Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dimecres, 13 d’agost del 2014

L'ALTA PROVENÇA EL LUBERON EN BICICLETA


Lloc de repos a prop d'Apt



pobles empedrats


estany  a la Bonde

Castell de la Colette -Lourmarín

Les Taillades

Maubec

Maubec

Ménerbes

Lacoste


recollint l'espígol


Pont a la sortida de Céreste

Euro velo 8 -





el calcari del Luberon




lloc de fabricació d'espantaocells

Cucuron


pujades de bon d'hora









Ella siciliana ell de Cadiz, ruta: Milan - Santiago. 
Ell de Tolosa i ella d'Strassburg, ruta : Travessa dels Alps


“ Vull tornar a perdre’m per França. Que les nostres velles bicicletes tornin a rodar com el primer dia. Quan les vam comprar amb els diners que vam recollir del casament i vam marxar de lluna de mel. Vull tornar a aturar-me a la vora dels rius i menjar formatge, pa i fruita. Riure´ns de les poques coses que teníem i , encara més, de la poca importància que hi donàvem.”
                                                                                                                                      Marie Curie.

Marie Curie al llit de mort  evoca aquelles vacances a la Provença, els camps d’espígol de color violeta net i olorós, poblets perfumats a on aturaven les bicicletes per entrar a un hostal i menjar xai amb romaní.
Fa molt estius que enfoquem les vacances a fer rutes cicloturistes, d’aquelles d’anar fent i recorrent espais naturals, coneixent gents dels pobles que et donan tota mena d’informació, gent que et trobes fent ruta igual que tu i que per una estona comparteixes vivències i experiències. Viatjar en bicicleta amb tot a sobre, no direm que sigui fàcil, ni molt menys però la sensació de fer de nòmada dona una gran sensació de llibertat, cada kilòmetre ens depara una sorpresa,l’aire que canvia de olors i espais infinits son els que et creant addicció de viatger sobre dues rodes.
Aquest any fins la ultima hora per un motiu o per un altre no teníem clar el que fer i per casualitat vàrem trobar una ruta a l’Alta Provença al Parc Natural i Geològic del Luberon, era a prop i no coneixíem, la contra però era la calor que ens havien dit que hi feia, però la gorra al cap i endavant!!.
La veritat però  un cop acabada la ruta i com a resum favorable, ha valgut molt la pena l’estada en aquest territori tant i tant Mediterrani, flairar a cada moment l’olor de l’espígol, el romaní, la pinassa seca d’estiu el “gric-gric” matiner i constant de les llagostes com anomenem nosaltres “ la xixarra”, que fins que no és pon el sol no paren de tocar aquell son monòton que” tan agrada”. Pobles altius de pedra clara i façanes calentes, colors ocres i violetes, dies càlids i nits fresques i tranquil·les, això és la Provença, això va ser la ruta:

1er dia.- Maubec – Céreste.- 61km.

Per començar cal dir que la ruta és circular per la qual cosa la podem començar a on vulguem, això si recomanat, i és veritat fer-l’ha en sentit de les agulles del rellotge, per qüestió pujades. Nosaltres vàrem pensar començar per Cavaillon, doncs és el lloc mes proper a Avignon, però el càmping, al costat d’un polígon industrial, estava a petar, i vàrem optar per seguir direcció de la ruta i anar al poble mes proper i que tingues càmping que era Maubec.
Diferencia total de lloc, sense voler ho vàrem encertar i el recomanem totalment.
L’etapa d’avui la podríem batejar com la dels pobles penjats dalt de turons d’arquitectura típicament provençal, amb els seus carrers empedrats i sempre amb vistes al Luberon i al fons com un cim nevat el Mont Ventoux.
Maubec, Oppède sobre un espadant rocós amb la seva arquitectura excepcional, Ménerbes, Lacoste, tots ells dalt de turons, val la pena aparcar la bici i fer una ullada als carrerons i les vistes que ens ofereixen, sobre la planúria, oliveres, vinyes i terres d’espígol. Arribarem a la ciutat més gran d’avui Apt, aquí també posarem el peu a terra per passejar per els seus carrers. Aquí tindrem que comprar l’habituallament per sopar doncs ja no trobarem cap mes lloc per comprar. Sortim de la ciutat i anem a buscar un carril bici, Velo Rute du Calason, que ens portarà a prop de St. Martin de- Castillon, a partir d’aquí el camí s’enfila cap a Le Boisset i Céreste, entre aquest dos pobles i tenim dos càmpings “ a la ferme” o rurals.

2ºdia.- Céreste – Volx.- 60km.
Aquí tenim la etapa reina, amb dues bones pujades. Ja preparats sortim de ben d’hora del matí, l’aire és fresc i encara ja la rosada per els verds camps, la primera pujada a Reillane i cap amunt la fem molt be, a mes a dalt encara podem veurà els camps d’espígol amb tot el color, gran baixada després de la pujada cap Aubenas les Alpes i de nou nova pujada aquest cop si amb tota la ca lígula cap  a St.Michel l’Observatoire i d’aquí encara en baixada cap a les planes que ens portaran cap a Forcalquier ciutat mes gran del dia d’avui. D’Aubenas abans de baixar cap a St. Michel, podríem fer un bucle de 60 km per les muntanyes de Lure fins tornar a Forcalquier, això suposaria 5 o 6 hores mes i dormir en aquesta ciutat.
Sortim a l’hora de màxima calor, la pujada que semblava senzilla amb la calor la cosa passa factura fins a Villeneuve, d’aquí ja baixada,” entre cometes”, fins a Volx.
La jornada d’avui ha sigut la que hem pedalat a mes alçada entre 800 i 600 metres.

3er.dia.- Volx – La Motte d’aigües.- 55km.

Ja hem donat la volta al massís, estem de retorn, semblava una etapa senzilla, però ens ha sorprès doncs és un total puja i baixa constant, cosa que potser la fa mes cansada que la de ahir, ja diem a deu a les vistes al Ventoux, al davant tenim ara el Verdon que separa la vall.
La primera ciutat que passarem és Manosque, val la pena entrar per la seva porta principal i admirar el seu casc antic, potser nosaltres i vàrem estar massa estona doncs vàrem seguir a ple mig dia, pensant-nos que la cosa era suaveta, però que carai !! ens deparaven 5 pujades , no era per el desnivell ni el quilometratge, doncs màxim eren 4 kilòmetres cada una,  si no la calor i a temps que passava mes calor. La vista plena de boscúries i turons sense divisar el collet amagat un d’arrere l’altre a baix el poble a dalt el coll la baixada i un altre poble, de Manosque a Pierrevent, d’aquest a Beaumont de- Pertuis i d’aquí a La Bastide-des-Jourdans i l’últim a Vitrolles en Luberon a partir d’aquí la cosa s’encalma tot passant per el petit poble de Peypin d’aigües i la Motte d’aigües on farem estada al costat del gran llac.
En resum una etapa esportiva i durilla.

4ar.dia.-  (Le Bonde) La Motte d’aigües – Maubec. 64 km.

Sortim del camping per anar a buscar la ruta que hem deixat a dos kilòmetres al poble, el sol comença reflectir-s’ha en l’aigua del llac. Avui matinem mes per no agafar tanta calor. El primer destí e imprescindible és fer una parada al bonic  poblet de Cucuron, entrar al seus carrers, veurà la seva església amb el seu gran arbre enganxat a la façana, l’immens safareig de la plaça del poble. Seguirem per ruta típicament Provençal de camps e cultius i pobles clars plens d’història, Vaugines, Lourmarin (amb el seu gran castell), Puyvert, Puget, Mérindol, camins molt variats, boscos frondosos, pins mediterranis, no és tan planer com ens esperàvem doncs tornem a tenir pujades i baixades, ja tot un clàssic en aquest territori, no potser com els altres dies però anar fent. De Mérindol travessem la carretera i tenim per davant els primers 14 kilòmetres de planúria, primer per bosc i després per entre camps de cultiu, sobre tot de meloners, que son el típic d’aquesta regió, al costat ja tenim el calcari del petit Luberon. De nou travessem la carretera i enfilem la pujada de St. Ferréroi, la calor torna a fer acte de presencia, estem ara al àrea del Cheval – Blanc, murs de pedra calcaria que tenim a tocar, fem una parada per anar a una cova que tenim a prop, llàstima que les sabates de ciclista fan difícil la grimpada.
Ara l’itinerari fa unes esses, per anar cap a Cavaillon, però mirem un planell indicatiu i veiem que per la D31, al costat d’un canal, podem retallar per no entrar a Cavaillon i poder  anar directes a les Taillades, on farem parada obligatòria al castell i ermita tan originals en una antiga cantera romana. Ja i som quasi, el camí fa les seves ultimes sotragades i després de Robion amb els seus camins d’aigua, trobem l’adéu final amb una rampota curta però dolorosa. Superat l’obstacle seguim per les ultimes ombres fins arribar de nou a Maubec i el càmping.

-Dificultat.- Mitjana.
-Ruta de 236km, a nosaltres ens surten 240, per l’anada al càmping de baula i algú mes en visites.
-Epoca del any.-    primavera començament d’estiu per el tema dels camps d’espígol, encara que nosaltres encara en vàrem trobar que no estaven tallats. Si aneu fora de temporada molts càmpings estan tancats, l que no afecta el tema allotjaments, doncs no en falten pas. Si aneu a ple estiu com nosaltres, cal sortir de bon mati per estar al lloc al mig dia, conteu entre parades i ruta de 6 a 7 hores diàries.
-Traçat.- per asfalt tota l’estona. Petites carreteres i camins rurals, calent doncs neumàtics llisos o amb poc gravat.
-Tots els pobles tenen fonts, però en moltes i diu que l’aigua no és potable. Penseu en l’horari europeu, a les 12.30 tot tancat(menys bars i restaurants) i tornen a obrir a les 16 hores fins les 19. Diumenges obert de 8 a les 12.30.

-Campings.-

Camping Les Royeres du Prieure.- (Maubec). Tranquil i agradable, molt net i polit, amb molta ombra. Bon Preu. Lloc a l’ombra per deixar varis dies els cotxes.

Campings a la ferme.- a prop de “Le Baisset” molt tranquil i en terreny d’arbres de cultiu, sols i venent ous. A prop de Céreste, abans d’arribar,  situat en un bosc. Tan en l’un com en l’altre cal proveir abans a Apt.

“La Valdelle” (Volx). Molt servicials, amb piscina i ombres, tenen taules per poder menjar. El super esta a 1Km

“Camping de l’Estany”. A le Bonde a 2km de la Motte en baixada. Al costat d’un gran llac a on ens podrem banyar. A la Motte d’aigües a l’entrada i tenim un Super, mes econòmic que el del càmping. I el càmping, mes que un càmping és un poble, però és l’únic en un bon tros.

Web d’interes: wwwleluberonavelo.com









dissabte, 19 de juliol del 2014

TRES TURONS I EL MATAGALLS



De nou anem cap el Montseny aquest cop sense les bicis, anirem a corre una mica.
Deixem el cotxe al aparcament de dalt de Collfomic i comencem a enfilar per el camí clàssic que puja al Matagalls i que tantes vegades ja hem repetit, el començament la cosa és fa dura, doncs la pujada és constants fins el Pla de la Barraca en que agafem un sospir per agafar la potent pujada al Turo Gros que la fem com bonament podem, de nou un respir per afrontar la ultima pujada al Matagalls (40´), no parem gaire doncs fa ventot, i ens dirigim cap el Turo Gros del Pujal  que és veu al fons amb una gran senyera, bona baixada per prats. Des de dalt tenim bones vistes cap Viladrau i Guilleries. Ara ens tocarà remuntar  una mica per salvar una barrancada i dirigir-nos al proper Turo del Mig, aquí ja veiem la silueta de Sant Segimon a la carena del costat. Tornem a remuntar per la serra de Salaverds  per salvar els cingles i l’amorriador del mateix nom, de nou tenim el cim del Matagalls a tocar, però el camin gira per anar a buscar el torrent i  l’estupenda font del Matagalls, aigua fresca assegurada. Anem una mica mes molls a buscar el collet de la font i la ultima carena que ens portarà en baixada per el pla dels Ginebres i cap a la petita ermita penjada de sant Miquel de Barretons, a sota Sant Segimon, no hi podem baixar doncs esta tot tancat i barrat, remuntem una mica doncs per on hem vingut i un petit corriol amb fites ens marca la baixada per anar a trobar la pista de Sant Segimon i el coll de les Tres Creus, seguim aquesta en pujada i ens parem a una bona font que trobem al camí, Font de Sant Miquel del Sants, amb un bon doll d’aigua. Seguim fent camí fins creuar el torrent, al lloc que nosaltres anomenem “la parcel·la” i a on i trobarem unes bones piscines per banyar-nos. Antigament en aquest lloc si fèiem grans estades amb tendes, ara però esta tancat i barrat i és terrenys de pasturatge.
Seguim pujant, ja queda poc fins trobar la pista que ens anirà baixant fins trobar el corriol per on hem baixat,  bona baixada i bona ensopegada, doncs no se ni com però hi sortit volant  per anar a fer un bon aterranje al terra mes aviat durot...en fi !!una mica d’aigua de la poca que surt a sota el CollFormic i a fer unes birres a St.Esteve per fer passar l’ensurt.

Bona matinal d’un parell d’horetes. Hem sigut by Presi i jo mateix, al bar ha vingut el Benet el noi del Montseny.

http://connect.garmin.com/activity/544729904#_=_


primeres rampes a sota Sant Andreu de la Castanya

by Presi

els cingles de Berti  al fons

Matagalls

Viladrau al fons


Turo Gros del Pujal

Font del Matagalls

St Miquel

la parcel-la

dilluns, 7 de juliol del 2014

PIC D'ESCOBES (AND)



Entra a la vall d’Incles a la temporada d’estiu a partir de les 9 fins les 6 de la tarda la tindrem que fer amb un petit cotxe elèctric amb el seu carismàtic conductor, cosa que ens va passar a nosaltres per arribar a les 4 de la tarda, el preu és econòmic i és pot comprar bitllet d’anada i tornada. El xofer ens va anar explicant coses de la vall i nosaltres l’hi vàrem tocar la pera, tot cantant-l’hi  cançons, cosa que una mica mes fa parar el vehicle i ens fa fora a tots.
Un cop al pont de la Baladosa (1863m) a on acaba el trajecte carreguem motxilles a l’esquena i cap amunt, no fa gaire calor i el trajecte al costat del riu Juclar és tota una delícia, a mes estem a l’estiu i ja una verdor i una quantitat de colors a les flors que sembla ven be el començament de la primavera.
A mig camí anem a fer una parada al mirador i lloc de homenatge a les 5 persones que va morir en l’helicòpter en els treballs de rehabilitació del refugi al que ens dirigim.
Arribem al refugi de Juclar a 2294m. Anteriorment  jo  hi havia estat però carai, la cosa ha canviat molt, be abans era lliura i a partir del 2009 és guardat, amb mes de 40 places, les instal·lacions son de ultima generació en matèria d’il·luminació, calefacció, aigua i el mes extraordinari son els 3 wc annexos, amb un sistema de sanejament molt ecològic , net i eficaç, amb un tractament autònom d’aigües fecals i residuals immillorables.
Després del sopar anem a fer un vol per el jardí al voltant del refugi aprenent detalls botànics amb els ròtols explicatius. Fa un fred que pela, tothom pensa amb els plumífers que s’han quedat a casa a l’armari. No tardem molt doncs anar a l’habitació i tapar-nos amb les mantes que podem.
Mati!!, surto a treure el nas del refugi, fot un vent molt fred, ai las!! No m’agradaria que fos el tercer cop que vinc i no faig cim!!
Esmorzem tranquil·lament, ens abriguem el que podem i a veurà que farem.  Enfilem l’estany primer de Juclar, ara convertit en un embasament  i de seguida tenim que passar per una llengua de neu que aquelles hores  esta ben gelada, abans el camí seguia per baix , però amb tots aquest canvis el camí tira amunt i torna a baixar, per un sistema de cordes que el millor és fer veurà que no les veus. Del estany primer anem al segon les vistes del pic d’Escobes i el Cilindre, son fenomenals.
Anem guanyant alçada en direcció el coll d’Alba, sembla ser que aquest any la neu no  se’n vol anar doncs encara ni ha força. El vent persisteix, potser amb una mica menys de força, però és emprenyador. Coll de Juclar (2463m) pas per anar cap el refugi de Rulhe a França. A continuació girem a la dreta per anar a buscar el coll d’Alba  (2539m),  aquests és uns pas per anar cap a l’Hospitalet pres l’Andorre (França), d’aquí podem admirar el gran llac d’Alba i els pics que l’envolten. Ens abriguem, doncs fa fred i vent, aquí veiem la primera pujada, el camí no ens gents evident i no  podem perdrà de vista les petites fites que ens portaran en una bona pujada fins la cresta de la carena, aquí baixarem per el canto occità, no tenim vent ni fred, quina delícia!! anem cap el  pic de Noé(2748m), baixem a una petita bretxa, per encara la segona pujada per un corredor petit amb bona roca (II grau), desprès sortim i encarem uns passos de II grau per unes roques fins situar-nos a la part de cresta final.
Un gran cim amb vistes espectaculars als quatres costats, ja ens ho havien dit el millor d’Andorra, potser si !!
La tornada la fem seguit la mateixa ruta però un cop al segon llac de Juclar en vers d’anar a buscar el camí de les cordes ho fem seguint el desmarcat camí antic i estalviem el puja i baixa.
Horaris: primer dia 1hora10’ aprox amb parades. 400metres de desnivell. Segon dia refugi a cim anar i tornar de 3 a 4 hores, 500 metres de desnivell.

Llocs per dormir: al començament de la vall d’Incles ja un petit càmping rural molt guapo. Al refugi Juclar que ja amb comentat i als forgoneteros, un avis: podeu anar a dormir a partir de les 10 de la nit al pont de Baladosa, no ja per que la carretera estigui tallada en unes hores, si no que a tot el Comú de Canillo, esta prohibit estacionar les furgos i la policia i passa fins vent entrada la tarda.

Vàrem ser: Artur, Beren, Regina, Angi, i les promeses Agnès i Rubèn i jo mateix.




refugi de juclar

Agnès i Rubèn

Coll d'Alba i llac d'Alba
Primera pujada


Agnès pic de Rulhe al fons

Llac de Juclar al fons

Beren

Regina i Agnès

Cim d'Escobes: Regi,Artur,Agnès i Beren

els Saleta

pujada al cim

baixada per la cresta


el grup Agnès,jo,Angi,Regina,Beren.Artur i Rubèn al fons Pic d'escobes i Cilindre