" Al matí, quan a l'alba espunta el sol
mil colors dóna a l'Alguer mia:
un amor sés tu, o terra mia,
qui te veu, de te deixar lo cor li dol."
Llucianna Sari. (Lo país meu)
Festa de Sant Miquel 2025, Xics de Granollers i castellers de l'Alguer Los Mataresos
Gegants de Peralada, Gegants del Bisbalet i Ball de Pastoret d'Igualada
amb l'Èric dels Catarres
524 km, són en línia recta el que hi ha de Barcelona a l'Alguer. L'any 1354, la Corona Catalanoaragonesa amb en Pere el Cerimoniós al capdavant, pren possessió d'aquest enclavament deixant empremta de la cultura catalana en aquesta illa mediterrània, una cultura i una parla que ha anat perdent força a mesura que han anat passant els anys, tant és així que actualment tan sols un 20% de la població el parla. Encara que actualment, entitats de la ciutat com Plataforma per la Llengua i d'altres iniciatives culturals, estan intentant fomentar als joves l'ús d'aquesta parla algueresa, que tan sols s'ha pogut conservar per l'ensenyament de diverses generacions de pares a fills. Que contens que es posen quan senten que parles català!!, l'alguerès que diuen ells, el català autèntic!!.
Aquest territori al nord de Sardenya envoltat de mar, penya-segats, boscos mediterranis i trobem una sèrie de Parcs Naturals, que han fet que l'especulació no trenqui la bellesa d'aquestes terres tan estimades per als algueresos.
Com anar-hi.- La millor manera, posar la furgoneta al vaixell (Grimaldi Lines) a Barcelona i ja està,
directes cap allà, el port està a Porto Torres a 32 km de l'Alguer.
Millor època.- a finals de setembre i octubre, encara fa caloreta i ens podrem encara banyar-nos
en les cales turqueses. No trobarem gentada i molts aparcaments ja són de franc.
Parc Natural Regional del Port del Comte
Cap de Caça i Cova de Neptú, els destins de tothom, qualsevol època i trobarem ja gentada, i no poca!, és el punt més turístic de l'illa i es paga per tot.
Nosaltres ens dirigirem per la carretera que va cap al Cap de Caça i poc abans d'arribar, a la dreta prenem una pista asfaltada, allà podrem aparcar i si anem entrada la tarda podrem contemplar una bonica posta de sol, tot mirant l'Illa Foradada.
Al matí amb les primeres llums del sol, tot baixant a mà esquerra, trobem unes fites i un pal indicador (marques turqueses) que ens indicaran el camí cap a la Cala de l'Infern, no és una sortida gaire llarga, però de les poc visitades, així que a mesura que anem caminant les vistes són espectaculars.
En un moment donat el camí se situa en un petit collet i ja veiem el corriol que baixa tot decidit cap a la feréstega cala, tota envoltada de penya-segats.
Cala de l'Infern
Cap de Caça i encerclat el punt d'aparcament
Punta Giggio (Punta del Lliri)
La Punta Giggio, la podem veure des de dalt d'on hem pujat per anar a la Cala del Diable, és la de l'esquerra. Tornem doncs a l'aparcament i anem direcció cap a Maristel-la i a la carretera que va cap a Port del Comte, trobarem un aparcament, a on per entrar en aquest sector del Parc sí que haurem de pagar 9 €. Aquí farem una circular d'uns 8 km, primer seguirem per una pista entre bosc típicament mediterrani, deixant una que va a la dreta que és per on tornarem.
Un cop arribats a la Punta Giggio, podem observar que era un punt estratègic a la Segona Guerra Mundial, per les seves edificacions militars. Bones vistes cap al Cap de Caça.
Anem de tornada i prenem un corriol a l'esquerra que baixa cap a tocar el mar, seguirem per al cap d'una estona tornar a trobar la pista per on hem sortit.
Si aneu en BTT, al Parc i trobem una ruta circular per pista, però fer la ruta explicada és una molt bona opció, sobretot per al corriolet de tornada.
al fons el Cap de Caça la zona d'on hem vingut fa una estona
Seguim la costa cap al nord amb la furgo, fins a trobar la platja de Porto Ferro, aquí podrem buscar un bon lloc per pernoctar entre els pins.
De la platja de Porto Ferro podem anar a visitar les Torres Blanca i Negre que hi ha a l'altra punta de la llarga platja de sorra vermella, també podem aprofitar per fer una circular d'uns 12 quilòmetres cap al llac de Barxa, l'únic estany natural de tota Sardenya.
Platja de Porto Ferro, al fons les torres Blanca i Negre
Llac de Barxa
Continuem cap al Nord i ens dirigirem al poblet miner d'Argentiera, que no hi arribarem, en una corba, ja veurem una bonica cala amb un bar i un aparcament, continuarem per la pista de sorra que surt a la dreta, en temporada alta s'hauria de pagar, aquí podrem aparcar al millor lloc on tinguem bones vistes al mar, per poder veure una bona posta de sol.
Parc Nacional d'Alsinara
Fins no fa pas gaire, encara en aquesta illa hi havia una presó d'alta seguretat, on si confinaven presos amb diferents penes: mafiosos, presos polítics i comuns, ara però, és un Parc Nacional.
Per anar-hi, haurem d'agafar una embarcació que surt d'Stintino al costat de la bonica platja blanca de la Pelosa i que en 20 minuts ens portarà a l'illa.
La millor manera de visitar tota l'illa és amb bici o amb un trenet, les dues coses són molt vàlides.
Tan sols hi tenim una pista encimentada principal, i sols podrem sortir d'ella per uns pocs camins senyalitzats que tan sols podrem fer a peu, fins a Cala d'Oliva on hi ha la presó. Fins aquí està encimentat i és on arriba el trenet, si volem seguir sols ho podrem fer amb la bici fins a la Punta Dello Scorno, l'anada i tornada és millor fer-la per al mateix lloc, encara que hi hagi una petita variant per l'interior que va de la Punta Dello Scorno a Cala d'Oliva per la tornada, no val la pena. La ruta no és planera i són uns 60 km, anada i tornada.
Si optem per agafar el trenet, l'excursió ens durarà tota la jornada, doncs tindrà una durada de 7 a 8 hores i podrem fer una parada a Punta Palma, a visitar el centre de recuperació de la tortuga marina i visitar la presó de Cala d'Oliva, tot això acompanyats per un guia, que tan sols parlarà en Itàlia i anglès.
Per les dues opcions, porteu banyadors, perquè hi trobarem unes boniques cales d'aigua turquesa i porteu també menjar, això si, vigileu els corbs grisos que estan atents a fotre-us el menjar en qualsevol descuit que tingueu.
A Stintino hi ha una agència que es diu Narvisarda, és la més econòmica, que obre a les 9 i fa la sortida a les 10:15. 60 € i entra tot, barca, trenet, guia i visita a la presó.
F
Acabarem la jornada d'avui que el sol ja està a les últimes, si tenim temps podem anar a visitar el Cap Falcone i si no, tot sortint d'Stintino a l'esquerra per la zona de l'Estany de les Salines podem pernoctar, ja i veurem furgonetes aparcades.
cap a l'illa d'Alsinara
els rucs albins típics de l'illa
Cala Oliva
la presó
centre recuperació de la tortuga
Anirem cap a l'interior de l'illa tot passant per Sàsser i així al cap de pocs kilòmetres tornem a la costa i entrem a l'Alguer.
L'Alguer bé val una bona visita per als seus carrerons i muralles, una ciutat plena de vida i de regust d'història que ens toca als catalans.
A l'Alguer també podem visitar l'Espai Natural de l'Estany Càlic i la bonica platja de sorra blanca i dunes de Maria Pia. Al costat de l'Alguer i tenim càmpings.
Estany de Càlic
Platja de Maria Pia
De l'Alguer baixarem més cap al Sud per la bonica costa per anar a buscar el poble de Bosa.
La carretera que voreja la costa és espectacular, cales, penya-segats i bones vistes.
En un moment donat a mà dreta en un aparcament i trobarem una font, l'única que hem vist aquests dies. Poc abans de Bosa també i tenim una àrea de pernoctar que encara que sigui pagant, les vistes són espectaculars i val molt la pena (dutxes i serveis), però això ho deixarem per a quan tornem.
Bosa, que voleu que us digui: meravellós!!!, cada racó té la seva foto, cada façana té un color, i tot al costat del riu Temo.
uns quants detalls de Bosa
Ja veieu, doncs, en poquets dies, pocs kilòmetres de cotxe i tenim al davant tot ple de paisatges vora el mar que ens deixaran amb bon regust de sal.
"Sem poca cosa, i no sem altro
sem lo vent que no sap quan te de arribar
sem la rao, i sem l'obstàcul
Sem la vela que umfla massa tard"
Arbre del peix. (I t'en vas)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada