Tornem d’una
estada a la Val d’Aran de fer una mica d’skimo, però a dins la furgo portem les
gravel que tenen ganes de dir la seva.
Fa molt temps que
passem per les terres de l’Urgell, per anar cap al Pirineu i sempre veiem l’indicador
dels estanys d’Ivars i Vila-sana, i pensem que aquest és un bon moment per
fer-hi una parada i una ruta per aquesta zona que tantes vegades hem passat,
parat a comprar oli, cireres, fruita i algun que altre bocata de botifarra.
Per això ens
arribem a l’aparcament de l’estany que ja al costat d’Ivars https://estanyivarsvilasana.cat/. Arribem a mitja
tarda i ja hi ha col·locades unes quantes autocaravanes i furgos, busquem doncs un
bon raconet.
Va caient la tarda,
la posta de sol és espectacular, els ocells fan els últims cants al dia i totes
les colles busquen el seu lloc per anar a dormir, després d’estar uns dies a la
Val, que està a petar de penya, això és una delícia.
Al matí els
ocells ens despertant amb els seus cants i els conills juganers corrent i
saltant per tot arreu.
Un cop esmorzats
i amb una mica de fresqueta fem uns metres de baixada, per anar a trobar el
track que passa per al costat de l’estany.
Anirem en
direcció Ivars, entre camps de conreu, que serà la tònica quasi de tota la jornada, entrem a Ivars i creuem el poble per anar a buscar la Séquia Segona del Canal
d’Urgell. Tenim en tot el recorregut, molta companyia: cigonyes, ànecs, perdius,
conills.....i sobretot molta cantarella, persones humanes, en tot el recorregut a part dels llocs característics no vàrem trobar, tan sols un amb btt i un amb moto, ningú mes.
En un moment
donat ja deixem la Séquia per prendre el Canal d’Urgell que anirem seguint
força estona, tot passant per fruiters i ametllers , masies oblidades i
abandonades, en la qual en una ens i vàrem parar a fer un petit mos a sota d'un ametller.
Seguirem tot
passant a prop de Santa Maria de Mont Magastrell, aquí ja deixàrem els fruiters i
entràrem a una zona de més de seca, sort que no fa gaire calor avui!. Un cop estem
a la Masia d’en Ramonillo, comencem a fer els 400 metres de desnivell del dia,
cap a Lo Pilar d’Almenara, val a dir que aquesta torre la veiem en tot el
recorregut.
Quasi estem a
tocar d’Agramunt, per arribar a la torre cal agafar una pista que quasi està a
tocar de la carretera, al principi ja una cadena que posa prohibit el pas, gossos perillosos, baixem de la bici, per al pendent que fa i per la por de trobar algun gos, però la veritat no hi
ha cap casa ni cap gos. Arribem a dalt en uns plans de conreu, al fons la
torre. Anem per al marge dret dels camps i en un no res ja hi som. Cim de 459 m
d’altitud i està inclòs a la llista de 100 Cims de la FEEC, pertanyent a l’Espai
Natural Protegit de Bellmunt-Almenara”. Per pujar a dalt de tot de la torre té
el seu mèrit afegit, però les vistes són espectaculars.
Ara toca baixar fins a la carrera, amb les gravel ens ho pensem una mica i baixem a peu. Travessem la
carretera i ja començarem la baixada, cal parar atenció en un moment donat en
una cruïlla amb l’indicador cap el Tossal del Moro, no hem de fer
cas al track i seguir la pista en baixada.
Acabem la baixada
cap a Castellserà on travessem la carretera i entra mig de fruiters agafarem el
camí de Vallverd per arribar al Castell del Remei, on fem paradeta.https://www.castelldelremei.com/
Seguirem cap Almasson i ja som a tocar de l’estany d’Ivars i entrem per Cal Sinent, oficina
d’informació. Ara
tan sols queda fer la volteta per al costat de l’estany que aquestes hores ja
força gent, fins a arribar a l'encreuament, tan sols ens queda la pujadeta fins a l'aparcament.
Bonica ruta de 55km, a on podem gaudir d'aquestes extraordinàries terres de l'Urgell, que tantes vegades i passem de llarg.
Gràcies també al Joan per al seu elaborat track : https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ivars-durgell-pilar-dalmenara-el-remei-estany-divars-47998049
.jpg)
