Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 12 de desembre del 2020

Una de les bones en btt per el sector de Parpers


 


Hi ha gent que els anys els van fent i la veritat és que en vers d’anar cap avall van cap a munt, aquí tenim el cas del nostre “avi”, que aquesta setmaneta a fet anys i no diem quants, però quin element!!!.

Alguns diuen : “quan amb faci gran de segur que pillu una elèctrica!!”, “ la elèctrica amb va de meravella, a la meva edat, a on no puc tiro de corrent”, doncs no és el cas del pajarraku aquest, s’ha pillat una maquinorra d’aquelles que fan basarda, si senyor !!! que aprengui la canallada que tiren de corrent.

I be, teníem que celebrar-ho i que millor que una rutilla preparada per el Txubi, quin millor amfitrió.

Sortim de Mataró en xa xara, ji,jis,ja, jas...cap a la Riera d’Argentona, tot fent-la petar i explicant novetats, naturalment el del aniversari al mig de la grupeta.

A partir del començament de Riu d’Ameia, la cosa ja va agafant cara i ulls a partir d’aquí comença el sector corriols per embafar en vers a dalt de Parpers, la cosa comença a agradar.

Un cop trobem la pista de la pedrera d’Òrrius anem a buscar el GR i d’aquí ja comencem la explosiva baixada cap el sector de la Roca, baixada guapota però amb alguns trams d’aquells que potser et faràs la clenxa, això si algun que altre degut al tema mullena del terra, a fotut alguna que altre relliscadota guapa, deixant el culots com ben cagats.

Ja som quasi a baix i travessem la carretera de Parpers, per anar a buscar una bona pujadeta per corriol, que ens portarà de nou cap al sector de Parpers. Aquesta pujada te algunes parts que també se les porta, sobre tot amb el terra mullat, però ens pensàvem que seria mes llarga i quasi no ens hem donat compta que ja som a dalt.

I de nou una bona baixada per corriol, amb els seus passos, també baixada llargota i xaladora.

Quasi a baix, encarem el torrent de l’Espinal, que val a dir que esta força malmès. I res, una gran volta, molt i molt recomanable dins un ambient força feréstec de bosc i vegetació.

Acabament amb birres obsequi de l’Avi, avui mes content que un gínjol.

Penya d’avui: El Seques, Txubi, l’Artur, J.j Padnon, el Salme i jo.


 Ruta de certa dificultat, tan per alguns passos bastant tècnics i exposats a patacada tan en baixada com en pujada, però be si no us veuen, peu a terra i ja esta. Ara els boscos i rieres per on passarem son el milloret de les nostres contrades de ben segur. Uns 35km aprox, una bona matinal.















https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/trialeres-per-parpers-62106336

dimarts, 8 de desembre del 2020

De moment i tornem


 

Feia mesos que no ens havíem tornat a posar les fustes i la incertesa esta en quan ens les podrem tornar a posar, però de nou amb tornat a sentir el que ens agradada.

Les pistes tancades, però molta, molta gent del mon del skimo amb ganes de tornar, omplint l’espai buit d’esquiadors a les pistes de la Molina,  a part de curses no havia mai vist tanta gent i és que sembla ser que aquest esport cada cop te mes seguidors, però vet aquí que això comporta també altres connotacions, per exemple el que últimament s’està plantejant, el pagar per practicar skimo per les pistes.

Com molts ja veniu veient cada cop mes i mes gent utilitza les pistes d’esquí per foquejar, els motius son varis, el primer seria que quan no hi ha neu a la muntanya suficient per practicar, a les pistes és te la oportunitat per fer-ho degut als canons de neu, això comporta cada cop mes la dualitat de compartir espai amb els esquiadors de pistes i el que això comporta, per el nombre cada cop mes gran de practicants d’skimo, és a dir, l’esquiador de muntanya s’aprofita de unes instal·lacions que verdaderament és veritat que no paga.

Un altre motiu, és que molta gent, veu aquella gent que puja per les pistes, un nou al·licient una nova modalitat de fer esport, ja no és el sols fet de baixar, si no el pujar també és una nova manera d’estar en l’entorn nevat i gaudir-ne, però molts d’aquest nous practicants, la majoria, no venen pròpiament dit de un ambient muntanyenc, ni han fet cursets d’esquí de muntanya ni molt menys de nivologia i practiques de aparells de recerca, és a dir, sortir de la pista és inseguretat i un perill exponencial perquè el desconeixent totalment. Aquest practicants del nou skimo, segurament per molta neu que tinguin al seu costat sols faran entrenaments per pistes i ja els si estarà d’allò mes be, també cal tenir en compta el tema postureig, cada cop mes present a la nostra vida, el material i el vestuari cal tenir-lo ben estudiat.

Però i els que els hi agrada gaudir de la muntanya amb esquís ?, posem per el cas, Andorra, volem anar a fer el Montmalus, tindrem que passar per pistes, si o si, que és te que fer? En aquest petit país les pistes envaeixen molt d’espai, la Vall de Pessons per exemple i passa un GR, al estiu si fa pagar per caminar? No, un altre exemple més pròxim, la Tossa d’Alp, si pot pujar al hivern sense tocar pistes? Difícil, la Tossa Plana de Lles, hi podem anar sense que no et vulguin fer pagar per passar encara que sigui un tros per pistes, o endur-te alguna que altre bronca? Segur que no.

Ja sabem que la muntanya com ens venent dient, no és de tothom, però si ho mirem amb altres bons ulls, cada cop hi ha mes gent fent aquest esport i aquesta gent, encara que no ho sembli deixant calers, en bars, restaurants i altres comerços de la zona, no cal anar xuclant calers quan és veu una bona oportunitat.

No se quina serà la solució al problema, però la cosa sembla que esta punt d’explotar i els conflictes seran cada cop majors, cal aprofitar-nos de les instal·lacions de les pistes d’esquí doncs? La veritat, a la muntanya hi ha molta cosa per jugar, fàcil i difícil, si ens agrada el joc cal seguir unes normes bàsiques, aprendrà del medi amb que fem aquest esport, cursets de preparació i de seguretat, que ni han molts i que si anem per pistes, per allò que diem, avui fa malt dia o ja massa neu o anem sols i no volem assumir riscos, evitem passa per les pistes, sempre podrem anar a buscar un bosc o un cantonet que encara que és tingui que obrir traça ens farà la cosa mes agradable, evitem una mica el postureig i anem a buscar aquell esperit real del esquí de  muntanya.

El temps passa i en l’esport encara més, jo vaig començar farà uns 40 anys a fer esquí de muntanya i la veritat, d’ahir avui la cosa ha canviat molt i diria de ben segur que a millor, materials mes lleugers, en seguretat, previsions del temps, de la neu, tots segurament que tenim amics que s’hi ha deixat la vida amb això que tan ens agrada i que encara els recordem i els tenim ben presents, abans anàvem amb pocs coneixements amb les mans al cul, ara tenim eines que les podem molt ben fer servir, el risc sempre esta allà fora del territori segur i això i per acabar aquest rotllo, en el fons de tot, la penya d’skimo som uns esperits pirates i això de fer pagar, no se però amb sembla que no ens va gaire.














diumenge, 22 de novembre del 2020

Riera del Coll (Maresma Tropical)


 

Aquestes setmanes de confinament perimetral, podem fer unes bones descobertes per els voltants de casa, curiosament amb trobat un indret de gran bellesa que verdaderament no sembla que estiguem al Maresma, el Torrent del Coll, lloc humit i frondós, al costat de una riera amb petits saltants d’aigua, una autentica aventura per els que els hi agrada sortir de la normalitat del btt.

Per això tindrem que sortir de Dosrius i anar cap a la Font del Sot, a on ja trobarem la riera que anirem seguint de pujada, en un moment donat deixarem el corriol a l’esquerra que puja fort i que hem fet varies vegades cap a Sant Carles, aquest cop anem a descobrir el que hi ha seguint el corriol del costat de la riera.

El corriol esta tot ple de fulles mullades i tindrem que anar amb comte de no relliscar, el camí cada cop ens endinsa mes dins la riera, passem a tocar de l’aigua, no val a badar en les arrels mullades. L’espectacle és impressionant, no donem crèdit de no haver estat mai per aquí, en un moment donat tindrem que creuar el rierol per poder seguir el corriol vigilant no fer mullada.

El rierol continua, però el camí s’acaba, una llàstima, ara toca l’hora de patir una mica, ens tindrem que enfilar per ma esquerra i ja veiem el pas, ara veurem el que pesant les bicis.

El pas se les porta, ens ajudarà una espècie de tela que fa com uns petits esgraons per poder assegurar les puntes de les sabates, com si féssim una canal de glaç, el problema és que tenim que pujar la bici amb una ma i el terra esta totalment humit, això si que és btt del bo !!!, una relliscadeta i cap a l’aigua (no hi pogut fer fotos del pas). Be passem aquest pas i el corriol entra a una zona selvàtica, primer entrarem amb un túnel de vegetació que tindrem que arrossegar-nos amb la bici al costat, un cop passat veiem al fons un dipòsit d’aigua, cap allà tindrem que anar, però el corriol esta curull a cada canto de gatoses i bardisses, tindrem que carregar la bici  sobre l’espatlla.

Un cop al dipòsit, seguim uns metres i el corriol fa un gir enfilant-se a l’esquerra, aquí de nou tocarà clavar les puntes de les sabatilles per superar aquest tros. Ara, si deixem la riera, trobem un corriol entre la brolla, cap a l’esquerra, l’anirem seguint uns metres fins trobar un altre corriol mes fresat, és el que puja de la Font del Sot i que puja força decidit, fent algunes llaçades fins trobar una pista que en forta pujada ens deixarà a tocar de Sant Carles, a partir d’aquí cadascun que faci el que vulgui, dons el millor ja ho hem fet.

Una ruta, brutal!!!, no apta per el postureig ni les bicis elèctriques, selva autentica al Maresma tropical.









 

https://cyclocat.cat/ca/grans-rutes/ Aquí teniu la web de rutes ciclistes segures per Catalunya, pensades per fer kilòmetres de forma segura amb un mínim desnivell.







Sant Sebastià de Puigpedrós, al terme de Llinars del Vallés ben a prop de la Torrassa, però feia molt temps que no hi passava, i com ha canviat, un grup de voluntaris i ADF de la zona fa uns quants anys que l’estant remodelant, be quan hi vaig anar l’últim cop, fa tant, que ni m’han recordo, eren quatre pedres. Ara ja comença a tenir forma, però el mes destaca, és que al netejar els entorns tenim unes vistes fenomenals cap el Maresma i el Vallés i mes lluny encara. Molt recomanable fer-hi una visita, nosaltres hem tingut sort i hem trobat un xicot que hem bona gana ens ha explicat tota la historia, la de abans i la de ara. 


dissabte, 14 de novembre del 2020

Burriac Extrem "Virtual Covid"




 

Be aquestes fotos son de quan no hi havia el virus, aquest any la Burriac Extrem no s’ha pogut realitzar per el que ja sabem, però això si la organització ha preparat el recorregut per que el puguem gaudir i els que vulguin poden fer la versió competitiva, no serà el nostre cas, doncs anirem a fer la Burriac aquest cop al nostre ritma i gaudint d’una manera diferent, el traçat d’aquest any, que pràcticament és el mateix dels últims anys amb algunes que altres variants.

La organització a marcat l’itinerari amb cintes grogues, però algunes han sigut tretes, és millor baixar el track https://ca.wikiloc.com/rutes-cursa-de-muntanya/burriacxtrem-virtual-2020-58522584 i no corre massa per no tenir que recular a buscar el bon camí.

Hem sortit uns de Mataró i altres de Santa Agnès amb bici, doncs no podem desplaçar-nos en cotxe a altres municipis, si una duatlo al final.

Uns era la primera vegada, d’altres ja coneixíem la cursa de fa molts anys, el resum una bona jornada, caloreta i mal de cames que feia temps que anàvem en bici i teníem abandonades les sabatilles.

Be esperem el proper any que puguem gaudir de la cursa.

Penya de Mataró : lo Presi, la Regina, el Rubèn i jo

Penya de repica- truges : els germans Arnau i Guillemon

Penya de st. Agnès : Xavi, Eladi i “l’Almeria” en Carlos

Per no anar massa plegats primer varen sortir aquests últims i després els altres i al cap de una estona tothom vanar agafant en seu lloc a la “cursa” 
















dilluns, 2 de novembre del 2020

Mataró trail running al Castell de Burriac

 

NooooNoooo!!! De nou confinament, aquests cop perimetral, la mateixa merda és, no vàrem tastar la primavera, l’estiu el vàrem salvar com vàrem poder i la tardor , ja veieu..... però estem al” Maresma Tropical” i això que vol dir? Dons que res millor que fer un tastet a totes les estacions en una, podem gaudir de boscos de tardor, de vegetació amb mil i una flaira, de sol que escalfa les pedres, corriols amagats i sempre el mar al davant.








“Maresma Tropical”, us presento una ruta per fer corrent, o caminant, que verdaderament és una autentica joia, no us la perdeu, la gaudireu totalment del començament al final.

La ruta va per el terme d’Argentona i tot seguint una munió de corriols i corriolets ens portarà a passa per el castell de Burriac, bones vistes a mar i muntanya. Una ruta força exigent, a on no solament fareu servir les cames si no que alguns cops tindreu que fer servir les mans per ajudar-vos

https://ca.wikiloc.com/rutes-cursa-de-muntanya/mataro-trail-running-al-castell-de-burriac-59768272