Cursor

Crossbone Skull

divendres, 14 d’octubre de 2016

RUTA DE LOS TEMPLARIOS- SORIA BTT




Un grup d’amics unes bicicletes amb els seus corresponents equipatges i al davant una gran immensitat de boscos i solitud, estem en terres de Soria i ens hi anirem  endinsant tot fent la “Ruta de los Templarios”.

BURGO DE OSMA – VINUESA

1200 metres de desnivell.
80 km i 7 hores en total. Dificultat mitjana.

La ciutat celtibèrica de Burgo de Osma serà el principi i final de la sortida, passejar-s’ha per els seus carrers o prendrà una cervesa a la plaça Mayor, es tot un delit per els sentits, calor al mig-dia però el fred no tarda en arribar i aviat busquem lloc per anar a dormir. L’hotel que estriem és la Dehesa de Osma, boniques habitacions quasi com noves, però l’inconvenient que l’esmorzar és a partir de les 9 del mati, potser una mica tard per nosaltres i veien que el contingut que hi haurà serà una mica minso per el quilometratge que tenim que fer, preferim tornar a sortir i buscar algú per poder complementar el esmorzar tan eixut.
La singularitat d’aquesta etapa serà se’ns dubta els seus petits pobles per els quals anirem passant, Blasco, Calatañazor, Muriel de la Fuente, Molinos de Duero, per acostar-nos-hi haurem de passar per un unes pistes totes envoltades de una gran massa forestal que serà la gran tònica d’aquesta sortida en el tema paisatge.
Sortim de Burgo, amb molt de fred però aviat entrem en calor doncs per pujar cap a una carena haurem d’afrontar una forta pujada, que un cop superada la ruta cap al primer poble de Blasco serà molt tranquil·la i llevadora, sempre tenint el nord al devant i el nostre l’objectiu de la propera etapa , el Urbion. Fins arribar a Calatañazor, hem trigat uns 30 km, molt rapits, aquí farem una petita parada en aquest petit poble medieval, de petits i enfilats carrers amb el seu castell al d’amunt del turo. Aquí va perdrà com diu la tradició el tambor el Almanzor i va ser en una cruenta batalla, “la batalla de Calatañazor” segons diuen on els mahometans varen ser derrotats per l’exercit de Sancho de Avila.  I com diuen els versos del poeta espanyol  Gerardo Diego: 
Azor, Calatañazor
juguete.
Tu Puerta, ojiva menor,
es tan estrecha,
que no entra un moro,jinete,
Y a pie no cabe una flecha.
Descabalga, Almanzor,
Huye presto.
Por la barranca brava.
Ay, y cómo rodava,
juguete
El atambor.

Sortim de Calatañazor i el proper destí serà Muriel de la Fuente, en aquest poble deixarem una mica la ruta per anar a veurà la popular Fuentona, tot passant per davant de la casa del parc.
A la Fuentona i neix el riu Abión, lloc de pelegrinatge dels practicants del espeleobusseig, és va fer del tot mes famosa per el capítol que si va dedicar a la sèrie documental d’aventures de “Al Filo de lo Imposible” de TVE.  La cota màxima baixada és de 115 metres per sota del nivell del brollador, però a principis d’estiu d’aquest any una expedició formada per navarros-vascos i catalans  descobreixen nous sifons i baixen a la cota màxima fins ara coneguda. Nosaltres fem unes fotos de rigor i anem a veurà la famosa també cascada, que en aquest moment i degut al estiu tan sec, no cau ni una gota d’aigua.
Retornem cap a Muriel i seguim la ruta, deu ni do el que portem visitat fins ara, el nostre proper destí Molinos de Duero, però abans caldrà passar per el que diuen la “playa de Soria” al embassament  de la Cuerda del Pozo, per sort en aquestes hores i en aquesta època no hi ha en prou feines ningú, això a l’estiu és un altre cosa. Be un cop arribats a Molinos  agafarem un tros de la Senda del Duero que ens portarà al costat del riu per un bonic corriol fins arribar a Vinuesa quasi al acabar la tarda.





Calatañazor




la Fuentona

Cabrejas del Pinar



Embalse de la Cuerda del Pozo

Molinos de Duero



Vinuesa




VINUESA –SANT LEONARDO DE YAGUE.


1500 desnivell.
72 km. 7 hores. Dificultat: difícil.

 Aquesta nit ens allotgem a l’hotel Visontium de Vinuesa i estem completament sols, estem ja als peus del Urbion, un cop nets i polits anem a fer una visita obligada al poble i a fer les conseqüents birres, però aviat tornem cap a l’hotel doncs amb la poca roba de muda que portem i el fred que fa, la cosa no és per estar fent la volteta. L’hotel és acollidor, el tracta de la mestressa és franc i agradable a mes de tenir una bona cuina, l’hora de sopar i esmorzar la podem decidir nosaltres, és evident que ja estan acostumats a tenir d’hostes a bicicleteros afamats.
-4 sota cero, a les 9 del mati, a sobre tot el que portem i al davant tenim els 25km de pujada i els 1000 metres de desnivell fins  arribar a la cota 2000 de la Laguna Helada. Sembla mentida però tot començar i anem al 100%, volem entrar en calor d’apresa, encarem les primeres rampes i la cosa ja entra en calor, la pista és bona i el ferm és deixa anar fent i guanyant alçada, el paisatge és ben diferent d’ahir, és mes alpí, el bosc és mes canviant, grans pins  i savines, colors de tardor, i com ahir ningú, completament sols entre tota aquesta immensa massa forestal. Anem guanyant alçada i ja deixem enrere el bosc per sota nostra ens apareix la gran i famosa Laguna Negra, tan turística i visitada. La pista acaba a la Laguna Helada (2000m), al davant el Pico Urbion de 2228 metres, el tenim a tocar però amb els sabatots de ciclista la cota màxima la donem per acabada.
Després de fer un menjuc al costat del llac vindrà l’hora de tirar cap a vall. Primer resseguim uns quants kilòmetres per on havíem baixat i seguidament canviem de vall per baixar cap el refugi de los Muchachón, a partir d’aquí agafem un GR, bastant tècnic i dificultós per les pedrotes, la millor opció és anar per el bosc seguin la direcció del camí. Per sort la segona part de la baixada, és molt mes disfrutona per entre un bonic corriol de bosc amb petites pinyes per tot el terra. Bona baixada que ja ens tocava fins a Covaleda, d’aquí de nou agafem la ja coneguda Senda del Duero ( aquesta ruta és el GR  , que va del naixement del Duero, del Urbion fins a la desembocadura a Portugal), aquest ens porta per un bonic i divertit corriol al costat de la llera del riu que anirem seguin força estona fins arribar a Duruelo de la Sierra, seguim per corriol i el GR per un bosc fins trobar la carretera, aquí tenim la segona pujada del dia, però ara la calor és fa notar. Per sort de nou la baixada, que durarà poc doncs ens fiquem en una pista que ens portar a fer una mica de sifons fins a Navaledo, en aquest punt prenem un corriol PR molt guapot i divertit fins que trobem el pas per una antiga via de tren actualment tapada per picons, i com el circular per ella és de mal fer fem els últims dos kilòmetres per la carretera general fins Sant Leonardo de Yague, atenció en aquest tram doncs i passen una munió de camions.
El poble no és gaire bonic i com he comentat la carretera general i passa per el vell mig. I que podem dir de l’hotel que anem a parar, Hotel Manrique, un gran edifici que mes aviat sembla extret de Benidorm o de Lloret, esta completament fora de context, a mes i estem completament sols i per postres ni ens esperàvem això que havíem trucat per fer la reserva per telèfon.
Be i com sempre visita del poble, en aquest cas molt rapida, unes birres i excursió  facultativa del dia organitzada per la guia Regina per anar a veurà el castell que esta sobre el poble. Parcer una mica mes i se’ns fa de nit i amb les xancletes que anem per baixar caiem directes a la habitació de l’hotel doncs  el castell és a sobre d’aquesta gran edificació.


Pic Urbion

Laguna Negra

Refugi Muchachón


Senda del Duero







SANT LEONARDO DE YAGUE – BURGO DE OSMA.

400 de desnivell
40Km. 4 hores. Fàcil.

Avui per ser el últim dia queda la ruta tranquil·la, que ja ens toca, la nit la hem passat una mica neguitosos, estar sols en aquest edifici tan gran ens ha fet una mica de basarda. El hotel és com de luxe postís, una mica Kitschs, però els preus son de la Vegas, a mes el sopar i l’esmorzar deixant molt de desitjar, per el que diem qualitat preu. En fi, enfilem com magnats cavallers sobre les nostres bicis a rematar la feina que encara ens queda, destí principal: el Canyó del Rio Lobos i que cal dir, pues una meravella de primer ordre, un bonic corriol, un paisatge majestuós i tot envoltat per els colors de la tardor i el silenci, els voltors sobrevolant plàcidament, però sobretot no hi aneu mai a l’estiu ni en qualsevol dels ponts del calendari, no serà el mateix i segurament us en panadireu.
Ens acimiadem de Lobos i agafem un corriol, que surt de un neix el riu Ucero, una antic camí roma convertit en PR, una meravella que ens portarà fins el Castell de Ucero i el poble a sota.
Ja ens queda poc 15 kilòmetres que els farem en línia recta, per una magnifica pista entre camps i passant per algun que altre poblet, anem rapits, potser la gana de dinar, ha sigut una gran ruta, han sigut tres dies totalment diferents un dels altres, hem conegut el que ens agrada conèixer, territoris i les seves gents i les seves costums amb les nostres maquines de dues rodes, hem anat per camins de Soria plens de vida i tradicions, ha estat molt be i ens ho hem passat dallò millor.

Hem sigut J.J Padnon, Regina, Salme i jo, aquesta ruta l’hem fet amb alforges, però la podeu fer fent servir els serveis que us poden donar la gent de la agencia http://www.rutatemplarios.com/ cal consultar però les dates que ofereixen aquest servei. Agrair també la col·laboració en aquesta sortida de la gent de BikeriderCostabrava http://www.bikeridecostabrava.com/web/es/






Canyó del Riu Lobos





Añadir leyenda

Cova i ermita templaria de Sant Bartolomé


castell de Ucero

Burgo de Osma


















             






0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada