Aquest dissabte el bon amic i coneixedor del territori de Camprodon el Salme, ens convida a provar una rutilla per aquella zona, això de ben segur que serà sinònim de triomfada assegurada.
En principi havíem de ser molta colla, però per motius diversos, la colleta queda bastant reduïda en el seu nombre de participants, potser inclús millor!, perquè en el temps que estem d’infectada de virus.
Doncs sortim de Camprodon amb la fresqueta, tot anant cap a la pista asfaltada que va paral·lela al camp de golf, per tal de no agafar carretera anem tirant per aquí amb bona pujada cap a la urbanització de Font Rubí, per trobar la carretera que va cap a Coll d'Ares, però la deixarem molt aviat, prenem pista a l'esquerra, per anar cap Els Querols, primer per un bonic corriol entre camps, que de mica en mica anirà baixant fins a creuar un torrent, farem una mica de sifonet, ja que tornem a pujar per pista fins a situar-nos a l'entrada de Molló. La veritat que aquest sector a estat força variat i bonicot i això si amb força ombra que la calor ja comença a fer de les seves.
Creuem el bonic poble de Molló i anirem a buscar el corriol (GR) que ens portarà entre camps i boniques vistes de la carena pirinenca cap a Cal Bola, passarem la casa marques del GR, seguirem per un bonic corriol tapat de falgueres i merdotes de vaca, fins que en bona baixada de pedretes i pedrots arribem a la carretera que puja cap a Espinavell.
Ara sí que comença el port del dia, al davant la silueta del Costa Bona i cap allà és la direcció que hem d’anar. La primera part va per al costat del Ritort, va pujant de mica en mica en llargues rectes, la calor comença a ser considerable. Abans del desviament de la Cabana de Nyoles, algun que altre se’n recorda d'aquella explosiva sortida d'esquí de muntanya que vàrem pujar per aquí, però en aquella ocasió feia fred, ara fa una bona xitxarra: A partir d'aquí la cosa comença a pujar, però passa més aire i sembla que la cosa vagi millor. Bé sembla és un dir, aquí tothom va al seu ritme, però la Regi avui vol gresca i imposa un ritma infernal, el personal es va posant al seu lloc que l'hi correspon, i algun que altra veu l'ombra del "xicot del martell". Abans d'arribar a la Collada Verda, fem retrobament i prenem una pista a l'esquerra que anirà per sota del Puig Sistra, aquí començarà una pista que sembla que estiguem a les muntanyes russes, pujada i baixada constant, estem a la carena de la Fembra Morta. I ara faig una paradeta en el relat i en bé a la memòria, fa molt temps, molt, als principis de les bicicletes de muntanya, un dia amb en Cosme Varela, descobridor de UI,Ui,Uis, sense tenir idea d’on anàvem, des de la Collada Verda vàrem baixar cap a Camprodon, recordo que era un corriolet poc fressat i mig amagat per la ginesta, avui escrivint la ruta i tornat a trobar el planell d'aquella sortida amb la ruta marcada amb retolador. Ara està tot canviat, bona part és una pista que anirem seguint, com he dit abans, per la carena cap a la Collada de la Fembra Morta i el Puig Moscòs (1739m).
Seguirem la pista, però no cal badar, ja que hem de creuar el filat i anar a buscar una altra pista cap a Coll Sobiras. Seguim baixant molt decididament i tenim molta precaució perquè la baixada se les porta. Deixarem la pista i agafarem corriol GR, una mica més de baixada , pista de nou que seguirem una mica, per agafar una pista mig amagada a la dreta, pista que han netejat no fa gaire, encara sort, anem cap a les Teixoneres i seguidament cap a Freixanet, a on seguirem pista encimentada tot baixant cap a la carretera. Per entrar a Camprodon anirem seguint el bonic camí de la Font de Ferro.
Acabarem amb un bon dinar a Can Xicoi, que quasi, quasi enllacem amb el sopar, la gent tenia moltes ganes de xerrar i fer projectes i noves aventures.
Una bona colla del Sorreig : Sekoies, Artur, Manel, Regi, Eladi, jo mateix i el capità i guia de la sortida en Salme, el Noi de Camprodon. Gràcies, company per la bona ruta, afició al BTT !!!
Total 40 Km, ben suadets i 1400 de desnivell positiu.
