Finals de maig i esquiar a Boi - Taüll?, doncs si!!, normalment els finals de temporada sempre es pensa en: Aneto- Maladetes - Neuvielle, doncs per mi aquesta temporada la tanco en un lloc molt especial a: Boi - Taüll. Acompanyat d'una colla de trepes, que hem anat fent sortides durant tota la temporada, una temporada, tot sigui dit, que la vàrem començar força malament; al sector Oriental i que va acabar en un mes de març, on varen caure unes nevades força importants, el que fa, que aquest final de temporada puguem anar a esquiar en llocs a on fa molts anys, que per aquestes dates fos impossible en quasi tot el Pirineu i justejant els cims dels 3000.
Per la Vall de Boi, es respira tranquil·litat, amb prou feines ja ningú, i aparcats a les pistes som nosaltres i un xicot que està pujant al Cerví de Durro i les marmotes que ja notant el bon temps i corren amunt i avall, tot pensant que d'on han sortit aquesta colla.
Quinze minuts i ja posem pells, per al sector de les pistes es veu força be, com ja he dit per l'època que estem.
Fem els primers metres de desnivell tot anant cap al Port d'Erta i el Balcó de Cerví (2520 m), hem sortit tard perquè ahir i va haver-hi festa d'aniversaris varis i la veritat la neu està encara força dureta, un cop aquí veiem que per baixar a la Vall de Manyanet la cosa està molt malament, el sol n'ha fet de les seves. Però veiem al fons el Puig Falcó (2751 m) que esta força bé.
Baixem de nou fins a baix de tot, amb neu que encara no ha transformat, i tornem a pujar, estem al migdia, i la neu encara esta força dureta.
Arribem al cim i res treure pells i última baixada, ara sí amb neu crema - cremeta de la bona, per fer les delícies del personal.
Aprofitem l'última llengua de neu, com sempre en aquesta època les botes plenes de fang i alguna resta de tifa seca, és el que hi ha!!, ha estat una bona jornada, bons companys, molt de riure i més sols que els mussols.
Total de la festa: 12 km i 1200 metres de desnivell+.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada