Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 12 d’octubre del 2020

Entre vinyes i mar, el Penedès BTT


 


Quan arriba la tardor cada any des de fa molt de temps, solem preparar una sortida de alguns dies fora de les nostres contrades i normalment la fem amb el que ara diuen “bikepaking”, però aquest any les coses no anàvem per bon camí, en principi teníem preparada una ruta circular de dos dies per les terres del Penedès, però de seguida vàrem començar a tenir entrebancs, primer per el Covid, degut a hotels tancats i altres llocs a on podríem anar i havia un bon repunt de contagis de pandèmia i be a part de tot això si la cosa no podria ser mes merdosa del que ja era, hi havia el factor de la meteorologia,  doncs és donava per el primer dia un segura mullena. Doncs be, fins quasi l’últim dia no vàrem tenir clar el que faríem, decidint a ultima hora, fer un punt de sortida que seria l’Arboç i fer dues rutes que les buscarien dos grans estrategues : el Salme i el noi de Sant Vicenç, l’Artur.

Estada doncs al pobla de l’Arboç, que be que podem dir, doncs no gaires coses, que si no hi vas tampoc i passa gaire res, això si “’Hotel el Don Pelayo”, bon preu, decentot, el menjar força be i l’esmorzar força decent. Per altre canto, val la pena al acabar les rutes i un cop reposats, anar a visitar Vilafranca del Penedès, val la pena.

Aquests any farem les rutes una penya del Sorreig:  Regina, Antoni, J.j Padnon i jo, be i els guies abans mencionats, Salme i l’Artur, gracies a ells vàrem poder fer dues sortides d’aquelles que quan les acabes sols tens ganes de petar la bici...no és conya, gracies companys!!!

Per acabar i exposar les rutes, cal a dir que els de la meteo la varen cagar i de valent, be si a bona part del territori va plourà, però el que és a nosaltres durant el dia no ens va caurà ni una gota, això que patíem tant.

Quina és la millor època per endinsar-nos en aquest territori: menys els mesos calorosos, tots.

Cal anar ben provis d’aigua i no estarà malament portar una farmaciola, per si allò que passa de vagades.

Les dues rutes tenen la seva dificultat, potser la primera menys que la segona, doncs el terreny és aspra i dur, la gent amb mes tècnica segur que passarà els passos mes còmodament que altres com nosaltres, que be al fons vàrem poder sobreviurà.

I res, el Penedès, bon vi, bon cava, bones catànies , bons paisatges i bons corriols.




DE LES VINYES AL MAR ( L’Arboç – Cubelles -L’Arboç)

 

Sortim de l’Arboç que la cosa esta un pel núvol i amb les prediccions de pluja fa que no les tinguem totes, de totes maneres el capità de la sortida en Salme a l’hora de l’esmorzar a fet un canvi de plans i ens ha proposat una sortida mes curta, be això era un dir, al final per sort a mesura que anaven passant les hores teníem mes sol i calor.

I així plàcidament entre vinyes de color de tardor arribarem al petit poble de Torrelletes i a on deixarem la plana per començar la llarga pujada per els camins de la Boveda, el camí de Cassanyes i el de la Serra del Gat, ja estem a dalt de la carena, ja veiem el mar al fons, el nostre destí d’avui. Seguirem per la pista que va per tota la carena, fent unes bones baixades i pujades fins la Talaia, d’aquí comencem a baixar per una bona pista que amb un desnivell força considerable ens deixarà a les planes a prop de la costa, al costat de un camp de golf, ens acostarem de mica en mica cap a Cubelles fins a tocar el mar.

El mar esta en calma, ja poca gent, tenim calor i que millor que un banyet. Fem parada, bany i mengem una mica, fa una bona temperatura i ens fa mandra tornar a pujar a les bicis, però és el que toca. Seguim per el passeig marítim fins trobar el riu Foix, segui per el seu marge dret i el creuem tot passat el poble per dins en un bon pedregam de difícil pedalar. Deixem Cubelles i el Foix, anem per un vial al costat de l’autopista, però de seguida ja encarem la pujada forta cap el Puig de Tiula, aquesta part serà la mes dura de la jornada. Un cop dalt baixada per corriol, per anar a trobar un seguit de urbanitzacions merdoses, que no saps ben be que carai i fa aquesta penya per aquí dalt. La ruta va fent, puja, ara baixa, corriol per aquí, corriolet per allà, alguna que altre patacada sense mes problema i després de una bona estona a on el cos ja comença ha estar una mica ressentit per tant de sotrac, ens trobem amb la carretera , la creuem per seguir de nou l’últim tram que ens falta per arribar a la carretera que aquest mati em agafat per anar a l’Arboç.

50 km 1100 desnivell. Dificil.













https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/larboc-de-les-vinyes-al-mar-58450021


L’Arboç (corriols) Puig d’Àguila i Pantà de Foix.

 

Els terrenys del Penedès hi ha dues premisses, la calor i la segona la pluja, la primera és clara, la segona degut al terreny argilós, pot ser un problema, però el problema més gran és que la roca calcaria, amb sols una mica d’aigua, rellisca que fa fredat i si tenim amb comte que la majoria de pujades i baixades son per corriols, doncs ja sabeu, millor portar una mica de farmaciola, per si da cas.

De nou sortim de l’Arboç amb un dia radiant, però al contrari d’ahir amb una fresca que pela, ens dirigim cap el Castellet i el seu bonic castell de Foix, al costat del pantà del mateix nom, anirem doncs a fer una visita a l’entorn del bonic castell. A partir d’aquí començarà una llarga jornada d’aquelles que és recordaran, un seguit de corriols puja i baixa per embafar, al que en tot moment tindrem que anar amb molta atenció si no ens volem perdrà la temporada d’esquí.

Anirem cap a Torrelletes i ja comencem a tastar el caldo que si dona en aquest terreny, recordem que a la nit a plogut. La pedra de moment encara no hi ha tocat el sol i ja comencem a patir, anirem pujant i de valent cap el Turó Gran, a on tindrem molt bones vistes, cap a Montserrat, Pirineu, els Ports, les planes del Penedès, Vilanova i al fons Mallorca.

Be, ens concentrem una mica i encarem la trialera, la primera, llarga, dureta i exposada, cap el Fondo de Pallisot, quin nom no?, arribem a baix sense cap baixa, però els nostres braços i cames necessiten ja una mica d’oli, estem a la Sanabra, a qui la cosa és normalitza, ens adonem que el tros que portem és curt i hem estat força estona, sort que ara és pla i mes llevador. Prenem direcció Penyafort, tot seguint un bonic sender al costat del riu Foix, el d’ahir, direcció d’Olèrdola. Passem per unes grans fabriques, la merdositat primera del dia, la segona seran les mines de cel obert que les tenim a tocar. Arribem a l’ermita de Santa Margarita, aquí si que ja deixem enrere les rises doncs ara començarà de nou la bona pujada direcció les mines, que les anirem vorejant per dalt, atenció a una caiguda.

Anirem fent, corriol aquí, allà que en be un altre, ara puja, ara baixa, ull aquí, ull allà, tot sense perdrà la captinença.

Arribem a les Cases de la Vall i anirem a fer una visita turística al antic forn de calç, mes que res per estirar les cames fora la bici. Continuem per sort un parell de quilometres per una pista bastant planera per anar a buscar la forta pujada cap el Puig d’Àguila, la segona punxa del dia i pujadot de la jornada. Gran mirador a on aprofitem per menjar i veurà be totes les vistes.

Pensem que tots els mals ja han passat, ni de bon tros!!!, seguim per la carena amb forta baixada per pista, per anar a buscar un nou corriol, per anar a buscar la segona llarga trialera del dia, la del Fondo del Perot, o be: la mort tenia un preu. Renoi, quin patir, be tots menys un l’Artur que avui a apostat fort i se’n ha sortit molt be, els demes, cadascun amb els seus problemes interiors.

Arribem per fi, al pantà de Foix, tenim el cos que ens tremola tot de tants sotracs. Anirem cap a l’inici del pantà per carretera, creurem el pantà i seguirem per l’altre costat per corriol, aquí ja trobem força gent caminant. Un cop acabat, ens toca una bona pujada cap el Coll de la Creu. Ja portem estona, fent puja i baixes, però encara falta, un cop dalt bon corriol sense pedres per bonic bosc per anar a buscar el Camí de Vilanova. Trobem la carretera i el tros que vàrem fer ahir per corriol, com estem ja saturats seguim carretera uns pocs quilometres fins trobar el desviament que en tres kilòmetres ens dura al punt de sortida.

50km 1100 i Molt Dificil


https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/larboc-corriols-puig-daguila-i-panta-de-foix-58437438






















 


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada