Cursor

Crossbone Skull

dimecres, 13 d’agost de 2014

L'ALTA PROVENÇA EL LUBERON EN BICICLETA


Lloc de repos a prop d'Apt



pobles empedrats


estany  a la Bonde

Castell de la Colette -Lourmarín

Les Taillades

Maubec

Maubec

Ménerbes

Lacoste


recollint l'espígol


Pont a la sortida de Céreste

Euro velo 8 -





el calcari del Luberon




lloc de fabricació d'espantaocells

Cucuron


pujades de bon d'hora









Ella siciliana ell de Cadiz, ruta: Milan - Santiago. 
Ell de Tolosa i ella d'Strassburg, ruta : Travessa dels Alps


“ Vull tornar a perdre’m per França. Que les nostres velles bicicletes tornin a rodar com el primer dia. Quan les vam comprar amb els diners que vam recollir del casament i vam marxar de lluna de mel. Vull tornar a aturar-me a la vora dels rius i menjar formatge, pa i fruita. Riure´ns de les poques coses que teníem i , encara més, de la poca importància que hi donàvem.”
                                                                                                                                      Marie Curie.

Marie Curie al llit de mort  evoca aquelles vacances a la Provença, els camps d’espígol de color violeta net i olorós, poblets perfumats a on aturaven les bicicletes per entrar a un hostal i menjar xai amb romaní.
Fa molt estius que enfoquem les vacances a fer rutes cicloturistes, d’aquelles d’anar fent i recorrent espais naturals, coneixent gents dels pobles que et donan tota mena d’informació, gent que et trobes fent ruta igual que tu i que per una estona comparteixes vivències i experiències. Viatjar en bicicleta amb tot a sobre, no direm que sigui fàcil, ni molt menys però la sensació de fer de nòmada dona una gran sensació de llibertat, cada kilòmetre ens depara una sorpresa,l’aire que canvia de olors i espais infinits son els que et creant addicció de viatger sobre dues rodes.
Aquest any fins la ultima hora per un motiu o per un altre no teníem clar el que fer i per casualitat vàrem trobar una ruta a l’Alta Provença al Parc Natural i Geològic del Luberon, era a prop i no coneixíem, la contra però era la calor que ens havien dit que hi feia, però la gorra al cap i endavant!!.
La veritat però  un cop acabada la ruta i com a resum favorable, ha valgut molt la pena l’estada en aquest territori tant i tant Mediterrani, flairar a cada moment l’olor de l’espígol, el romaní, la pinassa seca d’estiu el “gric-gric” matiner i constant de les llagostes com anomenem nosaltres “ la xixarra”, que fins que no és pon el sol no paren de tocar aquell son monòton que” tan agrada”. Pobles altius de pedra clara i façanes calentes, colors ocres i violetes, dies càlids i nits fresques i tranquil·les, això és la Provença, això va ser la ruta:

1er dia.- Maubec – Céreste.- 61km.

Per començar cal dir que la ruta és circular per la qual cosa la podem començar a on vulguem, això si recomanat, i és veritat fer-l’ha en sentit de les agulles del rellotge, per qüestió pujades. Nosaltres vàrem pensar començar per Cavaillon, doncs és el lloc mes proper a Avignon, però el càmping, al costat d’un polígon industrial, estava a petar, i vàrem optar per seguir direcció de la ruta i anar al poble mes proper i que tingues càmping que era Maubec.
Diferencia total de lloc, sense voler ho vàrem encertar i el recomanem totalment.
L’etapa d’avui la podríem batejar com la dels pobles penjats dalt de turons d’arquitectura típicament provençal, amb els seus carrers empedrats i sempre amb vistes al Luberon i al fons com un cim nevat el Mont Ventoux.
Maubec, Oppède sobre un espadant rocós amb la seva arquitectura excepcional, Ménerbes, Lacoste, tots ells dalt de turons, val la pena aparcar la bici i fer una ullada als carrerons i les vistes que ens ofereixen, sobre la planúria, oliveres, vinyes i terres d’espígol. Arribarem a la ciutat més gran d’avui Apt, aquí també posarem el peu a terra per passejar per els seus carrers. Aquí tindrem que comprar l’habituallament per sopar doncs ja no trobarem cap mes lloc per comprar. Sortim de la ciutat i anem a buscar un carril bici, Velo Rute du Calason, que ens portarà a prop de St. Martin de- Castillon, a partir d’aquí el camí s’enfila cap a Le Boisset i Céreste, entre aquest dos pobles i tenim dos càmpings “ a la ferme” o rurals.

2ºdia.- Céreste – Volx.- 60km.
Aquí tenim la etapa reina, amb dues bones pujades. Ja preparats sortim de ben d’hora del matí, l’aire és fresc i encara ja la rosada per els verds camps, la primera pujada a Reillane i cap amunt la fem molt be, a mes a dalt encara podem veurà els camps d’espígol amb tot el color, gran baixada després de la pujada cap Aubenas les Alpes i de nou nova pujada aquest cop si amb tota la ca lígula cap  a St.Michel l’Observatoire i d’aquí encara en baixada cap a les planes que ens portaran cap a Forcalquier ciutat mes gran del dia d’avui. D’Aubenas abans de baixar cap a St. Michel, podríem fer un bucle de 60 km per les muntanyes de Lure fins tornar a Forcalquier, això suposaria 5 o 6 hores mes i dormir en aquesta ciutat.
Sortim a l’hora de màxima calor, la pujada que semblava senzilla amb la calor la cosa passa factura fins a Villeneuve, d’aquí ja baixada,” entre cometes”, fins a Volx.
La jornada d’avui ha sigut la que hem pedalat a mes alçada entre 800 i 600 metres.

3er.dia.- Volx – La Motte d’aigües.- 55km.

Ja hem donat la volta al massís, estem de retorn, semblava una etapa senzilla, però ens ha sorprès doncs és un total puja i baixa constant, cosa que potser la fa mes cansada que la de ahir, ja diem a deu a les vistes al Ventoux, al davant tenim ara el Verdon que separa la vall.
La primera ciutat que passarem és Manosque, val la pena entrar per la seva porta principal i admirar el seu casc antic, potser nosaltres i vàrem estar massa estona doncs vàrem seguir a ple mig dia, pensant-nos que la cosa era suaveta, però que carai !! ens deparaven 5 pujades , no era per el desnivell ni el quilometratge, doncs màxim eren 4 kilòmetres cada una,  si no la calor i a temps que passava mes calor. La vista plena de boscúries i turons sense divisar el collet amagat un d’arrere l’altre a baix el poble a dalt el coll la baixada i un altre poble, de Manosque a Pierrevent, d’aquest a Beaumont de- Pertuis i d’aquí a La Bastide-des-Jourdans i l’últim a Vitrolles en Luberon a partir d’aquí la cosa s’encalma tot passant per el petit poble de Peypin d’aigües i la Motte d’aigües on farem estada al costat del gran llac.
En resum una etapa esportiva i durilla.

4ar.dia.-  (Le Bonde) La Motte d’aigües – Maubec. 64 km.

Sortim del camping per anar a buscar la ruta que hem deixat a dos kilòmetres al poble, el sol comença reflectir-s’ha en l’aigua del llac. Avui matinem mes per no agafar tanta calor. El primer destí e imprescindible és fer una parada al bonic  poblet de Cucuron, entrar al seus carrers, veurà la seva església amb el seu gran arbre enganxat a la façana, l’immens safareig de la plaça del poble. Seguirem per ruta típicament Provençal de camps e cultius i pobles clars plens d’història, Vaugines, Lourmarin (amb el seu gran castell), Puyvert, Puget, Mérindol, camins molt variats, boscos frondosos, pins mediterranis, no és tan planer com ens esperàvem doncs tornem a tenir pujades i baixades, ja tot un clàssic en aquest territori, no potser com els altres dies però anar fent. De Mérindol travessem la carretera i tenim per davant els primers 14 kilòmetres de planúria, primer per bosc i després per entre camps de cultiu, sobre tot de meloners, que son el típic d’aquesta regió, al costat ja tenim el calcari del petit Luberon. De nou travessem la carretera i enfilem la pujada de St. Ferréroi, la calor torna a fer acte de presencia, estem ara al àrea del Cheval – Blanc, murs de pedra calcaria que tenim a tocar, fem una parada per anar a una cova que tenim a prop, llàstima que les sabates de ciclista fan difícil la grimpada.
Ara l’itinerari fa unes esses, per anar cap a Cavaillon, però mirem un planell indicatiu i veiem que per la D31, al costat d’un canal, podem retallar per no entrar a Cavaillon i poder  anar directes a les Taillades, on farem parada obligatòria al castell i ermita tan originals en una antiga cantera romana. Ja i som quasi, el camí fa les seves ultimes sotragades i després de Robion amb els seus camins d’aigua, trobem l’adéu final amb una rampota curta però dolorosa. Superat l’obstacle seguim per les ultimes ombres fins arribar de nou a Maubec i el càmping.

-Dificultat.- Mitjana.
-Ruta de 236km, a nosaltres ens surten 240, per l’anada al càmping de baula i algú mes en visites.
-Epoca del any.-    primavera començament d’estiu per el tema dels camps d’espígol, encara que nosaltres encara en vàrem trobar que no estaven tallats. Si aneu fora de temporada molts càmpings estan tancats, l que no afecta el tema allotjaments, doncs no en falten pas. Si aneu a ple estiu com nosaltres, cal sortir de bon mati per estar al lloc al mig dia, conteu entre parades i ruta de 6 a 7 hores diàries.
-Traçat.- per asfalt tota l’estona. Petites carreteres i camins rurals, calent doncs neumàtics llisos o amb poc gravat.
-Tots els pobles tenen fonts, però en moltes i diu que l’aigua no és potable. Penseu en l’horari europeu, a les 12.30 tot tancat(menys bars i restaurants) i tornen a obrir a les 16 hores fins les 19. Diumenges obert de 8 a les 12.30.

-Campings.-

Camping Les Royeres du Prieure.- (Maubec). Tranquil i agradable, molt net i polit, amb molta ombra. Bon Preu. Lloc a l’ombra per deixar varis dies els cotxes.

Campings a la ferme.- a prop de “Le Baisset” molt tranquil i en terreny d’arbres de cultiu, sols i venent ous. A prop de Céreste, abans d’arribar,  situat en un bosc. Tan en l’un com en l’altre cal proveir abans a Apt.

“La Valdelle” (Volx). Molt servicials, amb piscina i ombres, tenen taules per poder menjar. El super esta a 1Km

“Camping de l’Estany”. A le Bonde a 2km de la Motte en baixada. Al costat d’un gran llac a on ens podrem banyar. A la Motte d’aigües a l’entrada i tenim un Super, mes econòmic que el del càmping. I el càmping, mes que un càmping és un poble, però és l’únic en un bon tros.

Web d’interes: wwwleluberonavelo.com









0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada