de nou Beren |
kiku al fons l'Enronat |
Presi Artur i Irka a la carena nevada |
al fons estany de Fontargenta |
cim Anronat Beren,Artur,Presi,Irka,J.j Padnon,Angi, Xavier,Regi i Kiku |
Kiku crestejant cap el coll del Raco |
ultims pasos al coll del Raco |
estany de l'Isla |
tot crestejant cap el Monjoi |
Estany de la cabana Sorda i el pic de Varilles |
Cal vigilar a l’Irka amb els cavalls |
Angi |
Un banyet al estany de la cabana sorda
|
Sortim de la costa amb un dia radiant de calor i xafogor,
però a prop de passar Vic els núvols amenaçadors ja ens envolten i a poc rato
ja és deixant sentir els trons, la tempesta comença i quasi no ens deixa fins
arribar al Xalet de la UEC
de la Molina.
Aquest cop tindrem que compartir estada amb una munió de
penya de bikers de Premia, que volen anar a fer el Puigmal en bici, però la
veritat el que donant és la nota, foten un xivarri espectacular, semblava ven
be que era la primera vegada que sortien a fer un vol.
Al mati ens llevem ben d’hora ( les 6) doncs auguren de nou
una tarda de tempestes i nosaltres tenim molta feina per fer per endavant i a
mes tota ella per sobre crestes i carenes, és a dir, a punt de vista de llamps
i trons.
Encarrilem els cotxes cap Andorra per el Pas de la Casa , el dia és fred, quant
passem per Portè mirem cap al Pic de la
Mina , per si encara i veiem neu...snif, quins records de la
temporada d’esquí passada. Arribem al la vall d’Incles i per la pista asfaltada
( a partir de les 9 del mati, no és permet el pas a vehicles particulars i cal
agafar un petit bus) deixem els cotxes tot creuant el pont de la Baladosa (1800) en un
aparcament.
Un cop tots preparats comencem la ruta per el GRP (el que
dona la volta Andorra) i anem pujant per camins inundats d’aigua al costat del
riu Manego, en un moment donat veiem un cartell que ens indica cap el Pic i
estanys Anronat i Isla, nosaltres seguim per el camí que puja suaument cap el
port de Fontargent, en aquest punt les vistes son espectaculars, al fons els
estanys de Fontargent, més al fons i lluny el refugi de Rulhe, que tans records ens porten, els pics de Juclar i les
seves trencades crestes.
Agafem forces perquè ens toca la forta pujada cap el pic de
Fontargent( o pic de la Coma
de l’Iinfern 2730), no hi ha camí, tan sols unes quantes fites en certs punts,
el que és clar que tenim que anar a buscar una canal herbosa entre un pas de
roques, en definitiva no és gaire difícil perquè és l’únic pas evident, un cop
al cim seguim per la carena sense gaires dificultats cap el coll d’Anronat, la
que donarà pas al cim següent l’Anronat i que des de aquest punt sembla no haver-hi
pas fàcil, però a mesura que anem guanyant alçada és va veient la cosa mes clara
fins que no ens adonem que ja som dalt del
cim.
Per de sota tenim l’estany de l’Isla, és estrany el nom
doncs és Isla i no Illa? El que si que és clar el perquè, doncs al mig del
estany i trobem una petita illa.
Deixem el cim i ens posem en un terreny mes sinuós tot
crestejant per anar a buscar un petit coll que ens portarà al Tossal de les
Mussoles o Pic del Racó de l’Estany (2675), d’aquí ja som a un pas del proper
cim o punta Oest del Racó de l’Estany (2570) aquí la olla és tanca, les vistes
al canto francès son fantàstiques per sota nostre la extensa Coma de Varilles a
la Vall d’Aston,
l’ambient d’alta muntanya ens envolta per tot arreu, nosaltres anem seguint la
carena, tot passant per petits collets fins
l’últim cim el Monjol de la Cabana
Sorda , vistes espectaculars de per tot arreu del país
Andorra, i pensem que la sortida d’avui ha estat verdaderament solitària i
salvatge sense aquell concepte que potser és te d’Andorra, a on encara podem trobar paradisos per descobrir i
trobar-hi rutes fora de les massificacions. La baixada l’enfoquem directa en
vers el refugi de la Cabana Sorda
per el dret per una gran pala herbosa, i en un moment ja som al estany i en un
moment ja som dins l’aigua, amb la mirada atònica de la gent que be a fer la passejada.
D’aquí seguim les marques grogues que
ens portaran per un bonic bosc cap a la pista de la vall d’Incles, ara tan sols
ens queda pujar per la pista 1km fins l’aparcament.
Al costat de l’aparcament trobem unes taules per fer el dinar, doncs mas a la feina que ja tenim
molta gana, tot preparat els primers brindis, les primeres menjucades i trons i
llamps,cap el cotxe!!! De nou arriba la tempesta que ja no ens deixa fins de
nou a Vic. I tornem de nou a la costa ja de nit, comencen les festes de les
Santes, quina xafogor!!!
Sortida realitzada per la gent del Sorreig: Regina,Kiku,de
nou el gran Beren Agressor, J.j Padnon, Angi, Presi, Artur i la Irka.
Per fer la ruta compteu en 5 hores ben bones, sense preses,
en Killian potser ho faria en menys, segur!!. Esperem que en J.J pugui passar
el Trak de la ruta, boí aixis no te molta pèrdua doncs tot és carenar i crestejar com les
cabres, cosa que ja agrada.
Bones Santes a totes!!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada