Sortida a Laponia " Gloria in pace deus"

Renoi amb la moguda d’aquests dies amb el Gloria, o una gran gloria per alguns sectors com el Pirineu deixant gruixos de mes de 1 metre, però un desastre en tot el litoral deixant tota una gran devastació...canvi climàtic a la vista? Això ja fa temps que ho anem veient o tal vegada que intentem conquerir la costa a tota” costa”.

En fi, nosaltres veient com esta el “percal” i el pow a les nostres ments i saben que el grau de perill d’allaus és molt elevat, decidim per anar al tema segur per trobar allò que mes valorem...”la bona tufota”. Tirem de Meteomuntanya , que ens donen un mati plàcid fins la tarda, apa doncs cap el Port del Comte.

Arribem que tot esta petat de gent i ens costa el nostra trobar aparcament, i recoi esta nevant, però no era per la tarda?

Ens guarnim i comencem a pujar cap a Estivella per el bosc, una passada!!! Ens veiem transportats a altres latituds més polars, no estem acostumats en aquests paisatge blanc, deixem enrere el brogit de la gentada, va nevant i el silenci entre els arbres dona un no se que d’estrany. Arribem a la part alta, tot deixant el bosc, aquí la boira és tal que tenim que treure el gps i el nostre tècnic en navegació J. J que ens porta a bon port. Tirem avall de nou amb la intenció de seguir buscant el pow, fins que trobem la bona àrea per traçar línies per el bosc curull de neu, xalem com xavalets  i xavaletes , ens agrada tant i tant que ja no podem parar, puja i baixa per boscos com folls posseïts.....son les tres de la tarda i quasi que estem trinxats de cames, però carai ara surten ratjos de sol, cal aprofitar i tornem a enfilar cap a munt de nou, això que ens pensàvem que seria un dia desastrós, quasi que ens surten tot mirant 19km i 1400 metres de desnivell!!!, això que a mig mati ja plegàvem, una tarda estupenda, ja queda poca gent, ultimes llums, sap greu plegar però estem socarrimats.

Una gran, molt gran jornada per recordar, “Gloria in pace deus”.

Vàrem tastar la” pols blanca”, els addictes:  J.j Padnon, Eladio, Regina, el Presi i jo mateix.

Read More

3 Nacions Skimo

Pic d'Envalira

Sortim de Soldeu i anem cap el Pas de la Casa, però abans d’arribar tot baixant el Port d’Envalira en una corba hi ha un petit aparcament allà començarem, doncs a Pas tindríem que pagar aparcament.

Es a dir començarem avui en baixada, tot flanquejant les pistes fins situar-nos a la ultima, la dels Isards, a partir d’aquí posem pells i comencem a pujar per el Pla de la Portella de Valletes.

Ahir va nevar en prou feines dos dits, però per les cares nords d’aquest sector i trobem molta neu encara sense transformar, és ben curiós dons per la majoria de zones la neu esta dura, és tan curiós que anem seguint una traçada de neu acaba de fer per una parella que sembla que tenim al davant nostra. Arribem fins a sota de el Port de Fontnegre, anem fent unes llaçades fins un punt que la penya opta per posar gavinetes, seguir sense posar-ne o optar per els grampons.

Un cop dalt el coll seguim per l’itinerari normal cap el Pic d’Envalira, ben al costat del Pic Negre.  Un cop al cim i fer un menjuc tot observant les bones vistes traiem pells i encarem la baixada per la vessant sud, un pel mes endurida però que a l’hora que comencem el sol ja l’ha transformat una mica, tenim que anar a buscar un espero rocós a ma dreta tot baixant, en una espècie de coll, aquí ja veiem la clotada i la bonica pala que mena a un petit estanyol colgat de neu, la millor opció doncs és encara la forta baixada per aquest marge dret, cal fer el descens si la neu esta ben assentada, nosaltres però tenim el dubta de neu dura, però als primers girs ja veiem que el sol a fet el seu deurà, La baixada és fantàstica, però no s’acabat, seguim enllaçant tubs de neu fenomenal, això que ens pensàvem que per el vessant sud trobaríem mes neu dura, tub rere tub per la Val d’Engaït, ja som en territori català, deixem l’últim tub abans dels plans, per tornar a posar pells i fer una petita remuntada cap a la Portella Blanca, tornem a treure pells i ara baixarem per la vessant de l’Arieja per un torrentet amb neu d’aquelles que fan afició, sembla que no puguem parar, però si seguim anirem a parar Portè. Tornem a posar pells als plans de la Pleta de Barrera, el solet fa que aquelles hores ja de quasi tarda, tinguem una agradable sensació de caloreta, anem pujant, la neu esta en perfectes condicions, la ultima pala per accedir al Port de Fontnegre  sembla que hem estat els primers en passar i obrim unes bones llaçades. Tornem a treure pells i encarem la baixada, neu perfecta, un cop quasi a baix deixem la traça d’aquest mati i sense perdrà alçada anem a buscar per sobre el Coll dels Isards, el descens al Clot de les Abelletes,  la sortida de la pala és veu molt tiesa, però la neu esta pow-pow, els girs son segurs i la afició xala de valent, el descens és prou llarg i sostingut, però els crits de joia s’ escoltant  segurament fins les pistes. Un cop acabat, anirem a buscar de nou la pista dels Isards i d’aquí en un llarg flanqueig on creuarem totes les pistes del sector de Pas, fins encarar la ultima baixada cap el bareto de Costa Rodona, al costat de la carretera del Port d’Envalira. Entre olor de salsitxes i musica hause, tornem a posar per últim cop les pells per remuntar  per anar a l’aparcament on tenim els cotxes.

Resum final, una bona i bonica volta que passa per Tres Nacions, i que ens pensàvem trobar una neu dura, ens vàrem trobar amb la sorpresa de fer tot l’itinerari amb neu  de gran qualitat.

Vàrem ser:  Eladi, j.j Padnon, Txubi, Regi, el Noi del Montseny i jo mateix.

1200 de desnivell i 13km

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/3-nacions-skimo-45466869

Pedrons i Font Negra

Port de Fontnegra

J.j primers girs de cim

Eladi  a la pala que dona a la vall d'Engaït

itinerari de baixada

Portella Blanca, punt fronteris de 3 Nacions

descens de la Portella cap a Campcardós

Txubi buscant la linea

Regi, amb el Font Negra al fons

el Noi del Montseny

pujada cap el Port de Fontnegra

ultima pujada al aparcament

Read More