparat un estratega de la zona, el Salme, a més avui ni ha
un, Eladi, que estrena maquina i la vol estrenar amb una bona enfangada. Sortim
de Camprodon en baixada, cosa d’agrair amb la frescota que hi ha, no hi estem
pas acostumats!!, seguirem la “Pirinexus” que ja hem fet servir amb altres
sortides, fins el desviament del torrent de Salelles, aquí comença la pujada, els
primers metres en cimentada, ja ens comencem a treure el fred, anirem en
direcció cap a la Garrotxa, els primers colls, Canemar el de la Bau, la pujada és còmoda i amb molta ombra
degut als boscos de faig, que ens envolten, val a dir que serà la tònica de tota la
ruta, dona gust pedalar amb aquestes condicions, ja estàvem tips de fer
sortides suant la cansalada des de la sortida.
Acabarem la pujada al coll d’Arrencafels, desprès seguirem
per camí mes trencador, entre rocs, tofes de vaca, i bassiots d’aigua i fang,
arribem al Portell de les Roques , bones vistes de la Garrotxa als peus,
començarem ja la llarga baixada, que tindrà moments de tot, bona pista, rocs, esbarzers
que ens esperen a la jugular, coll de
les Cadiretes, coll del Triadú, anem baixant , paisatge fabulós, llàstima que
ni ha algú que baixa sense miramenst i fa que la cosa tingui el seu punt de a veurà
quin moment arribarà la patacada, no diré noms que fa lleig, arribem a l’ermita
de Sant Miquel de la Torre ja som a tocar de l’Hostal del Bac, a on trobarem
una bona font al costat de la pista asfaltada que va cap a Oix i Santa Pau de
Seguries. La seguim uns metres per agafar una pista a l’esquerra, en forta
pujada, en principi en cimentada, la cosa va picant i va pujant, anem però
sempre protegits de les ombres dels arbres, seran uns 6 km, els primers son els
que picant una mica, després la cosa és fa molt llevadora, inclús al final i
torna haveri una mica de pica-pica
degut al de la nova maquinaria (alemanya parcer). Arribem a Coll Pregon,
carretera i manta uns 2 km fins l’entrada de Santa Pau a on de nou agafarem la
ruta “Pirinexus”, fins Camprodon.
Que podem dir la la ruta, doncs, ideal per època d’estiu,
fresqueta, ruta d’aquelles que no embafant i que tens ganes de repetir,
tot gracies al company Salme, segurament ja ens prepararà altres per la
zona......ell ja sap el perquè, que ho puguis gaudir noi, la vida és curta i és
te que petar.
Fórem: Eladi,
Artur, J.j Padnon, jo i el capità Salme.
Molta gent aquest dies després del confinament per el sector
de Vallter i sobre tot, moltes furgonetes fen estada, la gent després de tot
això de la merda del “Corona”, te ganes de muntanya. Per el sector de Vallter,
sector aparcaments pistes i refugi, hi ha molta penya, però no hi tenim aigua,
ni res de res, solament tenim dos llocs força tranquils i amb requisits, un és
passat Setcases i la pista d’Espinavell, una entrada al costat del riu, ara sols
hi caven 2 furgonetes, L’altra és al aparcament de les primeres cadires de l’estació,
tenim un riarolet al costat que res uns metres mes a munt i tenim una piscineta
d’allò mes brutal, ara que faci calor és clar, és el lloc més tranquil de tota
la contrada, be menys a primeres hores del mati que hi passa tota la vacada.
