La Skimo d'Andorra

Cap de setmana intens per els equips del Sorreig a Andorra, per un canto Txubi i Eladio el dissabte disputen la Skimo 6 ( sis refugis 2000 de desnivell i 28km) i per un altre canto el diumenge dos equips mes fan la Skimo 4 ( quatre refugis, 3000 de desnivell i 40km).

Havent provat dos anys consecutius la Skimo 6, aquest any provem la 4, que va de Grau Roig a l’estació d’esquí d’Ordino – Arcalis, tot passant per les valls d’Incles, Ransol, Sorteny  iRialb.

De bon mati ja abans que surti el sol ja som al aparcament de Grau Roig a on ens trobem un altre equip maresmenc dels “Bicicorriols” format per en Marti i l’Andreu en resum una bona colla del “maresma tropical”.

Comença la pujada cap el Port d’Envalira, creuem la carretera i cap el Pic del Maià, al cap de poca estona tenim 2km de carena pelada i esquís a l'esquena, això no vol dir que la Regina no comenci a corra. Acabat el tros a peu comença la primera baixada cap al refugi de Siscaró, bona baixada la primera part, canal amb neu difícil i el tros del torrent cap al fons de la vall, supervivència pura. Primer control, remuntem uns 100 metres a peu i seguidament pugem per un torrent molt dret fen incomptables voltes maries, la calor ja comença a notar-s’ha de valent. Un cop superada la pujada ens trobem per les Basses de les Salamandres i anirem planejant cap a la collada del Clot  Sord, ara tocarà baixar cap al fons de la vall de Ransol, però la baixada és una autentica pista de gel pur entre arbres, tornem a fer servir la supervivència pura i dura. Arribem al control i no tenen aigua, sols coca-cola, merda!! Molta gent va a buscar aigua del riu, ens trobem als altres maresmencs. Ara toca amb tota la calorada pujar la pujada mes llarga del dia cap a la collada dels Meners, quina calorada!!! Després de força estona ja estem sota el coll i sentim crits de suport, l’Albert i en Joan de bicicorriols animant a la colla, això no ho esperàvem!!.

Baixada cap el refugi de Sorteny, amb molt bona neu cremeta, ja tocava!!! Al refugi ens esperen l’Agnès i Rubèn que ens porten líquids per anar aguantant la calor. Posem esquís a la motxilla i encarem 200 metres de desnivell a peu fins el Grau de la Llosa, d’aquí ens espera de nou una baixada força complicada de bosc cap al fons de la vall de Rialb. Tornem a encarar el que podem dir quasi la ultima pujada, que és molt llarga però que és fa molt be, tot passant per el costat del refugi de Rialb.

I be ja som al últim coll, la Portella de Rialb, al fons les pistes d’Arcalis, en Martí i l’Andreu corre que ja no els veiem, baixada brutal per neu cremeta bona, ja son quasi les tres de la tarda, però all las !! quant arribem a la zona del bosc, la cosa és complica amb uns passos exposats a caurà directes al torrent, però ja hi som, les bordes del  Castella, de nou ens trobem el suport de l’Agnès i Rubèn, ultima posada de pells sols ens manquen 20 minuts de pujada....ja hi som...ja veiem el Txubi que ens fot el típic crit de: cabronnnsss ja ho teniu!!!.

Ja hi som, ja ho hem fet, hem estat treballant per la cursa des de el començament de la temporada i hem aconseguit tots plegats el que buscàvem, acabar decentment.

Eladio i Txubi, sobre tot aquest que era la seva primera cursa, el Noi del Montseny i els seus nous pantalons que ho estant petant tot, que juntament amb el Presi han resistit per afrontar al final la merescuda botella de ratafia promesa i l’equip mixta, J.j Padnon, Regi i jo, gracies a tots ells per els moments d’entrenament i de cursa...ah i gracies als col·laboradors Agnès i Rubèn, aquella coca-cola de Sorteny va ser un miracle!! .

   

 Skimo 6 Txubi i Eladio i  Skimo 4, Benet , Lo Pres i Regi,J.j Padnon i jo

Suport a Sorteny

Marti Montserrat

Sorteny

Bordes del Castella tot baixant de Rialb 

(Fotos de Rubèn Perez)

sortint de Grau Roig

carretera port d'Envalira

carena despres de Maià

baixant de Siscaró

vall d'Incles

mega-pujada cap a les Basses de les Salamandres

collada del Clot Sord

refugi de Rialb

Fontblanca

baixant de la Portella de Rialb, al fons Vallnord

El Noi del Montseny i Lo Presi

Regi, Ruth i Txubi

" Y yo que estaba muerto me he levantado.
la última batalla me está esperando"              (doncs si sembla que tornen la Polla Records)

.  I per acabar no se perquè o potser si, gracies per les teves paraules Peter aquesta setmana el nostre poble  t’està agraït: https://www.youtube.com/watch?v=_OO2PuGz-H8