TRAÇES ENTRE BOSCOS NEBATS

Durant tot el divendres la penya va mirant les prediccions del temps, molts és tirant enrere per veurà  anunciat el fort vent, de tota la colla que teníem que ser al final quedem amb el Presi, per mirar si encara que sigui poder fer quelcom per els boscos del sector Molina – Masella.

Nosaltres seguim les previsions de Meteomuntanya que ens donant un marge de bon temps relatiu fins al mig dia a on a partir de llavors la cosa canviarà radicalment entrant sobtadament el vent del nord, provarem a veurà que passa i creuarem els dits.

Així doncs ens trobem al Petit Cafè de Ribes, els dos i l’Angi que també s’ha apuntat, al cap de una estona apareixent al bar mes gent del Sorreig que també volent provar el pow dels últims dies, total fanatisme pur i dur, Salme, Artur, Miquel i el gran, gran Beren Nocilleitor. La fem petar una estona i cap a munt.

Com ha canviat tot, neu per tot arreu, ja era hora!!! Sembla que no fa vent, a veurà si tenim sort. Arribem al aparcament del l’Ou i la cosa esta a petar de penya, tirem a la part de dalt i ja estem mes tranquils, això si ple d’skimos.

Surt el solet, vent en calma, els amics del Sorreig volent anar cap el Puigllançada i nosaltres ens endinsem cap el bosc a buscar ruta fora les pistes, des de el aparcament mateix.

Anem doncs a obrir traces avui per terreny poc conegut, boscos tranquils i protegits, llisquem fora del garbuix de les pistes, avui tenim ganes de pow-pow i mirarem de trobar el “secretiu “que ens espera. Passem avui de la Tossa, obrim traça cap el lloc, al d’arrere una colla ens veuen i poc els hi costa seguir traça, tenim que anar d’apresa o ens ho picaran. Traiem pells i a “petar” per fi el bon pow, ho necessitàvem després de tantes setmanes d’entrenament per la cursa, els que pugen al d’arrere veuen que hem passat el rasclet, avui no escatimem, primera baixada. Ara anirem a buscar una pujada per terreny nou, terreny de bosc, ja quasi es mig dia, el temps va canviant, comença a nevar, quina delícia, el silenci entra els arbres quant la neu va caient, sembla que no siguem a on som, a mes totalment sols, no coneixem el camí, però quasi que ens dona igual, necessitàvem de nou sentir aquestes sensacions. Un cop sortim dalt i deixem el bosc la boira ho va tapant tot, serà qüestió de retornar cap a la Molina, avui hem fet poc desnivell (1250m), doncs hem seguit les notes traçades per neu verge, avui era el que tocava i poques vegades és pot fer.

Anem baixant i sembla que el torb vulgui acomiadar-nos, ja és igual hem xalat d’allò mes i hem encertat el recorregut. Sembla ser que per el sector del  Puigllançada i també cap el coll de Pal, el vent era present abans.

I res, molta neu, potser malt cohesionada per els d’arres episodis de forts vents i últims dies de neu humida, ara torna a ser pow, per això aquests propers dies el millor és fer servir terrenys de bosc a on gaudireu i molt de la neu, tampoc cal anar a fer cims i altres coses, assaborir el silenci i els arbres nevats és una gran al·licient per el nostre cos.

Abans d’acabar el rotllo, donar ànims al amic Gabi del blog” Esquí Montseny”, que és recuperi aviat de la patacada a la Vall de Mantet.

La Marina la profe dels mes petits, grande!!!

El seu pare fent l'indi

Read More

Entrenaments

Per fi han arribat les esperades nevades, això si acompanyades de molt de vent que han fet tot plegat que el mantell estigui del tot inestable, tenint  moltes acumulacions de neu amb moltes vessants amb el perill que això comporta en les formacions de grans plaques de neu, això a mes del augment de les temperatures dels últims darrers dies, fan que en conjunt la cosa estigui penjant de un fil.

Al Pirineu Oriental molts cims estan pelats i la neu en general esta dipositada irregularment i a on la tenim potser  millors condicions son en els boscos, a on el vent no ha fent tants de d’estralls, en fi, a esperar les properes nevades i que la neu ara acabi de assentar-se.

Els tres equips del Sorreig aquest cap de setmana vàrem fer sessió d’entrenament, hi forem tots, be menys el capità Txubi, per serveis domèstics, però el dia va resultar força profitós fent un total de quasi 2600 metres de desnivell i 28 km, tot anant preparant la cursa d’Andorra del Skimo, el dia radiant i fabulós, acabant com deu mana al Petit Cafè de Ribes fent un suculents entrepans.

Equips: “Sorreig curta”: Eladi i Txubi.

                “Sorreig 2” Benet i Presi

                 “Sorreig”  J.j Padnon, Regi i Lampa.

També donar el condol al Victor per la pèrdua aquesta setmana en un allau del seu company de feina de l’escola d’esquí a Baqueira.

Read More

Montmalus i altres

Seguim estan secs de neu, aquesta ultima setmana alguns floquets han caigut a les muntanyes, però la cosa segueix estan fatal, els mes radicals però ens obstinem a deixar de buscar itineraris adients per fer alguna que altra cosa, esperant el que diuent que la propera setmana, si que si, que nevarà en ganes, a veurà si és veritat !!, de moment ha nevat mes al Montseny aquest diumenge que als Pirineus.

Doncs, be aquest dissabte, després de fer una bona estada al ja clàssic Xalet Refugi de la UEC de la Molina, amb els simpàtics i agradables parella de guardes, i com no, ham un bon sopar i uns licors al bar, el dissabte doncs com deia, estem tots amb un fred que pela a peu de pistes de Grau Roig a Andorra, per intentar fer quelcom de profit. Començarem la ruta tot pujant cap el Bosc de Moreto per escalfar una mica les cames. Un cop dalt, primera baixada cap el “bareto” de pistes de Pessons, posem pells i creuem el llac que esta geladot. Per aquest sector la neu encara esta pols suposem de la darrera nevadeta, deixem el cercle de Pessons per anar a buscar una carena que separa aquest cercle amb la vall que puja al Montmalus, per aquest sector ja trobem força gent, anem pujant cap el coll a on deixarem esquís i posarem grampons ja fins el cim.

El vessant sud esta força tocat de neu i és quasi impracticable fer quelcom, tornem a baixar, trèiem pells i cap avall que fa baixada, la neu encara sort esta força be. Un cop a baix a pistes tornem a posar pells i encarem cap el Cercla d’Envalira i anem pujant cap el Roc Blanc per fer la ultima pujada del dia. La baixada la fem per pistes per tornar a la base de l’estació.

Be, anem fent mes o menys ens anem sortint, aquest cop han sigut uns 1400 mestres de desnivell amb la bona companyia de la Regina i els ganàpies: Txubi, J.j Padnon, Lo Presi, el Noi del Montseny i el bicicorriolaire Albert.

pujada al Moreto al centre el Montmalus

estany de Pessons

coll de Montmalus

cap el cercle d'Envalira

Roc Blanc

Esperem novetats la propera setmana.

Read More

Acabem l’any amb poca neu

Aquest anticicló fa molt de temps que dura i les condicions per fer esquí de muntanya son molt complexes per fer algun que altre itinerari, si deixem de banda el ja clàssic fer Tosses d’Alp a la Masella i entrenar una mica per fer desnivells, cosa també complicada per la gentada que hi trobem aquests dies i la poca neu que hi ha en les pistes, opcions per poder fer algú en condicions en el Pirineu Oriental son poques. Sempre però podem anar a llocs a on encara podem salvar amb cara i ulls la situació.

TRAVESSA EL TARTER – PAS DE LA CASA (Roc Blanc)

Aquesta travessa ja la tenim com una clàssica en situacions complicades doncs podem fer tot el recorregut per pistes, en bones condicions el recorregut és mes auster doncs podrem fer la ruta fora del sector de l’estacions, no és el cas però d’aquest any.

Per fer la ruta deixarem els cotxes al Pas de la Casa i agafarem l’autobús de línia que va cap Andorra la Vella, i tindrem que baixar al Tarter. Aquí començarà la ruta direcció  cap a la Portella i Tossa de la Llosada ( en cas de neu en tot el recorregut farem servir l’itinerari d’esquí de muntanya del Camí Obac), seguirem cap el coll de Solanelles i collada d’Enrador, seguirem cap el Cubil i ja baixada cap a Grau Roig, d’aquí ja farem la ultimíssima pujada cap el Pic Blanc 2723m (en aquest sector en cas de tenir neu podem fer sevir la ruta d’esquí de muntanya del Circ d’Envalira). La ultima baixada la farem cap el Pas de la Casa.

Una bona travessa de uns 2000 de desnivell i uns 23Km aproximadament.

PIC DE LA MINA ( Porte Puymorens)

Tot el sector fronterer de l’Ariege amb Andorra, esta fatal, sols trobem un oasis de neu a l’estació d’esquí de Porte Puymorens. Ho anirem a provar.

Començarem a l’aparcament de l’estació inter- mitja, doncs és on comença la neu. La pujada la anem fent per fora pista fins situar-nos al plató final i el coll, vaja la ruta classiquíssima del cim, traiem esquí i posem grampons fins el cim.

La baixada que en un principi preveiem xunga, encara la cosa és comporta prou be. Un cop arribats al últim remuntador, pistes i avall.

En resum, la cosa esta fatal i aquests últims dies amb el vent i el fred, encara compliquen més la cosa, a mes el sol no escalfa prou per transformar la neu, la qual cosa deixa un mantell molt endurit i encrostat.

Be, a veurà si els Reis ens porten canvis a la vista.

Els últims pronòstics del temps, donen per el dia 10 un moviment de l’anticicló que donaria una entrada d’aire mes fred i algunes nevades, però això duraria pocs dies doncs tornaria de neu entrar l’anticicló. 

Read More