Aquest passat cap de setmana al bonic i petit país dels
Pirineus: Andorra, és celebra el festival del esquí de muntanya: la Copa del
Mon, i a on i podrem trobar totes les màximes figures d’aquest esport .
Cop cada any hi mirem de ser allà i mirar si podem a prendrà alguna cosa d’aquesta
penya de fenomenus.
El dissabte va ser un dia força problemàtic i el espectacle que
tenia preparat la organització en el itinerari, se’n va anar en orris, degut al
mal temps que hi feia, però organitza un esdeveniment com aquest significa tenir al darrera una gran
organització que sap en els moments dolents i advers treure de seguida un nou
traçat i assegurar l’espectacle tan per els corredors com per la gentada que bo
i fent mal temps varen poder veurà una cursa super potent. Però dins de tot el pronòstic
el vent és va comportar i algunes estones de sol ens varen poder deixar veurà l’immens
paisatge nevat de la Coma d’Arcalis i fluir de les primeres esquiades d’aquest
any de “pow-pow”.
Diumenge tot el contrari, solet i sense vent, però un fred
ben viu això feia mantenir una qualitat de la neu en perfectes condicions, que vàrem
poder tastar per el sector d’Arinsal.
En fi, els resultats no els explicaré, però el resum seria :
una bona festa del esquí de muntanya mundial, una excel·lent organització i res
mes ...be si que hem de millorar si els volem agafar..(és conya).
Una bona colla, d’aquells que corren per la muntanya ens trobem a la font Picant d’Argentona per
anar a fer el que en diem: “La volta al castell de Burriac”.
Explicaré una mica el recorregut, doncs aquest cop el del
Gps va tindrà una ensopegada i va tenir que plegar abans d’hora. Sortim de la
font Picant d’Argentona tota una colla de capsgrossos de Mataró, entre ells el
gran Pol, uns dels mes radikals del BTT de les contrades i que aquests cop s’apunta
a trillar camins amb les bambes de corre. Seguim el recorregut per el torrent de Cirés i enfilem cap a la font
del Esquirolet,Esquirol i abans de la font del Ferro girem , sempre per
corriols, cap a la pedrera per anar a buscar el corriol que puja sempre molt
enxerinat per entre la brolla. Aquí de corre res de res ,en tot cas anem
perfilant un seguit de passos que tenim controlats per entre les roques, per
fer la ruta una mica mes engrescadora. Un cop a la carena les vistes al mar i
al castell, son molt guapotes. Continuem cap a la Bassa del Senglar i tot
seguit baixem per el torrentet que baixa
per d’arrere les Banyadores. Creu de l’Avellà i en direcció a Montcabre, però
tindrem que refer el itinerari doncs un bon senyor amb una escopeta ens diu que
per aquella zona i tenen batuda del senglar, al loro!!! Pista i cap a la font
Picant de Cabrera, baixem per la pista per anar a buscar un corriol dret que
ens porta a buscar un altre de mes planer que durarà poc, doncs de seguida
enfilem per un corriol (marques blanques) que puja directa i costerut cap el
castell. Sols queda la baixada que la Regina M, ens guia per corriols i
corriolets, alguns però encara no veuen
clar el moment de l’arribada i s’esperen alguna sorpresa, cosa que al final no
va ser....gracies Regi M!!!
Forem a la rutilla: Narcís, Marta, Dolo, Regina B, kiku,
Regina M, el Presi, Fulu, Pol i jo mateix.
" Saps que és el mes gran de la vida? El sentit del humor.
Si el perds estàs acabat. ("Lemmy" Kilmister. Motörhead). Ens deixa un dels grans.
avui fent amistats
serra de Madres al fons
al fons Formigueres
Pla Bernat
al fons la vall de Galva
Salme
Txubi
J.J
Sector Estanyols (Porte)
cami de la travessa Tarter- Roc Blanc - Pas de la Casa
valleta del Cubil
J.J Padnon
Regi tractant la pols
al fons els Pics de Cubil i d'Ensagents
Pic Negre des de el Pic Blanc, total 1975 metres de desnivell i 25 km en la travessa
Nerassol, tapat
cinc minuts després de la foto de dalt
perduts entre la boira
Lius, al fons el sector dels Coll Roig, Xemenies i Carlit
La cosa no esta per tirar coets, la neu no fa acta de
presencia al Pirineu i la cosa esta molt justeta, tan és així que per buscar un
itinerari d’esquí per el sector Oriental del Pirineu és tenen que buscar molt
els recons, a mes la neu en llocs esta dura, molt dura o cosa estranya encara
en alguns reduïts llocs pols. Els últims dies del any però, el fred i unes minses
nevades han canviat una mica la prolongació de un mes que portàvem de l’anticicló.
Per sectors actualment mes propers, a Puigbalador la cosa a
canviat molt de fa dues setmanes i les pistes i queda poca neu. Al sector de
Galva (Formigueres) encara podem fer algun descobriment, cims pelats. Porte és
el millor innivat, sense poder fer la Mina ni altres del voltant i per fer
desnivells el millor és el sector Soldeu el Tarter a Andorra.
