Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

divendres, 9 de maig del 2025

2 Deserts : Gorafe - Tabernas


Desert de Gorafe

 

Anirem cap Andalusia, tota una colla amb una furgoneta que hem llogat, per anar a fer 2 Deserts - Gorafe i Tavernas. Era una idea que feia temps que voltava per al cap, però que mai teníem l'oportunitat per anar-hi.

Per això busquem un punt mitjà per al desplaçament, que serà el petit poble d'Almeria de: Balsa de Cela. Com l'amic Kiko és coneixedor de la zona, ens busca una casa de lloguer al bell mig del poblet i al costat de la piscina natural d'aigües termals, d'uns 23 graus, que s'hi pot anar qualsevol hora i és gratis, que volem més?, acabar la sortida i vinga una banyadeta.

" Hice lo que toca, me bañe en sus manantiales´

hice lo que toca, en sus fuentes y caudales"

Califato 3/4. 



Basa de Cela



Desert de Gorafe


El desert de Gorafe es troba al nord de la província de Granada, a prop d'Almeria i amb vistes a Sierra Nevada, quan hi vàrem anar les muntanyes encara eren ben blanques. Mil kilòmetres quadrats de badlands, un paisatge replet de barrancs i escorrancs, a on el clima desèrtic i la falta de vegetació, junt amb les pluges torrencials han anat creant aquest lloc quasi fantasmagòric, a on la soledat i el silenci, donen cert aire de petitesa entre aquesta natura tan feréstega.

Des de l'any 2020 va rebre el distintiu de geoparc.https://www.geoparquedegranada.com/.




Tenim ben bé una hora per arribar al poblet de Gorafe. Som a principis de maig i a les nou del matí encara fa una bona fresca, però com de seguida comencem a pujar per la carretera cap els Dòlmens de Gorafe ja ens hem de treure roba. Arribem a dalt de l'altiplà al qual en diuen el Llano de Olivares. Seguim per aquesta planícia, fins que en un moment donat començarem a entrar en terreny de ciència-ficció. Començarem a endinsar-nos pels barrancs en baixada per un camí fet de formigó, però anem a poc a poc, ja que no parem de fer fotos i fer uns " ooooohhhhh". Com que ha plogut molt en els últims mesos, trobem tot els matolls de color groc, que contrasten en totes les altres zones que estan pelades sense vegetació. En alguns llocs trobem planells informatius que ens expliquen una mica el que estem contemplant: Barranco del Pollo, Cerro de la Bandera de diversos colors, la Loma de los Pinos i cap al fons de tot endevinem la Sierra de Cazorla.
Anem baixant fins a la Rambla de los Archurones, aquí comencem la llarga pujada, tot passant pel mirador dels imponents Colorados. La pujada és llarga, fem parada al Lomo de la Minilla, que és un bon mirador del desert.
Arriba el moment de la llarga baixada per la Cañada de la Ventanilla - Campillos, que acaba en un últim tram espectacular entre rambles i parets d'argila.
Arribem a la carretera i al cap de poc just quan falten quatre kilòmetres per arribar al poble, enfilem una bona pujada, ja és migdia i el solet ja calenta, per pujar cap a Las Umbrias de Llanos fins a l'altiplà on veiem el poble de Gorafe al davant, però, ara bé, la ruta passa aquí de moderada a difícil: la trialera de Majadillas; Artur i Kiko l'hi foten ganes, els altres el que podem.

Impressionant ruta, que caldria que tot bon biker fes un moment de la seva carrera i que millor que unes bones tapes al bareto de "La Ilusión" diria que per acabar la jornada, però no, anirem tot seguit a fer uns banys termals a la bassa de Zújar https://filmgranada.com/localizacion/zujar-balsa-termal/

Ruta per realitzar-la a principis de primavera i de tardor. No hi ha aigua i poca cobertura de mòbil. 



Gorafe









casa cova





Rambla de Archurones



Los Colorados




Lomo de la Minilla




Gorafe abans de la baixada Trialera


Bassa de Zújar termal, d'uns 30 graus



Desert de Tabernas


 Tabernas és la zona desèrtica pròpiament dita de tota Europa, amb paisatges grandiosos i impressionants, tot ell està esculpit per les aigües que han anat creant barrancs, rambles i escorrancs sobre un terreny argilós. En aquest paisatge àrid, però, hi trobarem una naturalesa que lluita per sobreviure en aquestes condicions tan extremes, com una flora endèmica que tan sols podrem trobar en aquesta zona i altres espècies rares que no podrem trobar en altres llocs del món.
En aquest terreny tan semblant a l'Oest Amèrica, també és ben conegut, per les pel·lícules que s'hi ha rodat.




De Balsa de Cela a Tabernas, tenim una hora bona de furgoneta, sortim que fa una bona fresca, però quan arribem a Tabernas, sembla que ens caigui el cel a sobre. Aparquem al Mini Hollywood, com un parc d'atraccions de l'Oest Amèrica. 




A partir d'aquí començarà una llarga, constant i dureta pujada cap a la Serra de Alhamilla, paratge natural que és com un pulmó verd del desert, a més com a Gorafe, les pluges han donat colors a tota la flora endèmica de la zona.
Per sort, a mesura que anem guanyant metres de pujada, l'aire és més fresc, no cal ni pensar això en una altra època de l'any, com l'estiu!!.
Arribem a un petit collet, a on les vistes de la plana desèrtica són fantàstiques, però ara si, toca la bona i rapidíssima baixada per al Camino de las Góngoras, amb vista als turonets que ens envolten amb tonalitats minerals de diversos colors.
Arribem a la part baixa i entrem a l'espectacular Rambla de las Sierras, tot un món creat per les aigües que han modelat el terreny argilós. Arribem al poble de Tabernas, fem un menjuc i preparem la segona part de la ruta, la del desert pròpiament dit.
Començarem la llarguíssima pujada que ens espera, per un terreny àrid i amb ple de tonalitats grogues de matolls que hi ha per tot arreu, la pista, però va pujant, però sense enfarfegar. En un moment donat trobem una casa i una tanca, la qual podem obrir per passar, igual a l'hora de sortir per l'altre cantó. 
Arribem a on acaba la llarga pujada, a l'esquerra hi ha com una barracota feta de canyes i fustes, baixem una mica i trobem una barraca amb una font que ja no raja, i aquí s'acaba el camí!!. I ara, comença l'aventura, hem d'anar a petar a un collet a on trobarem la pista, però com arribar-hi?: la cosa l'haurem de fer a peu, per sota nostre tenim una petita rambla, no hi baixarem encara que el track ho marqui en la ressenya que he penjat, anirem seguint per sobre la rambla uns cent metres sense perdre alçada, fins que a la nostra dreta veiem uns prats més clarisers aquí començarem de mica en mica a veure rastres d'un corriolet que ens portara al collet ( nosaltres vàrem baixar a la rambla per creuar-la, però un cop al marge esquerre vàrem veure que era més factible el dret).
Després d'aquest tros de marrada, arribem a la pista, però haurem de fer uns cent metres empenyent la bici, perquè fa una pujada de olé!!.
Per fi la gran baixada!!!!, molt ràpida i guapota, amb unes vistes grandiloqüents per tot el nostre voltant, per fi ens traiem la pols.
La baixada arriba a la part baixa, entrant al llarg i no menys espectacular Arroyo del Verdecho, que el farem tota l'estona per al bell mig, arribant així al punt d'inici, el Hollywood.
Ja us podem ben dir que la ruta són uns 33 km, però noi quins kilòmetres més sorprenents.
I superat tot això, recomanem anar a dinar: l'Hostal el Puente a Tabernas.


Ruta recomanada per fer a principis de primavera i de tardor, no cal dir que no hi trobarem aigua.




Sierra de Alhamilla


collet final de la gran pujada



pista ràpida


entrem al  Arroyo del Verdelecho




arribant a Tabernas


desert de Tabernas



barraca del final de la pujada i començament de sense track




En groc la ruta bona, la vermella la que vàrem fer nosaltres, i que surt en el track. El cercle vermell la barraca de canyes uns metres més amunt de la barraca de la font.


Llarguíssima baixada per pista



Arroyo del Verdelecho, amb una mica d'aigua










Serón i bassa de Fuentcaliente

Últim dia d'estada per aquestes terres d'Almeria, avui com ja tenim les cames una mica garratibades i sembla que vulgui ploure, anirem a fer una petita ruta tot sortint de Balsa de Cela.
Per això anirem a buscar la Via Verda del Alzamora https://turismoalmanzora.com/que-hacer/via-verde-del-almanzora/, que surt del poble de Tijola. Seguim la via verda fins a quasi arribar al bonic poble de Serón, típic per als seus pernils i formatges. Abans d'arribar al poble enfilarem cap a l'ermita de la Virgen de la Cabeza, a on tenim un mirador de tota la zona i molt més. Al costat de l'ermita i trobem una fresqueta font, que es veu que raja tot l'any.
De baixada desfem el camí tot agafant uns corriols per animar la cosa.
Serón, per pujar el castell per als seus carrers, fot unes rampes que et deixen sec, a més, la gent en veure'ns quedaven una mica pensant, quins ximplets!!
I res, comença a ploure i anem a fer un mos a un bareto.
Passada una estona, deixem una part de la ruta que volíem fer, i anem directes cap a la basa d'aigües termals de Fuentcaliente, ben amagadeta. Bona banyada i tornem a refer el camí, però aquest cop anirem seguint la gran rambla.

Una sortideta, en un dia que sembla estrany, amb núvols i plugim.





Via Verde d'Almanzora a Tijola



Serón


Ermita de la Virgen de la Cabeza amb una bona pujada del 16%



carrers de Serón



bassa de Fuentcaliente



Hem estat uns dies per aquestes terres de grans contrastos, en uns dies força primaverals, sense molta calor i amb uns paisatges tenyits de molts de colors, tot remullat amb uns bons banys termals i uns bons menjars, amb una bona colla d'amics.


Bassa de Cela




























dissabte, 26 d’abril del 2025

Circular al Pic de la Serrera (AND)


 https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/circular-per-el-pic-de-la-serrera-210816789


Un amic andorrà, sempre ens diu: la millor època per venir Andorra per fer skimo, és després de Setmana Santa, bona neu, molt poca gent i millors preus.

Aquest any amb les nevades de març, de neu n'hi ha molta, sobretot a partir dels 2100 metres, en trobem en quantitat. Segons en quines orientacions haurem de carregar els esquís més o menys, en els sectors però de Pas de la Casa, Grau Roig i Ordino-Arcalís, podem sortir inclús amb esquís als peus des dels aparcaments de pistes.



Avui com serà un dia d'aquells explendits, anirem cap a la Vall de Ransol per fer el Pic de la Serrera (2912m). Per començar, haurem de portar els esquís a la motxilla una mitja hora, després a petar de neu. Farem via cap als Estanys de Ransol i la Collada de Meners i tot carenant pel dret llom fins al cim.




la dreta canal per on pujarem i baixarem més tard 






Vall de Ransol al fons


la Serrera a l'esquerra i Pic de Coma de Senyac a la dreta


arribant a la Collada de Meners (2724 m)




pujant per la dreta carena cap al cim







Pic de l'Estanyó a l'esquerra


Pic de la Serrera (2912 m)


Un cop al cim ja veiem la baixada de la pala mítica de la Serrera i el sol ja ha fet el que havia de fer, escalfar una mica la neu per fer-la cremeta, pells fora i apa a gaudir d'una bona baixada cap a la Vall de Sorteny.
Tornem a posar pells per tornar a pujar i anar a buscar un petit collet al costat de la Collada de Meners.
Última baixada amb molt bona neu fins a on podem aprofitar-la.
Sembla que demà farà mal temps, doncs apa!!, ja hem fet la feina.

Ruta realitzada amb la bona companyia dels amics: el Noi del Montseny i Lo Presi.




la pala de la Serrera




baixada a la Vall de Sorteny





segona pujada


collet 



Pic de la Cabaneta a la dreta (mateix nom del cim de la Vall de Siscaró)









dimarts, 22 d’abril del 2025

Poker de pujades i baixades


 https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/poker-de-pujades-i-baixades-210180143


Us presentem una ruta d'aquelles que fan mal a les cames i treuen una mica de “carbonissa” com diuen els bons.

Són 4 pujades per pista i 4 baixades aquestes amb una mica de tot.

Sortim doncs de Mataró amb l'amic Artur que ja bé força calent de la ruta que va fer ahir i encarem la primera pujada per al Camí de Can Cabot de la Brolla, també alguns en diuen "Camí del Aurelio", fins a trobar el Camí de la Cornisa que ve de Can Bruguera, pujarem cap al Turó de Can Tuny.

Primera baixada per anar cap a Llavaneres, la primera part bé, però un cop passat uns replans (ruscos d'abella a mà esquerra), comença el tram una mica "al loro que no estamos tan mal".

Segona pujada cap al coll de Can Xerrac i ara tocarà una mica de treva, per anar cap al Coll Pallares i fer la segona baixada de nou cap a Llavaneres.

Tercera pujada i de les bones, cap a Roca Marina pel Camí Fondo.

Tornem a estar dalt la cornisa, després de treure el budellam per la boca. Anem a buscar la tercera baixada, primer per pista per anar a buscar un corriol en pujada que ens portarà a un altre corriol de baixada força bo, però que acaba en "trompa de l'elefant", en bici difícil i a peu també.



hem de baixar d'esquena, ja que de cara és una mica cardat


Tornem a respirar una mica un cop arribats a la pista del Malpas, i tot estirant les cames anirem a buscar l'última pujada la de Can Bruguera, no per la pista principal. 
Can Bruguera ja anirem direcció al Parc Forestal pel Camí de la Cornisa i anar a buscar el Laru per la Font dels Tres Raigs i cap al punt de sortida.
No hem arribat als 1000 metres de desnivell en 30 km, però quasi.
Ja ho sabeu, si us voleu posar a prova, aquesta se'ns dubta, és la vostra ruta preferida, però abans de sortir poseu-vos una mica de vaselina al culet.





dilluns, 21 d’abril del 2025

Pics de Coma de l'Orri


 

Tornem a Vallter avui sense cap proposta, enfilem cap al Coll de la Marrana i deixem tota la gran gentada que va cap al Bastimenst, nosaltres remuntem una mica i ja veiem el que haurem de fer, baixar cap a la Coma del Freser, doncs sembla que la neu esta força bé per fer la primera baixada cap al Pluviòmetre a la Jaça Grossa del Freser.

Bona baixada amb molt bona neu, inclús trobem un petit torrent en forma de halfpipe a on xalem d'allò més.

Tornem a posar pells i ja veiem que les pales que donant a la Coma els hi ha tocat el sol i sembla que la neu estarà al punt.

Pugem doncs cap al coll de Coma de l'Orri i enfilem cap als cims del mateix nom.

Baixada d'aquelles que fan afició. Tornem a posar de nou pells i coll de la Marrana i últim descens cap al Xalet i acomiadament amb un bon pícnic amb un bon solet de primavera.





al fons el Coll de Tirapits




final del halfpipe


Balandrau al fons




la pala del Coma de l'Orri per on baixarem




Gra de Fajol al fons


Bastiments


el noi dels espàrrecs, Txubi


Lius, Sekes i Txubi