Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 4 de desembre del 2016

Volta per Coma de Vaca amb esquís





Les ultimes nevades de sud han deixat el sector de Vallter ben nevat, però com a cosa rara el sector que ha tingut mes neu el sector mes sud, cap a Coma de Vaca i ha deixat la resta, Bastiments, Bacivers, Pic de la Dona amb molt poca neu o sense. Per el contrari la neu pols s’ha conservat molt be per l’altra sector, cosa que fa que permeti fer sortides a on normalment el vent escombra la neu, o per en contra la fa que la trobem dura, gelada o ventada.
La primera sortida de la temporada i la penya ja en te ganes i de les bones i per la informació que tenim provarem de fer algun recorregut per la zona de Coma de Vaca.
Deixarem els cotxes a dalt les pistes i seguirem per pista el menys que puguem fins arribar cap el coll de la Marrana, saturat de gent a mes i ha una cursa vertical, a on i trobem bells coneguts. Des de la Marrana ja veiem el que tenim clar el que tenim que fer i sense dubta mes ens dirigim cap el coll de la Coma de l’Orri i d’aquí al seu cim, les seves dues pales estan a petar de neu pols, però no serem però els primers de desvirgar-les. La que va directa cap a la Coma de l’Orri esta impressionant però la oest i que encara esta en ombra i cau a Coma de Vaca, és un pastisset, cap allà que ens tirem, per fi el primer pow-pow de la temporada, els nervis a flor de pell, buscant la línia mes bona i mirar de no ensopegar cap “tauro”. Arribem a la Jaça Grossa del Freser, amb els somriures de orella a orella. Uns decideixen retornar cap el coll de la de la Marrana i la resta seguirem baixant per el Fresser fins la Jaça de les Eugues a prop del refugi de Coma de Vaca, aquí trobem una parella que han baixat del coll de Tres Pics i diuen que han xalat de valent per el  pastis que hi ha, pujarem nosaltres cap a la Costa de Mantinell fins quasi a dalt de tot que trobem una pista colgada de neu, la seguirem fins el coll dels Tres Pics, la intenció era fer el Balandrau, però el temps se’ns tira a sobre, decidim seguir la carena cal el Puig de Fontllatera, a partir d’aquí seguirem tota la llarga carena de la Serra del Catllar, en un constant pujar i baixar cim, passant per el Puig de la Canal Mala i Puig Pasturia, tots ells curulls de neu i amb bons descensos cap a Coma de Vaca, parcer ja trillats, seguim per la carena de cims de Coma de l’Orri, la tarda va caient, però el dia esta genial, sense vent i un sol que ens va acompanyant a la nostra esquena, les vistes son espectacular, cap el Montseny, Montserrat, els cims de Núria i al davant i  el que sempre sembla que hi estem mes a prop el Bastiments amb la seva pala molt palada de neu. Arribem de nou al Pic de Coma de l’Orri i ara sols ens queda resseguir el que hem fet aquest mati.

Una gran volta carenera, que comptades ocasions és pot realitzar satisfactòriament, tal com estar inclòs potser millor fer-l’ha a l’inrevés. Evitar en cas de boira i vent. Total quasi 20km i 1500 de desnivell positiu.


Fórem a la sortida: Salme, Benet, Lius , Regina, Puig Padnon i jo mateix.





al davant el Pic de l'Orri la pala que baixarem esta al darrera

cap el coll de la Coma de l'Orri


el noi del Montseny i els primers girs de la temporada

Salme començant a xalar

Lius buscant la linea de flotació

al fons el refu de Coma de Vaca

Costa de Mantinell al fons el Bastiments

al fons Coma de Vaca i el coll de Carança mes al fons

Coll dels Tres Pics i al davant el Puig de Fontlletera

comença la carenada per la Serra del Catllar







diumenge, 27 de novembre del 2016

La Burriac Extrem de nou

Un altre cop la Burriac Extrem i de nou un gran i exigent recorregut tot per corriols, aquests cop una mica mulladets i enfangats. Un gran ambient  i uns bons controls i de nou Sorreig donant-ho tot. Agraiments  al tècnic manager del Sorreig que el veureu a moltes fotos donant suport actiu...gracies Presi!!!



quina paralleta...Querolet un dels grans

aquest nanu és una maquina en tots els sentits

en Kiku i en Miquel

dos grans Arnau, un classic de la extrem i Kiku


la Tere, una campiona

la companya del Kiku

que dir.?...del Sorreig i de les grans

molt potens

hem fet la carrera junts, però al final m'ha guanyat...

Kiku amb el Presi

Regi, amb el Presi

jo i el Presi....gracies company  HASTA LA VICTORIA SIEMPRE

un altre de fort i d'Argentona dorsal 366 Guillem


Fotos fetes per Artur Cayla, Angí i Agnès.


diumenge, 20 de novembre del 2016

Tanta volta per arribar a St.Mateu ?




Potser la última dels dissabtes? Potser començarà a nevar la propera setmana? Qui sap, el que si que és veritat que si és l’ultima sortida dels dissabtes per anar cap a Sant Mateu vàrem fer una bona volta de 50 km .
Sortim de Mataró una bona colla del Sorreig amb ganes de gresca, anirem en direcció primer cap a Parpers per anar a buscar el corriol que en diem d’en Ramon, una bona pujada per començar a escalfar les cames. Un cop i dalt la carena i aprofitant que estan marcant la cursa Prehistòrica de demà, seguirem les cintes per baixar cap a la Roca del Vallès, però en un moment donat les deixem per provar un corriol de baixada que ens dura a  baix de la carretera de Parpers, d’aquí anirem direcció a Sta Agnès sense arribar-hi, tot passant per el club Tifanis, tancadot en aquestes hores. Creuem la carretera i anem per pista en direcció a la Roca tot passant per el bonic corriol de les aigües. Creuem el poble i anem a buscar el planer camí del Congost fins arribar a Vilanova del Vallès, d’aquí prenem la carretera, parcer molt transitada de cotxes fins Vallromanes i d’aquí tornem a pujar en força i ganes cap a la font de Gurguí, un cop aquí la cosa és suavitza fins el coll del mateix nom, ens trobem als Quatre Camins, anem seguim ara per la clàssica pista carenera amb bones vistes a la gran metròpoli i altres pobles i ciutats ....i per fi St. Mateu el destí desitjat. Ara un bonic corriol de baixada amb algun que altre pas tècnic i de nou la pista principal, encarem cap a la Roca d’en Toni, ja veiem Burriac al fons, seguirem doncs cap a la Mútua i coll de Gironella, ja ens queda poc Argentona esta a tocar, però com la setmana vinent  és la Burriac Extrem i alguns dels membres aniran a la cursa, aprofitem fer la baixada per el bonic corriol del Rocar d’en Serra que han arrengat últimament els del GMA per la cursa. I res Argentona i de nou cap a Mataró.
Serà la ultima del dissabtes? Per fi netejarem les bicis? Podem començar a preparar els esquís? La setmana vivent és sabrà.

Ruta realitzada per la colla del Sorreig: Salme, Txubi, Regi, Kiku, Artur, David i Jo mateix.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15566434













dissabte, 19 de novembre del 2016

Comença la temporada d'esquí


diumenge, 13 de novembre del 2016

tot preparant la Burriac Extrem





Avui tocava preparar una mica la Burriac Extrem d’aquest any i que millor manera de fer una mica de cames amb una bona parella: la Regi i en Kiku. Ens hem trobar a la font de la plaça d’Argentona per el que seria un mati còmoda de trotar, però que al final hem suat la cansalada. Deu ni do !! quin recorregut, hem fet la de 15 km, tot de corriols però un trinxat de cames, un pujar i baixar constant, en fi, hem acabat de nou a la font de plaça amb una set que hem pogut apaivagar amb l’aigua frescota de la font.






la font del llop













Aquest cop problemes amb la maquina de fotos, per si de cas posarem una mica de musiqueta del Fill del Mestre amb una cançó de Leonard Cohen.







diumenge, 6 de novembre del 2016

Font d'en Homs

Font d'en Homs,abans




La font d’en Homs es troba situada per sota els ombrívols boscos de Can Bruguera i pertany al terme de Dosrius, va ser restaurada la primera vegada l’any 1955 i una segona vegada l’any 1986 per la Secció de Muntanya de la UEC de Mataró en el seu cinquantè aniversari d’aquesta entitat.

Però mireu com és troba actualment, les pluges fortes dels últims dies del mes d’octubre han fet de les seves i l’han colgat completament....però i tota la merda que hi ha sortit, rodes, deixalles diverses e inclòs una petita taula de surf!!!




fins i tot una taula de surf





La tardor s’ha fet pregar d’arribar però sembla que tindrà poc temps de vida doncs com diuen a la sèrie Joc de Trons : “L’hivern s’acosta”, serà doncs hora d’anar treien de les fundes els esquís.