"El dia de vent, posa't arrecerat i estaràs calent"
"Pel desembre el fred i el vent fant tremolar el més valent"
"Vent que es queda a sopar, s'alçarà per esmorzar".
Déu-n'hi-do el començament de temporada!, neu i més neu, això si acompanyada de fortes ventades que fan que els boscos i els torrents estiguin ben ufanosos, però carenes i cims ben pelats, com és l'escenari que tenim ara per ara a la Cerdanya.
Ens trobem una petita colla del Sorreig amb bones ganes de fer coses, però renoi el vent bufa vent fort a alçades i cotes mitges, optem doncs per buscar itinerari protegit i anar a buscar el "pow-pow", que en definitiva és el que hem vingut a buscar.
De moment ja veiem que la pista Olímpica esta tancada perquè la connexió en Masella no funciona, doncs ja està, el nostre primer objectiu. Anirem a buscar l'itinerari de la Tosa que va per al bosc cobert de neu i anem a buscar la pista Olímpica per fer-hi una bona trinxada. Un èxitas!!, decidim tornar-hi, tornem a pujar però aquest cop abans de pujar per on havíem fet abans, prenem un desviament per creuar un rierol per un pontet de fusta, seguirem per bosc per tornar a trobar la pista que havíem pujat abans, però la deixem a l'esquerra per seguir pujant per dins de bosc per un bonic corriol. Un cop aconseguim les pistes de Masella, anem a buscar un "secretiu" de pow que està situat per sota el turó de l'antena. Segona baixada i bona xalada per neu pow. Posem pells per remuntar cap a l'encreuament de les 2 Estacions ( que està tancat) i de nou i per segona baixada per l'Olímpica, que està una mica més trillada.
Tornem a ser a baix a la Volta de la Muntanya Sagrada, posem de nou pells, al davant tenim una petita pista, un pel més avall com a referència una cabana d'indis, pugem per la pista, al costa de les pilones del telecadira i a uns pocs metres entrem a un corriol que per dins d'un bonic bosc ens portarà a una constant i dura pujada cap al Cap de Comella. Quin bosc més bonic i curull de neu, sentim el vent, però nosaltres ni el notem. Ja som a mitja tarda, per avui sembla que hem complert les expectatives, pells fora i cap avall per pistes fent l'última de la tarda.
De vegades sols fer uns bons puges i baixes per anar a buscar raconets de bona neu, ja t'omplen com anar a fer desnivell o cims, a més si la meteo no acompanya inclús ve de gust. I amb tanta ximpleria de pujar i baixar quasi ens han sortit 1300 metres de desnivell, no està malament per un dia com el d'avui.
Ens acomiadem dels col·legues i nosaltres anem a parar la furgo que la tarda va caient, quin bon regust avui, de fons sona música de "Ye Vagabons", la tarda va caient i fot un vent que pela.
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada