Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 8 de desembre de 2014

Tot corrent per els voltans de Milany

flocs de neu





Tot apunt per la primera esquiada de la temporada, els esquís, las pells, les cadenes de la furgo...tot preparat per sortir i anar cap a Vallter per preparar la crono per el diumenge, però a punt de carregar les coses veiem per internet que la prova és suspens per culpa del mal temps, a mes la previsió de vent i torb és dona per tots els dies del pont...tenim que canviar de plans ràpidament i ens apuntem amb la penya de Milany per anar a fer el que puguem per aquelles terres del Bisaura.
El primer dia i abans que pugin la penya de la casa de Milany anirem a fer una volta per els voltants del Santuari de Bellmunt, però aquesta volta l’explicaré en un altre moment.
Després de la volta, que va sortir mes llarga del esperat ens dirigim a la casa de Milany situada per de sota del Castell del mateix nom, de mica en mica comença a venir tota la colla que a mes compartim la mateixa dèria de l’esqui de muntanya i que tantes rutes hem compartit tots els hiverns.  A fora la casa fa un fred que pela, a dins al costat de la calor de la llar de foc compartim un bon sopar ple d’anècdotes,  la cosa s’engresca i cap a les 11 de la nit decidim posar frontals i tirar cap amunt el castell, pit i collons!!. Lluna quasi plena, no cal ni portar les llums enceses, tirem per el dret amb la claror de la lluna. Un cop a dalt pugem per les noves escales de cargol fins el imponent mirador, aquest cop però la nit ho envolta tot. Fotos, rises i algun que altre crit perquè ens escoltin els de la casa i cap avall.
Comencen a caure unes volves de neu, de nou l’escalfor de la llar de foc i un bon got de moscatell i un tros de pastisset d’aquells tan bons de la Marisa. La neu va caient pausadament.
Mati tot blanc i fred, els esquís no han sortit però si les sabatilles de corre, avui pot ser un bon dia per trescar per els camins nevats.
De nou pugem vers el castell però no hi arribem, baixarem en direcció Vallfogona per després remuntar cap a la Cau i tornar, en total uns 18 km, molt guapos.
No hem pogut fer encara la primera, però la cosa ha sortit rodona.
Gracies al de la penya de Milany : el Presi, Dorgee, Pallares, Montse, Conxi, Antonia per l’estada.



Val molt la pena corre per entre el bosc nevat i amb tant de silenci

Artur, Presi i Irka












0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada