Els amics d’Esquí Montseny, grans descobridors de rutes de
les nostres contrades ens envien informació recent del sector del Puigmal i en
concret del Collet de les Barraques, s’hi pot accedir en cotxe i neu continua
fins el Collet. Fa molts any havíem intentat accedir al Puigmal per aquesta
zona però el fort vent ens va fer desistir, doncs potser seria l’hora de tornar
a provar aquest lloc on poques vegades i tenim neu.
A mesura que anem pujant amb els cotxes per la pista
asfaltada que va cap el refugi del Corral Blanc, anem deixat la boira a baix i
quant per fi tenim el cel ben seré, l’espectacle és del tot fascinant, un mar
de boira per tot arreu i per d’amunt un bon sol.
Comencem a enfilar amb els esquís als peus per la pista ben
innivada a traves del bosc fins arribar a la Serra de la Vaquerissa, deixem els
últims arbres i seguim per la carena, la neu en aquelles hores ben endurida,
arribem al Pas dels Lladres i seguim la carena fins la Tossa del mateix nom. Aquí
ja veiem clar el que tenim que fer, treure pells i fer el primer descens del
dia, baixada cap a la Coma de Fontseca, el sol a estat tocant la pala de
sortida i encara que sigui prou dreta, la neu esta cremeta de la bona, la
baixada és espectacular tant que no podem parar i seguirem per el tub que fa el
Riu de les Closes amb la mateixa tònica orgasmica.
Parem a la cota quasi 1900 a prop de la font de l’Home Mort.
Fa caloreta i aprofitem per fer una menjuc,
doncs ara tornarem a remuntar la valleta per anar cap el Coll de les Clotxes,
quasi a tocar el Puigmal, bona pujada amb bona caloreta. Un cop al coll seguim
la carena fins de nou a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem pells i encarem
la pala, que aquest mati estava dureta i ara ja esta prou crema per baixar cap
el Rec de Mantell a la Vallcebollera, bona baixada de nou fins la cota 2100 a
on prenem una pista tot posant de nou pells, per anar a buscar un bosc ja de
pujada, que de mica en mica ens portarà a la carena i llarga pujada en un
terreny que sembla un desert blanc cap a la Serra del Gorrablanc, anem seguit
fins el Puig de Dòrria, ja va caient la tarda i les cames comencen a fer
figota, l’aire va sent mes fresc, doncs be cap avall per la Serra Vaquerissa,
per on hem pujat al mati, però ai las!!!, per un moment ens parem tots i veiem
a la nostra dreta una pala que hi ha estat tocant el solet tot el dia i ara
esta mes que crema, esta pastisset de nata, ens mirem les cares i que coi, no
podem deixar el pastis sense provar, vinga a xalar de nou!!! I quina baixada,
renoi!!! Estem a la Coma de les Planès, el sol en els seus últims ratxós de
tarda, però potser de les tres, la millor, hem tirat avall fins que tot mirant
el gps, enllacem amb la ruta dels d’Esquí Montseny, ells diuen que ara toca “esqui
senglar” i nosaltres ho constatem, però la baixada ha estat tant genial que la
veritat ha valgut totalment la pena. Arribem al cotxe trinxats però satisfets d’aquesta
gran jornada totalment inoblidable, d’aquelles que poques vegades és poden fer,
això si ja truquem al Petit Bar de Ribes, perquè ens preparin uns bons
entrepans calents i una bona dosis de cerveses que be ens ho hem guanyat.
Una sortida del cicle de sortides del GMA (canviada de
dates) amb una colla de folls: Txubi, Eladio, el Noi del Montseny, Regi, Artur, J.j Padnon, el Presi i jo mateix
i al final han sortit uns 2100 metres de desnivell i 25km.
 |
| primera baixada cap a la Jaça del Ginestar i Font de l'Home Mort |
 |
| pujada cap el Coll de les Clotxes |
 |
| segona baixada cap a Vallcebollera |
 |
| pujada cap a la Serra de Gorrablanc |
 |
| grandes |
 |
| tercera baixada cap a la Coma de Planès |
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada