|
entrant al bosc |
|
motxilla nova del Jose |
|
serra de l'Artiga |
|
al fons el Montseny |
|
Jose a la pala sud de la Tossa dels Lladres |
|
Regina preparant la baixada al fons la Serra de la Vaquerissa i Coma de Fontseca |
|
neu humida |
|
Añadir leyenda |
|
coll de les clotxes |
|
Puigmal |
|
Regina |
|
Presi |
|
Jose |
|
Núria |
|
Jose,jo,Regina i Presi |
|
Lius
|
L’aparcament de l’estació de Puigmal 2000 esta a tope, però
no de gent a fer pistes doncs aquestes estan tancades aquest any, de moment. El
dia és presenta calorós i per fi amb molt de sol i sense vent, per el que hem
pensat fer una petita travessa per la zona, defugint una mica de la clàssica
pujada al Puigmal per el lloc de sempre.
Anem al edificis de l’estació per anar a buscar la pista que ens queda a ma esquerra i que
primerament puja suaument, fins que de cop i volta la cosa s’enxarina una mica
mes, un cop superada aquesta rampa i la pista gira a la dreta agafem per dins el
bosc amb una bona tofa de neu pols i anem pujant però sempre en direcció
esquerra , la pujada és força agradable entre els pins i el silenci que
envolta. Una estona mes amunt els pins van deixant pas a les clarianes, ens
trobem a dalt la Serra
de l’Artiga, seguim per el llom separant-nos de les pistes buides d’esquiadors,
tot passant per el Pic de Duradeu(2539m)
a prop ja ens queda el Tossa del Pas dels Lladres o Pic d’Err (2665m). En
aquest punt teníem previst fer varies coses, però en Lius diu que ja en te prou
i recula, en aquest moments se’ns obren els ulls i l’hi diem si ens pot venir a
buscar a Ribes de Freser amb el cotxe d’en Jose, el xavalot accepta, molt gran
en Lius!!!, traiem pells i ens anem acomiadant d’aquest xaval.
Tirem avall per la potent pala que baixa en cara Sud, vers la Coma de la Fontseca, la neu sembla
de finals de temporada i de color groc, anem baixant fins a un punt que tornem
a posar pells i res a pujar de nou per el Serrat del Pél, la calor ens fa suar
i de valent, arribem a la carena i al coll de les Clotxes, seguim carenant per
anar a trobar l’últim tram de la via normal, tota plena de gent, del Puigmal.
Ara ens queda la ultima baixada a Núria, anem a buscar les
pales de sota la collada d’Err per trobar la neu pols fins el pluviòmetre, d’aquí
la cosa ja és mes humidota. Seguim en suau baixada per entrar dins el clàssic
embut, feia molt anys que no i passàvem. I res en un tres i no res ja estem
dalt del cremallera i en poc mes ja som a Ribes i amb en Lius que ens espera a peu
de sortida.
Sortida realitzada per Jose,Regi, Presi i jo i és clar en Lius sense la
seva col·laboració no s’hagués pogut portar a terme. Desnivell 1400m.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada