Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 6 d’octubre del 2025

L'Alguer (Sardenya) Parcs Naturals

 


" Al matí, quan a l'alba espunta el sol
mil  colors dóna a l'Alguer mia:
un amor sés tu, o terra mia,
qui te veu, de te deixar lo cor li dol."

Llucianna Sari. (Lo país meu)





Festa de Sant Miquel 2025, Xics de Granollers i castellers de l'Alguer Los Mataresos


Gegants de Peralada, Gegants del Bisbalet i Ball de Pastoret d'Igualada


amb l'Èric dels Catarres



524 km, són en línia recta el que hi ha de Barcelona a l'Alguer. L'any 1354, la Corona Catalanoaragonesa amb en Pere el Cerimoniós al capdavant, pren possessió d'aquest enclavament deixant empremta de la cultura catalana en aquesta illa mediterrània, una cultura i una parla que ha anat perdent força a mesura que han anat passant els anys, tant és així que actualment tan sols un 20% de la població el parla. Encara que actualment, entitats de la ciutat com Plataforma per la Llengua i d'altres iniciatives culturals, estan intentant fomentar als joves l'ús d'aquesta parla algueresa, que tan sols s'ha pogut conservar per l'ensenyament de diverses generacions de pares a fills. Que contens que es posen quan senten que parles català!!, l'alguerès que diuen ells, el català autèntic!!.

Aquest territori al nord de Sardenya envoltat de mar, penya-segats, boscos mediterranis i trobem una sèrie de Parcs Naturals, que han fet que l'especulació no trenqui la bellesa d'aquestes terres tan estimades per als algueresos.

Com anar-hi.- La millor manera, posar la furgoneta al vaixell (Grimaldi Lines) a Barcelona i ja està, 
                     directes cap allà, el port està a Porto Torres a 32 km de l'Alguer.
Millor època.- a finals de setembre i octubre, encara fa caloreta i ens podrem encara banyar-nos
                      en les cales turqueses. No trobarem gentada i molts aparcaments ja són de franc.


Parc Natural Regional del Port del Comte

Cap de Caça i Cova de Neptú, els destins de tothom, qualsevol època i trobarem ja gentada, i no poca!, és el punt més turístic de l'illa i es paga per tot.
Nosaltres ens dirigirem per la carretera que va cap al Cap de Caça i poc abans d'arribar, a la dreta prenem una pista asfaltada, allà podrem aparcar i si anem entrada la tarda podrem contemplar una bonica posta de sol, tot mirant l'Illa Foradada.
Al matí amb les primeres llums del sol, tot baixant a mà esquerra, trobem unes fites i un pal indicador (marques turqueses) que ens indicaran el camí cap a la Cala de l'Infern, no és una sortida gaire llarga, però de les poc visitades, així que a mesura que anem caminant les vistes són espectaculars. 
En un moment donat el camí se situa en un petit collet i ja veiem el corriol que baixa tot decidit cap  a la feréstega cala, tota envoltada de penya-segats. 






 





Cala de l'Infern


Cap de Caça i encerclat el punt d'aparcament




Punta Giggio (Punta del Lliri)



La Punta Giggio, la podem veure des de dalt d'on hem pujat per anar a la Cala del Diable, és la de l'esquerra. Tornem doncs a l'aparcament i anem direcció cap a Maristel-la i a la carretera que va cap a Port del Comte, trobarem un aparcament, a on per entrar en aquest sector del Parc sí que haurem de pagar 9 €. Aquí farem una circular d'uns 8 km, primer seguirem per una pista entre bosc típicament mediterrani, deixant una que va a la dreta que és per on tornarem.
Un cop arribats a la Punta Giggio, podem observar que era un punt estratègic a la Segona Guerra Mundial, per les seves edificacions militars. Bones vistes cap al Cap de Caça.
Anem de tornada i prenem un corriol a l'esquerra que baixa cap a tocar el mar, seguirem per al cap d'una estona tornar a trobar la pista per on hem sortit.
Si aneu en BTT, al Parc i trobem una ruta circular per pista, però fer la ruta explicada és una molt bona opció, sobretot per al corriolet de tornada.


al fons el Cap de Caça la zona d'on hem vingut fa una estona







Seguim la costa cap al nord amb la furgo, fins a trobar la platja de Porto Ferro, aquí podrem buscar un bon lloc per pernoctar entre els pins.
De la platja de Porto Ferro podem anar a visitar les Torres Blanca i Negre que hi ha a l'altra punta de la llarga platja de sorra vermella, també podem aprofitar per fer una circular d'uns 12 quilòmetres cap al llac de Barxa, l'únic estany natural de tota Sardenya.


Platja de Porto Ferro, al fons les torres Blanca i Negre




Llac de Barxa

Continuem cap al Nord i ens dirigirem al poblet miner d'Argentiera, que no hi arribarem, en una corba, ja veurem una bonica cala amb un bar i un aparcament, continuarem per la pista de sorra que surt a la dreta, en temporada alta s'hauria de pagar, aquí podrem aparcar al millor lloc on tinguem bones vistes al mar, per poder veure una bona posta de sol.






Parc Nacional d'Alsinara

Fins no fa pas gaire, encara en aquesta illa hi havia una presó d'alta seguretat, on si confinaven presos amb diferents penes: mafiosos, presos polítics i comuns, ara però, és un Parc Nacional.
Per anar-hi, haurem d'agafar una embarcació que surt d'Stintino al costat de la bonica platja blanca de la Pelosa i que en 20 minuts ens portarà a l'illa.
La millor manera de visitar tota l'illa és amb bici o amb un trenet, les dues coses són molt vàlides.
Tan sols hi tenim una pista encimentada principal, i sols podrem sortir d'ella per uns pocs camins senyalitzats que tan sols podrem fer a peu, fins a Cala d'Oliva on hi ha la presó. Fins aquí està encimentat i és on arriba el trenet, si volem seguir sols ho podrem fer amb la bici fins a la Punta Dello Scorno, l'anada i tornada és millor fer-la per al mateix lloc, encara que hi hagi una petita variant per l'interior que va de la Punta Dello Scorno a Cala d'Oliva per la tornada, no val la pena. La ruta no és planera i són uns 60 km, anada i tornada.
Si optem per agafar el trenet, l'excursió ens durarà tota la jornada, doncs tindrà una durada de 7 a 8 hores i podrem fer una parada a Punta Palma, a visitar el centre de recuperació de la tortuga marina i visitar la presó de Cala d'Oliva, tot això acompanyats per un guia, que tan sols parlarà en Itàlia i anglès.
Per les dues opcions, porteu banyadors, perquè hi trobarem unes boniques cales d'aigua turquesa i porteu també menjar, això si, vigileu els corbs grisos que estan atents a fotre-us el menjar en qualsevol descuit que tingueu.

A Stintino hi ha una agència que es diu Narvisarda, és la més econòmica, que obre a les 9 i fa la sortida a les 10:15. 60 € i entra tot, barca, trenet, guia i visita a la presó.
F
Acabarem la jornada d'avui que el sol ja està a les últimes, si tenim temps podem anar a visitar el Cap Falcone i si no, tot sortint d'Stintino a l'esquerra per la zona de l'Estany de les Salines podem pernoctar, ja i veurem furgonetes aparcades.

cap a l'illa d'Alsinara


els rucs albins típics de l'illa






Cala Oliva 



la presó




centre recuperació de la tortuga


Deixem el Parc i continuem, ja no pugem més al nord, que si no cauríem ja a l'aigua, anem cap a l'est, cap a Porto Torres, continuant cap a la costa fins a arribar al bonic poblet medieval de Castellsardo.



 
Anirem cap a l'interior de l'illa tot passant per Sàsser i així al cap de pocs kilòmetres tornem a la costa i entrem a l'Alguer.
L'Alguer bé val una bona visita per als seus carrerons i muralles, una ciutat plena de vida i de regust d'història que ens toca als catalans.
A l'Alguer també podem visitar l'Espai Natural de l'Estany Càlic i la bonica platja de sorra blanca i dunes de Maria Pia. Al costat de l'Alguer i tenim càmpings.



Estany de Càlic


Platja de Maria Pia

De l'Alguer baixarem més cap al Sud per la bonica costa per anar a buscar el poble de Bosa.
La carretera que voreja la costa és espectacular, cales, penya-segats i bones vistes.
En un moment donat a mà dreta en un aparcament i trobarem una font, l'única que hem vist aquests dies. Poc abans de Bosa també i tenim una àrea de pernoctar que encara que sigui pagant, les vistes són espectaculars i val molt la pena (dutxes i serveis), però això ho deixarem per a quan tornem.
Bosa, que voleu que us digui: meravellós!!!, cada racó té la seva foto, cada façana té un color, i tot al costat del riu Temo.









uns quants detalls de Bosa



Ja veieu, doncs, en poquets dies, pocs kilòmetres de cotxe i tenim al davant tot ple de paisatges vora el mar que ens deixaran amb bon regust de sal. 



"Sem poca cosa, i no sem altro
sem lo vent que no sap quan te de arribar
sem la rao, i sem l'obstàcul
Sem la vela que umfla massa tard"

Arbre del peix. (I t'en vas)
















 



















 






dimecres, 10 de setembre del 2025

Una volta per el Moianes amb bici


 

 Que bonic que és el Maresme Lliure i Tropical!!!, avui ha tocat una ruta amb la Gemma i la Regina, ruta sobretot amb unes bones pujades que ens han deixat ben contentes i content. Amb les pluges dels darrers dies, els corriols han quedat una mica enxargallats. 

Demà he quedat amb la penya d'Esquí Montseny i amb en Jordi (aquest és una bona peça), per això com veig com aniran les coses canviaré les cobertes de la gravel i en posaré unes de finetes.


Ens trobem a Tona, per començar la ruta, que com no, començarem en pujada cap al primer coll dels cinc que ens esperen, Collsuspina.
De Collsuspina anirem cap a Moià, a l'Estany, Santa Eulàlia de Riuprimer i d'aquí la bona penitència cap als rampots i rampes de Muntanyola i més amunt.
 
Una bonica sortida, una matada final i jo amb la meva gravel, intentant fer el que bonament es pot fer per seguir aquests nanos, que són dels que diuen que van en mode cicloturista, però que van que se les pelen.








Quina por que fan aquesta colla!!!!



Collsuspina










L'Estany




Muntanyola




Un repòs després de les rampotes...el que no sabíem és que ens venien les més fortes





diumenge, 7 de setembre del 2025

Cap de Xauxes - Pic de Bacivers


 https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cap-de-xauxes-i-bacivers-230641532


Com sempre l'aparcament de les pistes de Vallter a petar de penya, molts motivats, "trails runners", "influencers" varis i molta gent per tot arreu.

Nosaltres, però anirem a un lloc a on segurament no trobarem a ningú, i no serà cap cim d'aquests famosos i "multiinstagramers", el cim de Cap de Xauxa i la carena cap al Bacivers. Al·licients: poca informació, bona part sense camí i solets.

Enfilem Coll de la Geganta i ja baixem cap a la Vall de Bacivers.




Un cop arribem a la part plana de la vall, el que en diuen els Mourens, ja enfilem cap a l'esquerra entrant al "mer des blocs", una verdadera proesa passar per tants de blocs.


cim a la dreta


ruta de "le mer des blocs"



L'objectiu es anar fent una diagonal en pujada per anar a buscar l'aresta que puja dreta, entre blocs i nerets, a on cada passa és un bon esforç fins al cim.



un pèl abans al Txubi se li va petar un bolet granític i per sort no va rodolar


Cap de Xauxes

Un cop al cim veiem l'aresta que haurem de seguir fins al cim de Bacivers. Ens hi trobarem alguns passos per superar uns petits gendarmes i ens hi podrem encigalar més o menys segons la intuïció que fem per anar seguint l'aresta,  un cop superat el tram, tornem a posar bastons i arribem al cim de Bacivers, per seguir la carena cap al Coll de Bacivers, baixada cap a la vall i sense perdre molta alçada arribem al Pas del Bou, baixada a Marmotes i piqué-nique, a la nostra parcel·la habitual i secreta.

Una bonica sortida, sola i oblidada, una mica dureta i millor fer-la en bon temps.


al fons el Pic de Bacivers


a la dreta Vall de Coma Mitjana i la carena que vàrem fer fa un temps del Pic de Coma Mitjana al Pic de l'Infern






Pic de Bacivers









divendres, 29 d’agost del 2025

Es mor la MTB?

 Darrerament, estan sortint a les xarxes socials, articles i opinions diverses sobre cap on va el món de la bicicleta, molt en concret el de la MTB o bicicleta tot terreny (BTT).

El MTB, va sorgir en força sobre els anys vuitanta, i el seu creixement amb el pas del temps va ser brutal. Molts dels primers practicants venien del ciclisme de carretera i d'esports de muntanya, que veient en aquest nou esport una manera nova d'acostar-se a la naturalesa. La cosa va anar creixent a mesura que anaven passant els anys, les bicicletes cada cop es perfeccionaven, els practicants cada cop eren més, les curses quasi cada setmana n'hi havia una en qualsevol poble (el que passa actualment amb el running).


Però el temps passa i les modes canviant, això passa en tot i per tots. El MTB, sembla que ha tocat sostre i que comenci la cosa a desinflar-se. Ara podem començar a veure, que algunes curses és començant a cancel·lar per la manca d'inscrits, les vendes de MTB també sembla que van de baixa, això ho podem notar en els preus que també van a la baixa. Què passa?, quins canvis s'han produït en el mercat i en la mentalitat de la gent amants de les dues rodes?

Per un cantó tenim el tema EBIKES, sembla que actualment a la gent no li agrada suar la cansalada, potser sí no és anar al gimnàs i fer bici estàtica.

La EBIKE, ha entrat amb molta força, les cases comercials han vist un mercat molt gran, això ha afavorit el declivi de la MTB tradicional, ha sorgit un nou personal consumidor, alguns que comencen en el món de la bicicleta a una certa edat i que amb l'excusa de: "ostis és que estic fotut!! " o "és que l'edat no perdona!!" o també  "és que així no faig 20 km sinó 100 km!!", però això sí, sempre es diu que tot es fa en mode ECO. En resum, les EBIKES, estan aquí, tant per públic jove, gran, masculí o femení i estan traient dels camins les MTB tradicionals i d'energia pulmonar, fixeu-vos si sortiu a fer un vol, en un dia qualsevol, quanta gent va amb EBIKE o MTB?, a més són molt fàcils de distingir, a part de les grosses bicis,  els veureu molt abrigats inclús a l'estiu, sí que és veritat que no suen quasi res, podent fer així més kilòmetres. 




Les marques comercials és fregant les mans, els preus d'aquestes màquines cada cop són més cares, en intentar disminuir pes i millorar les bateries, però la gent ho paga i ja està. No sé, potser un dia no molt llunyar els obliguin a posar matrícula i fer assegurança, com passarà amb els patinets elèctrics d'aquí a ben poc.

Les GRAVEL, és una altra bicicleta amb un fort potencial que ho està petant ara.

Qui són els seus potencials seguidors?, doncs molts surten de la carretera, la carretera fa por, sobretot pels accidents, molts també veuen els ciclistes de carretera com uns tibats, ben planxats i ben nets, finets - finets i que si podent anar amb mitxonets blancs ben llargs, millor que millor, i això si et creues per carretera ni et saluden. Els graveleros també bona part surten del MTB, gent que volent canviar la manera d'anar per la muntanya, allunyant-se dels corriols tècnics i optant per un ciclisme d'espais més simples i menys complicats El gravelero el podríem definir com un mutant del MTB, potser la filosofia seria la mateixa.




Del ciclista de carretera ja l'hem deixat tocat una mica abans, però el ciclista de carretera o del de la bicicleta "flaca", actualment és la tendència, podeu mirar per les xarxes socials, Instagram va a petar d'influenciadors que ensenyant cos i a part també la bici (últimament fins i tot la Laura Escanes va amb bicicleta), això sí, si vols anar en bicicleta de carretera, hauràs de pagar uns preus abusius tant per la bici com per la vestimenta per no fer el pena per la carretera. Glamur, siluetes ben estilitzades, roba de marca, bicis supercares, tot això és un dineral i les marques comercials i les botigues en treuen un bon suc.


Es mor doncs la MTB o BTT?, segurament el temps anirà posant les coses en ordre dins d'aquest món, però de moment molts corriols s'estan tornant a perdre, és van tapant de vegetació i de gatoses, no parlo aquí dels corriols oberts a pic i pala per fer descensos, per les bicis enduro, que en molts casos també són elèctriques.

I que possiblement parlaríem més d'una semblança al món del trial de la moto que res més.

Tot això és una valoració molt personal, és clar, però el que sí que penso verdaderament que com el PUNK, el MTB no morirà mai!!!!...jejeje





diumenge, 17 d’agost del 2025

Lles - Arànser - Refugi Estanys de la Pera - Lles: Ruta Gravel


les orenetes em sembla que amb tanta calor ja volent fotre el camp

https://ca.wikiloc.com/rutes-gravel-bike/lles-aransa-refugi-estanys-de-la-pera-lles-227322402

40km - 1050 m desnivell.

Deixo la furgo a Lles i començo la ruta amb una mica de baixada per anar a buscar la carretera que va cap a Arànser. La pujada fins al poble és plàcida amb una bona ombra i fresqueta, amb prou feines i passen cotxes. Un cop arribat a Arànser, omplo el bidó d'aigua fresqueta, a la font de la plaça, ja que ara comença la pujada cap el Fornell, que és el centre d'esquí nòrdic a l'hivern. Seran 6 km de bona pujada.


Arànser



Arribo al Fornell, hi ha poca gent, ara no es pot accedir per la pista amb vehicles, tan sols hi podem anar amb un servei de bus que va fins a Pollineres, aquest servei també està de Lles a Pollineres. La veritat que dona gust, ja que no trobo a ningú, tan sols una vegada veig el bus. Passant per aquesta pista amb venent a la memòria les vegades que havíem vingut a fer la Marxa de Lles - Arànser, d'esquí de fons. 
Arribant a Pollineres començo a enfilar per la pista que em portarà cap als Estanys de la Pera i el Refugi, a on per fi la pujada de 23 kilòmetres, la donaré per acabada.


Prat de Miró


Estanys de la Pera


Refugi Estanys de la Pera


Porta d'entrada al refugi lliure, aquí fa molts anys vàrem arribar amb esquís de muntanya ( Lo Presi i Sekes) amb un torb que feia fredat, hi vàrem passar la nit, la porta no tancava com ara, la neu i el vent entrava per tot arreu, quina nit!!! L'endemà la cosa estava pitjor i vàrem tenir molts problemes per arribar a Pollineres.
Al cap d'uns anys i vàrem tornar amb més bon temps i vàrem conèixer el guarda en Pere Ribas i Falgueres, que va escriure un bonic llibre sobre el refugi: "Des dels Estanys de la Pera".


Ara ja si, toca la baixada cap a Cap de Rec i Lles, tot anant xiulant vaig observant les muntanyes dels voltants, avui és un dia de records, de travesses a peu i amb esquís, passejades i curses d'esquí de muntanya i de fons, rutes de btt, amics que hem fet moltes coses per aquí, però si!!, és la primera vegada que vinc amb la gravel, i si m'agrada que no hi puguin passar cotxes.



El Pradell