LLANÇÀ - COTLLIURE
60 km. 1500 de desnivell
Justament el dia que tenim que començar a fer la travessa
tenim una forta llevantada que durarà fins la tarda, això fa que tinguem que canviar
de plans i tenir que escurçar la ruta, eliminant la primera part. Com és diu
deixarem algú per tornar-hi un altre cop.
Arribem cap a mitja tarda a Llança, els carrers son buits ja
no hi ha aquell tràfec de l’estiu, els carrers plens de bassiots d’aigua
demostren l’aiguat que fa unes hores a caigut per aquí. Anem cap el hotel La
Goleta, amb el seu regust mariner i tranquil al costat del port, sembla però que
estiguem a França doncs tots els hostes son d’aquesta nacionalitat. Deixem les bicis i les bosses i anem a la recerca de una pizzeria per fer
passar la gana. Un cop estomacs plens anem cap a la costa, una bona passejada
entre les barques, la remor de les ones que espeteguen en els dics, olor de
mar, això fa que pensem en la ruta que aquest cop serà diferent a d’altres que
ja hem fet cada any per aquestes dates, una ruta marinera en btt, “El Camí de la Llum”.
Un cop ben esmorzats, carregem les bosses a les bicis, ara d’això
en diuen “bicipacking” i comencem la ruta per la platja de Llançà, cap en nord,
seguint la costa, per corriols entre pins, a on cada metre el paisatge se’ns
obre a nous horitzons de mar, cales i caletes entre un sol tènue, punta St. Jordi, punta Canyelles, punta del Falcó
tot direcció cap a Colera, suposem que tots aquest indrets a l’estiu estan a
petar, però avui no, avui anem totalment sols, sentint els crits de les
gavines. Entrem a Colera que sembla un poble fantasma, creuem els carrers
solitaris i comencem enfilar tot de dret per anar a trobar la carretera que va
a Portbou, la creuem i anem a buscar la antiga nacional, que ja no passa ni un
cotxa i comencem a enfilar-nos. De mica en mica el poble ens queda mes avall,
veiem les seves costes agrestes on hi piquen les onades, el sol va escalfant, arribem
a dalt del coll i al fons veiem Portbou, la seva gran estació de tren, deixem
la carretera i prenem una bona pista que va faldejant per sota les ultimes
muntanyes de les Alberes que ja moren al mar. La pista és ombrívola i amb força
frescor, rodejats de boscos d’alzines seguim plàcidament, per agafar una pista
en baixada que ja teníem ganes direcció a Portbou, la seguim fins arribar a la
fondalada amb un torrent que avui i baixa aigua, però la xalada ens durarà poc,
comencem la primera pujada forta del dia que ens portarà a fer uns 400 metres
de desnivell per situar-nos a un coll en el que ja apareix la vila de Cervere, comencem
de nou una bona baixada per pista en bon estat tot mirant el mar, aquí les
muntanyes varen ser fortament castigades per antics focs forestals, inclòs hi
varen haver víctimes de bombers. Entrem a la vila on hi trobem una bona alzina
amb un pou d’aigua i on farem un petit menjuc, doncs ara ens vindrà una bona
pujada de 10 kilòmetres.
Sortim per terrenys de vinyes, les vinyes de les costes del Rosselló,
terrenys esculpits a la muntanya, olors de fonoll i farigola, els camins sembla
que els hagin netejat, però aquí tenim el problema del final de la ruta, els trossos
d’esbarzer tallats i esmicolats estan per el camí i ens comencen a passar
factura a les cobertes de les bicis, comencem doncs el periple de les punxades.
Anem pujant per carretereta asfaltada entre vinyes i petites
industries productores de vi, l’aire és flaira l’olor del vi. La pista és converteix
en terra, però va pujant molt lentament, al fons el mar, arribem a a una
fortificació “La Gallina” parlem amb la gent que hi esta treballant, en no
sabem el que verdaderament. Seguim els últims
metres de la pujada fins trobar una carretera, la seguim uns metres en baixada
per agafar un altra pista, que va vorejant una muntanya amb una torra a dalt
que és força visitada, ja sembla que estiguem a la baixada final doncs al fons
veiem Colera, el destí d’avui, però encara no tocarà, ara prenem un corriol que
va vorejant la muntanya, el corriol també sembla que l’hagin netejat cosa que
ens torna a portar al drama de les punxades, això fa que de passar a ja ser-hi
a el probable tenir que treure els frontals. El corriol s’acaba en un coll que
arriben els cotxes, tirem cap avall, però encara no tocarà arribar el poble,
encara ens falten remuntar uns quants metres mes, per ara si veurem la ultima
baixada per entrar al encantador poblet de Cotlliure.
Tenim l’hotel al centre del poble (Els Templers), això ens
permet després de sopar anar a fer un tomb per la petita ermita que ja tocant
el mar.
 |
| Llança |
 |
| a sota Colera |
 |
| Portbou |
 |
| Cervere |
 |
| Port Vendres |
 |
| el turo mes alt és la ultima pujada |
 |
| Fortificació de Gallinas |
 |
| Cotlliure |
COTLLIURE - FIGUERES
80km. 850 desnivell
El dia s’aixeca rúfol i fa una mica de plugim, que estrany
això que deien en la predicció que faria sol. Sortim del poble i anem en
direcció a Argelès-sur-Mer, per això prenem el circuit BTT que va per la costa
per una reserva natural( nº6). Arribem a Argelès en uns 5 km i travessem el poble per
anar a buscar la via verda que va cap a Le Voló. 20 km que farem en una hora a
tota velocitat, a la dreta tenim el massís de les Alberes, al davant el Canigó,
quins records!! De fa ben pocs dies. Anem seguint en pla per entre boscos de pins,
vinyes, colors de mediterrani, i el vent
de cara fins El Voló, ara seguirem les indicacions de a la Jonquera i la ruta”
8 de Eurovelo”, tot molt ben indicat, encara anem seguint per pistes agradables
fins que s’acosta la hora de la veritat, així que trobem la ruta Pirinexus, que
aquest any és el tercer cop que fem servir una part de la ruta, la cosa és comença a enfilar de nou 10 km que
tenim al davant, els primers 4, potser son els que pujant forts, però al ser
amb una carretereta força agradable és fan força be, la resta ja no picant tant
i és fan mes agradables per entre bosc d’alzines sureres. Al lluny podem veurà
el tragit de camions cap a la frontera,
el paisatge frondós de les muntanyes i el total i absolut silenci, sembla però
que nosaltres estiguem en un altre mon. Arribem al coll de Panissars (340m),
sembla qui sap que per la alçada tan modesta, al costat tenim la fortalesa que
tantes vegades amb vist creuant la frontera. Però ara ens toca baixada per bona
pista cap al següent destí: La Jonquera, però ull al assumpta!! Que entre mig
de la baixada i trobem dues rampes que piquen del 17 al 23%, és a dir, no tot
serà regalat. Arribem a la Jonquera poble i fem parada a una bona pastisseria del
carrer principal.
Un cop carregades les piles deixem les ultimes cases i
encarem el que serà la ultima pujada del recorregut, cap el ex-càmping que és
va cremar totalment fa uns anys en un gran incendi que hi va haver en el Alt Empordà,
estem doncs dins el Paratge Natural de les Alberes. El bosc d’alzines sembla haver-se recuperat
dels estralls del foc, la pista transcorre en suau baixada cap a Capmany, passarem
per els tres estanys, farem servir una
part de la Ruta de Suro, creuarem vells vestigis de colonitzacions prehistòriques,
tan importants en aquesta zona.
Seguirem cap a Peralada, el Pirinexus segueix cap a Castelló
d’Empúries, però nosaltres el deixarem per agafar la ultima direcció cap a
Figueres entre caps i camins entre canyes, plens de basses d’aigua de les
ultimes pluges, i així suaument entrem a la ciutat per anar a buscar l’estació
de trens, per tornar cap a casa.
Comentaris de la ruta:
Transport trens de Mataró cap a Portbou, parant a Llança.
Això dies laborables, en dies festius tindrem que baixar per fer transbord a Maçanet
Massanes. Figueres a Mataró igual.
Època ideal: primavera i tardor, oblidar de fer-la amb
vents de tramuntana.
Atenció si plou doncs passem per molts de torrents inundables.
Fons poques però passem per pobles.
Nosaltres vàrem punxar un total de 8 vegades, cal pensar en això.
Vàrem ser els “bicipackings”: Regi, Artur, j.j Padnon i jo.
 |
| al fons el Canigó |
 |
| coll de Panissars |
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada