Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

divendres, 1 de març del 2019

La Skimo d'Andorra






Cap de setmana intens per els equips del Sorreig a Andorra, per un canto Txubi i Eladio el dissabte disputen la Skimo 6 ( sis refugis 2000 de desnivell i 28km) i per un altre canto el diumenge dos equips mes fan la Skimo 4 ( quatre refugis, 3000 de desnivell i 40km).
Havent provat dos anys consecutius la Skimo 6, aquest any provem la 4, que va de Grau Roig a l’estació d’esquí d’Ordino – Arcalis, tot passant per les valls d’Incles, Ransol, Sorteny  iRialb.
De bon mati ja abans que surti el sol ja som al aparcament de Grau Roig a on ens trobem un altre equip maresmenc dels “Bicicorriols” format per en Marti i l’Andreu en resum una bona colla del “maresma tropical”.
Comença la pujada cap el Port d’Envalira, creuem la carretera i cap el Pic del Maià, al cap de poca estona tenim 2km de carena pelada i esquís a l'esquena, això no vol dir que la Regina no comenci a corra. Acabat el tros a peu comença la primera baixada cap al refugi de Siscaró, bona baixada la primera part, canal amb neu difícil i el tros del torrent cap al fons de la vall, supervivència pura. Primer control, remuntem uns 100 metres a peu i seguidament pugem per un torrent molt dret fen incomptables voltes maries, la calor ja comença a notar-s’ha de valent. Un cop superada la pujada ens trobem per les Basses de les Salamandres i anirem planejant cap a la collada del Clot  Sord, ara tocarà baixar cap al fons de la vall de Ransol, però la baixada és una autentica pista de gel pur entre arbres, tornem a fer servir la supervivència pura i dura. Arribem al control i no tenen aigua, sols coca-cola, merda!! Molta gent va a buscar aigua del riu, ens trobem als altres maresmencs. Ara toca amb tota la calorada pujar la pujada mes llarga del dia cap a la collada dels Meners, quina calorada!!! Després de força estona ja estem sota el coll i sentim crits de suport, l’Albert i en Joan de bicicorriols animant a la colla, això no ho esperàvem!!.
Baixada cap el refugi de Sorteny, amb molt bona neu cremeta, ja tocava!!! Al refugi ens esperen l’Agnès i Rubèn que ens porten líquids per anar aguantant la calor. Posem esquís a la motxilla i encarem 200 metres de desnivell a peu fins el Grau de la Llosa, d’aquí ens espera de nou una baixada força complicada de bosc cap al fons de la vall de Rialb. Tornem a encarar el que podem dir quasi la ultima pujada, que és molt llarga però que és fa molt be, tot passant per el costat del refugi de Rialb.
I be ja som al últim coll, la Portella de Rialb, al fons les pistes d’Arcalis, en Martí i l’Andreu corre que ja no els veiem, baixada brutal per neu cremeta bona, ja son quasi les tres de la tarda, però all las !! quant arribem a la zona del bosc, la cosa és complica amb uns passos exposats a caurà directes al torrent, però ja hi som, les bordes del  Castella, de nou ens trobem el suport de l’Agnès i Rubèn, ultima posada de pells sols ens manquen 20 minuts de pujada....ja hi som...ja veiem el Txubi que ens fot el típic crit de: cabronnnsss ja ho teniu!!!.
Ja hi som, ja ho hem fet, hem estat treballant per la cursa des de el començament de la temporada i hem aconseguit tots plegats el que buscàvem, acabar decentment.
Eladio i Txubi, sobre tot aquest que era la seva primera cursa, el Noi del Montseny i els seus nous pantalons que ho estant petant tot, que juntament amb el Presi han resistit per afrontar al final la merescuda botella de ratafia promesa i l’equip mixta, J.j Padnon, Regi i jo, gracies a tots ells per els moments d’entrenament i de cursa...ah i gracies als col·laboradors Agnès i Rubèn, aquella coca-cola de Sorteny va ser un miracle!! .
















   




 Skimo 6 Txubi i Eladio i  Skimo 4, Benet , Lo Pres i Regi,J.j Padnon i jo













Suport a Sorteny

Marti Montserrat

Sorteny






Bordes del Castella tot baixant de Rialb 

(Fotos de Rubèn Perez)

sortint de Grau Roig

carretera port d'Envalira

carena despres de Maià


baixant de Siscaró

vall d'Incles

mega-pujada cap a les Basses de les Salamandres


collada del Clot Sord

refugi de Rialb

Fontblanca

baixant de la Portella de Rialb, al fons Vallnord


El Noi del Montseny i Lo Presi

Regi, Ruth i Txubi


" Y yo que estaba muerto me he levantado.
la última batalla me está esperando"              (doncs si sembla que tornen la Polla Records)







.  I per acabar no se perquè o potser si, gracies per les teves paraules Peter aquesta setmana el nostre poble  t’està agraït: https://www.youtube.com/watch?v=_OO2PuGz-H8

diumenge, 17 de febrer del 2019

Un Tour per el Petit Peric

 A la foto falta l’Albert que ja s’havia anat



Aquesta setmana teníem sortida del calendari del GMA (Grup de Muntanya d’Argentona) i ens trobem tota la colla el divendres al vespre al Alberg de Llívia, Anna Maria Janer, parcer molt i molt recomanable, després de un molt bon sopar anem a fer unes ratafies per el poble i de pas concretar la sortida de l’endemà.
Sortim cap els Angles no abans passar a recollir al Albert que el trobem a Llívia. I res comencem a sortir de quasi el poble i enfilem tota la colleta cap el Mont Llaret, per baixar cap al refugi de la Balmeta, aquí farem dos grups uns aniran direcció cap a les Builloses per enfilar de nou i els altres direcció al Petit Peric, cal dir que de nou tenim entre nosaltres el amic i company Salme que torna amb la colla després del seu accident.
El dia és calorós, però fa airet que ajuda a no passar tanta calor, la veritat que sembla primavera en vers de hivern. La neu en general esta crosta-crostó, menys en els vessants suds que el sol ja hi toca de fa estona, cal dir però que la pala del Peric, no la vàrem trobar cremeta com ens esperàvem , però al menys no crosta. Retornem cap a la Balmeta i remuntem cap el Mont Llaret de nou i guiats per l’Albert, bon coneixedor de les pistes encarrilem la ultima baixada del dia.
A baix l’aparcament ens retrobem tots i ens acomiadem doncs uns tornen cap a casa i d’altres és quedant per la Cerdanya.
Resumides comptes una bona sortida i ara que hi acabat de palar la neu per posar la furgo en un lloc decent i el sol va caient d’arrere les muntanyes, entrem a dins la furgo per escriurà la crònica i preparar un bon sopar que avui ens ho hem ben merescut, 1600 metres i 24km, a si i posar “ Icat “ per sentir  punxar la selecció de Miki Puig  de bona musica i a dormir que demà i tornem.
Pd.- Per els amants del bar de l’estació de la Molina  (els bocates de botifarra) s’han jubilat...

Hem sigut a la sortida: Salme, Lu Marzo, J.j Padnon, Presi, el Noi del Montseny,Txubi, Angi, Albert i jo.

“Amb passos cansats,
varen creuar la muntanya,
la neu sobra genolls,
en un llarg silenci en mig de la nit.
Però ara és hora de tornar,
Som els nets i els besnéts ,
Som la muralla!!!





baixant cap a la Balmeta


pala del Petit Peric

el Peric



Albert, Presi, Txubi i el Noi del Montseny

Lo Noi

Lo Presi, Pic de Pam a la dreta i Madres al davant

Albert

Txubi



diumenge, 10 de febrer del 2019

Els 3000

bosc del Obac al fons la Vall de Ransol


a l'esquerra la Vall d'Incles


Vall de Ransol al fons

vall dels Cortals d'Encamp

bosc d' Avatar


Soldeu al fons


Comencem en com esta la neu després de les ultimes pluges i pujades de temperatura. A primera hora per tot arreu esta la cosa molt endurida o encrostada en totes les orientacions, però a mesura que passen les hores i sobre tot a les vessants sud la cosa ja esta cremeta i bona per baixar, en alguns recons dels vessants nord, encara podríem trobar algú de pow. El mantell però sembla que de mica en mica és va estabilitzant.
Però nosaltres tenim una jornada de feina a fer, volem fer els 3000 de desnivell i per això començarem d’hora. Deixem la furgo al aparcament del Tarter i començarem la llarga jornada en filant cap  a la Portella per el bonic camí del Obac, primera baixada cap el Forn, tornem a posar pells  i ara anirem cap a la Tosa de la Llosada i cap a vall al Tarter de on hem sortit. Ara tornarem a enfilar-nos per  el costerut bosc del Avetar, aquí la cosa ja comença a picar i ja notem el cansament a les cames degut a la infinitat de voltes maries que tenim que anar fent en un terreny força complicat. Arribem als Espiolets i baixada cap a Soldeu, per encarrilar la ultima pujada de la jornada cap a la Tosa dels Espiolets que ja la suem de valent, be inclús al final alguna que altre corredissa, doncs encara ni ha que els hi queden energies.
Deu ni do!!, en Jornet aquests dies ha fet quasi 24.000 metres en 24 hores, nosaltres 3000 en quasi 8 i 30km, a veurà com anirà a la Skimo d’aquí dues setmanes?, de cansats n’estem un munt, això si contentons de arribar a la xifra.



al fons el Tristaina


la vall d'Ordino





Pala de la Punta de Peiraguils





pala del cim

Lo noi del Montseny


Lo Presi


Pic de Cabanyó i Pic de Creussans

pala del Creussans




L’endemà estem prou trinxats per fer algú fort, per el que decidim anar cap a Arcalaska o Vallnord. Un altre dia esplèndid amb caloret, enfilarem primer cap  a la Punta de Peiraguils, la rampa final esta un pel dureta, pero i ha bona traça, un cop dalt anem a provar la primera baixada per la pala del cim, fenomenal!!! el sol ha fet cremeta, tornem a posar pells i encarem cap el Port de Cressans i d’aquí al cim del mateig nom, encarem la pala també en bona neu i anem a buscar unes canals que ens portaran cap a la Coma, d’aquí ja per pistes fins l’aparcament de baix l’estació.
Dos dies, doncs de bona neu, molt bon temps i metres per preparar la cursa, hi hem sigut dos dels tres equips del Sorreig.