https://www.desnivel.com/excursionismo/ruta-gorbeia-bira-el-corazon-de-euskadi-sobre-ruedas/
Una colleta anem cap al Parc Natural del Gorbeia, punt de referència del muntanyisme basc, per fer una circular al seu massís que es troba entre Bizcaia i Araba, sent el seu punt més elevat de 1.418 metres, un massís envoltat de prats i frondosos boscos, rieres i rierols que per uns moments ens pensarem que estem per les terres de Bolson Tancat del Hobbit. Però per aquests boscos plens de mitologies haurem d'anar ben a la guait, perquè són molts els personatges que habiten per aquests indrets ben humits i s'haurà d'anar molt amb compte de no destorbar-los: Basajun, el senyor del bosc, Lamias, ser mitològic amb peus d'ànec i llargues grenyes, Zenzegorri, el toro que treu foc per al nas, Mari la deessa de les forces de la naturalesa, caldrà doncs anar per aquests boscos amb silenci per no destorbar a ningú.
IBARRA - LEGUTIO.- 51 km - 1.400 metres de desnivell.
https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/gorbeia-bira-bike-1a-etapa-ibarra-menhir-de-kurtzegan-kolometa-alto-de-aiurdin-embalse-de-urrunaga-223067908
Hem llogat una casa al poblet de Legutio i aquí farem el Camp Base. El primer dia anirem d'aquí cap al poblet d'Ibarra, en concret a l'ermita de Sant Roque de Baseliza per deixar la furgoneta. Ibarra està a uns 200 metres i la primera pujada serà llarga, molt llarga, primer al Coll de Ulitzar a uns 700 metres i d'aquí deixem el bosc i ja veiem la llarga recta plena de pedretes, que ens portarà cap al Menhir de Kurtzegan. No acaba aquí la pujada, haurem d'anar seguint, cap al Cim de Kolometa i el de Beluzaran, en resum una pujadota llarga i esgotadora, però amb unes vistes impressionants de tot el Massís de Gorbeia i molt més en lla.
Ens tornem a endinsar en el bosc, per un camí molt bonic que anirem seguint força estona, fins a arribar a una forta baixada d'aquelles: ui, ui, ui!!, fins a arribar al Centre d'Interpretació de Parketxe, a on omplim cantimplores i mengem una mica. Ara el terreny no serà tan complicat, però sempre en pujadetes i baixadetes fins al poble de Sarria, d'aquí després d'una pujada, anirem a buscar el corriol que va d'Aiudin fins a Zaitegi, amb una bona i llarga baixadeta corriolera.
Pobla darrere poble ens acostem a Legutio, passarem per Ondategui, Gopegui, Etxagueu, Elosu, bonics i tranquils pobles que en aquestes hores no hi veiem a ningú, ja que segurament tothom està dinant, menys nosaltres.
Arribem a l'embassament, ja som al destí.
Com catalogar la dificultat de l'etapa?, serà bastant complicat, per alguns serà moderada, per altres difícil, això segurament serà definit per l'experiència de cadascun.
Sortint d'Ibarra
Aresketa, aquí ja comença la molt llarga pujada
Coll de Ulitzar, i la llarga i tortuosa pista cap al Menhir de Kurtzegan
última rampa
llarg corriol d'Aiurdin a Zaitegi
per aquesta zona ja comença a fer-se notar la caloreta
Legutio
LEGUTIO - IBARRA. 42 km, 900 metres de desnivell.
Avui jornada complicada, sobretot per la meteorologia, totes les prediccions que hem anat mirant, donant plugims durant tot el dia, provarem doncs anar a recuperar la furgo al poble d'Ibarra i acabar el cercle de la ruta al Gorbeia.
Ja sortim, amb plugim i amb fresca (14 graus) i estem a ple juliol!!!, la primera part del recorregut cap el poblet d'Otxondio es desenvolupa per uns boscos encantats, arbres molt alts plens de molsa, ple de rierols que haurem de passar per uns pontets de fusta, tot entre la boira i la humitat, verdaderament sembla com un conte de fades.
Del poble anirem a buscar corriols i pista, cap al Port de Barazar, que quasi no es veu de la boira que hi ha. Continuem per una bona pista cap al humectal de Saldropo, amb l'Àrea Recreativa, a on anem a buscar un resguard perquè ja comença a ploure amb ganes.
Plou, però hem de continuar, seguim per anar a buscar una llarga baixada que ens portarà a una pista asfaltada (km 24 de la ruta), tenim a l'esquerra una masia, aquí comença l'horma (el mur)!!!, que podem dir: bestial!!!!, seran 1,5 km, d'una pista encimentada, que per postres està regalimant aigua i que patina l'ho seu, amb uns pendents tan exagerats que fan por!!!, no hi ha un moment de respir, pujar-ho tot de dalt a baix sobre la bici, crec que molt pocs estan capacitats per aquesta proesa, una verdadera barbaritat!!!(la pujada de Purito d'Andorra amb això és merda pixada)
Arribem a on s'acaba l'extrema pujada, ja en pista de terra, més morts que vius, entra suats i mullats, estem que fem pena.
Ja som a dalt, però per abans de començar la verdadera baixada, haurem de fer uns 6 km de puja-i-baixes, entre boscos emboirats i regalimant d'aigua, com nosaltres.
Comencem la baixada, per sort no està encimentada i ens evitem les relliscades, estem tan mullats i fa tant de fred que les mans ni les notem. Arribem a un llogarret que es diu Altagorla, a on comença la part encimentada, però ja estem quasi al final arribant al poble de Gallartu, a on en baixada i per carretera arribem mullats i congelats a l'ermita d'Ibarra, a on ens espera la furgoneta, amb roba de recanvi, i sí, és estiu, però posem la calefacció.
Ruta que la considerem moderada, però el pas de "l'horma" la fa molt difícil.
Otxondio
Àrea Recreativa de Saldropo
Kiko, Regi, D.j Rafi, Artur i el Noi del Montseny
I sí, la veritat sigui dita, en alguns moments en què et paraves i et quedaves sol entre les boires del bosc, potser sí que notaves, com unes presències.... fades?, ser mitològics?, o simplement la deessa de les forces de la naturalesa, la Mari, que mig amagada es mofa de nosaltres amb tota la pluja que ens cau a sobre.
A
A
A2
4242
