Fa estona que trona i plou, falta poc per despertar i penso
que potser tot comença malament per fer la ruta que tant de temps amb estat
preparant la : Mataró – Canigó en bicicleta de muntanya.
De Mataró surt del costat del mar
la ruta del GR 83 o Camí del Nord, molts cops hem vist les senyals per les
nostres contrades i sempre havíem dit : un cop farem el trajecte. I vet aquí,
que desprès de donar-hi voltes juntament amb el company Salme, tirem endavant
el projecta, el primer que hauríem de fer però és traçar una ruta que poguéssim
arribar a prop del Canigó sense tenir que tirar de bici, cosa que el GR 83 no
ens permetia. És per això que a costa de mirar i remirar mapes i tracks del
Wikiloc, a la fi tenim una ruta que sembla ser que serà ciclable el 100%.
En principi en som dos, però també
si engresca l’Antonio, un d’aquells que sempre que pot esta sobre la bici fent
viatges per aquí i per allà, un verdader aventurer. Be ja en som tres, ara
falta el que ens vinguin a buscar amb una furgo que llogarem, i per això trobem la col·laboració del company Artur que
ens donarà el cop de ma definitiu. Ja ho tenim preparat tot, però resulta que a
l’ultima hora esta plovent.
Dia 1. Mataró – Joanet.- 61km. 1750 metres de desnivell. 6 hores pedalant.
Hem llevo una mica neguitós, doncs
no se quin temps encara fa, però sorpresa esta tot estrellat, menys mal!!! Esmorzo una mica i cap a buscar el
començament del Camí del Nord que és
troba situat a la platja del Callau. Ja hi som tots, a mes ens acompanyaran els
primers kilòmetres els companys : J.J
Padnon i la Regina. El mati és
fresquet i dona gust el començar a pedalar, tirem per les Cinc Sènies, tot son
bassiots d’aigua, deixem el GR que puja cap a el Castell de Mata i seguim cap a
Llavaneres per fer el clàssic camí de Sta, Monica, que tantes vegades hem fet i
repetit, però avui és diferent ja no tornem cap a casa. Per la serra seguim cap
a la Font del Mal Pas, curiosament i brolla aigua. Seguim direcció el Corredor,
seguint el GR, per la Creu de Rupit i Pi de Buac, a on deixem als companys que
ens han acompanyat.
Comença la falsa baixada, doncs
torbem algun que altra pujadot, sempre avall fins trobar Collsacreu. Creuem la
urbanització i ens dirigim (GR) cap a St. Martí del Montnegre, no antes haver
patit a les nostres cames les pujades de Cal Paraire i d’altres que venen a
continuació.
A St. Martí fem un petit mos, per
continuar ara si amb bona baixada per pista (GR), fins a Riells i Viabrea, creuem la carretera i seguim el GR, però que
de seguida el deixarem per seguir per carretera cap a Breda, on farem una pausa
per manducar una mica.
El cel és va tapant, ara be la part
mes dura del dia d’avui, pujar el Castell de Montsoriu. Sortim del poble i
agafem el PR per corriol, on tenim que esgarrapar una mica, trobem la carretera
i la creuem per agafar la pista que ja pujarà i pujarà, a mes tenim les mosques
que flairen la pluja i és tanta la quantitat que n’hi han que se’ns posen als
ulls i entre la pujada i les mosques la cosa és complica força, a més de tot
això el cel cada cop esta mes negrot.
Deixem el corriol que puja cap el
castell amb una petita esplanada d’alzines i prenem una pista ara si tot
planejant en direcció al coll del Castellar. Però encara no diem a deu a les
rampes, que encara ens queden per fer algunes, fins trobar una cruïlla de
camins, nosaltres agafarem la ruta cap a
Arbúcies, marcada com a 22 de circuit bicis de la Selva. Una mica de baixada
engrescadora per un bonic bosc ens va be per reposar una mica. El corriol passa
a pista i arribem a la carretera. Tirem
un kilòmetre fins trobar la pista que ara si ens portarà al destí d’avui, però
mirem cap el Montseny i veiem una cortina d’aigua, tenim que posar-nos les
piles i començar de nou la pujada, que encara que no és com les de abans, la
cosa va picant de mica en mica. Els llamps i trons ens van acompanyant, no
sabem el que tardarem a “pillar”, però de mica en mica ja som a lloc: Joanet.
Avui anirem a dormir i a fer els
menjars, a Can Pau, amb el company de Mataró l’Esteve, que sense pauses ja ens
espera per anar a la piscina del poble, que acceptem amb molt de gust, llàstima
que al poc de ser-hi comença a plourà, però ja ha estat be per recuperar la
musculatura malmesa.
I be, Cal Pau, l’Esteva, que podem
dir que si no nomes elogis, per el tracte, el bon menjar, les bones
xerrades tot veient el foc, les seves
histories, que en te un munt i res sols
dir que ell és el precursor del Camí del Nord, i que durant molt de temps a fet
caps i mànigues perquè aquest camí fos possible i és veies editat com un GR, potser
en bicicleta no és gaire factible però aconsellable totalment per fer-lo a peu
i apreciar cada racó del nostre país, del mar a les muntanyes.
 |
| amb els companys J.J Padnon i Regina |
 |
| Castell de Montsoriu |
2on dia. Joanet- Les Presses.
67km.1100 metres de desnivell. 5 hores pedalant.
El dia s’aixeca frescot i ben serè,
i l’Esteve ja s’aixecat a preparar-nos un bon esmorzar, encara tenim coses per
explicar i sembla que no hi hagi presa per tocar el dos, però tenim que fer un
pensament doncs els pronòstics tornen a donar pluja a partir del mig-dia.
Comencem per la carretereta que va
pujant cap a St.Hilari Sacalm i marcada amb indicacions de circuit de BTT.
Arribem i anem a buscar una pista que va en direcció a Sta. Coloma de Farners,
be mes que una pista sembla una carretera, doncs i passen tot tipus de vehicles inclosos camions. La pista és de baixada i anem força rapits
igual que els vehicles, però en un moment donat la deixem per prendrà un altre
ja sense transit, aquesta pista ens portarà per uns boscos de gran bellesa,
estem en el sector de la Ruta de les Ermites, estem en plena Selva, ni mai mes
ben dit, tot esta ben humit i amb forces bassiots d’aigua, estem absolutament
envoltats de massa forestal, com va dir algú: “ si et mores aquí sols et
trobaran els senglars”. Sembla que la baixada no arribi mai, veiem que estem
molt amunt, carenant per entre bosc, al fons veiem la vall, però costa començar
la baixada. Ermites, cases abandonades, inclòs perdut entre la boscúria i
trobem una masia que també és un bar, una gran zona la veritat.
Però tot arriba i la baixada també,
ja tocava!!, anem de pet i directes cap a la Cellera de Ter i d’aquí cap a la
Garrotxa tot seguint els 32km que ens queden fins les Preses per la Via del
Carrilet, que sembla que no però és molt esgotadora, doncs va pujant de mica en
mica i les rectes son un mai parar. Arribem al Coll d’en Bas i ara si tenim per
fi baixada, cal a la vall d’en Bas i el destí de la jornada, Les Preses, i
temps just perquè comenci a cara la pluja amb ganes.
 |
| Joanet |
 |
| Añadir leyenda |
 |
| St.Hilari i les Agudes al fons |
3er. Dia.Les Preses – Prats de Molló.
74km i 1500 metres de desnivell. 6 hores pedalant.
Ha plogut molt aquesta nit, i els
pronòstics tornant a ser complicats, per això optem per sortir de bon hora.
Continuem fins Olot per el carrilet, Olot en aquelles hores encara és te que despertar de la festa major. A
partir d’aquí i fins Coll d’Ares seguim
la ruta Pirinexus (), cal dir que després vàrem veurà que una bona opció també
mes pistera és anar per la vall de Bianya. Be, seguim la A-26 uns 10km fins el
coll de Caubet a uns 1000 metres d’alçada i d’aquí prenem direcció cap del Coll
de Sentigosa, ja mes suaument fins arribar a cota 1.060 per entrar al Ripollès,
ara si toca baixada fins St. Joan de les Abadesses, a on fem una petita pausa a
comprar quelcom per menjar. Sortim de
St. Joan i prenem el nou traçat de via verda que va per uns pons al costat de
la carretera, encara esta per estrenar, fins enllaçar de nou amb la Pirinexus,
que ens portarà fins a Camprodon, a on farem una pausa per decidir el que
farem.
En principi teníem que seguir per
la pista de la Ruta de la Retirada, però veient com esta el temps, decidim anar
per el mes rapit i seguir la Pirinexus
cap el Coll d’Ares. La pujada és llarga uns 15 km, però la pendent no supera el
6% i és deixa anar fent, per sort en aquelles hores del mig-dia i al estar núvol
no fa gaire calor.
Arribem al Coll i apareix l’Artur
amb la furgo que be de Mataró, el temps per fer-nos les fotos de rigor.
Baixem una mica per carretera fins
agafar una pista a l’esquerra, ens portarà a una llarga i bonica baixada per
entre boscos cap a Prats de Molló (senyals de circuit BTT).
Al final no ens ha plogut, hem
tornat a tenir sort un altre dia.
 |
| Molló |
 |
Prats de Molló
|
4ar dia. Prats de Molló – Refugi de
Merialles. 38km i 1600metres de desnivell.
6 hores pedalant.
Avui que volíem sortir d’hora l’esmorzar no és
fins quasi les 9. Avui ens toca la cirereta del pastis, com si no haguéssim
tingut prou pujades. Be avui tocarà una bona pujada des de la sortida anant cap
a la Preste, que deixarem abans d’entrar a les quatre cases, la cosa comença a
pujar i pujar, uns 20 km de pista
assaltada que ens va enlairant de mica en mica, després passem a pista amb una
mica de pedres, la cosa va fent giravolts fins arribar a cota 2300 a la Collada
dels Vents, Per sort el dia és clar i tenim bones vistes, ara toca una mica de
baixada no gaire doncs tenim que remuntar cap el Pla Guillem, i un cop aquí ara
si bona i llarga baixada cap el refugi. Ja tenim a tocar la nostra fita, ara
toquen unes cerveses, esperar la furgo per canviar el material i res que torna
a plourà i nosaltres sota cobert.
 |
| a l'esquerra el Costabona |
 |
| al fons el Canigó |
 |
| Pla Guillem |
 |
| Merialles Refugi |
5e dia. El Canigó. 19km i 1200
metres de desnivell.
No explicaré la ascensió aquest clàssic
que molts ja heu fet, no vàrem tenir gaire bon dia, una mica tapat, el just per
no patir calor, dalt el cim és va obrir una mica per poder veurà el mar de
lluny, però vàrem tornar al refugi sense plora, en resum ens vàrem escapar de
la pluja per sort cada dia.
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/mataro-canigo-06-07-08-09-10-set-2018-28540681
Total km: 259
Desnivell positiu: 7150m.
A part de Joanet, altres llocs que vàrem
dormir: Les Preses (Hostal Vertisol), al
costat de la carretera, no fan sopar, vàrem tenir que buscar-nos la vida per el
poble, vàrem sopar al bar el Caliu (res de l’altra mon i escadusser). El hostal
no te aire condicionat i si anéssiu al estiu tirant de ventilador, bastant de
soroll de la carretera i habitació per tres molt estreta. L’esmorzar al bar de
l’hostal, molt normal.
Hotel Le Costabonne, al centre de
Prats de Molló. Habitacions prou decents, sopar i esmorzar força be. Millor
trucar per encarregar, surt mes econòmic.
