Vinyes verdes
vora el mar
Verdes a punta de
dia
Verd suau cap al
tard
Feu-nos sempre
companyia
Vinyes verdes
vora el mar!
Josep M. De
Segarra.
Que n’és de maco
i diferent el Maresme Tropical, si la setmana passada vàrem anar cap als boscos
del Montnegre, avui anirem cap al vessant mes de solei, terra de vinyes,
terra de bons vins, camins de sauló, boscos de pins, olor de fonoll i romaní,
i sempre ben a prop i amb la mirada posada al blau del mar.
Potser no era el
moment més idoni per la ruta, sense dubte la primavera i la tardor quan els ceps
tenen les seves fulles acolorides, és més espectacular, a més avui fa un dia
mig ennuvolat, ja molt típic en aquestes èpoques d’hivern.... Coses d’estar en
el tròpic, però tenim els colors blancs dels ametllers, inclòs en algunes
raconades sembla que hagi nevat, i el groc de les mimoses, sempre tindrem doncs
un que, per gaudir d’aquesta terra.
Bona colleta del
Sorreig, per fer la ruta, sortim de Mataró cap al camí del Mig, direcció Cabrils,
aquí ja deixem les planes de cultius del Maresme i comencem a enfilar cap al
Parc de la Serra Marina, per al Camí de la Carena. Anirem fent en direcció a l’Ermita
de Sant Mateu, però no arribarem, baixarem cap en direcció Premià, per tornar a
fer una bona remuntada fins que trobem el Meridià Verd, aquí comença la primera
baixada del dia, forta i pronunciada, al fons la metròpoli.
Entrem a Teià i
ara de nou entre els carrerons comencem a pujar, però recoi!!!, quina
pujada!!! Més d'un 20%, la cosa fa feredat, inclòs surt una iaia a donar-nos ànims,
diu que ens falta poc, però recoi!! Anem ja pujant més tranquils i anem a
buscar un camí “Entre Vinyes”, molt agradable i bonicot amb bones vistes a mar
i muntanya, fins a arribar al Camí de la Cornisa. Però aquí començarà la segona
part de la “puja que pujaràs”, travessem la carretera de Granollers a Masnou, som
al Coll de Font de Cera, passem la carretera i ara si, una rampa del 23%,
brutal!!!, i a continuació sense tant de sofriment, seguim pujant, estem a la frontera del Vallès Oriental, per aquí i
tenim molta gentada, molta elèctrica i molta penya xunga. Nosaltres al tema,
que toca baixar que ganes ja en tenim, bona baixada sembla que anem directes al
mar. Arribem a prop de Tiana, remuntarem
una mica i seguirem el Torrent de Montcerdà, deixant el poble a la dreta, passem
per l’Ermita de l’Alegria i a buscar el Camí del Mig cap Alella. Anem un tros per
la ruta del vi, pujades i baixades fins a quasi Premia. I ara si ja veiem
Montcabrer, ja quasi i som!, seguim per al Camí del Mig, creuem Vilassar, l’Espinale,
a tope de penya, sembla que ja no tinguem el virus!! I res ja som de nou a
Mataró.
Una gran ruta,
uns grans paisatges adobats de vinyes i mar i si al final solet, i una bona
colla d’amics: Txubi, Manu, Eladi, J.j Padnon, Artur, el noi de Camprodon el Salme,
gràcies per cert per confeccionar aquesta bona ruta i jo mateix.
Total 55 km (Comptaquilòmetres bici) i 1300 m desnivell positiu.
PD final, a tenir en compte en passar per Premià, vàrem fer alguns carrers en contra sentits, perdo!
Teià
Tiana
Ermita de l'Alegria
ruta dels vins d'Alella
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada