Recordant en Jordi

Manel de costat, escali i de cul en Jordi

Salme,Llovet,Eloi,Miguelete

Aquell any i ja en parlem de molts, principis dels 90, una colla de frikis de la Mountain Bike, com dèiem, ens decidim a fer la nostra primera proesa en bici, la Molina – Mataró, sembla ahir!!, no portàvem ni culots ni mallots, inclòs alguns ni casc, els mes moderns però algú de material nou si que portaven, en resum una mica per anar per casa tot plegat.

Era l’estiu, agost, mitja Catalunya interior s’estava cremant, la calor encara m’han recordo  era insuportable. Les cerveses i el cubates, si senyor, cubates !!, queien com aigua...quina xafogor. I la riera del Sorreig per sota Sant Bartomeu del Grau, quina catipor!!!, potser va ser quant varem decidir anomenar-nos la colla del Sorreig.

Recordo aquella sortida, potser per ser la primera, anava a dir amb alforges, però és que no ,tampoc en portàvem i l’ho ve que ens ho varem passar, érem molts mes jovenets i teníem ganes de molta conya i gresca. Recordo la nit a Vinyes Grosses, la dutxa amb la mànega, la nit al ras a Collformic despres d’un gran àpat.

Érem el  Toni Salme, Angel Escalera, Manel Clavell, Eloi Codina, Toni Llovet, Miguelete i Jordi Canal, des de llavors varem anar veient-nos i sortint amb bici, i d’aquí va començar la colla del Sorreig.

Escric ara aquesta historia, en podria explicar-ne moltes mes, però avui és diferent i avui davant de l’adversitat, sobre tot, m’han recordo ara que ens ha deixat, d’en Jordi, sempre alegre i feliç amb ganes d’ajudar a tothom com diríem: un bon tiu. Ens a deixat aixis de cop, practicant allò que l’hi agradava mes, la bicicleta de muntanya.

Et recordarem Jordi per els teus camins i corriols al costat del mar i la muntanya.