Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 3 de març del 2014

CERTASCAN 2014



Tots els pronòstics eren dolents des de mitjans de setmana, Aemet, Meteocat, Meteofrance tots coincidian...be tots no Snowforescast, ja donava un mati de diumenge amb sol.
Ens va costar decidir als equips del Sorreig fe el pensament de pujar fins a Tavascan per la prova del Certascan d’esquí de Muntanya, la vinticinquena, fins ben be dissabte al mati que varem veure que estaria núvol però sense vent ens varem tirar la manta al cap i varem decidir fer la motxilla.
A mitja tarda arribem amb la furgo a dalt de la pleta del Prat i el primer que  fem és anar a veure a la penya al refu, aquest últims dies a fet una bona tofa de neu i la cosa esta immaculada. Son les sis de la tarda i ja no aguanto mes, tinc que provar la neu. Se m’ha punta en Dani, vingué rapit i sense motxilla!!, jo solsament agafo el frontal, ens disposem a sortir i en Franki director de cursa i un company ens convidant a marcar el primer tros, acceptem de bon grat, la traça és feixuga doncs la neu és molt tova i amb quantitat, el temps se’ns tira al damunt i el negre va apareixent, els i comento que potser valdria la pena treure els frontals, però sorpresa sols en porto jo, vaja!! Acabem de marcar i per les pistes avall, jo faig de far, la nit és tranqui-la i estrellada sense gota de vent, això que varen dir que passaria un front. M’acomiado d’ells en el refugi i vaig cap a la furgo a preparar el sopar, quina nit mes guapota.
Molta neu, massa neu i poc assentada, la organització planteja un itinerari sense arriscar i segur, la cosa no permetia moltes filigranes, però la veritat que ho varen encertar, un bon tram carener i una baixada que com va dir Eladio “ un muro!!”, la veritat que havíem estat moltes vegades per aquest sector però ens va sorprendre amb positiu l’itinerari, a mes la neu estava com diuen els clàssics “made in Canada”.
El dia de sol solet i caloreta per les part baixes al cims i carenes ventava i de valent, cal esmentar el treball i la voluntat de patir dels controls, Jose,Loli,Sebes, Dani, Inma.....i tots els altres.
Resum: molt be el dia, molt be l’itinerari i molt be la disco del final, molta marxeta,
Varen sortir 1800 metres de desnivell, i els equips varen ser: Eladio – Benet, Lu Marzo i J.J, Presi i jo mateix. Recordo ara el Lius que ens comentava que uns tals Pesh havien fet 1800 en 10 hores ....

anem a marcar

Dani obrint traça

bona traçada



Franki ara si que és fosc

pastel

ventada al coll

equip femeni de la Val



Presi entran al tram de corda

Danger!!!

Dani un currante, si senyor!!

a l'Angi l'hi va tocar pencar

quina penya!!


dilluns, 24 de febrer del 2014

ERR - NÚRIA

entrant al bosc

motxilla nova del Jose

serra de l'Artiga


al fons el Montseny

Jose a la pala sud de la Tossa dels Lladres

Regina preparant la baixada al fons la Serra de la Vaquerissa i Coma de Fontseca

neu humida

Añadir leyenda

coll de les clotxes

Puigmal

Regina

Presi

Jose


Núria

Jose,jo,Regina i Presi


Lius


L’aparcament de l’estació de Puigmal 2000 esta a tope, però no de gent a fer pistes doncs aquestes estan tancades aquest any, de moment. El dia és presenta calorós i per fi amb molt de sol i sense vent, per el que hem pensat fer una petita travessa per la zona, defugint una mica de la clàssica pujada al Puigmal per el lloc de sempre.
Anem al edificis de l’estació per anar a buscar  la pista que ens queda a ma esquerra i que primerament puja suaument, fins que de cop i volta la cosa s’enxarina una mica mes, un cop superada aquesta rampa i la pista gira a la dreta agafem per dins el bosc amb una bona tofa de neu pols i anem pujant però sempre en direcció esquerra , la pujada és força agradable entre els pins i el silenci que envolta. Una estona mes amunt els pins van deixant pas a les clarianes, ens trobem a dalt la Serra de l’Artiga, seguim per el llom separant-nos de les pistes buides d’esquiadors, tot passant per el Pic de Duradeu(2539m)  a prop ja ens queda el Tossa del Pas dels Lladres o Pic d’Err (2665m). En aquest punt teníem previst fer varies coses, però en Lius diu que ja en te prou i recula, en aquest moments se’ns obren els ulls i l’hi diem si ens pot venir a buscar a Ribes de Freser amb el cotxe d’en Jose, el xavalot accepta, molt gran en Lius!!!, traiem pells i ens anem acomiadant d’aquest xaval.
Tirem avall per la potent pala que baixa en cara Sud, vers la Coma de la Fontseca, la neu sembla de finals de temporada i de color groc, anem baixant fins a un punt que tornem a posar pells i res a pujar de nou per el Serrat del Pél, la calor ens fa suar i de valent, arribem a la carena i al coll de les Clotxes, seguim carenant per anar a trobar l’últim tram de la via normal, tota plena de gent, del Puigmal.
Ara ens queda la ultima baixada a Núria, anem a buscar les pales de sota la collada d’Err per trobar la neu pols fins el pluviòmetre, d’aquí la cosa ja és mes humidota. Seguim en suau baixada per entrar dins el clàssic embut, feia molt anys que no i passàvem. I res en un tres i no res ja estem dalt del cremallera i en poc mes ja som a Ribes i amb en Lius que ens espera a peu de sortida.

Sortida realitzada per Jose,Regi, Presi i jo i és clar en Lius sense la seva col·laboració no s’hagués pogut portar a terme. Desnivell 1400m.     

                                        

dilluns, 17 de febrer del 2014

FONTBLANCA Copa Catalana i European Championships

sortida



Eladio.Lu,J.J i Benet


cap el Peyreguils

Presi

Peyreguils


Eladio,Benet,Sekes,Lu, Presi i J.J

repartiment de premis a Ordino

preparats per veura els bons





Anem cap Andorra a la European Championships, però nosaltres a la Copa Catalana per equips, en total farem tres equips, mes que res per fer nosa una mica.
Les ultimes nevades mes la pujada de temperatures han fet que la cosa no pinti be per fer l’itinerari de la Fontblanca, per l’ho qual la organització és decanta en un bon parer per fer d’itinerari preparat per la europea individual que és farà el diumenge.
En principi sembla que el temps no pinti molt be però de seguida que acabem la primera rampota de sortida comença a sortir el sol però aquest no si quedarà, anirà traient el nas entre nuvolots espessos, el vent en alçada també va a rafegues, una mica empipador.
La ruta molt tècnica, amb molts de canvis, tan a peu com en grampons, cordes fitxes...en fi un no parar, primer és remunta fins el Pic de Peyreguills 2700m, la primera gran pujada, seguidament un tros de carena, per fer la primera baixada, és torna a remuntar cap el Baser Negre 2670m, per agafar un tros de carena i tornar a baixar per una canal amb sorpresa en la seva entrada, tornem a posar pells i remuntada primer amb esquís i seguidament, forta pujada sense grampons, també per el sector del Baser, a continuació una bona baixada amb bona neu per enfilar la llarga i feixuga pujada cap el Cap de la Coma 2750m, un tros de cresta ventada a prop del Pic d’Arcalis i comença la gran baixada per la Canal de la Mort i varis tubs de pronunciat desnivell fins l’arribada.
Ens retrobem tots de nou i anem cap a Ordino a fer un bon dinar que ens prepara la organització. El temps cada cop mes tapadot, veiem l’entrega de premis a la plaça i cap a Canillo.
L’endemà la neu fa acte de presencia però tornem a pujar per veure la cursa individual del campionat d’Europa, anem seguint tota la penya que va a posicionar-s’ha en els llocs estratègics dels canvis, dona gust veure com els altres i deixant la pell. I res aprofitem per remuntar fins dalt i fer uns descensos per neu pols acabada de caure.
I que dir mes, molt bona organització, molt bon itinerari i un bon obsequi, que ve ja que quedem dels últims al menys tenir un bon record de tot plegat.
Varem ser equip mixta: Lu i J.J Padnon, Veterans: Eladio i Benet i mes veterans Presi i jo mateix. Ah! I gracies a Sekotes per animar i fer el reportatge de fotos.


































diumenge, 9 de febrer del 2014

Recordant en Jordi

Manel de costat, escali i de cul en Jordi

Salme,Llovet,Eloi,Miguelete


Aquell any i ja en parlem de molts, principis dels 90, una colla de frikis de la Mountain Bike, com dèiem, ens decidim a fer la nostra primera proesa en bici, la Molina – Mataró, sembla ahir!!, no portàvem ni culots ni mallots, inclòs alguns ni casc, els mes moderns però algú de material nou si que portaven, en resum una mica per anar per casa tot plegat.
Era l’estiu, agost, mitja Catalunya interior s’estava cremant, la calor encara m’han recordo  era insuportable. Les cerveses i el cubates, si senyor, cubates !!, queien com aigua...quina xafogor. I la riera del Sorreig per sota Sant Bartomeu del Grau, quina catipor!!!, potser va ser quant varem decidir anomenar-nos la colla del Sorreig.
Recordo aquella sortida, potser per ser la primera, anava a dir amb alforges, però és que no ,tampoc en portàvem i l’ho ve que ens ho varem passar, érem molts mes jovenets i teníem ganes de molta conya i gresca. Recordo la nit a Vinyes Grosses, la dutxa amb la mànega, la nit al ras a Collformic despres d’un gran àpat.
Érem el  Toni Salme, Angel Escalera, Manel Clavell, Eloi Codina, Toni Llovet, Miguelete i Jordi Canal, des de llavors varem anar veient-nos i sortint amb bici, i d’aquí va començar la colla del Sorreig.
Escric ara aquesta historia, en podria explicar-ne moltes mes, però avui és diferent i avui davant de l’adversitat, sobre tot, m’han recordo ara que ens ha deixat, d’en Jordi, sempre alegre i feliç amb ganes d’ajudar a tothom com diríem: un bon tiu. Ens a deixat aixis de cop, practicant allò que l’hi agradava mes, la bicicleta de muntanya.
Et recordarem Jordi per els teus camins i corriols al costat del mar i la muntanya.