Aquest darrers dies de primavera a fet moltíssima calor, fa
unes quants setmanes encara portàvem els esquís als peus i ara sembla la cosa
un desert. Però be, intentarem amb el
company el Presi, fer una sortideta per el Montseny, en concret a les Agudes i
mes en concret, pujarem a les Agudes per Arbúcies, la calor serà segurament el
repta però confiem que el recorregut sigui ben ombrívol i si pot se fresquet.
Deixem de bon hora per no agafar gaire calor, el cotxe al
camp de futbol d’Arbúcies i d’aquí anirem a passar per la urbanització de Can
Ponç, de seguida agafarem un bonic corriol al costat de la riera, en aquelles
hores encara i fa una bona fresca i el començament del caminar és fa d’agrair.
Un cop arribem al Molí de les Pipes, ja començarem el que serà la llarguíssima pujada
fins el cim. Anirem seguint un track que ens hem baixat del wikiloc, que va
seguint la pista principal, i prenen en algun que altre tram un corriol, PR i
marques en una estaca de fusta de plàstic amb una creu verda, el primer lloc
que passem és el càmping de la Vall del Vidal, al davant ja tenim la silueta de
les Agudes, encara molt lluny, anirem seguint fins la masia de la Cortinola, a
on prenem un camí a la dreta i deixem la pista principal i entrem en un magnífic bosc de castanyers, el
camí va planejant i ja ham les cames mes
despertes ja comencem a córrer, dona gust passar per aquest passatges ombrívols,
ples de rierols i petits saltants d’aigua, arribem a la magnifica casa rural
de els Buxaus, quina tranquil·litat,
quines vistes tan magnifiques, aquí i tenim un petit bar per si volem fer una
paradeta, nosaltres però tirem d’aigua de la font, que encara ens queda un bon tros
per fer, encara que veien la petita piscina ens ho pensem dues vegades per no
anar a fer-hi una capbussada. El camí va seguint sempre amunt, entre grans
boscos, fagedes, avets, castanyers...i aigua, pensem que hem triat un bon
recorregut per un dia de calor com el d’avui. Al final deixem la ruta del track
que portem i seguim les marques de la fletxa verda, aquesta va per corriol el
qual sembla ven be que fa molt de temps que no hi passa ningú, el corriol s’enfila
rapit, salvant la petita pista forestal, fins arribar al coll de Sobirana,
podem tornar a córrer per entre el bosc planer que va buscar el coll de
Sesferreres, però abans d’arribar-hi un bon trago d’aigua fresca de la font del
Muro. Estem a la carretera a pocs quilometres de St. Marçal, la creuem i anem a
buscar un corriol (estaca de fusta amb fletxa) aquest passa per un camp de
falgueres, per aquí fa molt temps que no hi passa ningú, fins trobar ara si el
GR5-2, aquest l’anirem agafant primer per una pista i en pocs metres ja
començarem la potent pujada vers el cim, seran quasi 600 metres de desnivell
per entre bosc, encara sort, en una pujada sense descans fins assolir el coll
de les Agudes i el cim.
No hi trobem, cosa estranya quasi ningú a dalt , mirem al
davant i tenim de on venim i a on tornem, quina pallissa!!, mengem una mica ens
cordem les sabatilles i a corre ara si que ve baixada cap el coll de nou i
seguir GR, per anar a trobar la bonica i fresca font d’en Brianço, quina meravella!!!
Ens a costat treure la boca del broc d’aigua fresca. Seguim les marques i en
bona baixada i en un tres i no res estem a la font del Passavets, nova
remullada, creuem la carretera i seguim el PR fins a Santa Fe, a on a poc d’arribar
al Avet Blau, prenem una pista tot passant per Can Trompo i l’escola de la
Diputació de Can Lleonart, ara si prenem les indicacions del PR que ja no deixarem
fins Arbúcies, la baixada és agradable, el corre el fem tranquil, doncs encara ens
falta molt i la calor és fa notar, per sort tota la ruta que farem és molt ombrívola
i també plena de punts d’aigua. El corriol és molt divertit i entretingut, però
abans de que tot sigui ben be baixada, caldrà remuntar uns metres el coll de
Samola, per canviar de vall, aquest metres han costat una mica doncs en aquest
punt i tocava el sol i ja som en ple mig-dia, però ara si baixada guapa per mes
boscos, passem el coll de Te i a continuació el restaurant del mateix nom, el
qual la gent de la casa ens donen ànims, ànims els nostres per no quedar-nos a
fer unes cerveses, el camí baixa fort tot creuant petites pistes, arribant així
al gran castanyer dels Roters, seguim el corriol, ja estem amb ganes d’arribar,
passem per Can Barraques, tenim el poble a vista, el bosc és va fent notar ara
si la calor de les dues de la tarda, algun que altre pagès ens mira i ens diu :
“fa calor no?”, ara si que notem la calor, entrem a la urbanització del Sagrat
Cor, el PR, ens entra al poble engalanat per festes, anem sols per els carrers,
qui estarà ara amb aquesta calor en lloc que no sigui dins de casa. Travessem
el poble, ara si cansats i una mica bruts, tornem a trobar el cotxe en el camp
de futbol, quina calor a dins!!!, anem a menjar algú, tenim tanta set que sols
demanem una amanida amb tonyina i unes cerveses.
Ha sigut una gran sortida, quasi 1700 metres de desnivell i
30km, no l’ hem feta tota corrents, hi ens hem parat força a fer fotos i xerrar,
hem estat 7 hores, i com he comentat una gran ruta per un dels paratges més ombrívols
i feréstecs del Montseny, sols cal dir que en tota la ruta sols hem trobat gent
al sector de les Agudes. I acabar dient, que és una ruta recomanable per fer-la
tot l’any.
 |
| Riera d'Arbúcies |
 |
| El Buixaus |
 |
| camí de Santa Fe |
 |
| castanyer de Roters |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada