Se’ns cap mena de dubtes la sortida que us explicaré és de
una duresa i un atractiu impressionant, a mes a part de la zona del cim no hi
trobarem cap running despistat.
La duresa la marcaran els 1555 metres de desnivell que farem
de una tirada del Pont de Daió a 1184m al cim de la Coma del Clot a 2739m, a partir d’aquí l’atractiu serà la
cresta carenera que ens portarà cap el refugi de Coma de Vaca. Be però començo
a explicar-vos la sortida “5 Estrelles”, que anomenarem: La Vertical de la Bèstia
Negre.
Be doncs, sortim del Pont de Daió i comencem a pujar per el camí normal cap el Salt del
Grill, un cop passat aquest a cosa de uns 500 metres a l’esquerra (indicador de
helicòpters) comencem la ja ara si forta
pujada per un corriolet que ja no deixarem fins la cota 2100, a on abans de un
petit collet veurem unes runes de pedres i de seguida el GR 11.7 o el Camí dels
Enginyers, al fons podem veurà l’alberg de Núria, prendrem aquest sender ja
planejant que serà l’únic i en el qual
podrem agafar forces, doncs en un giravolt molt pronunciat, Torrent de la
Bauma, ja veiem la Coma de Llispet (o Gíspet), erma i pelada i al fons a l’esquerra el cim
de la Coma del Clot i a la dreta el pedregós Torreneules. Ens acomiadem de la
Lu Marzo, l’Angí i J.j Padnon que seguiran vers el refugi per el Camí dels
Enginyers.
Comencem la potent pujada, per el marge dret de la riera, no
hi ha camí ni fites ni runnings ni res,
sols herba i pujada. Uns quants litres
de suor i som a la Collada de Torreneules, falten els últims metres i som a
cim.
Des de dalt podem observar la pallissa que ens hem marcat.
Trobem els de les teles locals de la Xarxa i ens invitant a que si volem ens
graben per el programa, doncs vinga!!.
Tornem a baixar a la Collada i remuntem els 150 metres que
ens deparant del Torreneules 2713m. Ja ho tenim, ara començarem a baixar per la cresta
carenera, en principi des de dalt sembla complicada però res d’això, anem fent
per entre roquissar, vistes espectaculars a banda i banda, tenim que anar en
direcció a uns plans que veiem al de sota nostra, atenció en cas de boira
millor no fer aquesta variant i baixar per la Collada cap a Coma de Vaca.
Anem trobant fites de tant en tant, és nota que és un camí
poc concorregut, estem ja als plans, anem seguint les fites, sempre encarant-nos
a la vessant nord, en un moment donat veiem la teulada del refugi, llavors
deixem la carena i baixem en direcció Coma de Vaca i ja esta ja som al refugi,
a on trobem la resta de la colla. Fem una menjucada i cap avall, que ens queda
encara un bon tros.
Sortida realitzada per: Eladi, el Noi del Montseny, J.j
Padnon, Lu Marzo, l’Angí i jo mateig.
Km 22 amb 1786 metres de desnivell positiu dels quals 1555
metres son a la Bèstia Negre.
 |
| Benet. Eladio, Angí, J.j Padnon i Lu Marzo |
 |
| Jaça del Serrat, cami dels enginyers, al fons el Puigmal |
 |
| Coma de Llispet |
 |
| Torreneules |
 |
| al fons el Torreneules |
 |
| Refugi de Coma de Vaca |
Tenim que repararà forces aquesta nit i que millor que anar
al “estupendu “, càmping de la Vall de Ribes, del tot recomanable, la resta de
la penya han baixat cap a casa, nosaltres, fem un bon sopar tot mirant les
muntanyes i la lluna plena que esta sortint i recordant del moment viscuts
avui, això si tot fent uns gots de vi de l’Empordà i uns formatges de la Vall.
L’endemà per estirar cames després de la pallissa, anirem a
fer una ruta rodadora amb bici d’aquelles que el mes important son les grans
vistes que tindrem. La ruta és facileta i curta, doncs sortirem de Ribes i
enfilarem per carretera vers Campelles, 6kms de pujada, un cop aquí ens dirigim
per la ruta que va cap el cementiri, aquí en venent grans records d’aquest
hivern a on vàrem començar la travessa Campelles a la Molina amb esquís, quina
gran ruta!!! (record especial als amics J.j Padnon i el Presi), anem pujant per
la pista a petar de boletaires , quina diferencia d’aquest hivern que no hi havia
ni un anima. A cota 1552 i a uns 6kms després del poble trobem el refugi del Pla dels Prats, amb els seus prats i la
penya de boletaires que ja busquen lloc per menjucar, el refugi per dins una
merda!!. Hem acabat la pujada doncs i seguim en pla per una gran zona de bosc,
anirem baixant cap el coll de l’Eróla, les vistes a 360 graus colossals, Taga, Cerveris, Puigmal, la Collada, serra de
Montgrony....ja veiem al fons de nou Campelles, baixada rapida per la pista i
ja hi som. Carretera i manta cap a Ribes.
Una bona sortida 24 km (12 de pujada) i uns 700 de
desnivell, tot plegat per estirar cames.
Fórem : l’Angí i jo.
(Des de aquí vull donar ànims al company del Sorreig i un
biker dels que en diem “històrics”, Angelo
Escalera, que aquest dissabte en una baixada és va petar alguna que
altra costella, ànims!! I a recuperar-te per la temporada de hivern.)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada