El parc nacional d’Ordesa, no és que diguem un lloc de
moltes rutes de BTT, degut a les seves limitacions, però dels recorreguts que
hi podem trobar ni han dos que son tota una joia, la primera que podríem fer
com aperitiu perquè és mes suau és la de la Vall d’ Otal.
RUTA DE LA VALL D
Aquesta ruta la podem començar sortint de Torla en direcció
a l’entrada del parc, abans d’arribar al càmping St.Antonio en un aparcament
bastant gran a ma dreta a on deixarem el cotxa. D’aquí a l’entrada de la pista
que va a Bujaruelo tenim solsament 1km de carretera. Prendrem aquesta pista
primer asfaltada i al cap de poc és converteix en ser una pista de terra que
entra per l’engorjat dels Navarros , el riu el tenim a la nostra esquerra tot
caudalos, la pujada és tot suau excepte d’un petit gran pujador, però enseguida
s’acaba i les coses tornen a la
normalitat. Al cap de poc rato passem per sobre del pont de Santa Eulalia, a
partir d’aquí el bosc humit ens fa companyia i ens els mesos d’estiu és del tot
d’agrair. Passarem per la petita ermita de St.Elena i del càmping i refugi de
Bujaruelo, una mica mes de pujada i baixada cap a Bujaruelo,a on podem veure la
gran area de càmping. Ens i podem fer una paradeta i contemplar el gran pont
roma i l’ermita en runes de Sant.Nicolas. Seguirem la pista, ara tancada al
transit tot planejant per el costat del riu Ara, fins arribar a un creuament a
ma dreta aniríem cap el refugi de Ordiso, seguint el GR11 i si volguéssim el
gran Vignemale, però nosaltres anem cap a la Val d’Otal i seguim per la pista de l’esquerra,
la pujada és molt agradable, les vistes son fenomenals, el Tallon, el
Vignemale, los Gavietos...son 5 revolts fins arribar al coll que dona pas a la
gran vall d’Otal, tota tancada per el seu gran Circ d’agrestes muntanyes com la
serra Tendereña, la pista va tot planejant envoltats per prats tots curulls de
flors de tots colors, arribant al final de la pista a on i trobem la cabanya de
pastors. El silenci és total i les vistes impressionats, la resta és tornar per
el mateix lloc.
28km i 800 de desnivell. Val molt la pena.
RUTA MIRADORES DEL MOLAR.-
Una de les fortes, en aquest cas la ruta nosaltres la varem
començar el dia que varem arribar, un dia de forta calor d’estiu i a ple migdia,
cosa que fa que la ruta sigui encara mes dureta. Sortim de Torla i anem cap el càmping del Riu Ara, que és molt a
prop, deixarem el cotxa al costat del pont de la Glera , o be com nosaltres
que com que fèiem estada al càmping, ja el varem deixar allà mateix , parcer,
el càmping és del tot recomanat i be de preu.
Per el costat del pont trobem un GR el 15.2 que el seguirem,
res en prou feines 1km. Fins que trobem una pista que segueix per la esquerra i
tancada a tota mena de circulació, inclòs bicis i seguirem per la que tira per
el dret i quin dret mes dret, a mes amb força pedregam aixis fins l’ermita de
santa Ana a uns 1500
metres d’alçada. En aquest punt ens trobem tota una
penya amb uns vehicles força especials unes maquines de una roda amb una
cadira, aviat ens posem al corrent son una associació francesa que tenen com a
meta principal acompanyar gent amb diferents minusvàlides a fer travesses per
la muntanya, com ells diuen un “handicap evasion”, tota una aventura humana i
esportiva i sense ànim de lucre, creada al 1988. Les maquines son fabricades
per la associació, però comentant que ja una empres a França que ja en fabrica
de sèrie. Amb diuen que han estat fen travessa per Goritz, però també surten
per els Alps, Andes,Marroc...digne d’admirar!!!quedo tan sorprès d’aquesta gent
que en conviden a provar de fer de portegador, la veritat que la cosa se les
porta, no és tan senzill com sembla.
El temps ha passat molt rapit i m’acomiado, tinc que seguir
cap amunt, ells aniran a dormir en un campament que esta preparant la gent de
la furgoneta, just a dalt el coll.
A partir d’aquí la pujada segueix però ja és mes raonable,
una successió de corbes i ja soc al Miradores del Molar per sobre la Cresta de Diazas, la vista és
grandiosa, al davant el Tozal del Mallo, la Punta Gallinerola Punta Acuta2242 metres , però opto
per tirar cap avall, dons i deixat a l’Angi esperant. Val a dir que una de les
travesses de un dia que és podem fer és des de aquest punt seguir per sobre la
serra de las Cutas i baixar cap a Nerin, que és baixada i retorna cap a Torla.
24km 1000 de desnivell.
 |
| Pont de Bujaruelo |
 |
| a prop del Vignemale |
 |
| el Vignemale |
 |
| Vall d'Otal |
 |
| Crestas del Año val d'Otal |
 |
| vall d'otal en direcció al Tallon |
 |
| pics de Gabietos i Tallon |
 |
| miradores del Molar.
FAJA DE LAS FLORES.-
Potser una de les excursions mes emblemàtiques de tot els
Pirineus. Aquest cop de la ma del Grup de Muntanya d’Argentona a les 6 del mati
ja som dalt del bus que ens portarà a dins el parc. En som uns 27, ja i perdut
la compta, però l’autobús el fèiem nostre. En 15 minuts ja som a peu del
aparcament i res cap a munt i per el ben dret, per dins uns frondós bosc, una
horeta i ja som a peu de las “clavijas de Cotatuero” cal posar-nos els arnesos
i començar la curta ferrada per superar el tram.
Un cop dalt, ens trobem amb dins el circ de Cotatuero amb la
seva cascada, seguim per el dret, tot mirant les flors de neu que aquest any
han sortit mes tardanes i encara son molt petites, sobre la cota 2300 trobem el
petit corriol que ens endinsa a dins la faja, son 3km, però quins 3km!!, quines
vistes!!!quins estimballs!!, no apta per qui pateixi de vertigen, una meravella
de veritat!!. Un cop acabada la faja,ens venen a veure uns isards, estem en el
circo de Carriata, veiem el camí que baixa tot decidit cap avall, a la nostra
dreta el Tozal del Mallo, cal anar baixant en compta dons per uns moments el camí
ens porta per un verdader estimball que no sembla tenir pas. Trobem de nou un
corriol mes fresat que ens portarà cap a
Una bona sortida que si fa o no fa han estat unes 8 hores,
molt de personal i molta gresca.
                     |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada