Desert de Gorafe
Anirem cap Andalusia, tota una colla amb una furgoneta que hem llogat, per anar a fer 2 Deserts - Gorafe i Tavernas. Era una idea que feia temps que voltava per al cap, però que mai teníem l'oportunitat per anar-hi.
Per això busquem un punt mitjà per al desplaçament, que serà el petit poble d'Almeria de: Balsa de Cela. Com l'amic Kiko és coneixedor de la zona, ens busca una casa de lloguer al bell mig del poblet i al costat de la piscina natural d'aigües termals, d'uns 23 graus, que s'hi pot anar qualsevol hora i és gratis, que volem més?, acabar la sortida i vinga una banyadeta.
" Hice lo que toca, me bañe en sus manantiales´
hice lo que toca, en sus fuentes y caudales"
Califato 3/4.
Basa de Cela
Desert de Gorafe
El desert de Gorafe es troba al nord de la província de Granada, a prop d'Almeria i amb vistes a Sierra Nevada, quan hi vàrem anar les muntanyes encara eren ben blanques. Mil kilòmetres quadrats de badlands, un paisatge replet de barrancs i escorrancs, a on el clima desèrtic i la falta de vegetació, junt amb les pluges torrencials han anat creant aquest lloc quasi fantasmagòric, a on la soledat i el silenci, donen cert aire de petitesa entre aquesta natura tan feréstega.
Des de l'any 2020 va rebre el distintiu de geoparc.https://www.geoparquedegranada.com/.
Tenim ben bé una hora per arribar al poblet de Gorafe. Som a principis de maig i a les nou del matí encara fa una bona fresca, però com de seguida comencem a pujar per la carretera cap els Dòlmens de Gorafe ja ens hem de treure roba. Arribem a dalt de l'altiplà al qual en diuen el Llano de Olivares. Seguim per aquesta planícia, fins que en un moment donat començarem a entrar en terreny de ciència-ficció. Començarem a endinsar-nos pels barrancs en baixada per un camí fet de formigó, però anem a poc a poc, ja que no parem de fer fotos i fer uns " ooooohhhhh". Com que ha plogut molt en els últims mesos, trobem tot els matolls de color groc, que contrasten en totes les altres zones que estan pelades sense vegetació. En alguns llocs trobem planells informatius que ens expliquen una mica el que estem contemplant: Barranco del Pollo, Cerro de la Bandera de diversos colors, la Loma de los Pinos i cap al fons de tot endevinem la Sierra de Cazorla.
Anem baixant fins a la Rambla de los Archurones, aquí comencem la llarga pujada, tot passant pel mirador dels imponents Colorados. La pujada és llarga, fem parada al Lomo de la Minilla, que és un bon mirador del desert.
Arriba el moment de la llarga baixada per la Cañada de la Ventanilla - Campillos, que acaba en un últim tram espectacular entre rambles i parets d'argila.
Arribem a la carretera i al cap de poc just quan falten quatre kilòmetres per arribar al poble, enfilem una bona pujada, ja és migdia i el solet ja calenta, per pujar cap a Las Umbrias de Llanos fins a l'altiplà on veiem el poble de Gorafe al davant, però, ara bé, la ruta passa aquí de moderada a difícil: la trialera de Majadillas; Artur i Kiko l'hi foten ganes, els altres el que podem.
Impressionant ruta, que caldria que tot bon biker fes un moment de la seva carrera i que millor que unes bones tapes al bareto de "La Ilusión" diria que per acabar la jornada, però no, anirem tot seguit a fer uns banys termals a la bassa de Zújar https://filmgranada.com/localizacion/zujar-balsa-termal/
Ruta per realitzar-la a principis de primavera i de tardor. No hi ha aigua i poca cobertura de mòbil.
Gorafe
casa cova
Rambla de Archurones
Los Colorados
Lomo de la Minilla
Gorafe abans de la baixada Trialera
Bassa de Zújar termal, d'uns 30 graus
Tabernas és la zona desèrtica pròpiament dita de tota Europa, amb paisatges grandiosos i impressionants, tot ell està esculpit per les aigües que han anat creant barrancs, rambles i escorrancs sobre un terreny argilós. En aquest paisatge àrid, però, hi trobarem una naturalesa que lluita per sobreviure en aquestes condicions tan extremes, com una flora endèmica que tan sols podrem trobar en aquesta zona i altres espècies rares que no podrem trobar en altres llocs del món.
A partir d'aquí començarà una llarga, constant i dureta pujada cap a la Serra de Alhamilla, paratge natural que és com un pulmó verd del desert, a més com a Gorafe, les pluges han donat colors a tota la flora endèmica de la zona.
Una sortideta, en un dia que sembla estrany, amb núvols i plugim.
En aquest terreny tan semblant a l'Oest Amèrica, també és ben conegut, per les pel·lícules que s'hi ha rodat.
De Balsa de Cela a Tabernas, tenim una hora bona de furgoneta, sortim que fa una bona fresca, però quan arribem a Tabernas, sembla que ens caigui el cel a sobre. Aparquem al Mini Hollywood, com un parc d'atraccions de l'Oest Amèrica.
Per sort, a mesura que anem guanyant metres de pujada, l'aire és més fresc, no cal ni pensar això en una altra època de l'any, com l'estiu!!.
Arribem a un petit collet, a on les vistes de la plana desèrtica són fantàstiques, però ara si, toca la bona i rapidíssima baixada per al Camino de las Góngoras, amb vista als turonets que ens envolten amb tonalitats minerals de diversos colors.
Arribem a la part baixa i entrem a l'espectacular Rambla de las Sierras, tot un món creat per les aigües que han modelat el terreny argilós. Arribem al poble de Tabernas, fem un menjuc i preparem la segona part de la ruta, la del desert pròpiament dit.
Començarem la llarguíssima pujada que ens espera, per un terreny àrid i amb ple de tonalitats grogues de matolls que hi ha per tot arreu, la pista, però va pujant, però sense enfarfegar. En un moment donat trobem una casa i una tanca, la qual podem obrir per passar, igual a l'hora de sortir per l'altre cantó.
Arribem a on acaba la llarga pujada, a l'esquerra hi ha com una barracota feta de canyes i fustes, baixem una mica i trobem una barraca amb una font que ja no raja, i aquí s'acaba el camí!!. I ara, comença l'aventura, hem d'anar a petar a un collet a on trobarem la pista, però com arribar-hi?: la cosa l'haurem de fer a peu, per sota nostre tenim una petita rambla, no hi baixarem encara que el track ho marqui en la ressenya que he penjat, anirem seguint per sobre la rambla uns cent metres sense perdre alçada, fins que a la nostra dreta veiem uns prats més clarisers aquí començarem de mica en mica a veure rastres d'un corriolet que ens portara al collet ( nosaltres vàrem baixar a la rambla per creuar-la, però un cop al marge esquerre vàrem veure que era més factible el dret).
Després d'aquest tros de marrada, arribem a la pista, però haurem de fer uns cent metres empenyent la bici, perquè fa una pujada de olé!!.
Per fi la gran baixada!!!!, molt ràpida i guapota, amb unes vistes grandiloqüents per tot el nostre voltant, per fi ens traiem la pols.
La baixada arriba a la part baixa, entrant al llarg i no menys espectacular Arroyo del Verdecho, que el farem tota l'estona per al bell mig, arribant així al punt d'inici, el Hollywood.
Ja us podem ben dir que la ruta són uns 33 km, però noi quins kilòmetres més sorprenents.
I superat tot això, recomanem anar a dinar: l'Hostal el Puente a Tabernas.
Ruta recomanada per fer a principis de primavera i de tardor, no cal dir que no hi trobarem aigua.
Sierra de Alhamilla
collet final de la gran pujada
pista ràpida
entrem al Arroyo del Verdelecho
arribant a Tabernas
desert de Tabernas
barraca del final de la pujada i començament de sense track
En groc la ruta bona, la vermella la que vàrem fer nosaltres, i que surt en el track. El cercle vermell la barraca de canyes uns metres més amunt de la barraca de la font.
Llarguíssima baixada per pista
Arroyo del Verdelecho, amb una mica d'aigua
Serón i bassa de Fuentcaliente
Últim dia d'estada per aquestes terres d'Almeria, avui com ja tenim les cames una mica garratibades i sembla que vulgui ploure, anirem a fer una petita ruta tot sortint de Balsa de Cela.
Per això anirem a buscar la Via Verda del Alzamora https://turismoalmanzora.com/que-hacer/via-verde-del-almanzora/, que surt del poble de Tijola. Seguim la via verda fins a quasi arribar al bonic poble de Serón, típic per als seus pernils i formatges. Abans d'arribar al poble enfilarem cap a l'ermita de la Virgen de la Cabeza, a on tenim un mirador de tota la zona i molt més. Al costat de l'ermita i trobem una fresqueta font, que es veu que raja tot l'any.
De baixada desfem el camí tot agafant uns corriols per animar la cosa.
Serón, per pujar el castell per als seus carrers, fot unes rampes que et deixen sec, a més, la gent en veure'ns quedaven una mica pensant, quins ximplets!!
I res, comença a ploure i anem a fer un mos a un bareto.
Passada una estona, deixem una part de la ruta que volíem fer, i anem directes cap a la basa d'aigües termals de Fuentcaliente, ben amagadeta. Bona banyada i tornem a refer el camí, però aquest cop anirem seguint la gran rambla.
Via Verde d'Almanzora a Tijola
Serón
Ermita de la Virgen de la Cabeza amb una bona pujada del 16%
carrers de Serón
bassa de Fuentcaliente
Hem estat uns dies per aquestes terres de grans contrastos, en uns dies força primaverals, sense molta calor i amb uns paisatges tenyits de molts de colors, tot remullat amb uns bons banys termals i uns bons menjars, amb una bona colla d'amics.
Bassa de Cela
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada