La nit ha sigut molt freda, ha costat l'ho seu sortir dels sacs, però un cop el foc fet i l'esmorzar a punt tot comença a canviar a poc a poc.
El Presi sempre ens té a punt, com cada any, una bonica sortida per als seus territoris, una sortida per fer-la tot corrent, sempre la prepara per a la tardor per gaudir dels boscos en la seva esplendor de llums i colors.
El dia s'aixeca molt clar i fred, però no tardem a entrar en calor, potser hauríem d'haver deixat roba a la casa i no haver menjat tantes castanyes, això últim ho paga el nostre estómac. Corre per aquests boscos és anar a gaudir de tot el paisatge que ens envolta, muntanyes de prop i de més lluny i boscos humits, les sabatilles plenes de fang, merdes de vaca i fulles fan tot un conglomerat. Els bassiots estan gelats, al fons el Pirineu amb una mica de neu, correm, però placidament a un ritma com el de les fulles que van caien a poc a poc, inclòs l'Anna, la campiona de la Burriac Extrem avui esta com endormiscada, potser millor per nosaltres, que no fem tant el penolis.
Una bonica ruta, plena de racons i sense compartir amb ningú més, boscos de tardor, vermells, grocs i algun que altre cabirol espantat. Potser sí que això és el que verdaderament busquem quan sortim a estirar les cames. Gracies Lo Presi, una ruta meravellosa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada