Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 1 de novembre de 2015

En BTT entre el Bisaura i el Lluçanés








Deixem la furgo aparcada a la plaça de l’entrada de Sant Quirze de Besora i a continuació podem procedir anar a esmorzar al característic bar  Esport de la mateixa plaça.
 Un cop ben repostats de combustible, prenem les bicis i creuem el Ter per el pont per seguir direcció cap a l’estació de tren i “Ruta del Ter” per una carretereta molt tranquil·la rodejada d’arbres fins el Castell de Montesquiu al qual no arribem si no que tirem cap en vall vers el poble del mateix nom. Creuem el poble i anem a buscar la carretera cap a Sora. Seran 5 kilòmetres suaus i tranquils per aquesta vall, ens aturem uns moments per anar a veurà la petita ermita de Sant Joan del Noguer, al costat de la carretera. Un cop al petitó poblet de Sora tindríem dues opcions, la primera i sense problemes vers al poble d’ Alpens el proper objectiu, un altre i que no sabem els resultats serà anar a buscar el coll de la Tremolosa. Com tenim temps agafarem aquesta d’arrere opció, per el qual tindrem que creuar el poble per un carrer en força pendent i un cop acabat seguir la pista sense pèrdua cap a la riera de la Vinyola, seguirem força còmodament fins la casa de Boixader i creuament de camins, segons el planell de la Alpina (Lluçanès. Esc 1:40 000, edició 1999 i de moment la única) tindríem que agafar la pista que va per la casa i seguir-l'ha fins el coll. De mentres estem fent les comprovacions ens trobem el masover que ens indica que tenim que passar per el camí de la seva casa i seguir cap a munt, però que no podríem anar molta estona sobre la bici. La masia esta farcida de gossos i tots tenen ganes de dir la seva, per el que optem fer una petita marrada per salvar passar per davant la casa. Un cop superat l’obstacle caní, retornem a la pista que esta força desdibuixada passant per uns prats per de sobre la masia. En un moment donat la cosa desapareix completament, llavors tirem de planell dels Gps, fins que de nou la cosa és queda en un punt sense sortida, ens quedaran en prou feines uns 150 metres de desnivell, però no ens en  sortim, optem per deixar les bicis i anar a investigar a peu. Al cap de una estona trobem el petit collet que separa el Bisaura i el Lluçanès i també veiem que per l’altre canto i tenim un bon corriol de baixada, doncs tenim que tornar a buscar les bicis i remuntar de nou, Contant que anem amb alforges, la cosa de arrossegar les bicis per aquest lloc és una mica feixuc i cansat, però a la fi arribem a lloc una mica trinxats de braços.
El corriol de baixada esta força be, però amb el pes al darrera tenim que anar en compta. Un cop arribats al pla trobem una pista, per fi!!, la anirem seguit per el costat de la riera de la Tremolosa, deixant una desviació a la dreta que ens portaria al coll de Mercadal, seguim la riera fins un punt que la creuem per enfilar-nos i passar per el costat de la bonica masia abandonada de  Can Hierra, a partir d’aquí la pista millora considerablement  però ara ens vindran un seguits de puja i baixa fins trobar la carretera d’Alpens, aquí farem una parada per recuperar forces que hem perdut en el maleit,  pas de la Tremolosa.
Sortim del poble i a uns quants metres després trobem una desviació a la esquerra, indicador de camí rural de Alpens a Lluça. Aquesta pista esta molt ben arreglada i podrem rodar en força comoditat, en un moment donat trobarem el GR-1 que anirem seguint.
Tenim però una sorpresa a mig camí, ens trobem amb la forta rampa que ens dura a un collet, a partir d’aquí ja tindrem mes baixada, tot passant ben a prop de les cases de la Vila d’Alpens.
La tarda va caient, en aquest dies el sol s’amaga mes d’hora,però encara tenim temps per fer una parada per anar a la ermita de sant Cristòfol de Borrasers.  Ens abriguem una mica i comencem la breu baixada fins trobar la carretera que seguirem un parell de kilòmetres en baixada fins trobar la riera Gavarresa, en aquest punt deixarem la carretera per agafar una pista que va per el costat de la riera, estem envoltats de tardor i de bassiots d’aigua, el sol deixa anar els últims ratjos i el silenci sols és trencat per els escallots de les vaques, arribem al Pla de la Riera, tot ple de fulles de colors , el travessem amb la atenta mirada de la vacada, creuem el pont de pedra i creuem la Gavarresa,a partir d’aquí tenim la ultima pujada del dia, però per ser la ultima potser és la mes dura. Arribem a dalt del pla i de la casa de Pujals a on ens esperen els familiars i a on i farem estada i castanyada inclosa, tot un luxe, després de les aventures que hem passat avui.
L’endemà i després de la festa sortim tard , a mes hem tingut que reparar  les punxades a les dues bicis que ens hem trobat abans de sortir. Avui la cosa és  mes senzilla, seguim la pista principal, tot passant per les masies de Comermada i de les Vinyes Grosses fins trobar la carretereta que ve de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i que agafarem fins trobaran un altre que agafarem per la esquerra fins trobar el Collet de Sant Agustí i d’aquí ara si tot baixada per carretera fins el punt de sortida Sant Quirze de Besora, assaborint l’aire de olor de tardor.

50km i 1100 de desnivell.




cap el Castell de Montesquiu


el Boixader

marrada cap el coll de Tremolosa

pista  de la riera de la Tremolosa

al fons el Pedraforca i Alpens

Alpens

Sant Cristòfol de Borrasers

pista al costat de la riera de la Gavarresa

Pla de la Riera


el Pujals




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada