Entra a la vall d’Incles a la temporada d’estiu a partir de
les 9 fins les 6 de la tarda la tindrem que fer amb un petit cotxe elèctric amb
el seu carismàtic conductor, cosa que ens va passar a nosaltres per arribar a
les 4 de la tarda, el preu és econòmic i és pot comprar bitllet d’anada i
tornada. El xofer ens va anar explicant coses de la vall i nosaltres l’hi vàrem
tocar la pera, tot cantant-l’hi cançons,
cosa que una mica mes fa parar el vehicle i ens fa fora a tots.
Un cop al pont de la Baladosa (1863m) a on acaba el trajecte
carreguem motxilles a l’esquena i cap amunt, no fa gaire calor i el trajecte al
costat del riu Juclar és tota una delícia, a mes estem a l’estiu i ja una verdor
i una quantitat de colors a les flors que sembla ven be el començament de la
primavera.
A mig camí anem a fer una parada al mirador i lloc de
homenatge a les 5 persones que va morir en l’helicòpter en els treballs de
rehabilitació del refugi al que ens dirigim.
Arribem al
refugi de Juclar a 2294m. Anteriorment jo hi
havia estat però carai, la cosa ha canviat molt, be abans era lliura i a partir
del 2009 és guardat, amb mes de 40 places, les instal·lacions son de ultima
generació en matèria d’il·luminació, calefacció, aigua i el mes extraordinari
son els 3 wc annexos, amb un sistema de sanejament molt ecològic , net i
eficaç, amb un tractament autònom d’aigües fecals i residuals immillorables.
Després del sopar anem a fer un vol per el jardí al voltant
del refugi aprenent detalls botànics amb els ròtols explicatius. Fa un fred que
pela, tothom pensa amb els plumífers que s’han quedat a casa a l’armari. No
tardem molt doncs anar a l’habitació i tapar-nos amb les mantes que podem.
Mati!!, surto a treure el nas del refugi, fot un vent molt
fred, ai las!! No m’agradaria que fos el tercer cop que vinc i no faig cim!!
Esmorzem tranquil·lament, ens abriguem el que podem i a veurà
que farem. Enfilem l’estany primer de
Juclar, ara convertit en un embasament i
de seguida tenim que passar per una llengua de neu que aquelles hores esta ben gelada, abans el camí seguia per baix
, però amb tots aquest canvis el camí tira amunt i torna a baixar, per un
sistema de cordes que el millor és fer veurà que no les veus. Del estany primer
anem al segon les vistes del pic d’Escobes i el Cilindre, son fenomenals.
Anem guanyant alçada en direcció el coll d’Alba, sembla ser
que aquest any la neu no se’n vol anar
doncs encara ni ha força. El vent persisteix, potser amb una mica menys de
força, però és emprenyador. Coll de Juclar (2463m) pas per anar cap el refugi
de Rulhe a França. A continuació girem a la dreta per anar a buscar el coll d’Alba (2539m),
aquests és uns pas per anar cap a l’Hospitalet pres l’Andorre (França), d’aquí
podem admirar el gran llac d’Alba i els pics que l’envolten. Ens abriguem,
doncs fa fred i vent, aquí veiem la primera pujada, el camí no ens gents
evident i no podem perdrà de vista les
petites fites que ens portaran en una bona pujada fins la cresta de la carena, aquí
baixarem per el canto occità, no tenim vent ni fred, quina delícia!! anem cap
el pic de Noé(2748m), baixem a una
petita bretxa, per encara la segona pujada per un corredor petit amb bona roca
(II grau), desprès sortim i encarem uns passos de II grau per unes roques fins
situar-nos a la part de cresta final.
Un gran cim amb vistes espectaculars als quatres costats, ja
ens ho havien dit el millor d’Andorra, potser si !!
La tornada la fem seguit la mateixa ruta però un cop al
segon llac de Juclar en vers d’anar a buscar el camí de les cordes ho fem
seguint el desmarcat camí antic i estalviem el puja i baixa.
Horaris: primer dia 1hora10’ aprox amb parades. 400metres de
desnivell. Segon dia refugi a cim anar i tornar de 3 a 4 hores, 500 metres de
desnivell.
Llocs per dormir: al començament de la vall d’Incles ja un
petit càmping rural molt guapo. Al refugi Juclar que ja amb comentat i als
forgoneteros, un avis: podeu anar a dormir a partir de les 10 de la nit al pont
de Baladosa, no ja per que la carretera estigui tallada en unes hores, si no
que a tot el Comú de Canillo, esta prohibit estacionar les furgos i la policia
i passa fins vent entrada la tarda.
Vàrem ser: Artur, Beren, Regina, Angi, i les promeses Agnès
i Rubèn i jo mateix.
|
refugi de juclar |
|
Agnès i Rubèn |
|
Coll d'Alba i llac d'Alba |
|
Primera pujada |
|
Agnès pic de Rulhe al fons |
|
Llac de Juclar al fons |
|
Beren |
|
Regina i Agnès |
|
Cim d'Escobes: Regi,Artur,Agnès i Beren |
|
els Saleta |
|
pujada al cim |
|
baixada per la cresta |
|
el grup Agnès,jo,Angi,Regina,Beren.Artur i Rubèn al fons Pic d'escobes i Cilindre |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada