Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 6 d’abril del 2015

Travessa Selva de Oza - Linza ( Parc Natural de les Valls Occidentals)

En Toni Salme fa temps que hi va al darrera de una ruta per el sector de la Vall d’Echo, aquest cop teníem informació ben fresca de la zona mitjançant informació de la Regina Mola que i havia estat tan sols fa una setmana.  Doncs a aprofitant uns dies de Setmana Santa que normalment fem sortides per aquest secor de Huesca, farem uns 400km, per acostar-nos en aquest racó del Pirineus, frontera de tres territoris Navarra, Huesca  i França. El primer dia arribem just a l’hora de sopar a l’hotel “ Lo Foraton” , val molt a tenir en compte per realitzar activitats per aquesta zona doncs esta molt be de preu i s’hi menja molt be, ja tractaré el tema mes endavant.
El mati no ens  aixequem gaire d’hora per deixar que els sol escalfi una mica la neu. Fem un bon i tranquil esmorzar i tot seguit  carregar esquís i de pet cap a la Selva de Oza. La calor d’aquest dies ha fet de les seves i a fos molt la neu, ens tocarà carretejar ja de sortida els esquís. Un cop anem pujant  de cota ja anem trobant la neu, l’espectacle de muntanyes i de parets i agulles calcaries ens desplacen a un altre tipus de paisatge dels pirineus molt diferent al que estem nosaltres acostumats, son muntanyes més baixes però l’aspecte semblant mes altius, la ruta sempre esta com amagada i protegida per contraforts,  el primer coll que tenim que fer resta totalment disimulat entre les parets de la Gorrreta de los Gabachos i el Mallo Gorreta, la pujada al coll és bastant dreta i cal fer unes quantes ziga-zagues, sort que la neu esta molt be. Un cop al coll trèiem esquís i anem per la cresta rocosa per pujar a la Gorreta (2296m) , d’aquí de nous amb esquís fins la Foya de Gamueta(2306m), traiem pells i enfoquem la impressionant pala de neu, pastis fins ben avall per trobar una pala que ens portarà amb una bona colla de noves ziga-zagues fins dalt del tercer cim del dia la Punta de Chinebral (2329m). La baixada la fem per lai nmaculada i dreta pala amb neu pastisset, per anar a buscar varies canals i torrenteres que ens portaran cap el barranc de Chinebral. La cosa és va suavitzant a mesura que arribem al Cubilar de la Foya Gamueta a 1648m, a partir d’aquí anirem baixant mes suaument fins trobar el camí que deixa l’encaixonat barranc i ens portaria a la carretera per seguir cap a la dreta i endinsar-nos en  una bonica fageda tot ben coberta de neu per anar a buscar el Pas del Cavall, lloc molt singular de tall entre roca calcaria que dona accés a la ultima baixada al refugi de Linza. Hem sortit amb esquís a la motxilla i hem arribat al refugi amb esquís als peus, en una bonica tarda de caloreta i sol, bona excusa per fer unes birres i uns fruits secs ben salats.
El refugi de Linza si arriba en cotxe i és un lloc apropiat per fer esquí nòrdic a l’hivern, l’entorn és de gran bellesa, lloc ideal per aparcar la furgo. Ara be, tema menjar una mica escàs, i de preu si el comparem amb el dia d’ abans al l’hotel, resulta mes carot, tenint en compte que aquí dormim en habitacions compartides. Aquest dies molta gent per el sector, la gran majoria amb raquetes  o dels que fan foradots a la neu al caminar. Al refugi a l’hora de sopar ens trobem amb una colla que ens vàrem trobar a la sortida a la Selva de Oza, que fan mes o menys el mateix recorregut i entre menjuca i vins compartir histories diverses, bona gent!!. Un cop sopats anem a veurà la lluna plena i les estrelles, l’Artur ens fa unes classes d’astronomia que no resultant del tot correctes, sort de la Regi.
Ens aixequem al mati amb mala cara, uns han dormit i d’altres no tant o d’altres  gens. Som quasi dels primers de sortir amb els esquís, la neu esta dureta i el primer tros de la ruta és un flanqueig  una mica xunguelis degut a la gran quantitat de forats de bota de la gent que hi ha passat. Un cop al Cuella de Linzola, la cosa és tranquil·litza i la penya dels forats sembla que vagin mes en direcció la Mesa de los Tres Reies. Ja veiem la silueta del cim  de la Punta Petrachema o Pic D’Ansabère, per arribar al cim tindrem que treure’ns els esquís i anar per una fina aresta que ja te traça feta. Un cop arribats al cim (2371m) veiem per sota nostre les impressionats agulles d’Ansabère.  Baixem els primers metres de la carena amb esquís a l’esquena però al poc ja veiem una bona baixada, esquís al peus, la pendent és força tiesa, la gent que puja a peu inclos ens fan fotos i filmacions, la neu esta perfecta al “dente”, els primers girs ens donant la confiança per anar enllaçant el potent descens al  Collado de Petrachema.   Aquí veiem la impressionat val d’Ansabère i el descens que ens ofereix en ple territori francès i sota l’abric de les importants agulles d’Ansabère quins records del llibre “Los Pirineus” del Patrice de Bellefon, segons la ruta tindríem que fer un flanqueig guarrot per anar a buscar el coll de Acherito, però vist el que tenim davant preferim fer metres de baixada encara que després tinguem que pujar el dur coll que ens espera. 
A valgut molt la pena, però ara ens tocarà pujar al dret coll d’Ancherito, fem unes bones traçades perquè mes tard les puguin aprofitar la colla que ens ve al d’arrere. Hem suat per arribar a dalt i tenir al davant  les espectacular siluetes i parets del Pico Sobarcal i la Punta  del Mallo Grande d’Acherito. Ultima baixa per aprofitar al màxim la neu que passat el Barcal d’Acherito la cosa ja escasseiga. Bona caminada, fins els cotxes, per acabar la gran travessa que ens ha portat a descobrir aquest racons tan fenomenals del Pirineu, transfronterer.

Primer dia:  1500 metres de desnivell , aprox  6 a 7 hores. No és difícil però amb neus no compactades o gelades les pendents tan de pujada com de baixada son molt dretes.
Segon dia:  1200 metres de desnivell,  aprox  6 a 7 hores. El mateix que l’anterior etapa.
Vàrem ser:  els guies oficial Toni Salme i J.J Padnon i la tropa: el Presi, la Regi, l’Artur, el noi del Montseny Benet i jo.

PD.- si al tornar voleu dinar a qualsevol hora a bon preu i de menú, el primer càmping passat Echo a ma dreta. Val la pena.






començament a pota



Salme en un volta maria exposada

Presi

al fons les  agulles d'Ansabère


Vall d'Anzotiello i el Quimboa Alto


pujant al coll  de Gorreta

ultims i durs metres del coll

Regi pujant a la Gorreta de los Gabachos

ara toca fer la Foya de Gamueta


cim de Punta Chinebral

gran pala de neu cremeta del Chinebral


J.J Padnon

el Presi

la regi en plena forma

bosc abans del refu de Linza

colla que tambe feien la ruta

2º dia de travessa

al fons el Petrachema i a l'esquerra la Mesa de los Tres Reies

Salme

Benet pasat la part mes dreta de la pala

agulles d'Ansabère



pujant l'ultim coll del dia

Coll d'Acherito


Artur pujant al  coll al fons la vall d'Ansabère










I res sembla mentida que en alguns llocs fa una calor que sembla que ja no tingui que haver neu en els Pirineus, la veritat és del tot al contrari , de neu n’hi ha i força. Els primers dies de la setmana santa la calor va fer que a partir de les 11 del mati la neu ja estigues cremeta, però aquest últims dies la cosa ha canviat i al fer  fred en alçades la neu continua dura fins ben entrat el mig dia, per la qual cosa és millor no matinar gaire de moment.
Els sectors més propers, Cerdanya encara podem fer coses per el sector del Puigmal i zona més nord (Angles, Formigueres..). Sector la Mina, Pedrons, perfecta. Neressol, Roc Meler...cal portar esquís a l’esquena. Andorra, esta perfecta tots els sectors, Pas de la casa, Incles, Ransol, Sorteny arribem al refu amb esquís al peus, Rialb sortim del aparcament amb esquís, Arcalis a tope. Doncs de moment poques horetes de cotxe i encara podreu gaudir de valent.


la Pica al fons i la vall de Soulcem

Arcalis foto feta desde el Creussans

a l'esquerra Fontbalnca, la pala no te neu fins el final i la dreta la pala del Sarraera


Porte i vall dels Garcia

Roc Meler, Nerassol

Pedrons

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada