Cursor

Crossbone Skull

dimarts, 9 de juliol de 2013

ORDESA BTT I FAJA DE LAS FLORES


El parc nacional d’Ordesa, no és que diguem un lloc de moltes rutes de BTT, degut a les seves limitacions, però dels recorreguts que hi podem trobar ni han dos que son tota una joia, la primera que podríem fer com aperitiu perquè és mes suau és la de la Vall d’ Otal.

RUTA DE LA VALL D’ OTAL EN BTT.-

Aquesta ruta la podem començar sortint de Torla en direcció a l’entrada del parc, abans d’arribar al càmping St.Antonio en un aparcament bastant gran a ma dreta a on deixarem el cotxa. D’aquí a l’entrada de la pista que va a Bujaruelo tenim solsament 1km de carretera. Prendrem aquesta pista primer asfaltada i al cap de poc és converteix en ser una pista de terra que entra per l’engorjat dels Navarros , el riu el tenim a la nostra esquerra tot caudalos, la pujada és tot suau excepte d’un petit gran pujador, però enseguida  s’acaba i les coses tornen a la normalitat. Al cap de poc rato passem per sobre del pont de Santa Eulalia, a partir d’aquí el bosc humit ens fa companyia i ens els mesos d’estiu és del tot d’agrair. Passarem per la petita ermita de St.Elena i del càmping i refugi de Bujaruelo, una mica mes de pujada i baixada cap a Bujaruelo,a on podem veure la gran area de càmping. Ens i podem fer una paradeta i contemplar el gran pont roma i l’ermita en runes de Sant.Nicolas. Seguirem la pista, ara tancada al transit tot planejant per el costat del riu Ara, fins arribar a un creuament a ma dreta aniríem cap el refugi de Ordiso, seguint el GR11 i si volguéssim el gran Vignemale, però nosaltres anem cap a la Val d’Otal i seguim per la pista de l’esquerra, la pujada és molt agradable, les vistes son fenomenals, el Tallon, el Vignemale, los Gavietos...son 5 revolts fins arribar al coll que dona pas a la gran vall d’Otal, tota tancada per el seu gran Circ d’agrestes muntanyes com la serra Tendereña, la pista va tot planejant envoltats per prats tots curulls de flors de tots colors, arribant al final de la pista a on i trobem la cabanya de pastors. El silenci és total i les vistes impressionats, la resta és tornar per el mateix lloc.
28km i 800 de desnivell. Val molt la pena.

RUTA MIRADORES DEL MOLAR.-

Una de les fortes, en aquest cas la ruta nosaltres la varem començar el dia que varem arribar, un dia de forta calor d’estiu i a ple migdia, cosa que fa que la ruta sigui encara mes dureta. Sortim de Torla i anem  cap el càmping del Riu Ara, que és molt a prop, deixarem el cotxa al costat del pont de la Glera, o be com nosaltres que com que fèiem estada al càmping, ja el varem deixar allà mateix , parcer, el càmping és del tot recomanat i be de preu.
Per el costat del pont trobem un GR el 15.2 que el seguirem, res en prou feines 1km. Fins que trobem una pista que segueix per la esquerra i tancada a tota mena de circulació, inclòs bicis i seguirem per la que tira per el dret i quin dret mes dret, a mes amb força pedregam aixis fins l’ermita de santa Ana a uns 1500 metres d’alçada. En aquest punt ens trobem tota una penya amb uns vehicles força especials unes maquines de una roda amb una cadira, aviat ens posem al corrent son una associació francesa que tenen com a meta principal acompanyar gent amb diferents minusvàlides a fer travesses per la muntanya, com ells diuen un “handicap evasion”, tota una aventura humana i esportiva i sense ànim de lucre, creada al 1988. Les maquines son fabricades per la associació, però comentant que ja una empres a França que ja en fabrica de sèrie. Amb diuen que han estat fen travessa per Goritz, però també surten per els Alps, Andes,Marroc...digne d’admirar!!!quedo tan sorprès d’aquesta gent que en conviden a provar de fer de portegador, la veritat que la cosa se les porta, no és tan senzill com sembla.
El temps ha passat molt rapit i m’acomiado, tinc que seguir cap amunt, ells aniran a dormir en un campament que esta preparant la gent de la furgoneta, just a dalt el coll.
A partir d’aquí la pujada segueix però ja és mes raonable, una successió de corbes i ja soc al Miradores del Molar per sobre la Cresta de Diazas, la vista és grandiosa, al davant el Tozal del Mallo, la Punta Gallinero el Circo de Cotatuero a on dema anirem, al fons la vall d’Ordesa. Si tingues una mica mes de temps podria deixar la bici i pujar la Punta Acuta de 2242 metres, però opto per tirar cap avall, dons i deixat a l’Angi esperant. Val a dir que una de les travesses de un dia que és podem fer és des de aquest punt seguir per sobre la serra de las Cutas i baixar cap a Nerin, que és baixada i retorna cap a Torla.
24km 1000 de desnivell.
 
Pont de Bujaruelo

a prop del Vignemale

el Vignemale

Vall d'Otal

Crestas del Año val d'Otal

vall d'otal en direcció al Tallon

pics de Gabietos i Tallon




miradores del Molar.



FAJA DE LAS FLORES.-

Potser una de les excursions mes emblemàtiques de tot els Pirineus. Aquest cop de la ma del Grup de Muntanya d’Argentona a les 6 del mati ja som dalt del bus que ens portarà a dins el parc. En som uns 27, ja i perdut la compta, però l’autobús el fèiem nostre. En 15 minuts ja som a peu del aparcament i res cap a munt i per el ben dret, per dins uns frondós bosc, una horeta i ja som a peu de las “clavijas de Cotatuero” cal posar-nos els arnesos i començar la curta ferrada per superar el tram.
Un cop dalt, ens trobem amb dins el circ de Cotatuero amb la seva cascada, seguim per el dret, tot mirant les flors de neu que aquest any han sortit mes tardanes i encara son molt petites, sobre la cota 2300 trobem el petit corriol que ens endinsa a dins la faja, son 3km, però quins 3km!!, quines vistes!!!quins estimballs!!, no apta per qui pateixi de vertigen, una meravella de veritat!!. Un cop acabada la faja,ens venen a veure uns isards, estem en el circo de Carriata, veiem el camí que baixa tot decidit cap avall, a la nostra dreta el Tozal del Mallo, cal anar baixant en compta dons per uns moments el camí ens porta per un verdader estimball que no sembla tenir pas. Trobem de nou un corriol mes fresat que ens portarà cap a la Fajita, tot deixant les clavijas  de Salarons i la Faja Racún. Ja som al bosc, molts comencen a corre cap avall, cap el bar cap a les cerveses ben frescotes.
Una bona sortida que si fa o no fa han estat unes 8 hores, molt de personal i molta gresca.
























0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada