Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 16 de maig de 2016

Volta per els Castells de la Segarra en BTT





La  Segarra per la primavera i després dels últims dies plujosos és desperta amb uns colors vius i exultants, la Ruta dels Castells de la Segarra la teníem pendent de feia molt i molt temps, des de un any que hi vàrem anar i la pluja ens va impedir treure les bicicletes de la furgoneta i vàrem tenir que visitar algun que altre castell desplaçant-nos en vehicle.
L’altre dia parlant amb l’amic el" gran Lius"em va comentar que hi havia anat a fer una caminada per aquell sector i en va tornar tot meravellat de les llums i els colors d’aquesta primavera, doncs no ens ho vàrem pas pensar i a intentar de nou fer una ruta en bicicleta per aquestes terres del interior de Catalunya.
Farem parada i fonda a Guissona, qui no coneix  l’ Àrea de Guissona, un poble que moltes vegades hi hem passat per el costat per anar cap Andorra, però sempre hi havíem passat de llarg, aquí doncs començarem la circular intentant passar per la majoria de castells que amagant aquestes terres de conreu i de desnivells suaus, el que fa que sigui la seva descoberta agradable i assequible per realitzar-ho en bicicleta de muntanya i sens dubta la millor època la primavera.
Com dic la zona és mereix  descobrir-l’ha tot pedalant tenint innumerables possibilitats de circuits, però el que si és difícil és trobar rutes sense tenir que anar al wikiloc a buscar-les, les oficines de informació, les poques que hi ha et donara rutes curtes i les rutes que  trobem per el camí estan mal senyalitzades, indicacions amagades , trencades o esborrades, en fi una mica desastre tot plegat, tot tenint en compte que tampoc i ha cartografia de la zona, pensant  doncs que la zona podria ser un bon destí turístic per la gent que va en bicicleta, em passa per el cap la Ruta dels Castells del Loire, a on i trobem tota una infraestructura al voltant del turisme en bicicleta, val si ells son francesos i sembla que tot ho facin millor, pero ja no diré en el tema de millors senyalitzacions, sense tenir que dependre del Gps, val també que els castells francesos tenen un altre caire mes luxós i molt mes ben conservats, però els d’aquí tota aquesta colla de castells medievals de murs que van caient per el pas del temps i els seus entorns de paisatges tranquils i bonics pobles també tenen els seus grans encants que potser no saben ben be trauren el fruit, un fruit que be valdria per poder recuperar par d’aquest territori.
Ja veieu doncs, castells que en els seus murs i fan niu els ocells, ocells que els trobarem en quantitats per la ruta i que no paren en tot el dia de donar les seves notes de cant, els seus vols rasants com si ens volguessin saludar el nostre silenciós pas, el vent que mou les espigues del blat, aquell silenci constant dels seus poblets aturats en el temps de fa molts anys, els panells informatius que anem trobant que ben be semblen de fa moltes dècades i tota aquella paleta de colors ens donaran la benvinguda a una terra plena de vida i de contrastos i que millor que anar-ho descobrint sobre les dues rodes de la bici.
Sortim de Guissona i el fred encara és ben viu, això que som a mitjans de maig, el nostre primer objectiu és el Castell de les Sitges, les masies i la petita ermita que hi trobem estan totalment deixades a la ma del temps, els corbs dels murs del castell ens saluden, seguim per pista asfaltada cap el mes conegut  Castell de Florejacs, aquest te unes hores on és pot visitar, continuem la ruta cal el Castell de les Pallargues, aquest també en bon estat de conservació i que també el podrem visitar el seu interior, cal dir també que a la plaça del poble i trobarem un bareto a on fan uns bons esmorzars a bon preu. Seguim en direcció com si anéssim vers a Cervera, tot passant per el poblet d’Hostafrancs i a continuació el Castell de l’Aranyo a on i va néixer  l’escriptor Manuel de Pedrolo, creuem la carretera que va cap a Agramunt i ens trobem al davant el sumptuós Castells de Montcortès de la Segarra, mirant els seus grans murs i les quatre cases que hi quedant donen al conjunt un cert aire de melangia, el silenci sembla que envaeixi el lloc. Hem canviat de rumb i ara seguim cap el est, trobem algun que altre corriol, doncs  la ruta transcorre  principalment   per pistes en bastant bon estat. Creuem la carretera que va cap a Guissona i entrem en baixada al poblet de Prenyanosa, fins ara que ja hem arribat al mig dia a fet un dia força fresc, però ara el calor comença a fer-s’ha  notar, sort que a la sortida del poble i trobem una bona font, parcer que durant la ruta anirem trobant fonts a quasi tots els pobles per on passem.
Farem una petita marrada d’anada i tornada per anar a veurà el poble i castell de les Oluges al costat de l’antiga carretera nacional i on aprofitarem per fer un menjuc a la plaça al front del castell i acompanyats per l’únic esser viu que hem trobat, un gos, i be tambe els ocells.
Tornem en direcció a Prenyanosa tot deixant a ma dreta el Castell de Malgrat i ara ja si emprenem el tram final en direcció nord i de tornada tot passant per el Castellmeía i la seva petita ermita de la Mare de Deu de la Llet, anem fen els últims kilòmetres al davant nostre els Pirineus encara amb els cims nevats, passarem per l’últim poble de la ruta El Llor i ja ens queda ben poc per arribar a Guissona que ho farem en baixada, no sense abans anar a mirar el seu mirador.
Fa caloreta, és hora de dinar o fer la becaina i com en tot el recorregut no hem trobat en prou feines ningú, ara tot creuant l’últim carrer ens ha creuat un gat...i no era negre.


Ruta de 54 km, exceptes de dificultat i en un horari flexiu de unes 5 a 6 hores tot depenent de les visites als castells.
No faré propaganda però nosaltres ens vàrem allotjar al Hotel Cal Piteu i com diuen els castellans : “Bueno,Bonito i Barato”.



http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13327616


Castell de les Sitges


Castell de Florejacs


Castell de les Pallargues


Castell del Aranyó



Castell de Montfalcó de Segarra


font de Prenyanosa

Castell de les Oluges

castell de Malgrat

Castell de Castellmeià









0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada