Per
fi!! Dia radiant sense vent i amb bona neu i no cal dir que un paisatge impressionant
desprès de tots aquest períodes de nevades. La cursa del Bassiero va ser en
paraules MAJÚSCULES, inoblidable de les que fan venir ganes, a mes a part de
les dues parelles en cursa una en la de Elit i l’altra a la popular, L. Marzo i
J.J Padnon, van venir altre penya del Sorreig a fer ruta com Eladio, Sebes,
Jose i Loli i que en el seu moment van animar als corredors.
No
cal dir que abans d’arribar al lloc de sortida i anant pujant per el port de la
Bonaigua, ja teníem bones vibracions al veure tot aquell pastis blanc i les
congestes a la carretera.
La
cursa va sortir del típic aparcament de la Peulla, per anar a buscar la vall
Gerber, passem per sobre del refugi Mataró per encarrilar a buscar la dreta
canal del Bassiero la qual a la meitat, ens trèiem els esquís per pujar amb els
grampons, la part de dalt la neu el gel i la roca, fan la cosa una mica
xungalis. Sortim al coll i seguim la pala envers el Bassiero, treure pells i
baixada fantàstica amb neu pols per anar a buscar una altre canal que en un
principi és baixa a peu per desprès posar els esquis, els primers girs molt
drets i gelats fan posar atenció, desprès la cosa és suavitza i m’ha dono compta
que no portava apretades les botes, ja notava algú estrany i aparatós en els
girs. La vall que ens porta fins el refugi d’Amitges és fa en una llarga
baixada, però la neu esta encrostada i ens fa relentir el descens. De nou pells
i pujar cap el coll de Saboredo, la calor és comença a notar i de valent , la
pujada és fa eterna. A sota mateix del cim de Saboredo traiem pells i seguim per la fàcil
cresta fins que en un lloc determinat tornem a posar els esquís per la baixada,
gran baixada amb neu pols cap al refugi de Saboredo, on de nou tornem a posar
pells i remuntar uns 150 metres per una dretota pala acabada en un potent flanqueig,
un cop dalt ja veiem de nou la vall Gerber i el últim descens, de nou sobre neu
pols, acaba el festival amb la tremenda pala de les Ares, tota una delícia. I
finalment i ja molt tocats de nou tornem a pujar pells i remuntada de uns 150
metres fins l’arribada.
No
podem dir que hàgim fet un bon paper dins la classificació però per nosaltres
passar el punt de tall a dalt del primer cim en menys de 2 hores i encara tenir
un marge de 30’ ens ha animat molt. Els de la popular i la penya del Sorreig
arriban fins el Baciero i desprès fan una potent baixada en neu pols fins l’arribada.
 |
| pujant per la vall Gerber |
 |
| la canal |
 |
| refu d'Amitges |
 |
| agulles d'Amitges |
 |
| cresta del Saboredo |
 |
| pujant cap el coll de Saboredo |
Be
en resum quasi 2000 metres de desnivell , 21 km, molt trencats però molt
contents i satisfets, en sembla que com jo tots els que estàvem aquell dia per
aquella zona.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada