Fa poca estona que la pluja ha deixat un cel blau esquitxat per núvols blancs i grisos, el sol encara no escalfa, el que és normal en aquesta sabana catalana de l'Urgell i que toca una mica amb les Garrigues. La recorrerem amb les bicis aquest matí de primavera, a on els camps estan ben tenyits de colors: vermells, grocs, blancs, blaus i se'ns dubta els grans espais de conreus de cereals, vinyes, ametllers i oliveres.
Sortirem per fer la ruta de Bellpuig i ja ens endinsarem a l'àrea protegida de Belianes - Preixana, tot passant per bonics pobles que van apareixent a la llunyania. Per als seus carrers adormits i silenciosos, tan sols el lleuger brunzit de les ales de les orenetes en passar per sobre nostre, serà l'única sensació de petit soroll.
Potser això, el silenci, serà la constant d'aquesta petita ruta, un petit recorregut d'unes quantes hores que ens portarà quasi a una meditació mentre anem pedalant.
Terra de secà, de murs de pedra seca, petites cabanes oblidades mig tapades per grans figueres, les seves velles parets seran aprofitades per fer-hi nius, per una munió d'ocells tant diürns com nocturns.
I si, segurament no hi trobareu a ningú, a part de la gran varietat d'ocells, sobretot en primavera i tardor...o potser sí que trobareu, aquells animalons amb dues orelles ben llargues que corrent i salten tot passant per davant vostra.
https://ca.wikiloc.com/rutes-gravel-bike/ruta-circular-per-lestepa-de-belianes-i-preixana-171440115
Guardem les bicis a la furgo i deixem l'Urgell per anar cap al Priorat, tot seguint els paisatges del “silenci”, anem doncs cap a la "Vall del Silenci" al Montsant.
Aquest cop deixarem les bicis en repòs, al tranquil i bonic càmping d'Ulldemolins (molt bona recepció). La ruta que farem serà la de "Les Ermites " per l'extraordinari Congost de Fraguerau, que ens ha deixat bocabadats. El cotxe el podeu deixar al costat de l'ermita de Sant Antoni ( hi ha un refugi de muntanya que per 3 €, també podeu pernoctar amb la furgo). La ruta no té pèrdua.
Una bona opció, si no està la cosa humida o amb ganes de ploure (com el nostre cas) és fer la ruta circular pels Ventadors, una de les sortides que segons els itineraris del Parc, és una de les més vistoses, però també de més dificultat)
Un cop acabada la ruta, val la pena visitar l'ermita de Santa Magdalena que tenim a tocar. I si, el dia que hi vàrem ser estàvem pràcticament sols i podíem ben bé copsar el silenci d'aquest congost.... bé del tot del tot no gaire, doncs les pluges dels darrers dies han fet que surti aigua de per tot arreu i es veu que les granotes i els gripaus estan tant contents que no parent de raucar, que hi farem!
Gràcies per compartir Xevi. Que xulo tot plegat!
ResponElimina