Dia
gran al Sorreig, 10 “sozis” s’apunten a la col·lectiva d’aquest dissabte a
Vallter per aprofitar la nevada de la setmana, que ja tocava una llevantada per
omplir de tou blanc en aquesta zona del Pirineu Oriental i a mes sense vent,
que ja és molt de dir.
Ens
trobem tots per esmorzar al afarta pobres de St. Pau de Seguries i entre mos i
mos ja anem fent plans, doncs el paisatge que anem veient ja donant ganes
d’activitat a mes el dia és radiant... i sense vent!!
Un
cop les panxes plenes i l’estomac depurat enfilem cap el primer aparcament del
les pistes a on ens comencem a guarnir.
La pujada cap el refugi la fem tot
seguint el petit torrentet per no passar per les pistes, fins enfilar-nos al
refugi d’Ulldater, seguim cap el coll de la Marrana i ja podem apreciar que de
sols no anirem, la neu encara és mante pols, això que ens esperàvem trobar-la
mes humida. Tothom va al seu ritma, però de qui quedem sorpresos és de la Carme
Fu, que tant que gemegava, la noia va tirant de valent. El Presi, arriba al cim i fa una primera
baixada per controlar a la penya, per això és el Presi. Un cop dalt del cim,
tots molt contents i ufanosos comencen les sessions de fotos, el Presi i jo optem per tirar cap a la pala nord del
Bastiment i l’encertem, aquí trobem la pols!!, un cop reposats del que hem
gaudit remuntem cap el Bacivers, la calor ja comença a notar i al cim ens i
plantem ben apresa. Aquest cop però no baixarem per la pala si no que anem a
buscar una canal que ens portarà de nou als estanys de Bacivers. La veritat que
primer ens ho pensem una mica però, sembla que la cosa estigui prou assentada,
i la tornem a encertar!, la cosa és dretota però la neu esta de pel·lícula.
Tornem a posar pells i remuntem cap el coll de Bacivers i d’aquí sense treure’ns
els esquís per la carena fins el Bastiments i l’altra part el de sempre fins el
aparcament.
La
penya del Bastiments ens diuen que fa quinze minuts que son fora a fotres uns
civets, nosaltres optem per treure la taula i fer un pique-nique amb el solet
que ens dona de cara, això que més avall
sembla que estigui plovent,però ostres en cara falta en David Mas ( el deixebla
del tiet Aris), no sabem on coi s’ha ficat, però be nosaltres a l’ho nostre a
jalar!! .Mentre estem en els postres ens sobrevola un helicòpter, ai las!!!, no
serà?, anem al xaval de les cadires a preguntar i resulta que el ferit és un
pistero, optem per trocar-l’ho al mòbil
varies vegades fins que la Carme diu que sona un mòbil a la furgo, merda és el
del David!! Ens comencem a preocupar...apareix la Monica, en diu si la puc
acompanyar amb la furgo a l’aparcament de dalt que i te el cotxa, deixo a la
penya, i en aquesta estona que no hi soc, és veu que baixa en David (deixebla
del tiet) i s’amaguen entre els cotxes, el xaval esta un pel cagat!! No troba a
ningú, mira les furgonetes per veure si ens troba, potser és pensa que ha canviat
de color, inclòs mira en una autocaravana potser i faria estada, amunt i avall
del aparcament fins que els altres morts de riure surten del seu amagatall, a pagat
el preu a la imprudència...aquest de la UEC!!.
Be
en total i amb els ulls plens de llàgrimes de riure, la volta ha estat de 1550
metres de desnivell amb un temps i neu fenomenals i amb sigut:
 |
| Presi,Regina,Txubi,Carme,Eladio,Salme,jo,Angi,David i Eloi |
 |
| "pinitos" de l'Angi |
 |
| uns cracks!! Salme,Txubi i Eladio |
 |
| canviant pells per remuntar el Bacivers |
 |
| la ruta |
 |
| txubi un dels nous grans |
 |
| la estupenda canal del Bacivers |
 |
| esta molt forta la Carme |
 |
| canal del Bacivers |
 |
| al fons pic de la Dona tot pujant el Bacivers |
 |
| pique-nique final de ruta |
Càpita
Salme, Txubi, Eladio, Regina, Carme, Eloi, Presi, Angi, jo i el deixebla del
Tiet: David Mas.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada