Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 15 d’agost de 2016

ASTURIAS. Propostes de sortides.


PARC NACIONAL DE LOS PICOS DE EUROPA


No hi estarem gaires dies per aquest sector, però si la pluja i la boira ens deixant , farem algunes combinades de bici i caminar per aquestes muntanyes.
El punt de sortida o camp base, serà i sense dubtar, tan per preu, atenció, netedat, etc,etc,etc el “Càmping Naranjo de Bulnes” a Arenas de Cabrales. Per començar doncs i després d’estar uns dies de camí amb el cotxe, optem per fer una sortida curteta i per escalfar les cames la farem en bici i així tenir una perspectiva del lloc. Sortim doncs  del càmping cap Arenas, un cop aquí deixarem la carretera principal i agafarem una de menys transit i que va pujant cap el poble de Arangas, un cop aquí anirem per una tranquil·la carretera, tot passant per els bonics poblets com Rozagás,Ruenes,Arana...i de lluny i entre els núvols i les boires la silueta dels Picos. Anem seguit tranquil·lament per l’ondulada carretera, tot de tant en tan fen la paradeta per fer la xerrada amb la gent que per aquelles hores transita a peu. Arribem a l’últim poblet d’aquestes alçades, Alles, d’aquí la carretera fa una gran baixada cap a Niserias i d’aquí tan  sols ens queda seguir la carretera comarcal que segueix el riu Cares fins el Càmping, comença a plourà amb tingut sort, però dema farà un dia esplèndid de sol, aprofitarem per anar al Picu.

-          Han sigut 32km que si mes no han sigut per posar les cames en calent.









EL PICU URRIELLU o be EL NARANJO DE BULNES




Les prediccions son de tot el dia sol, anem doncs  a fer la ruta mes llarga, anem cap el “Picu”, per això ens dirigirem amb cotxe cap a Sotres, alguns diuen el poble mes alt d’Astúries, però abans d’arribari en una corba tancada i deixarem el cotxe, és una pista que puja cap a la collada de Pandebano a 1218m. Aqui a la alçada de 900 metres agafarem les bicis i seguirem per la pista, en pujada, és clar, però amb bon estat fins l’aparcament de cotxes que trobem abans del coll. Aquí podríem lligar les bicis i seguir a peu, però si ens escarrassem una mica (200 metres de desnivell) i pugem les bicis fins el coll, després per corriol de força bon pedalar podrem arribar fins el refugi de la Terenosa(1330m), així després al baixar agrairem tenir les bicis mes a prop. Aquí si que seguirem a peu fins la imponent cara oest del Picu i al costat de refugi J.Delgado de Ubeda a 1960m d’alçada. Aquí podrem informar-nos de les gran gestes realitzades des de principis del segle passat i que fins i tot  a  vegades ens consta imaginar ,  aquells intrèpids primers escaladors de la paret amb cordes de cànem  i espardenyes, inclòs el primer que i va pujar descalç, verdaderament gent amb molta força i coratge.
La tornada la farem per el mateix camí, tot fent una parada per recuperar forces al refugi a on i tenim les bicis.


-Total de la sortida uns 25km i 1200 metres de desnivell.



al fons el Collado de Pandébano


cami cap el Picu Urriellu


cara oest

refugi 

refugi de la Terenosa



EL CONGOST DE CARES

Un clàssic dels clàssics, però ja que hi som l·hem d' anar a fer. Poc es podien pensar els treballadors que varen forjar aquest camí a pic i pala i que va durar la obra 5 anys i 11 morts, per fer  una infraestructura hidroelèctrica; fos el camí de caire turístic mes trepitjat d’Espanya amb uns 155.000 caminants que varen travessar aquest congost l’any 2015, un reclam turístic per aquests zona i per tota la província de primer ordre.
L’inici doncs d’aquest camí totalment gratat a les parets del congost és al poblet de Poncebos, molt a prop de Arenas, caldrà però ser molt matiner, per varies qüestions, la primera el trobar aparcament, la segona la gentada i la tercera i s’hi ho feu a l’estiu la calor. També tenim varies maneres de fer aquest recorregut lineal de Poncebos a Cain (León), la que vàrem fer nosaltres anar i tornar per el mateix lloc (24km), si sou varis uns començar en un lloc i els altres en un altre i canviar les claus dels cotxes, l’altra és connectar amb les agencies de turisme de la zona i mirar els autobusos que fan la connexió i la ultima i mes agosarada i per no repetir, és a la tornada de Cain a cosa de 3km, creuar el riu per un pont, Puente Pando (300m), que al anar ens haurem  ja quedat en l'úbicació i pujarem per la Canal de la Raiz fins el Collado de la Cima(1400m) i Majaca de Amuesa per baixar seguidament al poble de Bulnes i finalment a Poncebos.










PARQUE DE UBIÑA LA MESA



DESFILADERO DE LAS XANAS




Començarem aquesta bonica i curta excursió de 2 hores d’anada i tornada una mica abans del pobla de Villanueva, deixarem la furgo al aparcament i àrea recreativa d’aquest congost, i a part bon lloc per després fer-hi pernoctació, hi ha font però quant nosaltres i vàrem ser no sortia aigua.
La millor hora a partir de les 18 hores, quant el sol no pica i la gentada ja no la trobarem per el camí. La sortida val la pena per veurà el camí excavat a la roca i després a prop del acabament per entrar dins el frondós bosc que segurament i si estem pendents i podrem trobar les Xanes o fades del bosc. Podem donar per acabada la ruta al poble de la Rebollana o a la ermita de Sant Antonio, també i tenim una opció circular que s’indica al començar, però cal mirar les hores de llum per poder-lo fer amb claror.
I be la gana ja esta feta doncs baixarem cap al aparcament i lloc de pernoctació que quant se’n va tota la gent és molt tranquil·la.


SENDA DEL OSO



Seguim per aquest sector i ens despertem a l’àrea recreativa de la ruta de Xana, el dia és frescot però clar, esmorzem i baixem cap el “Centro BTT Valles del Oso” a Tuñón, on comença la via verda de la “Senda del Oso”. En aquest centre i trobarem tot el necessari, lloguer de bicis, bar, dutxes i una bona informació de les rutes, clar que la mes concorreguda és la via verda i a mes i ha un servei de vehicles que et porta al punt de arribada i tant sols tens que fer la baixada.
També l’aparcament és un lloc a on moltes furgonetes i fan estada, però la veritat és millor el lloc de on venim nosaltres. Uns metres mes avall també i trobem un lloc molt bonic amb font i lloc de pique-nique, però ens varen dir que allà si que no s`hi podia pernoctar, cosa que l’endemà i vàrem veurà alguna furgo.
Cosa primordial i essencial, començar la ruta ben d’hora, encara que a l’estiu inclòs i fa rascota, ens estalviarem després la gentada.
La Senda te dues ramificacions, començant les dues juntes per el costat del riu Turbia, passant per bonics pobles com Villanueva i Proaza, un cop passat el congost de Peñas Juntas (“que lugar más horriblement bello” Isabel II) arribarem a Caranga, aquí una ruta va cap el embassament de Valldemunio i Barzana, tot seguin el riu Quiros i l’altre va cap Entrago tot seguin el riu Taverga i el congost de Valdecerezales, nosaltres seguirem aquest.
La ruta va seguin per el congost per un seguit de túnels il·luminats, el paisatge a banda i banda del congost son impressionants, les parets calcaries a tocar i la immensitat dels boscos ens portaran fins Entrago. Un cop aquí la majoria de gent o començant la baixada perquè els han portar en furgonetes, o els demes donant la volta i cap avall que fa baixada, però la ruta continua cap a la Cueva Huerta, això comportara 8,5 kilòmetres de mes i aquí la cosa comença a canviar doncs i trobarem mes rampes, a mes en prou feines i trobarem a ningú.
La part mes dura seran els últims 2km, doncs son per un camí no apta per fer-lo en bici, molt dret, les pedrotes i el fang relliscós encara complica mes la cosa, podem doncs optar per dues coses, la primera lligar-les en un pont de fusta abans de començar la cosa durilla i l’altre carretejar-les, contant que la baixada també és força delicada.
Be arribem de una manera o un altre a la gran cavitat, segona d’Astúries, a la qual si volem entrar tindrem que fer una reserva via telèfon. En fi, cal recular i tornar per on hem vingut, ara si que un cop a Entrago no tindrem cap mes pujada.

Total de la ruta 60km.

I ara si parlem del Os, ja que som a la seva Senda. On son els ossos? Doncs el ossos estan entre Villanueva i Proaza, però els trobarem en “oseras”, es a dir, tancats i barrats, així és com trobem aquest pobres plantígrads tan perseguits aquí com als Pirineus.
Un reclam turístic? Segons diuen no els poden deixar anar perquè han estat en contacte amb humans, (?). La Senda i passa per el mig, nosaltres i passem de bon mati no hi ha ningú i els sentim i els veiem, en el fons ens fan una mica de pena, tan sols ni els hi tirem una foto. A la tornada una munió de gent esta allà mirant i esperant veurà captius als ossos. Passem de llarg una mica amb el cord una mica encongit. La única manera que els veuran serà quant arribi la furgoneta al mig dia per donar-los l’àpat, segurament serà la hora de mes afluència.
Arribem al Centre BTT i el primer que fem és anar a la dutxa doncs fa una calor de mil dimonis.
I per acabar una jornada tan intensa que millor que anar a fer un bon menjuc a Proaza tot passat la benzinera i a prop del centre de interpretació del Os, parcer una mica minso,  podrem fer un bon bocata al Bar el Manantial, bon tracte i bon preu, i el bocata potser en tindreu per dos dies.











LAGO DEL VALLE - SOMIEDO en BTT


Sortim del càmping “La Pomarada” de Pola de Somiedo, tranquil, tracte molt cordial del recepcionista a mes molt entès de tota la zona i el que importa, econòmic.
La pujada fins el poble del Valle del Lago la farem per una carretera en una constant pujada que ens faran passar dels 700 metres de desnivell als 1200, és a dir que de bon mati comencem a suar els xoriços de la nit anterior.
Un cop arribats al altiu poblet, trobarem primer un càmping, una mica mes endavant girem per un carreró que ens portarà a creuar el riu, ara anirem per el marge esquerra del riu del Valle, anirem seguin fins trobar una pista amb indicacions de PR, aquí començarem el tros mes dur de la pujada, amb una rampa d’aquelles “mataxulus”, en un moment donat la pista fa un revolt i nosaltres seguim les indicacions de PR, per corriol en terrenys mes tècnic però no tan pujador, fins els metres finals abans del llac que si que tindrem que baixar de la bici. Ja som al Lago del Valle ara anirem a buscar l’altre punta del llac on hi ha unes cabanes , per un corriol  fins trobar una pista que en una potent i llarga baixada ens dura de nou a Valle del Lago per l’altre vessant per la que hem pujat. I carretera i manta que ara si xalarem de la bona baixada que abans tan hem suat.

-Ruta de 28km i 900 m de desnivell.

-Variant una mica mes llarga:

Del Lago del Valle agafar un corriol PR a mitja vessant de uns 3km, tots a peu fins trobar la Vega Cerveiriz, aquí anem seguin per una pista entre uns prats fins anar a buscar primer un petit collet i després un altre (cabana al costat) i els llacs de Saliencia, baixada rapida per pista i ens trobarem al Alto de la Farrapona(1701m) frontera amb León. D’aquí si, baixada per carretera cap a Saliencia (bon lloc per fer un menjuc al alberg del poble, bocates enormes!!) i d’aquí cap Endriga,Villarin,Vergos , tot seguin sempre el riu Saliencia, fins trobar la carretera que en 2km ens portarà a Pola de Somiedo. (45km i 1100 de desnivell).












Ens acomiadem del Valle de Somiedo, les boires i la pluja donen pas als dies que hem tingut, ben calorosos d’aquest primers dies d’agost, el paisatge canvia, és diferent mes enigmàtic potser, la fresca inclòs la fredor ens fan mig endormiscar, ens acomiadem dels boscos espessos i els rierols clars, pugem vers el Puerto de Somiedo, el vent fred bufa en força, deixem aquest ultims dies del Principat d’Asturies, els vigilants del paradís, entrem cap a terres de León i el primer que podem fer i sense dubtar és parar a comprar uns bons xoriços d’aquells que tan agraden picantorros.


Fotos del Valle de Pigüeña i les brañas de la Pomacal.













S

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada