ERR - NÚRIA

entrant al bosc

motxilla nova del Jose

serra de l'Artiga

al fons el Montseny

Jose a la pala sud de la Tossa dels Lladres

Regina preparant la baixada al fons la Serra de la Vaquerissa i Coma de Fontseca

neu humida

Añadir leyenda

coll de les clotxes

Puigmal

Regina

Presi

Jose

Núria

Jose,jo,Regina i Presi

Lius

L’aparcament de l’estació de Puigmal 2000 esta a tope, però no de gent a fer pistes doncs aquestes estan tancades aquest any, de moment. El dia és presenta calorós i per fi amb molt de sol i sense vent, per el que hem pensat fer una petita travessa per la zona, defugint una mica de la clàssica pujada al Puigmal per el lloc de sempre.

Anem al edificis de l’estació per anar a buscar  la pista que ens queda a ma esquerra i que primerament puja suaument, fins que de cop i volta la cosa s’enxarina una mica mes, un cop superada aquesta rampa i la pista gira a la dreta agafem per dins el bosc amb una bona tofa de neu pols i anem pujant però sempre en direcció esquerra , la pujada és força agradable entre els pins i el silenci que envolta. Una estona mes amunt els pins van deixant pas a les clarianes, ens trobem a dalt la Serra de l’Artiga, seguim per el llom separant-nos de les pistes buides d’esquiadors, tot passant per el Pic de Duradeu(2539m)  a prop ja ens queda el Tossa del Pas dels Lladres o Pic d’Err (2665m). En aquest punt teníem previst fer varies coses, però en Lius diu que ja en te prou i recula, en aquest moments se’ns obren els ulls i l’hi diem si ens pot venir a buscar a Ribes de Freser amb el cotxe d’en Jose, el xavalot accepta, molt gran en Lius!!!, traiem pells i ens anem acomiadant d’aquest xaval.

Tirem avall per la potent pala que baixa en cara Sud, vers la Coma de la Fontseca, la neu sembla de finals de temporada i de color groc, anem baixant fins a un punt que tornem a posar pells i res a pujar de nou per el Serrat del Pél, la calor ens fa suar i de valent, arribem a la carena i al coll de les Clotxes, seguim carenant per anar a trobar l’últim tram de la via normal, tota plena de gent, del Puigmal.

Ara ens queda la ultima baixada a Núria, anem a buscar les pales de sota la collada d’Err per trobar la neu pols fins el pluviòmetre, d’aquí la cosa ja és mes humidota. Seguim en suau baixada per entrar dins el clàssic embut, feia molt anys que no i passàvem. I res en un tres i no res ja estem dalt del cremallera i en poc mes ja som a Ribes i amb en Lius que ens espera a peu de sortida.

Sortida realitzada per Jose,Regi, Presi i jo i és clar en Lius sense la seva col·laboració no s’hagués pogut portar a terme. Desnivell 1400m.     

                                        

Read More

FONTBLANCA Copa Catalana i European Championships

sortida

Eladio.Lu,J.J i Benet

cap el Peyreguils

Presi

Peyreguils

Eladio,Benet,Sekes,Lu, Presi i J.J

repartiment de premis a Ordino

preparats per veura els bons

Anem cap Andorra a la European Championships, però nosaltres a la Copa Catalana per equips, en total farem tres equips, mes que res per fer nosa una mica.

Les ultimes nevades mes la pujada de temperatures han fet que la cosa no pinti be per fer l’itinerari de la Fontblanca, per l’ho qual la organització és decanta en un bon parer per fer d’itinerari preparat per la europea individual que és farà el diumenge.

En principi sembla que el temps no pinti molt be però de seguida que acabem la primera rampota de sortida comença a sortir el sol però aquest no si quedarà, anirà traient el nas entre nuvolots espessos, el vent en alçada també va a rafegues, una mica empipador.

La ruta molt tècnica, amb molts de canvis, tan a peu com en grampons, cordes fitxes...en fi un no parar, primer és remunta fins el Pic de Peyreguills 2700m, la primera gran pujada, seguidament un tros de carena, per fer la primera baixada, és torna a remuntar cap el Baser Negre 2670m, per agafar un tros de carena i tornar a baixar per una canal amb sorpresa en la seva entrada, tornem a posar pells i remuntada primer amb esquís i seguidament, forta pujada sense grampons, també per el sector del Baser, a continuació una bona baixada amb bona neu per enfilar la llarga i feixuga pujada cap el Cap de la Coma 2750m, un tros de cresta ventada a prop del Pic d’Arcalis i comença la gran baixada per la Canal de la Mort i varis tubs de pronunciat desnivell fins l’arribada.

Ens retrobem tots de nou i anem cap a Ordino a fer un bon dinar que ens prepara la organització. El temps cada cop mes tapadot, veiem l’entrega de premis a la plaça i cap a Canillo.

L’endemà la neu fa acte de presencia però tornem a pujar per veure la cursa individual del campionat d’Europa, anem seguint tota la penya que va a posicionar-s’ha en els llocs estratègics dels canvis, dona gust veure com els altres i deixant la pell. I res aprofitem per remuntar fins dalt i fer uns descensos per neu pols acabada de caure.

I que dir mes, molt bona organització, molt bon itinerari i un bon obsequi, que ve ja que quedem dels últims al menys tenir un bon record de tot plegat.

Varem ser equip mixta: Lu i J.J Padnon, Veterans: Eladio i Benet i mes veterans Presi i jo mateix. Ah! I gracies a Sekotes per animar i fer el reportatge de fotos.

Read More

Recordant en Jordi

Manel de costat, escali i de cul en Jordi

Salme,Llovet,Eloi,Miguelete

Aquell any i ja en parlem de molts, principis dels 90, una colla de frikis de la Mountain Bike, com dèiem, ens decidim a fer la nostra primera proesa en bici, la Molina – Mataró, sembla ahir!!, no portàvem ni culots ni mallots, inclòs alguns ni casc, els mes moderns però algú de material nou si que portaven, en resum una mica per anar per casa tot plegat.

Era l’estiu, agost, mitja Catalunya interior s’estava cremant, la calor encara m’han recordo  era insuportable. Les cerveses i el cubates, si senyor, cubates !!, queien com aigua...quina xafogor. I la riera del Sorreig per sota Sant Bartomeu del Grau, quina catipor!!!, potser va ser quant varem decidir anomenar-nos la colla del Sorreig.

Recordo aquella sortida, potser per ser la primera, anava a dir amb alforges, però és que no ,tampoc en portàvem i l’ho ve que ens ho varem passar, érem molts mes jovenets i teníem ganes de molta conya i gresca. Recordo la nit a Vinyes Grosses, la dutxa amb la mànega, la nit al ras a Collformic despres d’un gran àpat.

Érem el  Toni Salme, Angel Escalera, Manel Clavell, Eloi Codina, Toni Llovet, Miguelete i Jordi Canal, des de llavors varem anar veient-nos i sortint amb bici, i d’aquí va començar la colla del Sorreig.

Escric ara aquesta historia, en podria explicar-ne moltes mes, però avui és diferent i avui davant de l’adversitat, sobre tot, m’han recordo ara que ens ha deixat, d’en Jordi, sempre alegre i feliç amb ganes d’ajudar a tothom com diríem: un bon tiu. Ens a deixat aixis de cop, practicant allò que l’hi agradava mes, la bicicleta de muntanya.

Et recordarem Jordi per els teus camins i corriols al costat del mar i la muntanya.

Read More

CRONO VALLTER

l'equip del Valles preparats per la Copa Catalana

Regi i Eladio

els nois 

Regina una campiona la seva primera crono (Jj tambe molt be)

Lu Marzo, grande!!

l'equip Regina,Lu,Eladio,Benet,J.j, jo i presi foto de l'Angi, gracies!!

Lu i Regi, com van aquestes!!!

Low cost a Vallter, la cronoescalada de encara no 1 €. De bons mati ja ens trobem al bar de La Cantonada a St. Joan de les Abadesses, a fer un bon esmorzar per preparar els estomacs per el que ens vindra d’aquí unes hores. Del Sorreig, tota una munio de penya, uns a la crono i altres, en Sekes i en Dani a fer muntanya, la Carme molt engrescada a fer la seva primera crono.

En fi, un cop ben esmorzats cap a munt, la carretera a petar de cotxes i l’aparcament també, però el que no falla mai a Vallter és el vent, llàstima!!, no és podrà pujar el Bastiments, tenen que modificar la cursa per evitar el vendaval, el fred i el vent fan que la sensació sigui de fred rigorós, tindrem que agafar els plumons per la baixada, material obligatori solsament el casc, guants i ulleres, anirem avui de buits totals.

El començament és dur per afrontar ja de sortida les primeres rampotes, però un cop superat el primer tràngol, entrem dins un torrent protegit, aixis anem fent suant la cansalada, és un dir per que el fred és nota, un rato mes amunt i sense protecció, el vent l’hi fot i de valent sort que queda poc per arribar, últims esforços i la cosa s’ha acabat.

Una bona crono, llàstima del fred, abrigats i cap avall que fa baixada, això si un cop a baix de tot, posem pells i tornem-hi, aquest cop  arribats a dalt baixarem per les pistes per anar a l’entrega de premis al bar de l’estació .

Parcer, al lloro amb les noies del Sorreig, que venent molt però que molt fortotes, cal vigilar-les.

Read More