Cim de la Coma del Clot (vertical 1555 )

Se’ns cap mena de dubtes la sortida que us explicaré és de una duresa i un atractiu impressionant, a mes a part de la zona del cim no hi trobarem cap running despistat.

La duresa la marcaran els 1555 metres de desnivell que farem de una tirada del Pont de Daió a 1184m al cim de la Coma del Clot a  2739m, a partir d’aquí l’atractiu serà la cresta carenera que ens portarà cap el refugi de Coma de Vaca. Be però començo a explicar-vos la sortida “5 Estrelles”, que anomenarem: La Vertical de la Bèstia Negre.

Be doncs, sortim del Pont de Daió i comencem  a pujar per el camí normal cap el Salt del Grill, un cop passat aquest a cosa de uns 500 metres a l’esquerra (indicador de helicòpters) comencem la ja  ara si forta pujada per un corriolet que ja no deixarem fins la cota 2100, a on abans de un petit collet veurem unes runes de pedres i de seguida el GR 11.7 o el Camí dels Enginyers, al fons podem veurà l’alberg de Núria, prendrem aquest sender ja planejant  que serà l’únic i en el qual podrem agafar forces, doncs en un giravolt molt pronunciat, Torrent de la Bauma, ja veiem la Coma de Llispet (o Gíspet), erma i pelada i al fons a l’esquerra el cim de la Coma del Clot i a la dreta el pedregós Torreneules. Ens acomiadem de la Lu Marzo, l’Angí i J.j Padnon que seguiran vers el refugi per el Camí dels Enginyers.

Comencem la potent pujada, per el marge dret de la riera, no hi ha camí ni fites ni runnings  ni res, sols herba  i pujada. Uns quants litres de suor i som a la Collada de Torreneules, falten els últims metres i som a cim.

Des de dalt podem observar la pallissa que ens hem marcat. Trobem els de les teles locals de la Xarxa i ens invitant a que si volem ens graben per el programa, doncs vinga!!.

Tornem a baixar a la Collada i remuntem els 150 metres que ens deparant del Torreneules 2713m. Ja ho tenim,  ara començarem a baixar per la cresta carenera, en principi des de dalt sembla complicada però res d’això, anem fent per entre roquissar, vistes espectaculars a banda i banda, tenim que anar en direcció a uns plans que veiem al de sota nostra, atenció en cas de boira millor no fer aquesta variant i baixar per la Collada cap a Coma de Vaca.

Anem trobant fites de tant en tant, és nota que és un camí poc concorregut, estem ja als plans, anem seguint les fites, sempre encarant-nos a la vessant nord, en un moment donat veiem la teulada del refugi, llavors deixem la carena i baixem en direcció Coma de Vaca i ja esta ja som al refugi, a on trobem la resta de la colla. Fem una menjucada i cap avall, que ens queda encara un bon tros.

Sortida realitzada per: Eladi, el Noi del Montseny, J.j Padnon, Lu Marzo, l’Angí  i jo mateig.

Km 22 amb 1786 metres de desnivell positiu dels quals 1555 metres son a la Bèstia Negre.

Benet. Eladio, Angí, J.j Padnon i Lu Marzo

Jaça del Serrat, cami dels enginyers, al fons el Puigmal

Coma de  Llispet

Torreneules

al fons el Torreneules

Refugi de Coma de Vaca

Tenim que repararà forces aquesta nit i que millor que anar al “estupendu “, càmping de la Vall de Ribes, del tot recomanable, la resta de la penya han baixat cap a casa, nosaltres, fem un bon sopar tot mirant les muntanyes i la lluna plena que esta sortint i recordant del moment viscuts avui, això si tot fent uns gots de vi de l’Empordà i uns formatges de la Vall.

L’endemà per estirar cames després de la pallissa, anirem a fer una ruta rodadora amb bici d’aquelles que el mes important son les grans vistes que tindrem. La ruta és facileta i curta, doncs sortirem de Ribes i enfilarem per carretera vers Campelles, 6kms de pujada, un cop aquí ens dirigim per la ruta que va cap el cementiri, aquí en venent grans records d’aquest hivern a on vàrem començar la travessa Campelles a la Molina amb esquís, quina gran ruta!!! (record especial als amics J.j Padnon i el Presi), anem pujant per la pista a petar de boletaires , quina diferencia d’aquest hivern que no hi havia ni un anima. A cota 1552 i a uns 6kms després del poble trobem el refugi  del Pla dels Prats, amb els seus prats i la penya de boletaires que ja busquen lloc per menjucar, el refugi per dins una merda!!. Hem acabat la pujada doncs i seguim en pla per una gran zona de bosc, anirem baixant cap el coll de l’Eróla, les vistes a 360 graus colossals,  Taga, Cerveris, Puigmal, la Collada, serra de Montgrony....ja veiem al fons de nou Campelles, baixada rapida per la pista i ja hi som. Carretera i manta cap a Ribes.

Una bona sortida 24 km (12 de pujada) i uns 700 de desnivell, tot plegat per estirar cames.

Fórem : l’Angí i jo.

(Des de aquí vull donar ànims al company del Sorreig i un biker dels que en diem “històrics”, Angelo  Escalera, que aquest dissabte en una baixada és va petar alguna que altra costella, ànims!! I a recuperar-te per la temporada de hivern.)