https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/una-volta-per-la-vall-de-ribes-en-btt-220886193
La teníem pendent de quasi fa un any, la vàrem deixar a mitges, ja que una inoportuna caiguda de l'amiga Su, va fer que no acabéssim la ruta.
Tornem a ser el mateixos, a excepció de l'Anicet, que bé de nou i substitueix a la Su que avui té gresca a la nit.
Avui és un dia d'aquells que agrada pedalar, ahir va ploure tota la tarda i tot està ben xop, a més, acostumats al tròpic del Maresme, aquí es respira frescor, el que agraïm moltíssim.
Bé, la primera part de la ruta ja la coneixem de l'altre cop fins a Pardines, pujada a la Collada de Manter, les vistes al Taga, la segona pujadota i la baixada cap el càmping de Pardines, a on ens trobem una colla de senderistes, que queden astorats en veure quatre sèniors amb bicis, però no elèctriques, els hi diem que venim de fer nit al Canet Rock.
Pardines bona pista i bones vistes tot prenent direcció cap a Ribesaltes i la pujada per bona pista per al camí de la Font Lletera, són cinc kilòmetres, dels quals et penses que cada corba és igual que l'anterior.
Arribem al refugi del Pla de l'Erola i la seva bona font ens ajuda a omplir els bidons d'aigua ben fresqueta. Aquí hi podem trobar un mirador d'on podem gaudir de la vista dels cims i pobles que voregen la Vall de Ribes.
I ara toca la baixada, una de les més boniques de la vall, un corriolet que va entre boscos de pins negres i roigs, hi ha un bon mantell de plantes de nabius, per això és una bona zona alimentària del gall fer. També es baixa per zones a on la vegetació fa com un túnel per al camí, fent que quasi no hi toquin els ratxós del sol, tot sense castigar gaire, potser al principi ja un petit pas difícil, que l'Artur encadena prou bé, i tot això amb una durada d'uns tres kilòmetres de baixada, a on trobem la pista que ens continuarà baixant, cap al Castell de Sant Pere i a la vila de Ribes de Freser, a on avui ja un merder bestial, una festa - trobada de motars, una cursa de bicis, els gegants, canalla de colònies, en fi, ha estat una bona ruta que al final també semblava que no podríem acabar per una tempesta que s'acostava per Núria, però que per sort els trons i llamps han anat direcció a Vallter.