Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 19 de juliol del 2014

TRES TURONS I EL MATAGALLS



De nou anem cap el Montseny aquest cop sense les bicis, anirem a corre una mica.
Deixem el cotxe al aparcament de dalt de Collfomic i comencem a enfilar per el camí clàssic que puja al Matagalls i que tantes vegades ja hem repetit, el començament la cosa és fa dura, doncs la pujada és constants fins el Pla de la Barraca en que agafem un sospir per agafar la potent pujada al Turo Gros que la fem com bonament podem, de nou un respir per afrontar la ultima pujada al Matagalls (40´), no parem gaire doncs fa ventot, i ens dirigim cap el Turo Gros del Pujal  que és veu al fons amb una gran senyera, bona baixada per prats. Des de dalt tenim bones vistes cap Viladrau i Guilleries. Ara ens tocarà remuntar  una mica per salvar una barrancada i dirigir-nos al proper Turo del Mig, aquí ja veiem la silueta de Sant Segimon a la carena del costat. Tornem a remuntar per la serra de Salaverds  per salvar els cingles i l’amorriador del mateix nom, de nou tenim el cim del Matagalls a tocar, però el camin gira per anar a buscar el torrent i  l’estupenda font del Matagalls, aigua fresca assegurada. Anem una mica mes molls a buscar el collet de la font i la ultima carena que ens portarà en baixada per el pla dels Ginebres i cap a la petita ermita penjada de sant Miquel de Barretons, a sota Sant Segimon, no hi podem baixar doncs esta tot tancat i barrat, remuntem una mica doncs per on hem vingut i un petit corriol amb fites ens marca la baixada per anar a trobar la pista de Sant Segimon i el coll de les Tres Creus, seguim aquesta en pujada i ens parem a una bona font que trobem al camí, Font de Sant Miquel del Sants, amb un bon doll d’aigua. Seguim fent camí fins creuar el torrent, al lloc que nosaltres anomenem “la parcel·la” i a on i trobarem unes bones piscines per banyar-nos. Antigament en aquest lloc si fèiem grans estades amb tendes, ara però esta tancat i barrat i és terrenys de pasturatge.
Seguim pujant, ja queda poc fins trobar la pista que ens anirà baixant fins trobar el corriol per on hem baixat,  bona baixada i bona ensopegada, doncs no se ni com però hi sortit volant  per anar a fer un bon aterranje al terra mes aviat durot...en fi !!una mica d’aigua de la poca que surt a sota el CollFormic i a fer unes birres a St.Esteve per fer passar l’ensurt.

Bona matinal d’un parell d’horetes. Hem sigut by Presi i jo mateix, al bar ha vingut el Benet el noi del Montseny.

http://connect.garmin.com/activity/544729904#_=_


primeres rampes a sota Sant Andreu de la Castanya

by Presi

els cingles de Berti  al fons

Matagalls

Viladrau al fons


Turo Gros del Pujal

Font del Matagalls

St Miquel

la parcel-la

dilluns, 7 de juliol del 2014

PIC D'ESCOBES (AND)



Entra a la vall d’Incles a la temporada d’estiu a partir de les 9 fins les 6 de la tarda la tindrem que fer amb un petit cotxe elèctric amb el seu carismàtic conductor, cosa que ens va passar a nosaltres per arribar a les 4 de la tarda, el preu és econòmic i és pot comprar bitllet d’anada i tornada. El xofer ens va anar explicant coses de la vall i nosaltres l’hi vàrem tocar la pera, tot cantant-l’hi  cançons, cosa que una mica mes fa parar el vehicle i ens fa fora a tots.
Un cop al pont de la Baladosa (1863m) a on acaba el trajecte carreguem motxilles a l’esquena i cap amunt, no fa gaire calor i el trajecte al costat del riu Juclar és tota una delícia, a mes estem a l’estiu i ja una verdor i una quantitat de colors a les flors que sembla ven be el començament de la primavera.
A mig camí anem a fer una parada al mirador i lloc de homenatge a les 5 persones que va morir en l’helicòpter en els treballs de rehabilitació del refugi al que ens dirigim.
Arribem al refugi de Juclar a 2294m. Anteriorment  jo  hi havia estat però carai, la cosa ha canviat molt, be abans era lliura i a partir del 2009 és guardat, amb mes de 40 places, les instal·lacions son de ultima generació en matèria d’il·luminació, calefacció, aigua i el mes extraordinari son els 3 wc annexos, amb un sistema de sanejament molt ecològic , net i eficaç, amb un tractament autònom d’aigües fecals i residuals immillorables.
Després del sopar anem a fer un vol per el jardí al voltant del refugi aprenent detalls botànics amb els ròtols explicatius. Fa un fred que pela, tothom pensa amb els plumífers que s’han quedat a casa a l’armari. No tardem molt doncs anar a l’habitació i tapar-nos amb les mantes que podem.
Mati!!, surto a treure el nas del refugi, fot un vent molt fred, ai las!! No m’agradaria que fos el tercer cop que vinc i no faig cim!!
Esmorzem tranquil·lament, ens abriguem el que podem i a veurà que farem.  Enfilem l’estany primer de Juclar, ara convertit en un embasament  i de seguida tenim que passar per una llengua de neu que aquelles hores  esta ben gelada, abans el camí seguia per baix , però amb tots aquest canvis el camí tira amunt i torna a baixar, per un sistema de cordes que el millor és fer veurà que no les veus. Del estany primer anem al segon les vistes del pic d’Escobes i el Cilindre, son fenomenals.
Anem guanyant alçada en direcció el coll d’Alba, sembla ser que aquest any la neu no  se’n vol anar doncs encara ni ha força. El vent persisteix, potser amb una mica menys de força, però és emprenyador. Coll de Juclar (2463m) pas per anar cap el refugi de Rulhe a França. A continuació girem a la dreta per anar a buscar el coll d’Alba  (2539m),  aquests és uns pas per anar cap a l’Hospitalet pres l’Andorre (França), d’aquí podem admirar el gran llac d’Alba i els pics que l’envolten. Ens abriguem, doncs fa fred i vent, aquí veiem la primera pujada, el camí no ens gents evident i no  podem perdrà de vista les petites fites que ens portaran en una bona pujada fins la cresta de la carena, aquí baixarem per el canto occità, no tenim vent ni fred, quina delícia!! anem cap el  pic de Noé(2748m), baixem a una petita bretxa, per encara la segona pujada per un corredor petit amb bona roca (II grau), desprès sortim i encarem uns passos de II grau per unes roques fins situar-nos a la part de cresta final.
Un gran cim amb vistes espectaculars als quatres costats, ja ens ho havien dit el millor d’Andorra, potser si !!
La tornada la fem seguit la mateixa ruta però un cop al segon llac de Juclar en vers d’anar a buscar el camí de les cordes ho fem seguint el desmarcat camí antic i estalviem el puja i baixa.
Horaris: primer dia 1hora10’ aprox amb parades. 400metres de desnivell. Segon dia refugi a cim anar i tornar de 3 a 4 hores, 500 metres de desnivell.

Llocs per dormir: al començament de la vall d’Incles ja un petit càmping rural molt guapo. Al refugi Juclar que ja amb comentat i als forgoneteros, un avis: podeu anar a dormir a partir de les 10 de la nit al pont de Baladosa, no ja per que la carretera estigui tallada en unes hores, si no que a tot el Comú de Canillo, esta prohibit estacionar les furgos i la policia i passa fins vent entrada la tarda.

Vàrem ser: Artur, Beren, Regina, Angi, i les promeses Agnès i Rubèn i jo mateix.




refugi de juclar

Agnès i Rubèn

Coll d'Alba i llac d'Alba
Primera pujada


Agnès pic de Rulhe al fons

Llac de Juclar al fons

Beren

Regina i Agnès

Cim d'Escobes: Regi,Artur,Agnès i Beren

els Saleta

pujada al cim

baixada per la cresta


el grup Agnès,jo,Angi,Regina,Beren.Artur i Rubèn al fons Pic d'escobes i Cilindre









dissabte, 28 de juny del 2014

Ruta Montseny BTT




Tornem a portar les nostres maquines de dues rodes gordes cap el Montseny, aquest cop però acompanyats per uns bons guies de la zona: Vado, Xavier i Benet que ens volen ensenyar nous paratges de la zona.
Ens trobem a les 9 del mati a Sant esteve de Palautordera i després de les presentacions anem al gra que avui és presenta un dia xafogós, sort que diuen que la cosa no s’allargarà gaire.
En principi tot comença força be, en suau baixada per travessar l Tordera i anar a buscar la Serra de Can Vilatort, aquí anem per pista tot xino-xano i fen-l’ha petar, que desprès ja vindran els plors i com diu el noi del Montseny: " si algu vol cantar jo porto el micro", fem una parada tècnica  per reagrupar al personal a l’ermita de Santa Magdalena.
Al cap de poc ens trobem amb la carretera que ve de la Costa del Montseny i tirem cap a Mosqueroles, sense entrar-hi enfilem per la primera rampota per una pista que surt d’enfront de Can Félix,  seguirem fins trobar una pista ampla que prendrem a l’esquerra,  a uns 2 km trobem un altre pista que també agafarem a l’esquerra, al costat de la carretera de Fogars de Montclús, seguim doncs per pista en direcció a Can Gençana i baixada rapida cap a Can Ciuret, a partir d’aquí ens esperen unes quantes rampes emprenyadores fins situar-nos a l’entrada del càmping de Fontmartina i la carretera que va cap el Turo de l’Home. Girem a l’esquerra, no se perquè però aquesta ruta tots els trencalls son en la mateixa direcció, i prenem el que serà el camí a seguir fins el poble del Montseny el GR 5 o el camí de “divertilandia”, corriol, amb passos tècnics, altres de no tant, un bon ambient de bosc i un tram anomenat “ o caus per el barranc o et menges les ortigues”...nosaltres vàrem optar per la picor de cames.
Arribem  al poble del Montseny per la font de la Ferrussa i d’aquí via carretera cap a les Margarites a on la deixem per anar cap el castell de Fluvià, torrent de Vallmanya i l’estany i ja som de nou a Sant Esteve. Total 35km i quasi 1000 de desnivell, una bona rutilla acompanyats per una bona gent del Montseny, i  que ens hem portat tan be que ja ens preparant un altre.

Colla de beteters: Jose, Salme, Artur, Vado,Xavier,Benet i jo mateix.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7180148

Santa Magdalena

la cosa comença a picar

ou de reig , després trobarem rossinyols



al fons el Turo de l'Home

Jose

Xavier entrada GR 5

Artur

Benet


Vado

Xavier, Xavier, Benet, Artur,Salme, Jose i tira la foto en Vado

dimecres, 25 de juny del 2014

L'OLLA DE NÚRIA PER FONTALBA.

L’Olla de Núria és anar carenejant  per entre els cims que envolten el Santuari , el Puigmal el mes alt i a partir d’aquí anar fent  camí vent fresat per lloms en un constant puja i baixa, tot anant passant per diferents  cims: pic del Segre,  Finestrelles ,Eina, Noufonts, Noucreus ,Fossa del Gegant, Rocs Blancs, Fontfreda i Pic de la Àliga, tots superant els 2000 metres.
Nosaltres vàrem sortir de Fontalba per anar a pujar primer el Puigmal, lloc a on ens  trobarem amb la colla de Bell Mati de Llagostera i a partir d’aquí  vàrem anar fent tot junts. Era el primer dia d’estiu, però encara vàrem  tenir sort i dalt de la carena encara  i corria la fresca. Un cop a Núria deixem als companys de Bell Mati i continuem cap a Fontalba a on tenim els cotxes.
Km totals 27 i desnivell  2300 metres.
Horari corre-camina  aproximadament  5 hores.
A Fontalba si arriba per pista apta per cotxes des de Queralbs .
Llocs per furgos: a dalt del coll de Fontalba, bon lloc, aigua a una font unes corbes mes avall abans d’arribar. Al aparcament del carrilet de Queralps, al de mes en sota , en el camí de sortida que va a parar a la carretera i trobarem un petit lloc d’aigua, potser no apta per beurà però si per rentar.

Gent de la sortida: Artur, Eladi, Jose, Pere, Neus, Pres i i del grup del Bell Mati que varen acabar: Benito, Laura i Toni.
pujant al Puigmal

Neus

Pere,Neus,Eladi, Presi, Artur,Jose, jo i la Irka al cap devant

baixant del Puigmal

falten els esquis !!


Pere i Neus patinant

Presi

al fons el Puigmal

Benito

Laure del Bell Mati

el Puigmal cada cop mes petit

Beni

sortint de la Fossa del Gegant ja cap a Núria

de retorn a Fontalba